31.01.2020 - 17:40
|
Actualització: 31.01.2020 - 17:42
La desinformació és un dels principals reptes de la nostra era, en la qual la hiperconnectivitat en línia i les xarxes socials s’han fet servir per a difondre notícies falses. En els últims anys els avenços tecnològics han aconseguit anar més enllà i aconseguir vídeos de persones reals dient o fent coses que, en realitat, no han fet. És el que es coneix com a deepfake, vídeos que utilitzen la intel·ligència artificial per a analitzar imatges de dues persones diferents per a fusionar-les i fer-les semblar una de sola. El muntador de televisió Miquel Strubell ha compartit a Twitter un vídeo deepfake on combina un vídeo del personatge del ‘Polònia’ del president Quim Torra amb la cara del mateix Torra, aconseguint com a resultat on vídeo on sembla que el president faci els acudits del seu personatge. Vegeu-lo ací:
Això és el que passa quan agafes el Quim Torra del Polònia (@ivanlabanda) i el converteixes en president amb una màscara 'deep fake'. pic.twitter.com/vQ1X73ZAke
— Miquel Strubell fill (@miquelstrubell) January 30, 2020
El resultat és tan impressionant que Ivan Labanda, l’actor que dóna vida al personatge de Torra, ha compartit el vídeo i s’ha confessat superat per la tecnologia. ‘Anuncio la meva retirada de ‘Polònia’. Han estat uns anys preciosos amb un equip de caracterització artesanal espectacular… però Skynet ha guanyat la partida’, ha escrit amb to irònic.
Anuncio la meva retirada del @poloniatv3
Han estat uns anys preciosos amb un equip de caracterització artesanal espectacular.
…Però Skynet ha guanyat la partida. 😂 https://t.co/wGImaiKlAj— Ivan Labanda (@ivanlabanda) January 31, 2020
El risc dels deepfakes
La tecnologia dels deepfakes té un potencial exponencialment major per a manipular la població que les notícies falses tradicionals, ja que desafien la convicció d’haver de veure una cosa per a creure-la. Amb aquesta tecnologia, ni tan sols veient un dirigent polític dient alguna cosa en un vídeo tindríem prou garanties per a creure’l.
L’any 2018 es va difondre un vídeo en el qual un suposat Barack Obama insultava l’actual president dels EUA, Donald Trump. En realitat era un vídeo deepfake de l’actor Jordan Peele i el cap executiu de Buzzfeed, Jonah Peretti, per a advertir la població del risc d’aquesta mena de vídeos.
L’executiu en cap de Facebook, Mark Zuckerberg, també va ser víctima de la difusió d’un vídeo deepfake com a venjança d’uns activistes per la negativa de la xarxa social d’esborrar un vídeo fals de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosy, on semblava que estigués borratxa. El vídeo el va arribar a compartir a Twitter el mateix Trump.
https://twitter.com/realDonaldTrump/status/1131728912835383300
El vídeo de Zuckerberg va causar un gran impacte perquè se’l veia a ell al seu despatx mirant a càmera i exposant el potencial de Facebook per a manipular: ‘Imagineu per un segon que un home tingués el control total de les seves dades personals robades a mil milions de persones, de tots els seus secrets, les seves vides, el seu futur. Ho dec tot a Spectre. Spectre em va mostrar que qui controla les dades, controla el futur.’ Mesos després, la vice-presidenta de l’empresa tecnològica va anunciar que lluitarien contra la difusió de vídeos deepfake tant a Facebook com a Instagram dins de la seva política de lluita contra les notícies falses.
View this post on Instagram
L’origen dels deepfakes, a la pornografia
Els deepfakes van aparèixer per primera vegada el 2017 a Reedit, un dels fòrums més grans d’internet. Un usuari anònim amb el pseudònim de Deepfake va compartir vídeos pornogràfics manipulats en els quals es feien aparèixer actrius de cinema i altres estrelles. La possibilitat de fer mal a les persones que, sense el seu consentiment, es fa aparèixer en aquests vídeos manipulats ha fet que Reedit i plataformes de pornografia com Pornhub n’hagin prohibit explícitament la seva difusió.
