Corpus, una festa medieval ben viva als Països Catalans

Avui dia ni tan sols és festiu, i pot passar per un dijous qualsevol, però el Corpus Christi és, sens dubte, una de les diades d’origen religiós que més influència ha tingut en les tradicions festives, culturals i socials dels Països Catalans. De fet, juntament amb Sant Joan, és una data que agermana tots els territoris amb característiques úniques que la fan tan diversa com singular. Com va dir aquell, Corpus –festa de festes, com l’ha batejada Amadeu Carbó–, amb tu va començar tot.

Una festa medieval en tecnicolor

Des dels gegants i capgrossos, mulasses, àligues, lleons i altres elements dels seguicis festius de pobles i ciutats fins a les moixigangues, balls de valencians i els actuals castells, passant per les enramades, les catifes de flors i el simpàtic ou com balla, tot té un origen en aquesta festa litúrgica d’origen medieval, establerta pel papa Urbà IV al segle XIII, però que sobretot va agafar força a partir del 1316, amb una butlla del seu successor Joan XXII que la va estendre per tot Europa. Eren temps d’heretgies i d’ortodòxies, miracles, aparicions i visions que o bé negaven o bé refermaven un dels punts més importants de la doctrina eclesial: la presència de Jesús en l’eucaristia. Com aquell miracle espectacular que va fer brollar sang d’uns corporals, esdevinguda a la localitat italiana de Bolsena, arran dels dubtes del mossèn en l’acte de consagració, que va acabar-li de donar la força que requeria aquesta nova festivitat.

Aquesta exaltació de l’eucaristia, celebrada en la part més estiuenca de la primavera, entre el maig i el juny, va arrelar amb gran força als Països Catalans, llavors el regne catalanoaragonès que jugava fort a la Mediterrània. Fe, sensualitat, bon temps, flors i fruites esclatants, herències mig paganes i exaltacions cristianes van fer un còctel adient per a una època medieval menys negra i més tecnicolor que no ens imaginem, que per fortuna ha perdurat durant set segles.

De flors i petards

Barcelona, Girona, València, Perpinyà, Vic, Tortosa, Solsona, Manresa i Berga s’hi van apuntar de seguida, i encara a moltes d’aquestes ciutats es continuen fent les mateixes tradicions ancestrals. L’ou com balla barceloní, aquell joc que és alhora representació de l’hòstia consagrada, que saltironeja a les fonts i sortidors de claustres i patis de diversos edificis emblemàtics, començant per la catedral. Les flors no tan sols guarneixen l’ou com balla, sinó que són les protagonistes de les catifes que es fan a poblacions com Sitges i la Garriga, i de les enramades d’Arbúcies i Sallent.

D’entre les tradicions vives de Corpus cal destacar l’espectacular processó valenciana, on han perviscut les roques, carros que expliquen amb la pedagogia elemental d’aquell temps escenes bíbliques, acompanyades a peu per personatges que també representen alguns dels protagonistes de l’Antic Testament, i la Moma, encarnació dels set pecats capitals. També es fan processons a Lleida, a Palma, a Solsona i a Ontinyent. I capítol a part mereix la festa de Corpus més famosa de totes les que es fan i desfan: la Patum de Berga, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Cap de setmana de salts de plens i tirabols, acompanyats de les tonades de rigor i dels protagonistes, com les Guites, els Nans, els Cavallets i l’Àliga. Música, pirotècnia, festa, materialitat…

De fet, abans de l’establiment de les festes majors actuals, la gran festa era aquest Corpus que anunciava l’estiu i que tenia la seva part més solemne en la processó del Santíssim Sagrament, al qual es van anar afegint els gegants i altres entremesos, sovint vinculats a gremis i congregacions, i que deslligats d’aquell origen continuen essent un dels trets més identificatius del costumari català. Potser Corpus no té la solera que havia tingut en altres èpoques, però perviu.

I si les festes ancestrals no us plauen del tot, podeu optar per homenatjar “sant” James Joyce, ja que enguany el Bloomsday s’ha escaigut en el dia de Corpus. Podeu menjar ronyons de porc o llegir l’Ulisses. Al vostre gust.

L’imprescindible

Dissabte passat, Antònia Font van oferir el primer concert del seu retorn al festival Primavera Sound. Tot i que només tenien setanta minuts, van superar les previsions i els més de quinze mil assistents en van sortir encomanats per l’alegria de la banda encapçalada per Joan Miquel Oliver. Els seguidors del grup tenen una nova oportunitat de veure’ls aquest dissabte, amb un concert que es preveu històric i que serà el segon d’una ronda de només quatre grans actuacions. Serà a Inca, a la seva illa de Mallorca, abans d’actuar el 9 de juliol a València i d’acomiadar-se omplint el Palau Sant Jordi el 14 d’octubre.

El nom propi

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha pogut organitzar el lliurament dels Premis Nacionals de Gastronomia sense restriccions, distàncies ni cabudes limitades. Per això, la gala sopar, organitzada pels germans Roca al seu restaurant Mas Marroch, es va convertir en un dels esdeveniments socials amb més afluència dels que es recorden darrerament. Els guardons van ser per a la cineasta Carla Simon, que va ser distingida amb el Premi Especial de l’Acadèmia; el propietari del restaurant Windsor de Barcelona, Joan Junyent, destacat com a millor cap de sala; l’historiador i periodista Joan Esculies, que va estrenar el nou premi Nèstor Luján; Elisabet Farrero, xef i propietària del Ventador, de Barruera, com a premi revelació, i Albert Sastregener, xef i propietari del Bo.Tic, de Corçà, amb dues estrelles Michelin, consagrat amb el Premi Nacional de Gastronomia 2022.

L’efemèride

Dimarts que ve, 21 de juny, farà trenta anys de la mort de l’escriptor Joan Fuster a seixanta-nou anys. Enguany, també se’n commemora el centenari del seu naixement a Sueca, població des d’on va construir una obra intel·lectual d’una influència decisiva.

Caldrà estar-ne al cas

Per mirar d’enterrar el retorn etern del debat sobre la gran novel·la sobre Barcelona, neix un premi literari dedicat a la literatura i a la ciutat, el premi Santa Eulàlia. Impulsat per Focus i Comanegra, el guardó vol distingir una obra inèdita en català vinculada amb Barcelona, ciutat literària per la UNESCO, i tindrà una dotació de vint-i-cinc mil euros. Comanegra s’encarregarà de publicar-la dins la col·lecció Narratives, i és previst que el jurat faci públic el veredicte la diada de la patrona barcelonina.