
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
La darrera setmana ha estat important en termes polítics, a l’estat espanyol però encara més al Principat. Per les pistes que dóna sobre el futur immediat.
El punt de partida, que haurem de recordar durant anys perquè és el signe del canvi de rumb, va ser aquesta piulada del PSOE dilluns passat, avui fa una setmana. Pedro Sánchez feia un tomb radical i passava a demanar el vot al PP i a Ciutadans, potser també a Vox. ‘Per un govern progressista l’estabilitat del qual no depenga de les forces independentistes catalanes.’
Por un Gobierno progresista cuya estabilidad no dependa de las fuerzas independentistas catalanas. pic.twitter.com/Wxt5yN7cuV
— PSOE (@PSOE) September 16, 2019
El procés cap a la independència té fitons, pedres que marquen com ha anat evolucionant tot plegat i que expliquen com s’han mogut les coses. El ‘Som una nació, nosaltres decidim’ de la reacció a la sentència o l”A por ellos’ de Felipe VI, per a posar-ne dos d’extrems. Comence a estar segur que en aquesta llista haurem d’afegir aquesta piulada, que marca el dia que el PSOE va fer el pas definitiu cap a la criminalització de l’independentisme i va avisar de la campanya que faria d’ara endavant, començant per les tenses eleccions que s’acosten. El PSOE encapçalarà el nacionalisme espanyol per deixar sense alè el PP.
Després del piulet hi ha hagut una certa desorientació. Per una banda, en una part de l’independentisme, no tan sols d’ERC, que encara confiava que Sánchez podia ser ‘una altra cosa’ i que s’agafava com a un ferro roent a aquell anomenat esperit de Pedralbes –quan el govern espanyol per primera i única vegada es va obrir a parlar d’alguna cosa que anava més enllà de la constitució. És lògic que siga així, perquè acceptar que el PSOE tanca totes les portes és acceptar, en definitiva, que l’estratègia prevista no funcionarà. I això no és fàcil de fer d’avui per demà. Per una altra banda, la constatació del canvi de marxa imposat per Sánchez ha desesperat també especialment aquells –que n’hi ha– que des d’un cert espanyolisme o des del neoautonomisme estan convençuts que per la via de la confrontació Espanya, malgrat les aparences, té les de perdre.
Siga com siga, els dies han anat passant i el PSOE ha anat alçant el to contra l’independentisme, com era previsible. Ahir mateix Iceta, per exemple, barrava el pas a qualsevol amnistia, fins i tot abans que se n’haja pogut parlar seriosament dins l’independentisme. I alhora, amb el mateix calendari, en medis independentistes començaven a moure’s coses i a veure’s reaccions que pense que caldrà seguir amb atenció.
Apunte sobretot al carrer. Divendres a Barcelona hi va haver un acte a la rambla de Catalunya, un altre davant una caserna de la Guàrdia Civil a Gràcia, la plaça de Sant Jaume va rebre Colau i Carmena (que ha fitxat per Espanya Global…) amb crits per la llibertat dels presos polítics i encara es va fer un pregó alternatiu de la Mercè que el podeu veure, íntegre, en vídeo. El to de tot plegat apuntava canvis. Hi ha una part de la societat que aparentment ha decidit que la sentència no es pot acceptar i que si no reacciona l’independentisme institucional, anirà a la seua. Hi ha una part de l’independentisme que s’ha endurit en aquests dos anys i no tan sols contra l’estat. L’anunci que els Mossos d’Esquadra preparen gasos per a combatre les respostes a la sentència va causar estupor i indignació a la vegada. El govern, i concretament la part de govern que pertany a Junts per Catalunya, sembla un desori. Mentre el president Torra assumeix la necessitat de fer front amb dignitat a les amenaces, el conseller Buch amenaça. Supose que hi deu haver alguna explicació, però jo no n’hi sé trobar cap.
Amb tot plegat, la política torna a bullir com no es veia de feia temps. Hi ha les eleccions i se susciten moviments de tota mena, els previsibles dels partits parlamentaris i els no tan previsibles de grups que en són fora però que desperten una forta curiositat. Fachin avisa que el Front Republicà pot anar-hi, però que seria raonable una llista de consens –ell sap que és pràcticament impossible. Primàries parla de crear una candidatura de blocatge. Endavant fa una crida al boicot… Hi ha una activitat al carrer que es nota qualitativament diferent. Hi ha el Tsunami Democràtic, que encara no sabem gaire bé què és, però que motiva un intens debat. I hi ha el Procés Constituent pilotat per Lluís Llach, al qual hauríem de parar molta atenció –ahir el vàrem entrevistar–, perquè pot relligar moltes voluntats.
Ja ho hem vist aquest cap de setmana: ara eixiran enquestes l’una darrere l’altra i entrarem en el circ de la conformació del vot. Però cal entendre, perquè hi som a temps, que aquesta campanya serà molt diferent de totes les altres. Perquè hi ha un element que té la possibilitat d’endur-s’ho tot com una rierada: la sentència. La sentència –i la reacció del PSOE si continua pel camí de l’agressió–, però sobretot la reacció del carrer. També de les institucions catalanes però sobretot, hi insistesc, del carrer. I em fa la sensació que aquesta vegada són ells que han decidit que era l’hora d’imposar-nos la confrontació, mentre nosaltres encara ens barallàvem sobre si sí o si no. Supose que ho fan convençuts que és bo per a l’unionisme però, si efectivament aquest és el camí que han triat, no saben quin enorme error han comès i quin gran favor que ens han fet, al moviment independentista.
PS. L’editorial, com cada dia, va ser escrit ahir abans de les deu, que és l’hora en què el reben els subscriptors. I aquest matí ens hem despertat amb el soroll dels helicòpters i tropes de la Guàrdia Civil en diverses poblacions del Principat per a detenir independentistes en això que a VilaWeb hem anomenat ‘ràtzia’, recordant el 1992. A les ordres, novament i encara, de l’abominable Audiencia Nacional espanyola. I lligat, precisament, amb això el professor Joan Ramon Resina ens explica a la perfecció avui en el seu article què passa amb els estats, com l’espanyol, en què la justícia degenera fins a l’extrem que veiem. L’heu de llegir.
34 comentaris dels subscriptors

Tomàs Reyner
22.09.2019 | 22:49
Si volen confrontació…doncs, ja s’ho trobaran.
Forma de participar en les eleccions? Doncs amb candidatura unitària o bé unitat d’objectius tal com va exposar Albano Dante dissabte al programa FAQS. Estic convençut que cal anar a votar i predicar que la gent hi vagi… més que mai si cal. També he de dir que en el sector independentista/sobiranista jo (i el meu entorn) no tornarem a votar, com havíem fet en els darrers 8 anys, ni ERC ni tampoc el PDCAT/Junts. Massa decepcions

Joan Coll
22.09.2019 | 22:50
De nou, gràcies, Espanya, doncs, no?

JORDI PIGRAU
22.09.2019 | 23:10
Lluís Llach, al qual hauríem de parar molta atenció Si, llegir.lo va ser com una entrada d’aire fresc
Avui, el teu editorial es como una cascada(no un gerro) d’aigüa gelada

Lluís Paloma
22.09.2019 | 23:13
“Hi ha una part de la societat que aparentment ha decidit que la sentència no es pot acceptar i que si no reacciona l’independentisme institucional, anirà a la seua.” Perfecte. Ja era hora. Digueu-me on, que m’hi apunto. Sobre Mossos, i sobre el Govern, crec que Miquel Buch no pot seguir ni un dia més al càrrec. I si Torra no aconsegueix que li facin cas, potser toca recanvi. D’ERC ja no n’espero res. En tot cas, que via xarxes socials vegi a l’entorn socialista tancant files davant la hostilitat oberta de la resta d’usuaris vol dir que definitivament es pensen que tenen tota la raó del món quan tot plegat són fora de la realitat. I no crec que a Madrid els quedin gaire diners: per exemple, l’IMSERSO aquest curs no engega, i la Seguretat Social retalla per on pot. No puc dir com acabarà tot ni per on petarà tot, però que tot fotrà un pet com un aglà en molt poc temps, d’això estigueu-ne segurs. En tot cas, als independentistes que encara estiguin en mode “performance” i llumenetes cal despertar-los, perquè ens necessitarem tots a una i ben amatents i informats.

ASERET ALMAR
22.09.2019 | 23:13
SÀNCHEZ POSA L’INTERMITENT CAP A L’ESQUERRA I VA CAP A LA DRETA.
Sànchez ha decidit encapçalar el nacionalisme espanyol per això busca el suport de C’s i del PP. De socialista i d’obrer no en té res el PSOE.

Elisa Erruz
22.09.2019 | 23:26
Aquesta darrera setmana, concretament dimecres 19 vaig assistir en companyia de unes vuit-centes persones a l’ acte de la Crida a les Cotxeres de Sants. Com a convidats a l’ escenari hi havia el sr Cotarelo, la sra Geli i telemàticament des de Brussel·les el sr. Sarri. Independentment de la forma d’ expressar-se de cadascú, el missatge de tots tres i dels dinamitzadors de l’ acte com dels que érem asseguts, va ser el que si aconseguim estar tan units com en el primer d’ octubre de 2017 i els dies posteriors, esquerdariem aquest mur que no ens permet avançar. No entenc perquè aquesta trobada de vuit-centes persones, emmarcada en la Crida, ha estat ignorada pels mitjans més afins, entre ells Vilaweb.

Josep Usó
22.09.2019 | 23:35
Segurament degut a a debacle econòmica, tota Espanya, i el PSOE al capdavant, han decidit fer un front comú contra els catalans de tota mena, que tindrem la culpa del què ve. Els neoautonomistes ja poden veure que no tenen cap pervindre, ni ací ni enllà. I, d’altra banda, el carrer reaccionarà. Només per acabar, una cita: “És molt senzill. Quedeu-vos tots a casa”. Manuel de Pedrolo, “Acte de Violència”. Una novel·la que, si encara no l’heu llegida, ho hauríeu de fer. Paga la pena. Queda molt clar qui té la força i qui no la té.

Joan Carles Melgarejo
22.09.2019 | 23:36
Empresonen el nostres càrrecs electes, insulten, menteixen sense límits, humilien, abusen. Provoquen, provoquen i provoquen. Menteixen, menteixen i menteixen. Tot sense cap vergonya. És asfixiant, inaguantable, intolerable. Ara, en Sanchez juga a fer de Conde-Duque i el Iceta, de comte de Santa Coloma. Acaben de tancar de cop la via de diàleg de Tardà-Rufian. Submissió o esclafament, és el missatge. Res de diàleg. Arreu del món, el mateix esperit autoritari ajudat per un poder judicial més o menys còmplice: Trump, Putin, Bolsonaro…Sánchez. Be, entesos. O pensen que no tenim esma i van de farol, esperant que ens rendim, o busquen que saltem. Tot això ja s’ha vist a què porta. Que ells no aprenen de la història, segur, si és que en saben. Per tant, ara tot depèn de si aguantem o saltem…però quins son els límits per a aguantar? És sostenible? N’hi haurà prou amb tot el pebre que diuen que tenen per aturar-ho? O no? Si es vol aguantar i jugar a eleccions, hem de ser més llestos. Si us plau ni cas a muntar plataformes en plan “nosaltres si que som indepes” o “millor no votar res” perque la història recent, i no tant recent també, ens hauria d’ensenyar a nosaltres que no duen a res, excepte despistar uns quants milers de votants i fer baixar el nombre d’escons indepes i que guanyin les eleccions els fatxes. Oi que si?. Si us plau, identifiquem be qui son els companys de viatge i qui els adversaris: posar a tothom com a adversari porta al sectarisme. Però també propostes serioses i plans efectius: prou de “vota’m per tal que no vinguin els de C’s”. Els canvis de rumb que s’han de fer, que es facin des de dins dels partits existents, si us plau. Ja. Però si alternativament es tria el camí de fer de segadors, pensem com fer-ho be, perquè les cadenes que caldrà trencar aquest cop no son com les que hem fet agafats de les mans.

jordi Rovira
22.09.2019 | 23:43
Sí, i tant: juguin el que juguin; n’hauran de pagar el seu preu. I de moment, la dilació que fins ara ens ha ocupat, desdibuixava tant que també ens tocava. Un mal menor, però considerable: i si no mireu el passat 11-S. Pot ben ser que la dilació també els toqui a ells. I hom ja sap que l’acció anima a la reacció. Deu n’hi do com de profund es va veient el pou espanyol. I les seves urgències ens cauran al damunt com pluja tardoral. Però a ells també.

joan rovira
22.09.2019 | 23:46
Una bona panoràmica de l’estat de la qüestió del partidisme de l’altiplà versus Catalunya. D’una banda, finalment aflora l’eix de la mentalitat castellana-espanyola de l’absolutisme invertebrat. I de l’altra, la pluralitat característica de la mentalitat catalana. Tradicionalment, la partida la guanyaven les armes però, sense guerra, no. La guanyen els pobles.
La mentalitat castellana-espanyola no confia en ella mateixa i per això és una societat sotmesa per unes autoritats, importades i imposades, que no saben conviure amb la diferència. Mentre la mentalitat catalana confia en les persones, de diferent procedència amb unes característiques concretes -caràcter, capacitat, bona fe, discreció-. La diferència és abismal.
De la mentalitat castellana-espanyola resulta una societat que com desconfia d’ella mateixa s’ha dedicat a depredar els territoris veïns, que al llarg de la seva història no ha après a conviure si no és contra algú; per això; no vol la pau perquè sempre està en guerra.
De la mentalitat catalana, després de l’ocupació militar castellana-borbònica, resulta una societat resilient i plural on la part més feble són els seus representants polítics atès la imposició del colonitzador o el paper residual d’intermediaris. Els han impedit governar-se per ells mateixos.
Com la història no es pot repetir eternament aquesta vegada la societat de mentalitat castellana-espanyola haurà d’aprendre a conviure democràticament i la societat catalana a governar-se. Actualment, els representants oficials d’ambdues societats aparenten el que no són: uns forts i els altres dèbils!
Catalunya i la Regió d’Espanya espanyolitzada són dues societats que confronten i quan abans els seus pobles ho posin en pràctica -superant uns, els intermediaris i, els altres, les autoritats importades- abans podrem participar dels canvis globals que ja són aquí, d’una manera confrontada, cívicament i pacífica.

Gemma R.
22.09.2019 | 23:50
Estic d’ acord amb l’ anàlisi, però no estic segura d’ estar d’ acord amb la conclusió. Espanya només s’ haurà equivocat si nosaltres sabem estar a l’ alçada del moment. I ja no estic tant confiada en la gent com ho estava al 2017. Tot dependrà de la nostra resposta. Espero que tothom faci una reflexió íntima i profunda, es deixi d’ excuses mils, i es llencin als carrers sense preguntar-se per estratègies, consignes, lideratges o mandangues. Surts al carrer amb la motxil.la amb aigua i entrepà perquè no téns al cap anar i tornar. La teva obligació com a demòcrata és prendre el carrer i no deixar-lo. El que passi, dependrà de quants hàgim fet aquesta reflexió, i sortim amb aquesta determinació. La resta de respostes, les trobarem rostre a rostre, quan ens creuem i entenguem que tornem a ser un poble depempeus amb un sol propòsit: tombar el règim, i declarar la República Catalana. Només és una estaca companys, només això. Pot fer mal, però més en farà restar estacats a qui ens odia.

Teresa Pou
23.09.2019 | 00:22
Doncs esperança i seguim //*// . Ens cal aprofitar el seu error , per tant si ho tornem a fer , fem-ho ben fet .

Jaume Bosch
23.09.2019 | 00:22
Desconectat d’Ejpaña, NO votaré a eleccions d’un altre país, ja s’ho faran.
Marxem o què?

JOAN RAMON GOMÀ
23.09.2019 | 00:25
Ja fa temps que Espanya va decidir que aquesta guerra no s’acabaria amb un acord. O Espanya destrueix Catalunya per sempre més o Catalunya assoleix la llibertat.
El problema és que mentre els espanyols, quan es tracta d’anar contra Catalunya, sempre fan tots pinya, els digients dels partits polítics catalans segueixen barallant-se entre ells. Molt en temo que seguiran així per molt bèsties que siguin els disbarats que facin els espanyols..

eva salas
23.09.2019 | 00:50
És interessant el que explica l’Elisa Erruz i trobo molt pertinent el que es demana i motiva la seva incomprensió.

Ramon Perera
23.09.2019 | 01:06
Ja ho comentat altres vegades – i veig que ningú més ho fa notar – la tria de les fotografies per iŀlustrar els editorials de VilaWeb (i altres articles) és genial. La d’avui expressa tan bé com el millor dels escrits quina és l’actitud d’Espanya en aquest moment (ho explico una mica per si no és evident per tothom: el ple acord del PSOE amb la Corona d’Espanya).
Pot passar, ja que ha passat altres vegades a la història, i les circumstàncies actuals són favorables, que hi hagi molta gent disposada a actuar en un mateix sentit i que es possin en moviment al mateix temps gràcies a un estímul extern percebut per tots ells. Això no és una revolució?

Miquel Gilibert
23.09.2019 | 05:36
Al contrari del que diu, Sr. Partal, no han comès cap error: en aquests moments l’independentisme és una olla de grills, la gent ja no sabem qui seguir, han aconseguit sembrar la por en bona part de la població i sabem tots que fins el més petit acte de resistència institucionsl, portarà a un 155 on aquest cop sí que entraran a plet en estructures fonamentals com tv3, escola, sanitat, mossos…
És una estratègia de manual: ataca l’enemic quan és feble i está dividit. Davant una Espanya forta i intolerant nosaltres només som cspaços de presentar els cops de colze cainites entre erc/jxcat/cup (blocant fins i tot els minsos pressupostos de l’autonomia), el dialoguisme màgic d’ERC, l’independentisme màgic d’una part de jxcat i el neoautonimisme d’una altra part, el revolucionarisme de sofà i assemblea de facultat de les faccions la la cup, i la desorientació de l’anc. Apart de les n-mil sopes de lketres que per pura llei d’Hont fracturen el vot.
Si vostè pensa que davant d’això, essent com som com a societat i sense un lideratge clar, hi tenim les de guanyar, crec amb tots els respectes, que peca d’optimisme. Hem de reaccionar i resistir, si, però podríem començar amb una cosa tan senzilla com anar a una. I no vull dir unitats estratègiques ni bones paraules que al final no són res, sinó llistes unitàries i transversal composades per polítics i gent valenta disposada a anar a la presó si cal.
Aquest seria el primer pas d’un llarg camí. Fins que no passem per ací tot és un pur brindis al sol.

Joan Andreu Juan
23.09.2019 | 08:26
Buch hauria d’haver estat cessat fulminantment. Quina diferència amb Quim Forn! Mare meva.
Si Torra no el cessa fulminantment és la demostració que no és més que un titella bocamoll.

jaume alcacer
23.09.2019 | 08:28
Com molt be s’ha dit a sovint , “ells” no ens fallen mai ,si algu tenia algun dubte haura quedat aclarit.
Es el moment d’anar tots a una…….

Montserrat Puig
23.09.2019 | 08:31
Em sumo a la demanda d’Elisa Erruz:
“No entenc perquè aquesta trobada de vuit-centes persones, emmarcada en la Crida, ha estat ignorada pels mitjans més afins, entre ells Vilaweb.”

Albert Miret
23.09.2019 | 09:10
Ja comença l’hora dels adéus. Però no tant per Catalunya sinó per Espanya. Els creditors ja han dit que prou, i per molt que els usurers usuals del món diguin que Espanya puja un graó en la credibilitat econòmica, tothom sap que és una mentida per a retardar la mort del toro. Però els espanyols ho saben, i saben que d’un país endeutat fins a les orelles i sense cap projecte per a solucionar el deute, ningú en vol saber res. Al mateix temps els catalans hem demostrat que la normalitat que van prometre a Europa que assolirien en quinze dies al nostre territori, no la poden assolir. Però els usurers europeus tenen clar que volen recuperar el prestat, i ara, ja acabada la paciència, comencen a exigir que els diners es tornin. Com pot fer front Espanya a una cosa així? Només, i encara parcialment, amb una Catalunya a la qual poder esprémer fins al final. Final que, vulguin o no, acabarà sent el mateix. Per al darrer espoli, necessiten tenir a Catalunya lligada a l’estaca amb tots els lligams possibles – que són tots- i simulant davant d’Europa que domina el territori. Ocuparan empreses, bancs i tot allò que faci olor de diners. I això és el que estan preparant des que vam dir que prou, ara però amb l’Europa de la qual rebien un seguit de generosos regals no fa gaire temps, ja cansada de tanta bestiesa i inestabilitat i ja no tan disposada a donar més crèdit ni a les seves constants mentides ni econòmicament. És possible que la inútil i covarda Unió Europea, per la por de perdre-ho tot permeti aquest darrer espoli. Però que no tinguin un pèl de demòcrates no vol dir que siguin prou imbècils per a deixar-se enganyar indefinidament, i saben perfectament que si d’algú en poden treure almenys una part del deute és de Catalunya. Per tant Espanya, per a evitar que li prenguin, ens vol tenir acorralats i transformar el país en una presó. I com que no tenim cap força, l’eina més poderosa que tenim en aquest moment és clarament una vaga general per a ensenyar-los que si volem produïm riquesa, però si no volem, no. Sense violència però, hem d’aturar el país durant uns quants dies, en la seguretat que si no els fem por de cap manera, és ben segur que ens portaran a l’escorxador com a un remat de xais.
Mentre escric això diuen per la ràdio que la GC. està fent una batuda detenint gent a Sabadell i Mollet per a trobar ves a saber què. Comença l’hora dels adéus.

Salvador Aregall
23.09.2019 | 09:13
Efectivament, l’estat, no nosaltres, ha triat la confrontació. Aquest matí amb la detenció de 9 persones, de moment, a Mollet, Sabadell i Sant Fost recorda molt i molt el matí del dia 20 de de setembre de 2017. Què pretenen?, per un cantó no deixar-nos ni respirar, fer-nos passar pel tub i demostrar-nos que amb la llei (la llei pervertida) no tenim res a fer. Per un altre cantó ens avisen de manera molt severa que la violència només és patrimoni d’ells, i la faran servir, en la proporció que calgui, si després de la sentència hi ha algun tipus de resposta al carrer. Què?, hem d’anar a votar?.

Joan Begue
23.09.2019 | 09:16
Demano disculpes si el que penso en aquest moment no coincideix amb altres posicions.
Prou de témer que ens i posaran el 155 que els mossos que el Parlament que la TV3 que la Sanitat etc.
La direcció de la nostra policia ja no la tenim, no podem tirar endavant cap llei progressista ens las bloquejant via constitucional (energies, via 5 D…), I per on es ferian presents las opinions dels “estimats” Sr. Iceta, I altres consticionalistes. Que ens obligan als nostres mitjans de comunicació comunicació a facilitar la seva presència al plató en nom de la democràcia i pluralitat de la seva majoria sicenciosa, si ens tancat aquest serveis per on podran seguir fen presència, ni a ells mateixos els interessa tancar aquest mitjà.
Fer sé càrrec de la Sanitat l’Educació amb la bé que viuen a Madrid sense preocupar-se de llistes d’espera ni dels barracons escolars, No els interessa els hi donarien problemes.
Doncs que ens suspenguin ja de forma indefinida si us plau ben vingut sigui el decret 155, amb ell caurà més de pressa l’estaca.
Salut i República.

Pep Agulló
23.09.2019 | 10:10
L’ENDURIMENT
L’escomesa de la GC contra els CDR d’aquest matí, amb la seva habitual actitud de prepotència repressiva per ordre de la famosa Audiència Nacional franquista és la millor mostra de l’enduriment repressiu histèric i la por que tenen de com se’ls pot descontrolar la situació. A diferència del 20-S ara ja ho esperàvem…
Ostres, semblava que la confrontació de què parlàvem era una actitud proactiva de l’independentisme i ara resulta que en Vicent ens diu que ells ens la imposent i tornem a ser reactius en l’embat.
Ironies a banda, l’avantatge de la histèria de l’Estat és que ens pot estalviar diletàncies i dobles missatges partidistes. Sobretot va desarmant el panorama interesat d’alguns de la “negociació”. Avui qui en parla?
La riuada que vindrà serà de fets que són els que parlaran i marcaran un full de ruta o simplement una direcció de l’acció. Esbandiran paraules, moltes ambigüitats i falses dreceres.
Ara per ara, no estic d’acord amb alguns comentaris que mesuren la força de l’independentisme (sempre negatiu) només pel tarannà de les direccions dels partits. En comentaris anteriors deia que no veig un esclat permanent del carrer dins una estratègia planificada, però és evident que en les nostres files es palpa la conseqüència de l’enduriment de la ciutadania i que es manifesta no tant ja amb el clam protesta contra els partits, com en un apoderament, allò d’anem per feina típic de quan ja s’ha decidit tirar pel dret, tal com explica l’editorial. Alguna cosa bull al subsol…
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!
PS. Com altres comentaristes em sumo al comentari de l’Elisa Erruz…

jaume vall
23.09.2019 | 10:48
Pertinent el comentari d’ Elisa Erruz, i com sempre, lúcidament realista l’aportació de Miquel Gilibert.

Federico Ruiz
23.09.2019 | 10:57
Si no lluitem ara ens esperen molts, molts, anys de submissió a l’Estat espanyol. Si lluitem ens espera una repressió brutal, fins i tot provinent de mà ‘amiga’, una confrontació en la qual la força bruta, la violència, la posseeix només una de les parts. No tenim ara líders ni partits fiables, però si mantenim la lluita, sortiran, segur que surtiran. Som més que suficients per fer moltes coses, confiem en les nostres forces i en les nostres idees

Lluïsa Miret
23.09.2019 | 11:39
Si que comença la confrontació. La Guardia Civil seguint les instruccions de l’Audiència Nacional, deté CDR a Sabadell, Sant Fost i un altre lloc. Perquè i perquè ara?

Bonifacia Córdoba
23.09.2019 | 13:08
Ho fan per a mantenir viu l’espiritusacrus del terrorisme de l’estatñol… els escorcolls als cdr per atemorir-nos i faran colar la sal de cuina per sulfatos perillosos i l’amoniac de netetja per àcid sulfuric i les fregones i escombres per eines dirigides a l’ENFRONTAMENT perque com diu en Joan Rovira la CONFRONTACIÓ son incapaços d’entendre’l… és decepcionant veure le baratlles dels nostres i no tenir clar on convergir per alinear les forçes… m’afegeixo al comentari de Elisa Erruz

Maria Angels Fita
23.09.2019 | 13:18
Callats i asseguts. Les càrregues s’han d’afrontar callats i asseguts.
Cap mitjà d’informació hauria de poder filmar un crit o una persona cridant i esvalotada. Cap imatge amb gent nostra cridant.
I les càrregues arribaran igualment, malhauradament. Però les imatges no han de fer veure cap persona cridant. Cap. Cap. Ho enteneu?
En quant a la pregunta de la Sra. Erruz, ja fa temps que veig que Vilaweb defensa les tesis de l’esquerra: és a dir, que la Crida és un invent del Puigdemont i com a tal s’ha d’aillar. Igual que el Consell de la Republica.
Perqué un català d’esquerres prefereix estimbar-se i perdre-ho tot abans que unir-se amb la dreta.
El problema és que parteixen d’un axioma fals perquè en Puigdemont no és de dretes. Però tant se val, sortiran un fotimer d’articles que ens explicaran que Puigdemont és LA dreta.
Pena. Fem tots pena. Tenim l’eina per al 10 de N i l’estem llençant a la brossa.

Oriol Ribera
23.09.2019 | 13:27
Carmena fitxa per la Ñ global= Boxrrell i el partit psociopinochetista

Rosa Gispert
23.09.2019 | 15:38
Si Partal, un cop més ho has encertat. Ells volen provocar, fer veure que hi ha violència, criminalitzar l’independentisme i aplicar el 155 en plena campanya electoral. Els és igual que tot sigui mentida. Ho tenen previst i ho faran.
Així es guanyen vots de Cs i desllegitimen Podemos per haver estat amics dels independentistes.
És la mateixa estratègia que contra ETA. Encara que a Catalunya no hi hagi violència. La provocaran, se la inventaran o la faran ells.
Nosaltres la única resposta possible que tenim és la unitat i els que ho tenen a les seves mans no tenen cap interès en fer-ho. Com a poble, només ens queda Vietnam i no desesperar.

Roser Caminals
23.09.2019 | 16:05
Estic d’acord amb Elisa Erruz. La Crida i el Consell són les úniques organitzacions transversals i no hi ha excusa per ignorar-les als mitjans, tal com s’està fent.
I també d’acord amb Maria Angels Fita, des de la necessitat de rebre les càrregues asseguts–però amb casc i proteccions–fins al fals axioma dreta/esquerra que enlluerna tants independentistes de bona fe però poca vista.
Estem a punt de tocar fons, cosa temible, inevitable i necessària. Contra la brutalitat, el número. Quants més manifestants al carrer, més impotent la repressió.

Assumpciò Oristrell
23.09.2019 | 16:07
Pero si Despres de les actuacions de la guardia civil aquest mati a Sabadell, detenint ciutadans i sobrevolant amb elicopters la ciutat fen tot el soroll que podien.
I La unica resposta del que es el nostre president es un tuit. I cap del govern. Com hem de confiar amb ells?

Josep Pasqual Gil
23.09.2019 | 18:36
Hi ha institucions i procediments tan anacrònics com el tricorni que els delata i el monolingüísme que apadrinen. No saben viure sense un boc terrorista expiatori i si no hi ha una ETA els cal inventar-se-la. Tornem al 92 i al 76. Per quan un estat sense TOP i una policia democràtica?
S'ha afegit la noticia a Favorits