Comuns Democràtics de Catalunya (CDC)
«Els comuns broden l'ambigüitat en la presentació del nou partit»

Per: Andreu Barnils


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

La diferència entre els comuns i Carles Puigdemont és aquesta: el president actual no fa càlculs, tira pel dret i tant li fan la carrera i el partit. Ell només té al cap la independència. No com altres. Per això tanta gent diu que no sembla convergent. Els comuns, en canvi, cada vegada s’assemblen més a l’antiga convergència i la seva ambigüitat. Tants anys essent els anticonvergents per excel·lència, i aquí els tenim: llegint Enric Juliana a La Vanguardia i sense mullar-se. Ja ho deia Nietzsche: si et passes quaranta anys lluitant contra el drac, acabes tornant-te drac.
Ahir vam tornar a veure’n un exemple. Els comuns van constituir el seu partit, un partit que aconsegueix fer allò que durant molts anys va ser marca de la casa dels convergents: l’ambigüitat. Aquí, mentre una part del país vol quedar-se dins Espanya, i l’altra vol crear una república catalana, els comuns va i diuen que no renuncien a res: defensen una república catalana, però la ‘volen’ dins Espanya. Com que Espanya és una monarquia, les bromes es van disparar a les xarxes socials.
Ara, he de dir que el verb és important, perquè tal com explicàvem aquí, la versió anterior dels comuns afirmava que la república catalana ‘havia de’ crear-se dins Espanya. Els independentistes dels comuns, en canvi, volien deixar-ho molt més obert, i que es digués que la república ‘es podrà’ crear dins Espanya, i ja ho veurem, tu. Doncs, al final, ni ‘s’ha de crear’, ni ‘es podrà’ crear. Han decidit que ‘es vol’ crear. I així no es mullen del tot.
Si passem al tema del referèndum, fan el mateix. Uns defensem la via unilateral, uns altres, la pactada, i ells, ni una cosa ni l’altra. Parlen de referèndum vinculant. Però a diferència de la independència, no poden evitar que les dues ànimes es mostrin. Així, Gerardo Pisarello, ahir mateix, defensava clarament el referèndum unilateral: ‘Volem fer un referèndum sense demanar permís’. Nuet, en declaracions recents, també fa una defensa claríssima de la unilateralitat. En canvi, sembla que Xavier Domènech vulgui el pactat i prou. I totes dues ànimes, ben còmodes dins el mateix partit.
Convergència s’ha refundat a la casa dels comuns. Ahir en vam veure el darrer episodi.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells .
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits