21.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 21.08.2023 - 22:02
La sol·licitud formal del govern espanyol perquè el català, juntament amb l’èuscar i el gallec, sigui llengua oficial de la Unió Europea, va ser el gest principal del PSOE de cara a la constitució de la mesa del congrés espanyol per obtenir el suport dels partits independentistes. La petició és previst que es voti el 19 de setembre al Consell Europeu, a Brussel·les, format per caps d’estat o de govern, i que serà encapçalat per l’espanyol, Pedro Sánchez. L’adquisició de l’estatus de llengua oficial és un tràmit molt senzill, el d’una votació, però gens fàcil d’assolir, perquè ha de ser aprovada per unanimitat, en un marc europeu en què hi ha estats que en molts casos eviten de dotar de protecció i continuen minoritzant bona part de les seves llengües.
Fa més d’una dècada que no hi accedeix cap nou estat i no s’aprova la inclusió de cap nova llengua, d’ençà de Croàcia i el croat l’any 2013. Tot i això, hi ha un cas singular, el d’una llengua minoritzada, el gaèlic irlandès, que ha hagut de recórrer un camí llarg fins a aconseguir, l’any passat, l’estatus de llengua oficial de ple dret.
Uns tràmits de gairebé dues dècades
El gaèlic irlandès va ser aprovat el 13 de juny de 2005 com a llengua oficial i de treball de la Unió Europea. La decisió havia d’entrar en vigor l’any 2007, tanmateix, a causa de l’escassetat de personal de traducció i recursos tecnològics que tenia la llengua en aquell moment, es va decidir de derogar l’abast de l’estatus i limitar la quantitat de material publicat. Fins aleshores, d’ençà que la República d’Irlanda havia esdevingut membre de la Unió Europea el 1973, el gaèlic s’havia classificat com a llengua de tractats, és a dir, un estatus purament formal que feia que solament es traduïssin els tractats de la Unió Europea.
El reconeixement del gaèlic va ser demanat pel govern de Dublín, que es va comprometre a proporcionar la trentena de traductors necessaris per a començar. En un primer moment, es traduïen solament les regulacions més importants, és a dir, les codecisions adoptades pel Parlament Europeu i el Consell Europeu, i després, de mica en mica, van anar creixent els texts disponible en aquesta llengua.
El cost per a la traducció, la interpretació, la publicació i els serveis jurídics associats a la incorporació del gaèlic irlandès als afers de la UE es calculava que era d’uns 3,5 milions d’euros anuals. No obstant això, el cost no era l’entrebanc principal, sinó que solament 200.000 parlants consideren que saben parlar “molt bé” el gaèlic irlandès, una condició bàsica per a fer de traductor i intèrpret, i 72.000 el parlen cada dia.
L’esforç del govern irlandès i les institucions europees
Aleshores va començar un pla i una lluita per a trobar traductors irlandesos qualificats. A causa de les dificultats de contractació i recursos i es van anar ampliant les excepcions temporals. Finalment, el 2015 es va fixar un calendari ambiciós sobre la reducció gradual de la derogació del gaèlic irlandès.
El 2016, l’Oficina Europea de Selecció de Personal, la institució encarregada de la contractació de funcionaris per a les diferents institucions i organismes europeus, obria la convocatòria de seixanta-dos llocs de feina amb el requisit de l’irlandès i almenys dues llengües oficials més de la Unió Europea.
L’objectiu era contractar abans del 2022 cent vuitanta lingüistes, però les possibilitats eren molt baixes. Hi va haver dos-cents deu sol·licitants, quaranta-tres dels quals van ser admesos a fer les proves. Finalment, van accedir-hi deu. Cal tenir en compte que calen perfils especialitzats, com ara especialistes en tecnologia de la llengua, juristes-lingüistes, correctors i experts interculturals, i que el gaèlic no hi estava preparat.
El govern irlandès aleshores va engegar un projecte ambiciós per fer créixer el nombre d’irlandesos que poguessin reunir les condicions adequades i, segons els informes, les autoritats del país ja han gastat més de tretze milions d’euros en aquesta finalitat. Iniciatives com ara impulsar i finançar els cursos especialitzats de tercer nivell de la llengua irlandesa en àrees com ara la traducció, la interpretació i el dret, i la creació de bases de dades terminològiques, ajudes de traducció automàtica i programari de traducció assistida per ordinador per a traduir tots els documents.
Cal tenir en compte que la Comissió Europea disposa de traducció automàtica d’ençà del 1976, amb un sistema disponible solament per a organismes autoritzats, que tradueix mig milió de paraules per hora. I el gaèlic irlandès s’hi havia d’equiparar. L’any 2017, el Parlament Europeu tenia més vacants que treballadors respecte de l’irlandès, amb catorze treballadors que el feien servir i vint-i-tres llocs vacants a la unitat de traducció irlandesa. Però aquests darrers anys hi ha hagut un impuls sense precedents per aquesta llengua minoritzada i el primer de gener de 2022 va adquirir l’estatus total de llengua oficial de la Unió Europea.
Ara com ara, hi ha dos-cents treballadors per a la llengua irlandesa a Brussel·les i a Luxemburg. El ministre d’Afers Europeus d’aleshores, Thomas Byrne, va celebrar la fita i l’assoliment de l’estatus oficial: “El volum de traduccions en irlandès s’ha multiplicat per 6 d’ençà del 2016, de 8.000 a gairebé 46.000 l’octubre del 2021 i aquest augment considerable no hauria estat possible sense la contractació d’un nombre impressionant de personal de parla irlandesa per a les institucions de la UE. Com a resultat, el nombre total de personal de llengua irlandesa és ara al voltant de 200, gairebé 4 vegades més que fa 5 anys.”
El president irlandès Michael de Higgins en deia: “És un reconeixement internacional important de la nostra identitat única com a poble, de la nostra pròpia llengua, usada conjuntament amb totes les altres llengües que fem servir i respectem.” De fet, també representava un augment de la visibilitat i el prestigi de la llengua a escala irlandesa. El cap del govern, Jack Chambers, deia que era un pas fonamental per a l’irlandès: “La fi de la derogació de l’estatus de la llengua irlandesa a la Unió Europea és un pas crucial en el desenvolupament i el futur de la llengua.”
Una llengua de ple dret que també pot ser el català
D’ençà del final de la derogació, la quantitat de legislació traduïda a l’irlandès a la Comissió Europea ha augmentat d’un 70%, amb unes institucions que han d’estar preparades per a satisfer totes les demandes relacionades amb la traducció de la legislació. Tots els llocs web de la UE també es tradueixen a l’irlandès.
Els efectes també es veuran en la resta de llengües minoritzades que accedeixin a l’estatus de llengua oficial. A més, el català no hauria de tenir el recorregut carregós del gaèlic, perquè una gran part dels traductors de la cambra ja sap català i, per tant, tindria un cost ínfim i seria un procés més ràpid. També és una llengua més preparada en nombre de lingüistes i és més parlada que dotze de les que són oficials, i en alguns casos, com ara el maltès, el letó i l’estonià, amb molta diferència.
Però, més enllà d’efectes de prestigi institucional, hi ha un gran efecte sobre el dia a dia de la ciutadania. Per exemple, molts reglaments de la Unió Europea exigeixen l’ús d’almenys una llengua oficial en l’etiquetatge de productes, o per a demanar subvencions, ajuts o participar en grans programes culturals, com ara en els fons Next Generation i programes de cultura i educació que impulsa la Comissió –l’Europass i la plataforma d’aprenentatge de llengües en línia, entre més qüestions. I ara es podria etiquetar o fer una sol·licitud solament en català (o en èuscar o en gallec).
Actualment, el català no és llengua oficial i de treball de la Unió Europea, però sí que se n’ha reconegut un ús oficial limitat com a llengua de comunicació amb la ciutadania. Això vol dir que qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions i té dret de rebre una resposta en la seva llengua. També es tradueixen algunes publicacions i documents oficials de la UE. Però la major part de comunicacions s’han de fer en una llengua oficial, com ara les de les institucions del país i les institucions europees.
Així mateix, els catalans podrien accedir en la seva llengua a tota la legislació europea que regula les seves vides (tractats, directives i reglaments). El català també seria inclòs en tots els actes oficials i en tota la simbologia europea i els representants podrien fer servir aquesta llengua en les sessions plenàries del Parlament Europeu i en les reunions de la resta d’institucions i òrgans. És a dir, una llengua normalitzada a Europa, tal com l’any passat va aconseguir el gaèlic irlandès.
