Comença el judici als Set del 30-G: “Ja n’hi ha prou de muntatges policíacs”

Els demanen penes de fins de quatre anys de presó pels delictes d’atemptat contra l’autoritat, lesions i desordres públics

VilaWeb
Redacció
22.11.2022 - 10:44
Actualització: 22.11.2022 - 15:55

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Audiència de Barcelona ha començat avui el judici als set activistes independentistes encausats per la manifestació al Parc de la Ciutadella el 30 de gener de 2018, dia que era previst el ple d’investidura de Carles Puigdemont, però que finalment el president del parlament, Roger Torrent, va desconvocar. Diversos agents dels Mossos d’Esquadra acusen els activistes, que s’han denominat els Set del 30-G, d’haver-los agredits i demanen que siguin condemnats a penes de fins de quatre anys de presó pels delictes d’atemptat contra l’autoritat, lesions i desordres públics, i 3.000 euros de multa. El judici continuarà demà i els dies 29 i 30 de novembre.

El procés judicial ha estat especialment llarg –ja fa gairebé cinc anys d’aquell dia– perquè el judici es va ajornar ara fa un any per la retirada precipitada de la Generalitat com a acusació arran del canvi de criteri segons el qual solament es personaria en casos de lesions acreditables, circumstància que no es va considerar en aquest cas. Després d’això, els agents implicats van voler presentar-se com a acusació particular al cas. “El jutjat ho va autoritzar, però considerem que és una irregularitat com una casa de pagès”, ha dit aquest matí el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, en una concentració a les portes de l’Audiència. Per a les defenses, mentre que la Generalitat tenia legitimitat legal per personar-se en els delictes d’atemptat contra l’autoritat, els agents no, perquè qui és titular del principi d’autoritat és la institució, no els agents concrets.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Majoral ha dit que els sorprèn com en el seu moment la Generalitat va donar credibilitat als agents i va engegar una acusació particular contra els manifestants, però que, quan la pressió popular va fer canviar el criteri de les acusacions, van reconèixer que als atestats policíacs no queda clara la comissió de cap delicte per part dels activistes. “El que hem viscut els últims anys ha estat un canvi entre donar suport a les mobilitzacions a criminalitzar-les”, ha dit.

També han parlat abans dels judicis tres dels encausats. Un d’ells, Abel, ha exclamat contra els processos judicials a activistes com ell: “Ja n’hi ha prou de judicis farsa, de muntatges policíacs, de circs que munten com si fóssim terroristes o qui sap què i prou de la repressió contra la gent que només exerceix el dret de manifestar-se.”

El seu company Josant ha assenyalat que el seu procés judicial va començar a la conselleria d’Interior catalana. “Compte a qui doneu suport, perquè qui va reprimir les mobilitzacions al carrer són aquells que no van aplicar el mandat del Primer d’Octubre i que ens van trair.”

Per últim, Cristian ha explicat que el 30 de gener de 2018 es van manifestar “perquè les institucions i els partits no eren capaços d’aplicar el mandat del Primer d’Octubre”. “Per això érem allà, no per fer costat a la investidura del processista Puigdemont, sinó perquè estàvem farts de declaracions d’independència falses, d’eleccions imposades i acatades per suposats partits independentistes”, ha afegit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes