Judici als Set del 30-G: anys de dilacions i un advocat ultra que defensa els mossos

Aquesta setmana torna als jutjats una de les causes més grans contra activistes independentistes. És el cas dels Set del 30-G, un grup de manifestants encausats arran de la mobilització davant el parlament que reclamava la investidura de Carles Puigdemont el gener del 2018. El judici s’havia de fer ara fa tot just un any, però s’acabarà fent els dies 22, 23, 29 i 30 de novembre a l’Audiència de Barcelona. Com en molts casos més, els mossos acusen els manifestants d’haver-los agredit i els demanen penes fins de quatre anys de presó pels delictes d’atemptat contra l’autoritat, lesions i desordres públics, i 3.000 euros de multa.

D’entrada, la Generalitat s’havia personat com a acusació en la causa, però se’n va retirar precipitadament arran del canvi de criteri segons el qual solament es personaria en casos de lesions acreditables. En aquesta causa, hi havia alguns agents que no havien tingut lesions i, en el cas dels cinc que sí que n’havien tingut, no es podia indicar de manera concreta qui les havia causades. Això va propiciar una nova acusació particular sobrevinguda d’onze d’agents dels Mossos d’Esquadra al començament del judici, que va fer que finalment se suspengués. Aquesta acusació ha de mantenir el mateix que demanava la Generalitat: quinze mesos de presó per desordres públics i nou per atemptat contra l’autoritat.

Un advocat d’ultradreta que defensa els mossos

El fet que la Generalitat s’hagi retirat de l’acusació, però nou agents dels dotze hi continuïn, ha implicat un canvi d’advocats. Set d’aquests agents seran defensats per José María Fuster-Fabra, vinculat a Ciutadans, ex-membre de Fuerza Nueva i defensor d’agents de policia en uns quants casos històrics.

Durant la transició espanyola, l’advocat va formar part del partit d’ultradreta Fuerza Nueva. Tal com va publicar VilaWeb el 2013, en un número de la revista del partit es pot veure com era un dels dirigents de les joventuts. Com a advocat, ha treballat en molts casos relacionats amb els cossos de seguretat de l’estat espanyol: va defensar el general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, condemnat pel terrorisme dels GAL. El va defensar en el cas Lasa i Zabala, torturats a la caserna d’Intxaurrondo fins a la mort. Galindo no solament va ser el seu client, també el testimoni del seu casament l’any 1999.

També va ser l’advocat defensor de quatre agents dels Mossos d’Esquadra dels nou que van ser encausats per la mort de Juan Andrés Benítez al barri del Raval de Barcelona.

Situació d’indefensió per part dels acusats

Més enllà dels vincles amb la ultradreta d’un dels advocats de l’acusació particular, la defensa dels manifestants denuncia indefensió per diversos motius arran d’aquests canvis. Segons que explica David Aranda, advocat d’un dels encausats, dels nou agents compareguts, als escrits d’acusació la major part no atribueix les lesions a cap dels investigats: “Han comparegut sense motiu i no sabem quina actuació tindran. No poden determinar qui els va fer les lesions, i la fiscalia i la Generalitat de manera tàcita ja ho reconeixien, per això la Generalitat no en demanava indemnitzacions. Sembla que intentaran de sostenir unes pretensions acusatòries pel simple fet de ser mossos, una mena d’acarnissament.”

L’advocat defensa que, mentre que la Generalitat tenia legitimitat per a personar-se, els agents no en tenen en aquestes circumstàncies. “La Generalitat és la titular del principi d’autoritat, que és el que protegeix el delicte d’atemptat contra l’autoritat”, explica. “A vegades, quan hi ha un agent perjudicat, s’entén que pot comparèixer pel seu compte, però si no hi ha lesions i algun dels agents ni tan sols han estat implicats en cap mena d’episodi és complicat de justificar.”

Les defenses creuen que aquesta situació anòmala és fruit d’una “maniobra” per part dels mossos. “Suposem que també en el seu dia els advocats de la Generalitat devien fer els seus moviments perquè els agents es busquessin la vida pel seu compte”, considera Aranda. “Un dels agents té un informe mèdic que diu que va patir lesions, però ni la fiscalia ni la Generalitat no ho recullen en l’escrit d’acusació, per tant, no són objecte d’aquest judici. I tres agents defensats per Fuster-Fabra no havien estat ni citats a judici perquè no eren considerava perjudicats, però ara són acusació particular i l’advocat demana que siguin citats.”

Els advocats de l’Alerta Solidària preveuen que l’Audiència de Barcelona mantindrà el criteri seguit fins ara, però el consideren erroni. “No es pot pretendre que qualsevol agent pugui ser present sense cap mena de legitimitat en qualsevol judici. Si validem això, validem que qualsevol agent pugui comparèixer en un procediment en què hi ha hagut una lesió a un altre agent”, explica Aranda.

Dos delictes, uns mateixos fets?

Respecte d’unes altres irregularitats del cas, Aranda comenta que a l’escrit d’acusació hi ha una mena d’homologació entre els desordres i l’atemptat contra l’autoritat. “A vegades la fiscalia confon una cosa amb l’altra i acaba acusant de dos delictes pels mateixos fets, cosa que n’augmenta les penes. Això és desproporcionat.”

El cas es jutjarà gairebé cinc anys després dels fets, cosa que hauria de ser una anomalia, però que es converteix en una dinàmica no tan estranya en els darrers casos que tenen a veure amb el dret de protesta. De fet, els advocats diuen que és habitual: “Estem acostumats a les dilacions indegudes i eternes de les causes sense cap mena de justificació.”