Sabem llegir el sondatge del CEO?

  • Comparar el CEO amb el resultat de les eleccions és comparar naps amb cols, però comparar-lo amb els CEO anteriors aporta pistes interessants sobre l'evolució política

VilaWeb
Recompte electoral de les darreres eleccions catalanes

Un dels llibres més interessants i divertits que he llegit mai és un volum escrit per John Allen Paulos que es diu A Matemathican Reads the Newspaper –em consta que hi ha edició en espanyol, però no en català ni en francès.

El llibre és el fruit de la indignació amable d’Allen Paulos arran de les inconsistències matemàtiques de què fem gala tan sovint els periodistes. Les males interpretacions de coses molt bàsiques fan que de vegades diguem exactament la contrària d’allò que diuen les dades. Però, per desgràcia, els lectors tampoc no solen tenir una gran cultura matemàtica i, per tant, per la incapacitat dels uns i els altres, en les coses que tenen dades i xifres és on es poden escolar amb més facilitat manipulacions i propaganda.

La lectura d’aquell llibre em féu pensar molt particularment en els sondatges, que com és ben sabut són usats de fa anys per a dirigir les preferències polítiques de la gent, partint de la imatge d’imparcialitat que sol acompanyar qualsevol desplegament de guarismes. Els sondatges són una cosa ben curiosa. Tothom sap que normalment no tenen res a veure amb els resultats electorals, però alhora quan apareixen tothom s’hi agafa com si fossen la veritat absoluta. Per això a VilaWeb fa temps que, en les notícies de sondatges, hi posem un advertiment al lector. I per explicar-ho millor, em serviré d’un cas pràctic, el del CEO d’ahir.

La primera cosa que cal entendre és que no es poden comparar naps amb cols. Unes eleccions són un procés infinitament més complex que no pas l’enquesta més gran, de manera que la comparació entre l’una cosa i l’altra sempre tindrà mancances. L’interès d’un sondatge, si és ben fet, està només en l’aproximació que es fa al sentiment dels electors en un moment concret. Però l’aplicació directa d’aquesta fotografia a l’adjudicació d’escons, que, al cap i a la fi, és allò que mira la gent i allò que sustenta els titulars, té massa riscs. Encara més en sistemes electorals com els nostres, en què l’adjudicació dels escons acaba ballant sempre per marges molts estrets.

La segona cosa que cal entendre és que, en tot cas, allò que resulta interessant és comparar la seqüència temporal entre el sondatge que es presenta i els sondatges anteriors. Perquè, amb independència que encerten el resultat final en unes eleccions reals, això sí que és comparar naps amb naps. Però, dissortadament, aquesta no és la pràctica habitual i per això ahir la majoria dels titulars deien que creixia la distància entre el PSC i ERC, però això no és ben bé així; o adjudicaven a Junts un mal resultat, perquè el comparaven amb el de les eleccions, per bé que, en canvi, el sondatge reflecteix una clara recuperació del seu vot.

Aquest és el gràfic que vam fer ahir a VilaWeb per a explicar el resultat del CEO. I, mirant-lo, ja podeu veure que la interpretació que se’n pot fer és molt diferent de la que van fer la resta de diaris. Per això a VilaWeb vam titular “Junts i comuns milloren resultat en un CEO que atorga la victòria al PSC”.

I per què vam titular així? Doncs perquè d’on hem de partir si volem veure la tendència és del sondatge anterior, del de final del 2022. I, comparant les dades d’aquests dos sondatges, s’observa que el PSC i ERC retrocedeixen tots dos, però no se separen tant l’un de l’altre com els titulars deixen entendre. El PSC, de tenir, a final d’any, entre 35 diputats i 41, ara baixa a un interval entre 34 i 40. I Esquerra, de tenir-ne entre 30 i 36 baixa a 29-34. Per la banda baixa, doncs, la distància és la mateixa, cinc escons; i per la banda alta creix a sis en favor dels socialistes, un sol escó més, que no crec que puga justificar els titulars.

I en el cas de Junts la cosa encara és més clara. Al parlament actual, Junts hi té 32 diputats i, per tant, el sondatge el situa clarament per sota d’aquesta figura inicial. Però, en comparació amb el sondatge anterior, Junts avança molt. Per la banda baixa, guanyaria tres escons, de 19 a 22, però per la banda alta en guanyaria quatre, i arribaria a 28. Aquest és l’augment més gran de tots els que detecta el sondatge i, per tant, és ben significatiu en termes polítics. Especialment, si tenim en compte que l’anterior baròmetre es va publicar just en el moment del trencament del govern de coalició entre ERC i Junts. I això, amb les dades d’aquest CEO a la mà, fa pensar que Junts ha estat premiat pels electors després d’haver pres aquella decisió.

I aquesta impressió encara serà més evident si fem la comparació amb dos baròmetres més enrere. Perquè el juliol de l’any passat Junts tenia una intenció de vot molt semblant a la que tindria ara –entre 22 i 27–, de manera que sembla lògic de pensar que en el baròmetre anterior, el de desembre, eren castigats per la indefinició respecte de formar part del govern o no. De la mateixa manera, si comparem aquest baròmetre del CEO amb el de juliol del 2022, el retrocés del PSC i d’ERC es veu encara més clar. El PSC passa d’una banda alta de 42 escons al juliol a 41 al desembre i a 40 ara. I Esquerra passa de la banda alta de 37 a 36 al desembre i ara a 34. Cal tenir en compte, a més, que Esquerra havia tingut un màxim de 38 escons en la primera onada del 2022, corresponent al març del 2022, ara fa un any just.

Podríem continuar així, analitzant tots els partits, parlant de com cau estrepitosament el PP o de com els comuns també creixen, però crec que això que jo volia remarcar, que cal saber interpretar les xifres i entendre en quin context posar-les, ja ha quedat clar amb aquests apunts.

Solament voldria remarcar que, a més a més, els marges en una votació real, en unes eleccions, són molt determinants i que això en una enquesta és gairebé impossible de determinar, perquè l’univers que explora és molt limitat respecte de l’univers real. La famosa regla D’Hondt és culpable de la major part dels errors dels sondatges i n’hi ha prou de pensar en la importància dels quatre darrers escons, un per demarcació, per a entendre que la sort també hi té un paper: qualsevol partit amb pràcticament el mateix nombre i percentatge de vots pot guanyar o perdre quatre diputats per culpa de les darreres restes, una en cada circumscripció.

En definitiva, quan vegem un sondatge sempre hem d’entendre que el retrat és interessant, però a condició de contextualitzar-lo i saber-ne llegir les xifres.

 

PS. En aquesta Pissarreta d’ahir vaig fer també una anàlisi del CEO, en aquest cas respecte de la independència. I hi ha dades molt curioses i interessants, també.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.04.2023  ·  22:03

Quasi sempre, les enquestes es fan per tractar d’influir en el vot que ha de vindré més endavant. I també, sovint es “maquillen” per tractar d’agradar a qui les paga. S’han d’examinar amb cura i mai fiar-se dels titulars sensacionalistes.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
05.04.2023  ·  22:27

Gràcies, Vicent. Em quedo més tranquiŀla.
Per cert, el títol del llibre que esmentes sobre el matemàtic té dues errades: és MATHEMATICIAN. Per si no us n’heu adonat.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
05.04.2023  ·  22:47

La realitat del país sense tenir en compte el procés de massiva substitució demogràfica en curs i que continuarà els anys vinents no és una realitat, és només una idealització. Totes aquestes persones, especialment els seus fills, tindran tard o d’hora dret a vot i aquestes dades canviaran dràsticament, i no pas a favor nostre. Es tracta d’un suicidi col·lectiu perquè la gran majoria de catalans no han tingut cap interès a defensar la llengua, i la nació és la llengua, no ens enganyem. Uns PPCC espanyolitzats ja no seran uns PPCC.

Francesca Parera
Francesca Parera
06.04.2023  ·  00:09

Al principi de l’article que, per cert, resulta prou aclaridor, hi ha una referència a l’ “espanyol”. En aquest sentit sempre que tinc ocasió insisteixo en que l’ “espanyol” com a llengua no existeix. És un pseudònim del castellà. I tampoc fem bé referint-nos al “català” com una llengua “minoritària”. En realitat el català és una llengua “minoritzada”, és a dir, desplaçada per una altra llengua que no és la del territori. De fet es troba en el grup del finès, noruec, suec i d’altres. A destacar que el Maltès, parlat per unes 400.000 persones és llengua oficial de la Unió Europea.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.04.2023  ·  00:29

SI LA POBLACIÓ FOS AUTÈNTICAMENT DEMOCRÀTICA
Els sondejos d’opinió del CEO em fan el mateix efecte que la publicitat comercial més cara, com per exemple les campanyes comercials de televisió i, naturalment, el resultat dels sondejos que es publiquen em fan el mateix efecte que les caríssimes campanyes electorals dels partits polítics. No voto ningú pel fet que m’hagi demanat el vot en un miting o en molts cartells enganxats a les parets, i encara menys, no voto ningú influït per les dades publicades d’un sondeig d’opinió.
Tinc la certesa comprovada que la publicitat més cara mantinguda de productes comercials o de serveis, no es fa per informar, perquè per aconseguir una informació excel·lent hi ha altres mecanismes de comunicació amb més eficàcia i més barats. La publicitat cara només la mantenen les organitzacions amb problemes de credibiltat, problemes de qualitat el producte o, fins i tot, problemes importants de supervivència per mantenir-se en el mercat. Si teniu dubtes feu un exercici de veure de quins productes i de quins serveis no es fa publicitat.
Per això, en general no compro res que necessiti fer publicitat cara.
Per la mateixa raó, els sondejos d’opinió del CEO i les campanyes electorals no serien necessaris si el sistema electoral no tingués problemes de credibilitat, problemes de qualitat o, fins i tot, no es publicarien els sondejos d’opinió del CEO ni es farien campanyes electorals polítiques, si la població fos autènticament democràtica.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
06.04.2023  ·  05:59

No sé si encara és el cas, doncs ja fa temps que no examino cap enquesta, però a mi sempre m’han sobtat els resultats de ” record del vot ” on la gent dóna el nom del partit al que va votar a les darreres eleccions.
El resultat sempre és molt diferent del que hi va haver en la realitat.
Aleshores, o bé la gent no té memòria, o bé menteix o, que és el més segur, el mostreig utilitzat és completament erroni.
En qualsevol cas, tota la corrua de xifres que vénen després, ja no poden ser gens creïbles.

Antoni Roca
Antoni Roca
06.04.2023  ·  08:21

Cal tenir en compte el vot en blanc -que les enquestes ignoren- que se suma al nombre total de vots vàlids per calcular els percentatges de representació. El vot en blanc fa apujar el nombre de vots necessaris per arribar al 3% de representació i, per tant, pot desbaratar els càlculs de les enquestes d’opinió.

Eduard Domingo
Eduard Domingo
06.04.2023  ·  08:30

Senyora Francesca Parera, no vull discutir aquí un assumpte tan allunyat del magnífic article d’en Partal. Però sí que vull fer-li notar que el “castellano” pràcticament només s’anomena així a Catalunya, a Euzkadi, a Galícia… La “Real Academia de la Lengua Española” publica el “Diccionario de la Lengua Española”, i de cap llengua se’ tradueixen les obres al “Castilian”, sinó a l”Spanish”. Em sembla que el “castellano” es diu així per evitar la distinció entre “español” i “català”, no fos cas que es notés massa, que se’n fes una extrapolació evident.

Josep Calbet
Josep Calbet
06.04.2023  ·  08:33

M’ agradaria veure l’opció de vot directe dels enquestats, sense cuinar, i el record de vot.
A una de les últimes enquestes el vot recordat d’ ER estava sobrerepresentat i quedava clar que la patacada era considerable.

Carles Blas
Carles Blas
06.04.2023  ·  08:59

El que no diu l’enquesta, és que molta gent com jo mateix, no votarem a aquests partits, perquè esperem que aparegui un nou partit (potser com ve de passar a Andorra) que deixi amb un pam de nas els professionals de la política. De fet, d’anys ençà penso que els representants (diputats, regidors) s’haurien de triar a l’atzar. Un enorme estalvi, I força més difícil de corrompre que el sistema actual. Es mes els escollits serien amb molta més probabilitat representatius de la societat.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
06.04.2023  ·  09:58

Depriment el resultat del CEO. Mentres seguim votant partits autonomistes seguirem reculant com sempre.
On és el vot en blanc ?
Com és possible que encara quedi un independentista que vulgui votar a un partit autonomista com ERC, Junts o CUP?
Us imagineu l’efecte que causaria unes eleccions amb més de 2 milions de vots en blanc ?

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
06.04.2023  ·  10:07

Penso que és molt més útil un vot nul amb papereta de l’1-O, per exemple) que un vot en blanc o l’abstenció, aquestes dues últimes opcions volen dir que ja s’ho faran. En canvi un vot nul és un NO a tots. Us imagineu un vot nul important?

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
06.04.2023  ·  10:36

Del mateix autor i en el mateix sentit:“El hombre anumérico”
I per tenir una visió de lo aleatori o com l’atzar governa les nostres vides:”El andar del borracho” de Leonard Mlodinow (vida interesant)
titol original “The Drunkard’s Walk: How Randomness Rules Our Lives”

Aleix Gaus
Aleix Gaus
06.04.2023  ·  11:29

Moltes gràcies per aquesta editorial la mala interpretació de les dades crec que son per un interes individual i partidista. Seguim el nostre cami

Lluis Molist
Lluis Molist
06.04.2023  ·  11:40

Els sondatges ja ni me els aguaito…………pure manipulació.!!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.04.2023  ·  13:07

Jo estic igualment deprimida i astorada per tots els escons (a la baixa o a la alta) que encara prendria. I la CUP! que es queda igual.
Mare de Déu Senyor! Come és possibile?

Els partits no respecten cap promesa electoral i continuen prenent vots, una allau de vots!
El poble català no es mereix la independència. Cada cop n’estic més convençuda.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
06.04.2023  ·  13:50

Els sondatges poden arribar a causar un cert estupor en l’univers electoral i la lectura que se’n pot fer pot arribar a causar una certa falsedat, una falsedat real i de gran magnitud. Però el teu raonament, Vicent, també pot ser no ajustat a la veritat. El fet és que Catalunya passa, i és notori, per uns moments on l’independentisme disminueix en el nombre d’adeptes. Que no és així? Que m’equivoco? Tant de bo!! Però amb tota la prudència del món, jo esperaré el resultat electoral que, en definitiva, és el que compte.

Carles Benito
Carles Benito
06.04.2023  ·  14:15

Amb total desconeixement dels motius de la seva baixa a VilaWeb i tot aprofitant l’avinentesa volia dir que he enyorat les anàlisis de dades de Joe Brew

Roser Caminals
Roser Caminals
06.04.2023  ·  16:33

Junts pujaria encara més si es tragués de sobre l’ala de convergents autonomistes: Oranich, Trias, etc.

Antoni Soler
Antoni Soler
06.04.2023  ·  18:04

Crec q si es du a terme el nou partit sense professionals d la política i amb l’objectiu davanter d l’independecia ,aquest cop sense segones intencions,crec dic que molta gent el votaria ,sobre tot gen esquerranosa q no vol votar Junts per centre dreta i altres q ens hem atipat dels q ens han promès lluitar per l’independencia i no ho han fet

Josep Grifoll
Josep Grifoll
06.04.2023  ·  18:43

Fer sondatges electorals no hauria de formar part de la funció governamental. El que passa a Catalunya amb el CEO o a Espanya amb el CIS, no sé si es dona a cap altre país de la Unió Europea. A França, per exemple, el que hi ha és la Commission des sondages que vetlla per l’objectivitat i la qualitat dels sondatges que es publiquen o es difonen.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
06.04.2023  ·  21:18

María Angels Fita: No cal que dubtis de que els catalans no ens mereixem la independència. De totes totes ens hem guanyat un certificat d’incompetents, dropos i covards. I deixo en un miserable silenci a tots els que per un plat de llentíes viuen financiats per aquells que ens mantenen sotmesos per mitjà de la mentida, la repressió i la injusticia institucional.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any