05.04.2023 - 21:40
Un dels llibres més interessants i divertits que he llegit mai és un volum escrit per John Allen Paulos que es diu A Matemathican Reads the Newspaper –em consta que hi ha edició en espanyol, però no en català ni en francès.
El llibre és el fruit de la indignació amable d’Allen Paulos arran de les inconsistències matemàtiques de què fem gala tan sovint els periodistes. Les males interpretacions de coses molt bàsiques fan que de vegades diguem exactament la contrària d’allò que diuen les dades. Però, per desgràcia, els lectors tampoc no solen tenir una gran cultura matemàtica i, per tant, per la incapacitat dels uns i els altres, en les coses que tenen dades i xifres és on es poden escolar amb més facilitat manipulacions i propaganda.
La lectura d’aquell llibre em féu pensar molt particularment en els sondatges, que com és ben sabut són usats de fa anys per a dirigir les preferències polítiques de la gent, partint de la imatge d’imparcialitat que sol acompanyar qualsevol desplegament de guarismes. Els sondatges són una cosa ben curiosa. Tothom sap que normalment no tenen res a veure amb els resultats electorals, però alhora quan apareixen tothom s’hi agafa com si fossen la veritat absoluta. Per això a VilaWeb fa temps que, en les notícies de sondatges, hi posem un advertiment al lector. I per explicar-ho millor, em serviré d’un cas pràctic, el del CEO d’ahir.
La primera cosa que cal entendre és que no es poden comparar naps amb cols. Unes eleccions són un procés infinitament més complex que no pas l’enquesta més gran, de manera que la comparació entre l’una cosa i l’altra sempre tindrà mancances. L’interès d’un sondatge, si és ben fet, està només en l’aproximació que es fa al sentiment dels electors en un moment concret. Però l’aplicació directa d’aquesta fotografia a l’adjudicació d’escons, que, al cap i a la fi, és allò que mira la gent i allò que sustenta els titulars, té massa riscs. Encara més en sistemes electorals com els nostres, en què l’adjudicació dels escons acaba ballant sempre per marges molts estrets.
La segona cosa que cal entendre és que, en tot cas, allò que resulta interessant és comparar la seqüència temporal entre el sondatge que es presenta i els sondatges anteriors. Perquè, amb independència que encerten el resultat final en unes eleccions reals, això sí que és comparar naps amb naps. Però, dissortadament, aquesta no és la pràctica habitual i per això ahir la majoria dels titulars deien que creixia la distància entre el PSC i ERC, però això no és ben bé així; o adjudicaven a Junts un mal resultat, perquè el comparaven amb el de les eleccions, per bé que, en canvi, el sondatge reflecteix una clara recuperació del seu vot.
Aquest és el gràfic que vam fer ahir a VilaWeb per a explicar el resultat del CEO. I, mirant-lo, ja podeu veure que la interpretació que se’n pot fer és molt diferent de la que van fer la resta de diaris. Per això a VilaWeb vam titular “Junts i comuns milloren resultat en un CEO que atorga la victòria al PSC”.
I per què vam titular així? Doncs perquè d’on hem de partir si volem veure la tendència és del sondatge anterior, del de final del 2022. I, comparant les dades d’aquests dos sondatges, s’observa que el PSC i ERC retrocedeixen tots dos, però no se separen tant l’un de l’altre com els titulars deixen entendre. El PSC, de tenir, a final d’any, entre 35 diputats i 41, ara baixa a un interval entre 34 i 40. I Esquerra, de tenir-ne entre 30 i 36 baixa a 29-34. Per la banda baixa, doncs, la distància és la mateixa, cinc escons; i per la banda alta creix a sis en favor dels socialistes, un sol escó més, que no crec que puga justificar els titulars.
I en el cas de Junts la cosa encara és més clara. Al parlament actual, Junts hi té 32 diputats i, per tant, el sondatge el situa clarament per sota d’aquesta figura inicial. Però, en comparació amb el sondatge anterior, Junts avança molt. Per la banda baixa, guanyaria tres escons, de 19 a 22, però per la banda alta en guanyaria quatre, i arribaria a 28. Aquest és l’augment més gran de tots els que detecta el sondatge i, per tant, és ben significatiu en termes polítics. Especialment, si tenim en compte que l’anterior baròmetre es va publicar just en el moment del trencament del govern de coalició entre ERC i Junts. I això, amb les dades d’aquest CEO a la mà, fa pensar que Junts ha estat premiat pels electors després d’haver pres aquella decisió.
I aquesta impressió encara serà més evident si fem la comparació amb dos baròmetres més enrere. Perquè el juliol de l’any passat Junts tenia una intenció de vot molt semblant a la que tindria ara –entre 22 i 27–, de manera que sembla lògic de pensar que en el baròmetre anterior, el de desembre, eren castigats per la indefinició respecte de formar part del govern o no. De la mateixa manera, si comparem aquest baròmetre del CEO amb el de juliol del 2022, el retrocés del PSC i d’ERC es veu encara més clar. El PSC passa d’una banda alta de 42 escons al juliol a 41 al desembre i a 40 ara. I Esquerra passa de la banda alta de 37 a 36 al desembre i ara a 34. Cal tenir en compte, a més, que Esquerra havia tingut un màxim de 38 escons en la primera onada del 2022, corresponent al març del 2022, ara fa un any just.
Podríem continuar així, analitzant tots els partits, parlant de com cau estrepitosament el PP o de com els comuns també creixen, però crec que això que jo volia remarcar, que cal saber interpretar les xifres i entendre en quin context posar-les, ja ha quedat clar amb aquests apunts.
Solament voldria remarcar que, a més a més, els marges en una votació real, en unes eleccions, són molt determinants i que això en una enquesta és gairebé impossible de determinar, perquè l’univers que explora és molt limitat respecte de l’univers real. La famosa regla D’Hondt és culpable de la major part dels errors dels sondatges i n’hi ha prou de pensar en la importància dels quatre darrers escons, un per demarcació, per a entendre que la sort també hi té un paper: qualsevol partit amb pràcticament el mateix nombre i percentatge de vots pot guanyar o perdre quatre diputats per culpa de les darreres restes, una en cada circumscripció.
En definitiva, quan vegem un sondatge sempre hem d’entendre que el retrat és interessant, però a condició de contextualitzar-lo i saber-ne llegir les xifres.
PS. En aquesta Pissarreta d’ahir vaig fer també una anàlisi del CEO, en aquest cas respecte de la independència. I hi ha dades molt curioses i interessants, també.
Quasi sempre, les enquestes es fan per tractar d’influir en el vot que ha de vindré més endavant. I també, sovint es “maquillen” per tractar d’agradar a qui les paga. S’han d’examinar amb cura i mai fiar-se dels titulars sensacionalistes.