Mobles de disseny catalans des del centre de São Paulo

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
22.09.2023 - 21:40
Actualització: 22.09.2023 - 21:42

Jussá Marcenaria
Av. Marquês de São Vicente, 547, São Paulo, Brasil
Mapa a Google

Un dels molts motius que expliquen el gran èxit mundial de la multinacional del moble sueca IKEA és la nomenclatura original dels seus centenars i centenars de productes. Més de mig món els pronuncia malament, és cert, però mots com Aläng, Billy, Dröna, Hemlis, Koldby o Malm ja formen part de la quotidianitat de moltíssima gent. L’equip encarregat de trobar noms als mobles i complements per a la llar de tota mena que surten de les seves línies de producció segueix, de fet, una fórmula que ha resultat ben reeixida: sol recórrer a paraules en suec o a noms de persona o de llocs d’Escandinàvia. Un as a la màniga –i veritable marca de la casa– que ja trobem a les beceroles d’IKEA, un acrònim format per les inicials del fundador (Ingvar Kamprad), el nom de la seva granja familiar (Elmtaryd) i la població on es troba (Agunnaryd).

A un nivell molt més local i ben lluny de Suècia, la dissenyadora brasilera Juliana Llussá segueix actualment un criteri força semblant a l’hora d’anomenar la seva pròpia línia de mobles contemporanis de São Paulo estant. Si fullegem el catàleg de Llussá Marcenaria, un tret que salta a la vista, a més de l’ús de fustes massisses certificades i el sistema d’encaix dels mobles amb tècniques tradicionals, és que tots els productes que surten del seu taller al barri de Vila Madalena porten noms que, per als brasilers en concret i els sud-americans en general, poden sonar igualment estranys: té un llit que es diu Soliu i una cadira anomenada Prop, a més de la poltrona i el sofà Feix, la tauleta Mínim, l’escriptori Feina, la taula Cor, el bagul Jorn, l’armari Guardià, la prestatgeria Ciutat, el mirall Lluc, el banc Petó i la seva primera creació i best seller fins ara, una taula anomenada… Taula.

Juliana Llussá, que ha passat per la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de São Paulo i pels estudis d’arts plàstiques de la Fundació Armando Alvares Penteado, va decidir ara fa vint anys, quan va obrir l’empresa, d’homenatjar amb aquests noms en català l’origen del seu pare, Xavier Llussà i Ciuret. Són quasi un centenar de mobles, els que ha dissenyat fins ara, alguns dels quals han estat finalistes en premis com el que convoca anualment el Museu da Casa Brasileira (2011). La revista Wallpaper, per la seva banda, va destacar la seva línia de creacions en el número especial del desè aniversari de la publicació de referència del disseny mundial. I el seu penjador Clau i el tocador Vanitat, per exemple, s’han exposat en fires internacionals com ara la Design Miami (2012) i el Saló del Moble de Milà (2016).

Veient la reeixida trajectòria professional de la Juliana, és evident que la influència del seu pare no sols es limita a aquest curiós detall lingüístic de la seva col·lecció. Nascut al Morell (Tarragonès), Xavier Llussà i Ciuret (1938-2021) es va atipar aviat del panorama fosc i trist del franquisme i es va deixar enlluernar pel Brasil a tan sols setze anys, quan va arribar a São Paulo i s’hi va establir. En aquesta megalòpolis cosmopolita es va casar amb una filla d’immigrants eslovens i va començar una activitat empresarial i emprenedora frenètica. Tot just sortit de la Facultat d’Economia de la Universitat de São Paulo amb estudis d’administració d’empreses i recerques de mercat, va entrar a la firma Gessy Lever, l’actual Unilever, i poc després ja va crear per iniciativa pròpia la fàbrica de sorbets Gelato, que va acabar venent a Gessy Lever. Amb quasi una vintena d’iniciatives empresarials més a l’esquena, el 1986 es va associar amb Gabriel Zellmeister i Washington Olivetto per fundar W/Brasil, l’agència de publicitat més innovadora i amb més facturació i premis del país. A més de l’amor pel català, doncs, sembla que el pare va empeltar a la filla l’esperit emprenedor i el gust pel bon disseny.

I una mica més: Del catàleg de mobles de Juliana Llussá, la peça sens dubte més mediàtica és la cadira Art, feta a petició de la productora cinematogràfica 02 per a “protagonitzar” el llargmetratge de Luciano Moura A cadeira do pai, estrenat finalment amb el títol d’A Busca (2013).

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Imatge exterior de la casa de mobles Llussá a São Paulo.
L'arquitecta i dissenyadora Juliana Llussá, al seu taller.
La cadira Art, protagonista del film 'A Busca'.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor