03.05.2024 - 21:40
Badia Fiorentina
Via del Proconsolo, Florença, Toscana
Mapa a Google
Entre les moltíssimes icones arquitectòniques i edificacions històriques de Florença hi ha l’anomenada Badia Fiorentina, una abadia benedictina fundada l’any 978 i emplaçada al centre mateix de la ciutat. Si la visiteu, és probable que us sorprenguin els escuts amb quatre barres que presideixen molts espais de l’església. Correspon, de fet, a l’estendard del marquès Hug de Toscana (ca. 953-1001), format per tres bandes blanques sobre fons vermell. Ara, si pareu més atenció, sí que hi podreu trobar un element que ens porta directament a casa nostra: la làpida commemorativa feta incrustar en una de les parets de la nau pel general Carlo Marco Sanminiatelli en memòria dels seus estimats pares, el comte Giovan Francesco Sanminiatelli (Pisa, 13 febrer de 1814 – Florença, 21 d’agost de 1869) i Marianna de Camps i Soler (Alexandria, 26 de juliol de 1820 – Florença, 1 de maig de 1903).
Malgrat que el lloc de naixement i de defunció de la mare ens remeten a Egipte i a la Toscana, Marianna Camps i Soler és una baula més d’una extensíssima família menorquina molt implicada en el comerç i les relacions amb el Llevant per la via diplomàtica: els Soler Sans. L’origen de la nissaga cal cercar-lo a Maó, durant el primer període britànic de l’illa: el 4 de març de 1722 hi va néixer Josep Soler i Vives i l’11 de juny de 1727 Bàrbara Sans i Prieto. El 31 de març de 1742 es van casar i van tenir vuit fills, cinc homes i tres dones, la majoria ben situats en la burgesia maonesa i amb un paper preponderant en les relacions diplomàtiques i comercials amb la Mediterrània oriental a la darreria del segle XVIII i al començament del XIX.
Com explicava en un article recent l’investigador Miquel Àngel Limón Pons, els germans Joan, Pere, Jaume, Benet i Josep Soler i Sans van forjar “una poderosa saga familiar endogàmica de caràcter diplomàtic i consular, única en la història entera de l’illa de Menorca”. En Pere, per exemple, va exercir del 1784 al 1791 a la delegació consular a Trípoli, on el va acompanyar en Josep, frare agustí, com a capellà del consolat; en Jaume va substituir el seu germà com a cònsol general a Trípoli del 1791 al 1796, a més d’ocupar el consolat de Tunísia entre el 1797 i el 1798. En Joan va exercir el mateix càrrec a Turquia del 1790 al 1815. I en Benet fou cònsol a la ciutat d’Esmirna, a la regió turca de l’Egeu, entre el 1803 i el 1823. No cal dir-ho, entre nebots i parents seus hi va haver molts Soler més en destinacions consulars, de Faro i Tànger a Alexandria i Alep, passant per Orà, Malta i fins i tot Sierra Leone.
Un dels casos més sorprenents és el de Josep Camps i Soler, fill de Marianna Soler i Sans (1747-1793) i el patró del Mercadal Antoni Camps i Ventayol. Nascut el 1775 a Maó, va començar la trajectòria diplomàtica de ben jove (1793) a les oficines consulars del seu oncle Joan a Istambul i a les possessions otomanes. El 1795 ja era canceller del consolat general a Turquia i el 1802 cònsol delegat a Alep (Síria) i cònsol d’Alexandria (Egipte). I el 1818, després d’haver superat tota mena de turbulències polítiques i de salut, fou nomenat comissari general a Sierra Leone i cavaller de Carles III. Posteriorment, el 1822, va ser designat intendent de Zamora i Astúries, a més de Barcelona, on va restar fins a l’arribada de les tropes franceses el 1823, durant la marxa militar dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Finalment, va exercir la representació de les Balears a la cambra de senadors del 1837 al 1839 i es va morir, probablement a Alexandria, pels volts del 1841.
Josep Camps i Soler s’havia casat el 1803 amb Bàrbara Soler i Lochner, una cosina de primer grau seva, amb qui segons Miquel Àngel Limón Pons va tenir una filla (1803) i un fill (1809) al principi del matrimoni. En aquest punt, les dades i les dates localitzades són força confuses i fins i tot contradictòries, probablement perquè un germà bessó d’en Josep, Joan Camps i Soler (1775-1842), també fou cònsol general d’Alexandria. Per acabar d’embolicar la troca, tots dos germans i les seves respectives mullers van morir, per causes igualment borroses, al principi de la dècada del 1840 a la ciutat egípcia, on van deixar una bona colla de fills orfes. Algunes d’aquestes criatures foren acollides per un germà de la muller de Joan Camps i Soler, Sofia Dalmasse, d’origen toscà.
És així, doncs, com podem situar a la Florença de mitjan segle XIX tant Marianna Camps i Soler com Òscar Camps i Soler, nats a Alexandria el 1820 i 1837, respectivament. Així com l’Òscar, probablement imbuït per l’ambient italià, va sortir de la tradició familiar i es va decantar per la interpretació pianística i la composició operística (va voltar per Nàpols, França, Escòcia, Madrid i València, abans de traslladar-se a les Filipines el 1879), la Marianna va continuar a la seva manera els passos de la nissaga casant-se amb un membre de la família nobiliària toscana dels Sanminiatelli, coneguda entre més coses per mantenir negocis i relacions diplomàtiques a la Mediterrània oriental i a la Rússia tsarista.
Tots dos, per obra del seu fill, són recordats amb la placa inscrita a la Badia Fiorentina, no gaire lluny de la monumental sepultura aixecada en honor d’Hug de Toscana.
I una mica més: Que una cantonada de la Badia Fiorentina doni al carrer Dante Alighieri (Florència, 1265 – Ravenna, 1321) no és l’únic element que ens permet vincular l’abadia amb l’autor de la Divina Comèdia. En una de les façanes, sota l’escut d’Hug de Toscana, hi ha inscrit un fragment d’aquest poema al·legòric en què s’hi refereix com el gran barone. Cal recordar que, al llarg de tota l’obra, Dant va situant personatges famosos de totes les èpoques a l’Infern, el Purgatori o el Paradís, segons les seves simpaties. I, en aquest sentit, també els comtes de Barcelona van formar part de la llista dels referenciats.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
