‘Fika’, el ritual dels suecs per a cruspir-se catalans

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
10.03.2023 - 21:40
Actualització: 10.03.2023 - 21:45

Vete-Katten
Kungsgatan 55, Estocolm
Mapa a Google

El konditori, un establiment a mig camí entre una pastisseria, una cafeteria i un saló de te, és tota una institució social a Suècia gràcies sobretot al fika, una pausa sagrada durant la jornada laboral per a prendre cafè acompanyat d’algun dolç. Els clients del kondis, com també són conegudes aquestes confiteries repartides per tot el país, en general no tenen gaires dubtes sobre la beguda calenta que hi prendran, el cafè, però tenen molts més dilemes respecte de les pastetes amb què l’acompanyaran. Perquè, en l’ampli catàleg de llepolies que hi podem trobar, hi ha menges tan agradables al paladar com a l’orella, com ara araksboll, chokladbiskvi, chokladboll, gräddbulle, hallongrotta, kanelbulle, kardemummabulle, mazarin, prinsesstårta (a talls), punchrulle, vaniljhjärta, katalan Sí, ho heu llegit bé: entre la gran varietat de fikabröd, o pastissets per a prendre a l’hora del cafè, els suecs també poden optar per cruspir-se catalans.

El katalan (o catalan) és una pasta rodona farcida de crema d’ametlla i melmelada de gerds coberta amb sucre de llustre glacejat. L’origen del nom és del tot incert, però no hi manquen hipòtesis. Hi ha gent, per exemple, que el relaciona amb un antic flequer del municipi de Norrköping, a la província meridional d’Östergötland, que provenia de terres itàliques i es deia Catalani de cognom. Partint del mateix cognom i del mateix origen geogràfic, curiosament, uns altres creuen que el katalan seria un homenatge a la cèlebre soprano italiana Angelica Catalani (1780-1849), que va passejar el seu cant refinat per les principals òperes europees de l’època, de la Scala de Milà a la de Lisboa, Londres, Madrid, París i fins i tot Escandinàvia. El seu pas per Suècia, afirmen, podria haver deixat tan bon record, que algun pastisser s’hi va acabar inspirant per crear una pasteta dolça com la seva veu.

Les dues hipòtesis que més circulen sobre l’origen dels katalaner deixen un dubte en l’aire, atès que sembla estrany que la vocal final del cognom Catalani no s’hagi conservat en l’adaptació sueca. I això obre la porta a una tercera via, fins ara inexplorada, relacionada amb el pastisset base del qual parteix el katalan, l’anomenat mazarin. Tant el Diccionari de la llengua Sueca com l’Enciclopèdia Nacional ens diuen que mazarin derivaria d’un altre personatge de la península itàlica, en aquest cas nascut a l’antic Regne de Nàpols, Giulio Raimondo Mazzarino (1602-1661). Més conegut com a cardenal Mazarin, va exercir amb mà de ferro el càrrec de primer ministre de França del 1642 fins a la seva mort i va ser decisiu, per exemple, en l’annexió dels comtats del Rosselló i la Cerdanya a la corona francesa arran del tractat dels Pirineus (1659).

Si tenim en compte que, en temps de Mazarin, la influència francesa a tots els nivells era potentíssima en molts països d’Europa, inclosa Suècia, no és estrany deduir que el totpoderós cardenal acabés donant nom a un pastís que, ben sovint, regna als aparadors dels konditorer. I, partint d’ací, tampoc seria forassenyat pensar que el regiment de soldats catalans que va crear al Rosselló ocupat el 1657, conegut com el Català Mazarí i bregat en batalles per mig Europa i fins i tot el Quebec, pugui tenir relació amb la designació del pastisset katalan, considerat per molts suecs el mazarin de luxe gràcies al farciment de gerds vermell… com la barretina.

I una mica més: Els mazariner, amb els katalaner inclosos, són tan coneguts i apreciats entre els suecs que fins i tot disposen de dues jornades dedicades al calendari: alguns celebren el Mazarindagen el 10 de gener i uns altres el 13 de març.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Aparador d'un 'konditori' amb 'katalaner'.
Retrat de la soprano Angelica Catalani.
Retrat del cardenal Mazarin.
Uns quants 'catalaner' en una confiteria sueca.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any