Si sabeu diferenciar els significats de sentir i escoltar, de segur que us fan mal les orelles cada vegada que algú deixa anar frases com ara “Què dius? No t’escolto” o bé “Crida més, que no t’escoltem bé”. Sembla mentida com, en pocs anys, s’ha escampat la confusió entre aquests dos mots, a causa de la influència del castellà. Val a dir que el castellà també té un mot per a cada significat (oir per al nostre sentir, escuchar per al nostre escoltar), però fa anys que els barreja.

La precisió és un aspecte important d’una llengua i aquesta indistinció hi va en contra. Per això avui us oferim cinc maneres d’evitar aquesta errada. Trieu la que us agradi més, la que us faci més gràcia, la que us sigui més fàcil de retenir o d’aplicar. Si no sabeu fer aquesta distinció, esperem que us sigui útil. Si ja la sabeu fer, ens agradaria que en poguéssiu treure idees per a ensenyar-la. Al capdavall, parlar bé també és cosa de tots.

Percebre o fer atenció?

Tots sabem quins són els cinc sentits corporals: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. El sentit de l’oïda ens permet de sentir sons, és a dir, de percebre’n. Si anem pel carrer sentim –tant si ho volem com si no– sorolls agradables o desagradables, veus, músiques, alarmes… Ara, si volem, podem prestar atenció a una d’aquestes veus, per exemple, i entendre què diu. Aleshores l’escoltem. Podem dir que sentim els sons involuntàriament, i que si hi parem esment (per tant, amb voluntat d’entendre’ls, de delectar-nos-hi, d’analitzar-los…) els escoltem.

“Tots et senten, però potser no tots t’escolten”

Us explico una anècdota de quan era professor d’institut. Un company de l’àrea de Ciències em va dir que no entenia aquesta diferència entre sentir i escoltar, i em va demanar si la hi podia explicar. La conversa va anar si fa no fa així:

—A les teves classes hi ha silenci?
—Normalment, sí.
—I tens cap alumne sord o amb dificultats d’audició?
—No, cap.
—Doncs tots et senten.
—D’acord.
—I quan parles estan atents?
—Ui, tots no. N’hi ha que els veig amb la mirada perduda, amb cara de son, sense gaire interès.
—Doncs, ve-t’ho aquí: tots et senten, però n’hi ha uns quants que no t’escolten.

“No siguis maleducat i escolta’m!”

De segur que moltes vegades us han dit: “És que no t’escolto”, però de fet us volien dir “És que no et sento”. Observeu que dir a algú “no t’escolto” és, fet i fet, una mostra de menyspreu o de desdeny. És com dir-li “tant me fa què diguis”, “això que dius m’entra per una orella i em surt per l’altra”, “per mi, com si diguessis Llúcia”… Per tant, ni que sigui per fer-li veure l’errada, amb mitja rialla, quan algú ens digui “és que no t’escolto” li podem respondre: “Doncs fes el favor d’escoltar-me, maleducat.”

Per poder escoltar una música, primer s’ha de sentir

Pot passar que sentim una música i no l’escoltem, però és impossible que l’escoltem sense sentir-la. Per poder escoltar una música ens n’ha d’arribar el so, és a dir, l’hem de sentir. Imaginem-nos –com dèiem adés– que anem pel carrer i ens adonem que sona una música llunyana. D’entrada, direm: “Sento una música.” Si ens interessa, seguint aquell so que sentim, ens acostarem al lloc d’on prové i la podrem escoltar. Com veieu, per a poder-la escoltar primer l’hem de sentir, és a dir, no hi ha d’haver cap impediment físic que ens en privi: hem de tenir les orelles en condicions i no la pot “tapar” cap altre so. En la situació que ens hem imaginat, si haguéssim tingut el motor d’una motocicleta a prop, probablement no hauríem sentit la música i, consegüentment, no l’hauríem poguda escoltar.

Si hi ha soroll no em sents, si estàs distret no m’escoltes

Aquesta frase ens pot servir de recordatori de tot això que hem explicat fins ací: “Si hi ha soroll no em sents, si estàs distret no m’escoltes.” Perquè algú senti una cosa, hi ha d’haver –com dèiem suara– unes condicions. Per exemple, si algú ens parla en una discoteca potser no el sentirem. En canvi, si hi ha silenci i tenim les orelles bé, ho podem sentir tot. Ara: si estem distrets, encara que ho sentim no ho escoltarem. I encara una altra frase com a recurs mnemotècnic: “Si no em sents no és culpa teva; si no m’escoltes, sí”