El CIE de València va recloure un jove durant un mes malgrat que tenia l’ordre d’expulsió suspesa

  • Ho denuncia l'entitat CIEs NO, que va detectar el cas i ha aconseguit que el jove hagi estat alliberat

VilaWeb
Redacció
08.03.2023 - 10:56
Actualització: 08.03.2023 - 12:37

Un jove d’origen marroquí va romandre reclòs al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors, a València, durant més d’un mes malgrat que el centre disposava de la resolució judicial de suspensió de la seua ordre d’expulsió. Així ho denuncia l’entitat CIEs NO, que va detectar el cas i ha aconseguit que el jove hagi estat alliberat. Segons que expliquen, van evidenciar que a l’expedient de l’intern constava que l’expulsió havia estat suspesa cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid.

CIEs NO diu que “en contra de la llei i de la sentència de Madrid, el xic va ser reclòs des del 21 de gener fins al 23 de febrer”. L’entitat critica que cap autoritat verificara la seua situació legal o, si ho van fer, la van ignorar i el van mantindre privat de llibertat amb l’objectiu de deportar-li.

Un jutjat d’Alcalá de Henares va resoldre el 21 de gener l’internament al CIE de València del jove de vint-i-dos anys, A. E. M, perquè tenia una ordre d’expulsió dictada per la delegació del govern espanyol a Madrid dos anys abans. Segons CIEs NO, ni el jutjat d’Alcalá de Henares ni el CIE de València van tenir en compte que el TSJ de Madrid va estimar el 8 de juliol de 2021 un recurs d’apel·lació interposat per l’afectat i va acordar la suspensió cautelar de l’ordre d’expulsió.

El TSJ va prendre la decisió en considerar que l’ordre d’expulsió no havia valorat degudament les circumstàncies del cas. En primer lloc, perquè la documentació del xic aporta múltiples indicis de l’arrelament social. Així mateix, segons consta a la sentència, els magistrats del TSJ critiquen la Comunitat de Madrid per la “inacció” i “descoordinació” per a regularitzar la situació administrativa del xic mentre era menor d’edat i tutelat per l’administració. Asseguren que “res sembla haver fet l’administració per a emparar el jove degudament i de bona fe, ni fins i tot estant tutelat”.

Aquesta sentència posa de manifest la problemàtica ja denunciada per les organitzacions socials i fins i tot traslladada a la fiscalia espanyola: existeix un percentatge important de menors tutelats que compleixen divuit anys sense haver estat documentats. L’article 35 de la llei d’estrangeria espanyola determina que els menors tutelats tenen dret a una autorització de residència que ha de ser sol·licitada a instàncies de l’organisme que assumeix la tutela.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any