08.06.2023 - 21:40
En Carles de Sants –així el coneix tothom– era a la ronda de la Universitat de Barcelona durant la manifestació del 20 de febrer de 2021 i va moure una tanca. Va ser detingut pels Mossos d’Esquadra, que van provar d’encolomar-li, de manera infecta, tot d’actuacions d’una altra gent i va passar una setmana en presó preventiva. Ahir l’Audiència de Barcelona el va absoldre de tots els càrrecs amb una dura sentència que desfà i critica sense embuts totes les trampes i manipulacions enginyades pels Mossos.
La setmana passada es va saber que Dren –així el coneix ara tothom–, un dels primers empresonats post-sentència, detingut l’octubre del 2019 a Sabadell, era absolt, amb una altra sentència extraordinàriament dura i contundent contra els Mossos d’Esquadra, la fiscalia i la jutgessa instructora. Dren havia passat un mes sencer a Wad-Ras després d’una ordre d’empresonament sense fiança emesa en aquest cas per la jutgessa Maria Eva Molto Guardiola.
I la setmana passada també el jutjat d’instrucció 16 de Barcelona va absoldre una veïna de Viladecans –coneguda en el seu entorn per la Ramona–, que va fer un piulet amb una fotografia de Montserrat del Toro, la famosa secretària judicial que va participar en l’escorcoll del Departament d’Economia el 20 de setembre de 2017. Li demanaven dos anys de presó.
El mes passat va ser el torn d’un independentista de Barberà del Vallès, absolt pel jutjat penal número 23 de Barcelona per haver cremat una bandera espanyola el 12 d’octubre de 2021, durant la visita del rei dels espanyols. El jutjat ha conclòs que no hi ha cap delicte.
Fa quatre mesos van ser onze els absolts de colp, entre ells l’empresonat Pablo Hasel, en aquest cas a Lleida. L’Audiència va absoldre tots els acusats per la protesta a la subdelegació del govern espanyol a la capital del Segrià, arran de la detenció del president Carles Puigdemont, ara fa gairebé cinc anys. Els onze absolts eren acusats de delictes de desordres públics agreujats, atemptat contra l’autoritat i lesions contra agents dels Mossos d’Esquadra i els demanaven cinc anys de presó.
Deu ser cosa dels ritmes processals, però és un fet indiscutible que aquestes darreres setmanes veiem com, l’una rere l’altra, cauen totes les acusacions que arriben als tribunals contra detinguts i fins i tot empresonats en moments culminants de protesta del moviment independentista. I no tan sols cauen, sinó que sovint són facturades pels magistrats amb escrits que denoten que estan escandalitzats, contra les actuacions prèvies de fiscals, jutges instructors i Mossos d’Esquadra.
Si fos un sol cas, aïllat, en què una persona és víctima de l’abús d’aquest triangle, fiscal – jutge instructor – Mossos, la cosa seria greu, perquè revelaria un mal funcionament preocupant. Però això que veiem és una reacció que ja podem qualificar de sistèmica, i és molt més preocupant. Infinitament.
De fet, això que tenim davant és una tècnica d’ús generalitzat en les dictadures, que jurídicament és conegut en anglès per chilling effect (concepte que es podria traduir per ‘efecte intimidatori’).
Amb aquesta tècnica es vol aconseguir de dissuadir un grup humà d’exercir els seus drets legals i reconeguts, normals, amb l’execució d’una cadena d’actuacions ben sovint il·legals, però molt exemplaritzadores i mediàtiques –com ara posar alguns activistes en presó preventiva per espantar els qui pensen com ells. La funció del chilling effect és aturar a la desesperada, en sec, el moviment. I per aquesta raó els qui la fan servir no solen preocupar-se molt que els tribunals assenyalen anys després la seua activitat. Tan sols els importa frenar el momentum, apagar el foc que tenen entre les mans, cosa que, dissortadament, massa sovint aconsegueixen.
Però hi ha dues coses importants que s’acaben escapant sempre del control dels ordidors d’aquesta tàctica i que nosaltres hem de tenir en compte: el factor ensenyament i l’exigència, com a barricada pròpia de defensa, de processos de depuració.
El primer crec que s’entén amb facilitat. Simplement n’aprenem. El 2017, el 2019, el 2020 molta gent es va sentir acovardida per la violència exercida per l’estat espanyol i va pensar que podia anar a parar a la presó. La por es va escampar. Però ara tots podem aprendre fins a quin punt és difícil per al mateix estat de sostenir una repressió tan maldestra i intencionada. I tenir-ho en compte quan tornen.
I quant al segon, faig una crida pública a l’ANC, a Òmnium, al Consell de la República, a les entitats antirepressives i fins i tot als partits polítics: calen depuracions, no es pot restar en silenci quan es veu que no són fets aïllats, sinó una actuació sistemàtica. Hi ha agents dels Mossos culpables, hi ha fiscals culpables i hi ha jutges de primera instància culpables. I cal que paguen. Per allò que van fer, perquè no puguen repetir-ho demà, però també perquè són, avui, ara mateix, un perill públic, una amenaça contra tots nosaltres.
PS. Ahir era dijous i hi havia Tertúlia proscrita. La podeu veure ací.
Sí, que paguin!