De censures i silencis

  • Ajudes públiques, sí, però regulades i transparents per a tots

VilaWeb
María Obelleiro, directora del Nós Diario, a la jornada “Censures i silencis als mitjans de comunicació” (fotografia: Nós Diario).

Martxelo, Vicent, aquesta setmana us escric sobre periodisme, atès que celebrem que Sermos Galiza, com a publicació, ja ha fet cinc-cents números. Ha coincidit amb la setmana en què es va commemorar el Dia de la Llibertat de Premsa, el 3 de maig, jornada que la secretària de Mitjans en funcions de la Junta –la mà dreta de Feijóo, que se’n va amb ell cap a Madrid– va triar per comunicar que el govern gallec excloïa Nós Diario, per segon any consecutiu, de la línia més gran d’ajudes a les empreses periodístiques.

Sembla que no som un diari, malgrat que la convocatòria no defineix el terme i que l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) considera diari tot periòdic que surti quatre dies o més per setmana. No cito l’OJD per casualitat, sinó perquè les bases reguladores obliguen les publicacions a ser incloses en l’informe de l’Estudi General de Mitjans o en el de l’OJD.

Aquesta línia d’ajudes a què em refereixo té per objectiu “encoratjar la defensa de la identitat de Galícia, la promoció dels seus valors, la normalització de la llengua i la defensa de la seva cultura”. A més, per accedir-hi es requereix un “mínim” del 10% de la informació en la llengua pròpia i el compromís de “mantenir o augmentar progressivament l’ús del gallec”. Nós Diario, que compleix tots els requisits recollits en la convocatòria i que és l’únic diari en paper en gallec, n’és exclòs, i aquells diaris que fan servir la llengua de manera residual –a la portada, tan sols una volta l’any, el Dia de les Lletres Gallegues– i que són més pròxims al Partit Popular són els més afavorits.

En aquest context, es va fer al Consell de Cultura Gallega la jornada “Censures i silencis als mitjans de comunicació”, en què vam explicar que com volien que no hi hagués censures i silencis, i molt de clientelisme, amb un govern que premia descaradament qui li dóna suport i castiga qui el fiscalitza. L’etapa de Feijóo al capdavant de la Junta va ser una mordassa per a tot aquell mitjà contrari als interessos del PP. Fins i tot va ser vàlid el joc més brut per mirar d’ofegar les crítiques. Rueda, que serà investit president la setmana entrant, ha promès continuïtat –no sabem si, també, respecte de la política de subvencions a les empreses periodístiques. Ajudes públiques, sí, però regulades i transparents per a tots.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any