Baixa participació a les legislatives a Catalunya Nord, amb un 39,59%

Els ciutadans nord-catalans han votat avui en la primera volta de les legislatives franceses, unes eleccions que decidiran la configuració de l’Assemblea francesa i, per tant, marcaran les polítiques dels cinc anys vinents.

A les 17.00 s’han publicat les darreres dades de participació. A Catalunya Nord, fins ara el percentatge de participació ha estat del 39,59%, més baix que el 2017 a aquesta hora, quan el percentatge era del 42,59%. Pel que fa al conjunt de l’estat francès, la participació fins a les 17.00 ha estat molt similar: 39,42%, mentre que la registrada el 2017 va ser del 40,75%.

A les 12.00 s’han publicat les primeres dades de participació. A Catalunya Nord, ha estat més alta que no pas el 2017. S’ha registrat un 23,32% de participació, mentre que el 2017 a aquesta hora se n’havia registrat un 22,34%. Al conjunt de l’estat francès, ha estat d’un 18,43%, unes xifres lleugerament per sota de les del 2017, quan se’n va registrar un 19,24%.

Les eleccions es preveu que siguin un duel entre la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), la unió de les esquerres impulsada per Jean-Luc Mélenchon, que inclou ecologistes, socialistes i comunistes, i Renaixement, la nova marca del president Emmanuel Macron. De fet, els primers sondatges apunten a uns resultats força ajustats, que podrien fer guanyar l’esquerra.

A Catalunya Nord es trien 4 dels 577 diputats del parlament francès, amb un resultat encara incert en totes les circumscripcions. Fa cinc anys van accedir a la segona volta els quatre candidats del partit de Macron, dels quals tres van ser elegits diputats, i els quatre dels de Marine Le Pen, que en van obtenir un de sol.

Enguany, la situació és diferent, i cap candidat té garantida la presència a la segona volta, el 19 de juny. A més dels aspirants de la majoria presidencial i els d’una extrema dreta reforçada, hi entren en joc els de la NUPES, a més d’haver-hi altres candidats potents, com ara el socialista dissident Alexandre Reynal a la quarta circumscripció, que ha aconseguit el suport de la presidenta d’Occitània Carole Delga, la presidenta del departament, Hermeline Malherbe, i el vice-president, Nicolas Garcia.

A més, enguany hi ha una llista unitària del sobiranisme català, el País Català Ets Tu, un acord entre Sí al País Català i Unitat Catalana, que es reparteixen les quatre circumscripcions. Rita Peix serà candidata a la primera circumscripció, Joel Diago a la segona, Morgane Le Floch a la tercera i Jordi Vera a la quarta.

En el conjunt de l’estat francès no hi ha cap partit que tingui garantida la majoria absoluta, amb un descens aquestes darreres setmanes de les expectatives de Macron i un augment de les formacions d’esquerres. Això fa que sigui possible que la política francesa s’aboqui a una situació de convivència, és a dir, que el president i el primer ministre, amb el suport de l’assemblea, siguin de colors polítics diferents i hagin de “coexistir”. En aquest cas, les esquerres proposen Jean-Luc Mélenchon. Aquesta situació debilitaria la preeminència presidencial i li faria perdre poder sobre les decisions internes de l’estat.

A més de la NUPES i Renaixement, la primera volta també servirà per a mesurar el suport de la resta de formacions. Rassemblement National, de Marine Le Pen, preveu passar de set escons a unes quantes desenes; la dreta gaullista dels Republicans, que fa cinc anys va obtenir 136 diputats, provaran d’evitar un esfondrament generalitzat que posi en perill la viabilitat del partit, i la plataforma d’Éric Zemmour també aspira a obtenir algun diputat –es presenta ell mateix– i consolidar així el projecte.

Així mateix, els partits autonomistes i nacionalistes es presenten reforçats. Ara com ara, tenen quatre diputats –tres sobiranistes corsos i el bretó Paul Molac– i amb més de cent candidatures aspiren a augmentar la representació a l’Assemblea francesa i poder ser clau en la configuració d’unes majories que es preveuen estretes.

La participació marcarà la segona volta

La participació en aquesta primera volta és especialment important, i no solament per la legitimitat de les eleccions, sinó també pel sistema electoral. En la primera, un candidat pot ser triat si compleix dues condicions: aconseguir més del 50% dels vots i que aquest suport representi almenys un 25% dels electors inscrits. No passa pas gaire sovint: l’any 2017 tan sols quatre diputats van ser elegits sense necessitat d’una segona volta.

En la segona, poden passar tots els candidats que han obtingut almenys el 12,5% dels vots sobre el total d’inscrits, o bé, si no s’hi arriba, el dos que han obtingut més vots. Això fa que amb una participació del 50%, el tercer candidat més votat hagi d’assolir almenys el 25% dels vots per no ser descartat, i el percentatge de vot necessari encara és més alt a mesura que l’abstenció és més alta. Això dificulta que hi hagi tres diputats o més en la gran majoria de circumscripcions.