Cal obrir una nova pàgina

«Així ni s'avança en el procés cap a la independència, ni s'atura el 155, ni –com s'ha vist prou bé– s'esquiva la repressió.»

Vicent Partal
23.03.2018 - 06:35
Actualització: 23.03.2018 - 07:35
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La investidura fallida de Jordi Turull posa sobre la taula elements d’una dimensió important. Elements que fan, o haurien de fer, obrir els ulls davant la realitat complicada que vivim i que haurien de ser la base per a obrir una nova pàgina del combat per la independència.

S’ha demostrat la incapacitat política dels tres partits republicans. El 21 de desembre 2.079.340 votants vàrem desafiar el govern espanyol i totes les pressions imaginables, perquè donàrem la victòria a l’independentisme i reclamàrem la restitució del govern legítim del país. I ho vàrem fer en resposta a una campanya electoral i a uns programes que parlaven obertament de fer realitat la República proclamada el 27 d’octubre, de restaurar el govern legítim, de fer eixir els presos i fer tornar els exiliats. La victòria, dins el bloc republicà, de Junts per Catalunya va semblar que ens estalviava, a més, el debat sobre qui havia de ser el president de la comunitat autònoma de Catalunya. Ho va semblar, només. Perquè si Carles Puigdemont no va ser elegit president el 30 de gener, quan s’havia programat i acordat el ple, i Roger Torrent el va suspendre en el darrer moment és perquè no hi havia setanta diputats disposats a votar-lo. A partir d’ací hem hagut d’aguantar errades, l’una darrere l’altra. La d’ahir, l’última.

Ahir l’errada va ser, novament, múltiple. No es pot tractar la CUP amb la displicència i la supèrbia amb què ho van fer Junts per Catalunya i ERC. Això és així. Ara, crec que la CUP també hauria de reflexionar sobre si, malgrat tot, la seua decisió pot ser entesa pels ciutadans d’aquest país en el moment concret en què ens trobem. En la votació del 27 d’octubre la CUP va acceptar el vot secret explicant que ho feia en solidaritat amb els diputats de Junts pel Sí contra la repressió. Ahir, en canvi, la CUP no va creure convenient de fer Jordi Turull president poques hores abans, segurament, de la seua entrada a la presó; poques hores abans d’allò que hauria estat, per tant, l’entrada a la presó d’un president de la Generalitat.

Tanmateix, avui abraonar-se només contra la CUP seria massa fàcil. Cal posar sobre la taula també què han fet, o més aviat què no han fet, els altres. Esquerra Republicana no va voler investir Puigdemont. Però Junts per Catalunya ho va acceptar. I quin sentit té no haver intentat la investidura de Puigdemont perquè només tenien els vots de dos dels tres grups i en canvi haver intentat la de Jordi Turull tenint només els vots de dos dels tres grups? No s’entén. Menys encara després d’assistir amb perplexitat a una llarga i incomprensible negociació de càrrecs i competències entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Com si fóssem en els vells temps de l’autonomia, avui ja inexistent.

Jordi Turull, amb el seu gest d’acceptar la investidura sabent que era tan difícil i sabent quines conseqüències podia tenir personalment per a ell, s’ha guanyat tot el nostre respecte. Després de setmanes d’anar fent passos enrere, d’anar diluint allò que havia significat el primer d’octubre i allò que havia significat la proclamació de la República, Jordi Turull era una oportunitat de capgirar la tendència. La seua presidència, concretament ahir, era una oportunitat d’abandonar el derrotisme i enfrontar-se a l’estat espanyol. De causar-li un enorme problema polític, tot aprofitant la seua mal calculada violència. La CUP no ho va voler fer possible, en bona part per la imatge que tenen de Turull com a convergent. Ja passa, que en les revolucions els més revolucionaris no saben apreciar l’evolució dels qui no ho eren gens però ara podrien ser-ho.

La qüestió és saber què farem d’ara endavant. Ahir començà el termini de dos mesos que permet als tres grups polítics republicans, encara, de formar govern. No puc dir que confie gens que això siga possible. Segurament dependrà molt de què passe avui, de què decidesca el jutge Llarena. Però cal tenir present que Junts per Catalunya i ERC encara tenen l’opció de la dimissió de Puigdemont i Comín com a diputats –si la mesa no s’atreveix a deixar-los votar. Una dimissió que seria una nova errada, però que és molt probable. I si no passa tornarem a fer eleccions, no hi ha cap més alternativa. Siga com siga, és ben clar que aquesta via per on hem circulat fins ahir no mena enlloc i que a les noves eleccions no hauríem d’anar-hi així. Així ni s’avança en el procés cap a la independència, ni s’atura el 155, ni –com s’ha vist prou bé– s’esquiva la repressió.

Caldrà, doncs, obrir una nova pàgina. Possiblement tot això que ha passat del 21 de desembre ençà s’ha d’entendre com una adequació a la nova realitat. Potser era necessari que es fes ben visible que vivim una fase completament nova i que moltes de les coses que havíem après i havíem fet ara s’han de fer d’una altra manera. I qui sap si també amb una altra gent.

I sobre això, tres apunts. Hem d’entendre que els independentistes no vivim protegits per una democràcia. I hem d’entendre que ja no hi ha cap autonomia a salvar. Però també, i aquesta és la clau de tot, hem d’assumir que Espanya comet l’error màxim renunciant a cercar una solució del conflicte polític que ella mateixa ha creat a còpia d’intransigència. Violant els drets humans permanentment, creant un estat d’excepció, en tots els sentits de la paraula, Espanya fa impossible que es normalitze la vida pública catalana. I sense aquesta normalització el funcionament i fins i tot la mateixa viabilitat de l’estat restaran inevitablement en qüestió. I en perill. Haurem de reprendre el pas, segurament, des d’aquesta convicció.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
22.03.2018  ·  23:00

Tenim Turull al cap; Rovira i Forcadell als peus.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
22.03.2018  ·  23:23

Si, Vicent hem d’obrir una nova pàgina on poder escriure de bell nou els proposits i objectius realistes, a partir de ser conscients de fins on hem arribat a perdre. Ara ja sabent de què va cadascú. I tens raó, el gest d’avui de Turull ha estat molt per damunt de la suposada coherència de la CUP i s’ha guanyat el nostre respecte i la nostra estima.

Toni Arregui
Toni Arregui
22.03.2018  ·  23:41

Molt malament ERC i JuntsxCat. Podeu discrepar de la CUP; que després en Llarena s’encarregarà de fer-vos entendre que la CUP té raó i els altres van errats. I els costarà l’errada la presó.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  01:09

No penso pas blasmar la CUP. Potser han comès una errada, però és la primera i única que han comès, després d’assistir (impotents i avergonyits, com la gran majoria d’independentistes) a les nombroses errades comeses per els altres dos partits independentistes (sobretot ERC). Amb llur coherència (a ultrança) han salvat almenys l’honor del Parlament i de l’independentisme.

Més que decebut estic monstruosament astorat. Teníem un capital valuós (el resultat del 21D) i en tres mesos l’hem dilapidat absurdament. Em pregunto si es podia fer pitjor… S’ha caigut en dos errors fonamentals: voler evitar a tota costa la repressió, i creure que hi havia marge per fer política normal. El Vicent ho plasma ben clarament: “(…) els independentistes ja no vivim protegits per una democràcia. I hem d’entendre que ja no hi ha cap autonomia a salvar.”: els nostres polítics (i segurament també els nostres opinadors, analistes) han tardat una eternitat en copsar i assumir aquesta realitat (que bona part del poble independentista SÍ veia amb claredat!). Incomprensible, sí, però cert.

Els citats a Madrid haurien d’intentar, si encara els hi queda un xic de combativitat, de fer el màxim de bé a la causa, el que passa per no perdre’s el respecte a si mateixos i a llur càrrec. En aquest sentit crec que haurien de contemplar una o més d’aquestes tres opcions:
– intentar fugir
– no comparèixer per voluntat pròpia (fer-se detenir i conduir per força)
– no renegar de res davant del jutge

En quant a renunciar a l’acta de diputat, pot ser lloable de cara a no voler entorpir, condicionar la normal activitat parlamentària, però atès que pròpiament no hi ha activitat parlamentària, i encara menys normal, doncs no puc evitar de veure-hi una finta per, un cop més, mirar de fer-se perdonar pel jutge, el que suposa una nova humiliació per al país… I és que la millor manera de que no se’t respecti és faltar-te tu mateix al respecte.

Fèlix Arias
Fèlix Arias
23.03.2018  ·  01:24

Com bé has dit, és molt fàcil abraonar-se ara contra la CUP i fer-li carregar amb la situació de bloqueig en la que ens trobem. ERC i JxCat s’han passat setmanes empastifant la situació i a l’últim moment li demanen a la CUP que els tregui de l’atzucac.

L’error fonamental es va cometre el 30 de gener. El resultat de les eleccions del 21D era inapel·lable: restitució del govern republicà amb en Puigdemont com a líder. ERC es va negar a complir amb la voluntat popular i qualsevol alternativa és un pedaç que no aguantaria la més mínima tensió. La CUP ha actuat amb coherència amb els resultats del 21D evitant una sortida que no ens portaria en lloc o, en tot cas, molt lluny de la República.

L’imatge d’un President de la Generalitat empresonat era molt potent i per tant temptadora però realment què ens aportava? Alguna de les formacions que es van presentar com republicanes a les imposades eleccions del 21 D sembla que vol seguir governant una autonomia. No ens cal un President de la Generalitat autonòmica, ens cal un President disposat a posar en marxa la República. Necessitem foc nou o, com dius tu, obrir una nova pàgina. Haurem de passar doncs per unes noves eleccions a on les postures es clarifiquin i la ciutadania voti amb coneixement de causa i no emmirallats per les promeses d’unes formacions polítiques que no les mantindran si arriben al govern.

Josep Blesa
Josep Blesa
23.03.2018  ·  01:26

“Sobre això, tres apunts. Hem d’entendre que els independentistes ja no vivim protegits per una democràcia. I hem d’entendre que ja no hi ha cap autonomia a salvar. Però també, i aquesta és la clau de tot, hem d’assumir que Espanya comet l’error màxim renunciant a cercar cap solució del conflicte polític que ella mateixa ha creat a còpia d’intransigència. Violant els drets humans permanentment, creant un estat d’excepció, en tots els sentits de la paraula, Espanya fa impossible que es normalitze la vida pública catalana, com diu que vol. I sense aquesta normalització el funcionament i fins i tot la viabilitat de l’estat restaran inevitablement en qüestió.”

Això ho pot escriure un “principatí”, mai una persona valenciana que va viure la “Batalla de València”. Nosaltres SÍ sabem què és España i com actua el seu estat.

No sé cómo hemos llegado a caer tan bajo, Vicent.

1. Els independentistes mai hem estat protegits per la democràcia espanyola.
2. L’autonomia només era un trànsit entre l’estat d’ocupació de Juan Carlos I a Felipe VI.
3. España mai comet errors si se n’ix amb el que el seu poder guanya.
4. Des del col·laboracionisme del segle XVI al XXI l’obsessió de l’estat és l’anihilament de la vida catalana (J. Ferrater i Móra) i, si cal, la desaparició física d’aquells que la fem.
5. A l’estat li la polimenta si la vida dels seus colons no es normalitza, perquè, si es normalitzara realment, l’estat desapareixeria.
6. Estic per estripar el carnet d’ERC després de 26 anys de militància i, ser, segurament dels més vells de la secta. Els més vells ja moriren, i els nous són més joves que jo. I rels de la meua fornada fa temps se’n donaren de baixa.
7. Enraonant de sectes, la intel·lectualoïde mai no tombarà el mur ni el botarà. Només queda la d’aquells d’ACCIÓ que foradant els fonament, bé passen a l’altre costat, bé el descalcen i faça solsida.

Esteve Torruella
Esteve Torruella
23.03.2018  ·  01:28

Ambigüetat i indefinició fins a la nàusea;

Questió: 23 de març, la CUP ha estat amb la seva posició al Parlament a la altura de les circunstancies, Sí o No, i dexeuse de
mitges tintes.
Jo francament crec que no. Devant la renuncia en cadena de carrecs electes per intentar eludir la presó, conducta que mereix el maxim de respecte, i el que la vulgui censurar que pensi abans que faria en el seu lloc. Turull aguanta el tipus, devant el repte de que el rei hagi de ratificar el nombrament posa de maifest les greus contradiccions de l’estat espanyol. Totes aquestes consideracion i més que es poden fer topen amb el mur inamovible de la CUP. Fantastic.

Alexis Vizcaino
Alexis Vizcaino
23.03.2018  ·  01:28

Ara la pressió està a la CUP, però la jugada era posar el retllotge en marxa cap a les eleccions sense semblar el responsable. Exactament com després de l’1 d’octubre: anar a eleccions per passiva.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.03.2018  ·  01:29

Reitero la meva indiferència pel que ocorri al Parlament: han fracassat, i crec que hem de córrer el risc d’anar a eleccions. Unes eleccions on no puc dir què votaré, o si votaré, però que espero que serveixin per a aplicar uns quants correctius. Perquè els votants indepes ens mereixem alguna cosa millor que el que hi ha ara. Que Espanya ens està apallissant de gust.

Víctor Serra
Víctor Serra
23.03.2018  ·  01:30

Un desastre. Es dur reconèixer-ho, però l’única cosa que ens pot salvar, una vegada més és que els unionistes encara són pitjors i no desaprofitaran l’ocasió per demostrar-ho.

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
23.03.2018  ·  01:32

Açò és dels partits és propi de l’independentisme casernari que du a la inanició. I la veritat siga dita, de què serveixen uns partits independentistes si no avancen el país cap a la independència? De què serveixen, si no engresquen els partidaris de la independència? Per a què es volen si la ridiculitzen? Quin paper juguen si, a banda de no atraure més gent a l’independentisme, provoquen desànim i confusió entre els independentistes?
Aquests polítics d’independentisme casernari que s’embadoca mirant-se el melic no serveix de res, són uns ineptes i uns inútils la capacitat política dels quals la tenen congelada.
Si en tres mesos no han estat capaços d’acordar uns mínims de govern i una persona per presidir la Generalitat, qui ens garanteix que més temps o eleccions noves propiciarà un acord?
El fet és que ahir el Parlament va obeir les ordres espanyoles de no investir president. Ahir el Parlament va considerar de major vàlua seguir els seus mesquins programes de partit que no donar satisfacció als 2.1000.000 votants.
La veritat, estic per pensar que la República Catalana necessita la desaparició d’aquests partits per tal d’esdevenir una realitat.
Nens, o la cosa canvia per a la pròxima sessió d’investidura o s’haurà d’anar pensant en la creació d’alguna plataforma política nova.
Però, clar, és probable que a la pròxima sessió d’investidura el sr. Turull ja siga en presó (cosa que no desitge de cap manera), i llavors qui admetrà que ha pixat fora del test?

Josep Jallé
Josep Jallé
23.03.2018  ·  01:32

No som en hores baixes, com es pot pensar per les lletres que corren i correran arran d’aquest cap de setmana, inici de la Setmana de Pasqua. Som en hores dures, de clarificació, on el nivell dels polítics encomanats de tirar endavant els resultats dels darrers 1-O i 21-D ha quedat palès, amb les comptades excepcions. Un nivell que és el que ha donat de si la letargia del peix al cove o el de publicitar que calia didàctica sobre Catalunya a Espanya. Tenim una societat sodomitzada per anys de duresa colonitzadora on els colonitzats s’avenen a tot, com avui: anar xaiets, xaiets, cap a la trena – si ho ha decidit el paquet de manaires via l’instrumentalitzador de torn – sense fer el salt cap a fora del “corralito”, on hi ha vida i feina per exposar al món el que està passant amb els vots dels 2,1 milions de convençuts que o República o mort. Lenta i amb analgèsics, però mort. Despertarem abans del gemec final?. Alguns, que ja vam córrer fa uns anys (50) davant dels grisos, tenim clar que ells mai han deixat aquella manera de fer mesetaria: o entres al si bwana a mores minoritzat. Però ara som majoria a Catalunya i aquesta majoria és la que ha de tornar a cercar, cada dia, la llibertat de ser, pròpia. Tornem-hi, renovadament, i no oblidem que la llibertat s’ha de guanyar cada dia. Ni la regalen ni arriba claudicant davant les promeses, falses, dels mentiders habituals. Cap amunt, que la història està per fer-la. Nosaltres. No la manllevem, com a pidolaires en cerca de comprensions, històricament inexistents. Sortim als carrers, manta vegades fins a rebentar-los-hi aquest supremacisme de postura, cartró / pedra per a la galeria. Prou i via fora!.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
23.03.2018  ·  01:33

“En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Independentista, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares, civiles y sociales. La guerra ha terminado.”
Los herederos del Generalísimo Franco
Madrid 22 de marzo de 2018

Si faig un recull dels dies més tristos dels 72 anys de vida que Déu m’ha donat fins al moment, el dia 22 de març de 2018 estarà en la llista dels deu primers.

Fa dies un lector em va renyar perquè vaig dir “s’ha acabat el bròquil”. Avui hi afegeixo: no només s’ha acabat el bròquil sinó els tomaques, els enciams, les escarxofes i les cols.

Josep Vicent Sala
Josep Vicent Sala
23.03.2018  ·  01:33

Després d’escoltar el discurs de Turull molta gent ha entés perfectament a la CUP. Felicitacions, cupaires!

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
23.03.2018  ·  01:34

Primer ERC i ara PdCat han renunciat a la Republica. Es pot criticar
les CUP, però no per haver-se abstingut en aquesta situació.
En les properes eleccions espero que tant ERC com PdCat diguin
obertament que son autonomistes i respectuosos amb la repressio
espanyola i no enganyin a la gent amb falsos discursos de pais.

Jaume Bentanachs
Jaume Bentanachs
23.03.2018  ·  01:35

Un error, al meu entendre, d’aquesta anàlisi generalitzada del que va passar ahir, és que no es té gens en compte el “segurament” d’aquest fragment de l’editorial:
“Ahir, en canvi, la CUP no va creure convenient de fer Jordi Turull president poques hores abans, segurament, de la seua entrada a la presó; poques hores abans del que hauria estat, per tant, l’entrada a la presó d’un president de la Generalitat.”
Estic segur que si en Turull hagués sigut investit president, el jutge li ho hauria permès. I aleshores què? S’aixeca teòricament el 155, amb la qual cosa el PNB ja pot aprovar els pressupostos de Rajoy, i amb l’acceptació del govern autonòmic tanquem la carpeta sobre Catalunya que en principi tenen tots els governs d’Europa.
El suposat xoc amb l’estat de la investidura de Turull hauria pogut suposar, en realitat, la solució definitiva per a Rajoy.

Roger Firpo
Roger Firpo
23.03.2018  ·  01:35

No entenc com JxCat i ERC han passat del programa electoral del 21D a l’acatament i a delegar la política a jutges i advocats sense donar més explicacions. I pretenent carregar el mort a qui encara és fidel als votants.

Com poden encara parlar de diàleg com a imprescindible, si entre ells son incapaços de dialogar?

Què en podem esperar d’un govern, liderat per qui sigui, si no som capaços de combatre les aberracions jurídiques que destrossen la democràcia? Acatant no anirem enlloc, serem sempre esclaus dels capricis de l’estat, que ens humiliarà sempre que ho desitgi.

Els qui vam defensar les urnes i, en definitiva, la democràcia l’1 d’Octubre ens mereixem poder lluitar per la República, i no uns polítics que sembla que els fem més por el poble que quedar-se a espaÑa.

Deixeu pas si creieu que sou hostatges de la justícia. Tanqueu el parlament si no pot ser útil. Refem la democràcia!

Àlex. Rodríguez
Àlex. Rodríguez
23.03.2018  ·  01:36

Sí, cal obrir una nova pàgina. Els partits, durant tot el procés, han anat a remolc i mirant de preservar la seua existència. S’ha arribat a argumentar que així s’eixamplava la base electoral, perquè segons qui no votaria mai segons quin candidat. Bé, podria haver estat així i l’invent hauria pogut funcionar. Però no ho ha fet. Tres coses:

– S’ha vist que els partits republicans han estat incapaços d’actuar coordinats i amb un sol objectiu. De vegades s’han coordinat dos de tres partits, s’han acordat coses ‘in extremis’… Però ara ja es veu que això és campi qui pugui, no han sabut superar les lluites partidistes. Trist, però és la realitat.

– Si els catalans majoritàriament volem la independència necessitarem altres instruments per assolir-la: un Congrés Republicà Català, Un Moviment per la República, un Junts x Catalunya o una ANC nova. Un moviment de gent des de baix i des d’entitats no polititzades. Però els partits hauran de restar bàsicament apartats de les decisions importants. Si els partits tenen bona fe, s’apartaran en les properes eleccions perquè aquest moviment triomfi. Si no, quedaran retratats.

– Si no som capaços d’assolir aquesta mínima unitat d’acció, cap problema, però ens haurem merescut tot el que ens vingui a sobre i dirà molt poc de la nostra mentalitat com a poble

Josep Salart
Josep Salart
23.03.2018  ·  01:37

Es tot molt patétic, mai hagués pensat sentir aquesta vergonya de ser català.

Hem arribat aqui perque no s’ha colgut investir el nostre President Puigdemont, i el primer va ser el Senyor Torrent. La CUP, coherents..

Nois, eleccions ja, i fotem a la paperera de la história els autonomistes i els unionistes.

Encara ho podem fer. Sabeu pq??? Pq el poble no fallarà mai a les urnes. Mai

Jaume Renyer
Jaume Renyer
23.03.2018  ·  01:37

Compateixo el diagnòstic sobre les responsabilitats respectives dels tres partits independentistes immersos en una cadena de desencerts després de l’1 d’octubre que encara no ha tocat fons: una eventual renúncia aqueix dissabte del president Puigdemont a la condició de diputat afectaria a la representativitat republicana que exhibeix a Europa i al lideratge que exerceix entre l’electorat independentista. Això suposant que Jordi Turull sigui present al Parlament.Si és empresonat la sessió no pot tenir lloc.

La prioritat per a la represa és la recuperació de la credibilitat de les propostes independentistes. La proposta d’ERC de refer un tercer tripartit amb Comuns i PSC no en té cap de credibilitat, ans al contrari deixa al descobert la seva responsabilitat principal en la crisi actual en no voler votar Puigdemont el 30 de gener i complir les ordres dels jutges espanyols de no permetre que exercís el seu dret com a diputat. Carles Puigdemont i Jordi Turull han reconegut els seus errors i han recuperat credibilitat fent-ho. Elisenda Paluzie si arriba a ser escollida presidenta de l’ANC també aportarà renovada credibilitat. La CUP, malgrat el seu desencert d’avui, és coherent.

Allò que percebo entre la gent independentista és la necessitat de retrobar líders en els quals confiar que diran la veritat de la correlació de forces respecte el poder espanyol, que miraran d’encarar el conflicte en el qual som immersos com a poble i seran responsables de les seves decisions, Els dirigents que no són conseqüents amb allò que van dir a les eleccions del 21-D és millor que dimiteixin. L’Estat no cedirà en res, per tant el primer missatge és resistir sense claudicar ni presentar falses solucions. La primera fita hauria de ser preparar candidatures municipals el més unitàries possible i de les quals poden sorgir nous electes que renovin els partits o en permetin formar de nous.

Danny Norton
Danny Norton
23.03.2018  ·  02:39

Ahir en Turull es va mostrar com un autèntic heroi. Gràcies, líder, amb una dotzena de valents com tu sí que faríem República!

Avui ens convides, Vicent, a rumiar i esbrinar si som capaços de saber què farem. La meva resposta és un no rotund. No som capaços. Veiem i adorem el nostre pi i no sabem ni intuir el bosc. Som dos milions de convençuts de voler l’estat propi, però incapaços (fins ara) de fer una pinya, un sol POBLE. Les males lliçons que ens han donat els nostres representants em fan pensar que, en realitat, ells no son dignes de representar-nos. Segueixen ancorats en l’autonomia i no saben imaginar un possible mon real fora de la caverna d’en Plató; no veuen ni viuen més enllà del que se’ls permet tocar mentre estan encadenats. S’han quedat hipnotitzats pel mite “de la llei a la llei” i avui son de veritat impotents. Impotents per a formar govern, però prou potents per a repartir-se tots els càrrecs, responsabilitats i calés mentre “aniran eixamplant la base electoral”. Perdoneu-me, amics, però l’espectacle d’ahir va posar un punt i final al procés, a una manera de dirigir el procés.

La CUP ha donat una lliçó d’integritat i fermesa, però també de falta de ma esquerra, de negociar, d’escoltar al “contrari”, de bescanviar patates per pollastres. Segurament son bons filòsofs per a dissenyar la república ideal, però incapaços de tocar de peus a terra en el dia a dia conflictiu. L’orgull mata l’amor.

JxCat és una agrupació “artificial”, hereva de massa famílies diferents. Suposo que lligats i esverats per obligacions i/o deutes d’honor. Com el Rei Sol francès, s’enlluernen mirant-se al mirall i se senten “Catalunya sóc jo”.

ERC ha sigut ben escapçada per la virreina, i em dol molt dir-ho. La presó (entre més) de l’Oriol els ha deixat orfes i enfonsats. Varen preveure una majoria neta (que somnien des de fa tants anys!) i no s’han recuperat del que només entenen com a “derrota”. Pateixen xoc posttraumàtic i necessiten temps.

I també hem quedat tots molt mutilats al deixar-nos orfes l’ANC i Omnium.

Si la virreina aconsegueix manejar bé els fils de les seves marionetes i ens implanta un/a diví /divina portanoves, els presos no sortiran, la región catalana serà espanyolitzada, el cordó umbilical amb Waterloo es fondrà, les simpaties estrangeres s’apagaran i podrem mal dormir per tres-cents anys més.

Només desxifro una nota positiva: El seu jutge ha “desobeït” la proposta del Fiscal General del seu estat. Poca broma. La rebequeria dels de dalt de tot farà llamps i trons.

Una nova pàgina, Vicent? Ens estan passant per la guillotina mentre desfilem amb el lliri a la mà. Quantes noves presons preventives sofrirem avui?

Visca la República!

Manel Macià
Manel Macià
23.03.2018  ·  02:43

Potser sí que cal tirar el barret ( i alguna cosa més) al foc i començar de nou…

Josep Usó
Josep Usó
23.03.2018  ·  02:58

No ha pogut ser. És veritat. Els partits no s’han aclarit. Possiblement, encara pensen com quan hi havia el “estado de las automías”. Però ja no hi és. De manera que avui tots, els partits també, es trobaran al davant de la nova situació. La que siga. No hem de perdre de vista que aquests partits, com l’autonomia o la mateixa España, venen del passat. I que segurament cap d’ells arribarà al futur. Ni tampoc que la República és del Poble. No dels polítics ni dels partits. Ni, ja posats, que ara sóm sota la mirada del món sencer.
Però fa pena la poca empenta dels polítics. Per a que els principatins parlen dels valencians.

Oriol Roig
Oriol Roig
23.03.2018  ·  04:00

A hores d’ara se me’n fot qui governi, mentre no sigui el bloc del 155. Els partits independentistes són uns negats que s’haurien d’haver posat d’acord abans de Nadal. En Turull té tot el meu respecte per haver entomat la difícil situació. ERC i JxCat han demostrat molt poques llums de no incloure la CUP en tota negociació, sabent que al final els necessiten sí o sí.
Potser que ho facin al revés. Que admetin que no saben arribar a una solució i anuncïin que donaran suport a un govern de la CUP si ens porta a la República o a un govern dels Comuns si ens porta a un procés constituent. Madrid es cagaria a les calces tant en un com en l’altre cas. I, de moment, tant la CUP com Comuns estan nets de judicis, així que l’estat no els podria fer presió. És molt fàcil dir que no. Que es mullin…

Sergi Guitart
Sergi Guitart
23.03.2018  ·  04:08

La CUP-nacional no ha sabut jugar el seu paper desde el 27S2015.. Podien haver transformat el moviment independentista i el pais i ja veieu on som.. I com era d’esperar no han pogut destruir ni el capitalisme, ni europa, ni la dreta catalana, ni l’ultradreta, ni res..

Cal governar en “mode independentista” capitalista i europeista de manera efectiva i saludable per a que la gent s’apunti al carro.. Un 47,5% de vot independentista no es majoria desde l’òptica internacional.. Ni de conya.. Per això van pel món reclamant drets humans i no la legitimitat de l’independència..

Cal un partit independentista seriós que no permeti a la dreta firmar un pacte fiscal ni a l’esquerra firmar un estatut.. I que se sàpiga controlar i negociar a tots nivells amb un 55% o 60% de soport social.. sense renunciar mai a l’independència.

Independentisme no és aquest republicanisme que s’ha posat de moda fa un parell d’anys.. Independentisme es llibertat.. Llibertat de fer una república o el que et doni la gana.. Respectant a tothom.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
23.03.2018  ·  05:22

Acostumo a ser més aviat pessimista, però el to de l’editorial i de molts dels comentaris em sembla massa fosc, i crec que ho és perquè oblida un parell d’elements clau:

1. Calia un vot d’investidura encara que fos per a una investidura fallida, perquè altrament la situació de bloqueig corria el risc d’eternitzar-se. Ni a ERC ni al PP els interessava fer còrrer el rellotge per a les eleccions i, amb la presidència d’en Torrent (que havien aconseguit en virtut d’un pacte que mai no havien complert, i potser mai no van tenir la intenció de complir) ERC tenia l’eina perfecta per a allargar l’agonia tant com fos necessari… i sense l’amenaça d’eleccions ERC estava clar que seguiria fent putaramonetisme fins al segle vinent. Potser convèncer ERC de fer aquesta votació “in extremis” ha estat doncs, precisament, el truc que ha jugat JuntsxCat per a forçar a ERC a posar els comptador en marxa i així forçar-los a col.laborar sota l’amenaça d’unes eleccions a les que, després del paper d’estrassa que han fet últimament, segurament els desfaran.

2. Aquesta votació, semblem oblidar-ho, s’ha fet amb urgència degut a la convocatòria d’avui del tribunal suprem a sis encausats, inclòs en Turull. No s’havia negociat gaire, per tant, no perquè es menyspreï la CUP sinó perquè senzillament no hi ha hagut temps. Tanmateix sabem que vàrem haver converses entre en Puigdemont i la CUP a Ginebra (incloent-hi l’Anna Gabriel i també una delegació de la CUP que hi va anar expressament) a inicis d’aquesta setmana, i sembla absurd que no parléssim de la investidura d’en Turull, que ja era sobre la taula. ERC, en canvi, no era en aquestes converses. Per tant, JuntsxCat sabia ja des de dilluns o dimarts la postura de la CUP, però a tots dos els interessava tirar endavant amb la investidura encara que fos (o potser precisament per a que fos) fallida. No oblidem que la CUP ha mantingut la incertesa del que votaria fins l’últim moment – la qual cosa ha impedit en Torrent desconvocar el ple un cop més el dia anterior o aquell mateix matí amb l’excusa plenament viable de que les converses amb els partits no havien portat enlloc i no hi havia prou consens per a la investidura.

3. Independentment del que passi avui al Tribunal Suprem, doncs, ara els escenaris són dos: o bé es torna a posar sobre la taula la investidura d’en Puigdemont (que la CUP sabem que recolza), ara que la moció que permet la investidura telemàtica està ja en procés i segurament es sotmetrà aviat a votació, o bé ens esperem tranquil·lament dos mesos a que es convoquin eleccions i ERC tingui els pitjors resultats de la seva història, amb els seus votants votant massivament JuntsxCat o la CUP. En el fons, ara la decisió entre aquestes dues opcions és de la cúpula d’ERC!

Eduard Gracia
Eduard Gracia
23.03.2018  ·  05:59

Deixeu-me afegir un tercer apunt a la meva nota anterior:

3. L’altre actor al que aquesta investidura fallida pot deixar contra les cordes és precisament el govern del PP, perquè ells tampoc no volien ni Puigdemont president ni noves eleccions i ara, si JxCat i la CUP es posen ferms una altre cop defensant que només en Puigdemont pot ser president (i més si aproven aquest procediment d’investidura telemàtica que ja està en tràmit), estan abocats a una d’aquestes dues opcions. Recordem que govern del PP té molta pressió d’Europa per a aprovar els pressupostos, que el PNB ja ja dit que no aprovarà mentre operi el 155, i recordem que tant Ciutadans com el PSOE volen noves eleccions a Catalunya, de manera que més aviat voldran que el comptador corri fins a la nova convocatòria. Pel PP l’ideal era investir un polític mesell com ha revelat ser en Junqueras (mireu tota la premsa de Madrid que al gener i febrer el proposava com el candidat recolzat per la Soraya, així com les declaracions del propi Junqueras als últims mesos, que semblen més pròpies d’en Duran i Lleida), però ara, llevat que JxCat o la CUP perdin el nord de cop, això ja no passarà. Per tant no els queda més remei que, o bé acceptar qui surti de la propera votació al Parlament (i jo proposaria un altre cop en Puigdemont, sobretot ara que el TC ha aparcat el recurs contra l’intent d’investidura anterior), o bé acceptar una patacada electoral a Catalunya que pot donar molta volada als seus rivals de Ciutadans. Veurem què prefereixen!

Eduard Gracia
Eduard Gracia
23.03.2018  ·  06:06

Naturalment haureu observat que m’he descomptat a la meva última nota: el punt que afegia era el quart no el tercer (la matemàtiques no han estat mai el meu fort!)

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
23.03.2018  ·  06:41

Crec que aquests temps estan mostrant de forma descarnada la incapacitat dels partits polítics per ser la palanca transformadora d’alguna cosa. Són eines obsoletes.

Carme Perello
Carme Perello
23.03.2018  ·  06:46

D’entrada, tristor i rabia, veient l’intent frustrat d’investidura d’en Turull.
Escolto la Cup, i SI, estem amb el que diuen i es el que jo, el que mes de 2.000.000 de catalans vam votar, o millor dit, l’estat ezpañol, com que no ens vol tal com son, ens obliga a votar.
Discurs de Turull significativament correctissim i sense cap ni una, ofensiva a Ezpaña, al contrario, estenent per enéssima vegada la ma…o el que queda de braç.
Llarena, escoltant aquesta frustrada investidura i, la Cup a l’oposicio, que decidirá el teu pensament racional de jutge??
Llarena…..no ho véus??……millor!!
Turull…. valent, gracies estadista¡¡

Ramon Alloza
Ramon Alloza
23.03.2018  ·  07:06

Està clar que, com diu en Partal, cal passar pàgina però jo afeigeixo que calia haver-ho fet abans. El nostre problema ha estat anar a una confrontació amb l’enemic més cruel dirigits per uns polítics d’aquesta mena. Immaduresa, lluita fratricida aferrissada, manca de lideratge indiscutit (tipus Gandhi, Mandela, Washington, etc.), i sense una estratègia ben dissenyada.
En aquestes condicions no ens en podíem sortir. I si ho haguéssim aconsseguit, els nostres polítics s’haguéssin continuat matant entre ells fins a malbaratar la victòria i fer de Catalunya un país independent però miserable i convuls. Mirem l’exemple d’Irlanda: després de la victòria dels patriotes contra la corona britànica van venir des anys de guerra civil entre independentistes.

Els que parlen de fer política autonòmica per eixamplar la majoria independentista obliden el que més allunya persones honestes del nostre objectiu és precisament aquest espectacle de rivalitats infantils. D’altra manera no em puc explicar que gent treballadora i d’esquerres de les nostres barriades hagin votat plantejaments polítics quasi d’extrema dreta. Els hem escandalitzat i espantat. Arrimades ha estat el nostre Trump. Els hem empentat cap a l’enemic.

L’única cosa positiva és que ara sóm més gent i més savis. Cal fer un reset i trobar un nou lideratge compartit. Abans d’una nova batalla haurem de fer net a casa.

Lluís Serramitjana
Lluís Serramitjana
23.03.2018  ·  07:07

Quan un polític no té nassos de fer el que vol el poble que l’ha votat, que plegui, però a temps, alguns ja no tenien d’haver-se presentat. Recordo com un bon acudit quan esquerra deia que volien ser els garants del comportament de Mas cap a la independència.

Ramon Alloza
Ramon Alloza
23.03.2018  ·  07:18

Pel que fa al front judicial veig una doble estratègia de la dreta espanyola.

Montserrat Bonfill
Montserrat Bonfill
23.03.2018  ·  07:25

Hem de continuar i no defallir ens en sortirem.
No sè com pro això no es para.
Molta sort per els 6 que neu a Madrid.
Espero que podeu vindre a casa.
Visca Catalunya lliure

eva salas
eva salas
23.03.2018  ·  07:27

bravo Eduard Gracia. Si els analistes radiofònics i tertulians a casa nostra ho fessin la meitat de bé que alguns de vostès tindriem país.

Si vostè l’encerta caldrà resar per a què l’incompetència manifesta i generalitzada d’ERC continui sent vigent encara uns mesos.

són vitals de necessitat els anàlisi constructius i imaginatius. Performatius podriem dir ja que el pensament i el desig són el motor de la voluntat.

el meu agraïment i respecte totals i sincers per al candidat Jordi Turull.

Ramon Alloza
Ramon Alloza
23.03.2018  ·  07:31

Per una banda Rivera vol aixafar l’independentisme accelerant i intensificant la repressió (el jutge Llarena és qui els fa la feina) i, per l’altre, Rajoy està més preocupat per aprovar els pressupostos i evitar una convocatöria d’eleccions anticipada. És a dir, volíen permetre la investidura de Turull (només així s’explica la petició fiscal de Forn per ordre gubernamental), aixecar el 155, tirar endavant els pressupostos i deixar els empresonaments per més endavant.
L’objectiu final el comparteixen: arrassar amb l’independentisme català primer i després atacar el concert basc. Fer nèt

Josep Estradé
Josep Estradé
23.03.2018  ·  07:36

“Laura, Marta, us ho he dit sempre però ara més. Gràcies per ser-hi avui. Us estimo tant i tant que no trobo les paraules sempre us vull poder mirar als ulls”. Un home digne acomiadant-se de les filles. Turull afrontant el destí davant els plors d’aquelles que agafaran el seu relleu. Aquesta es la pàgina que ahir es va escriure i cap altre.

jordi Rovira
jordi Rovira
23.03.2018  ·  07:37

M’he escoltat i mirat molts debats parlamentaris en aquests anys de “democràcia” a l’estat, tant autonòmics com els del “Congreso de Diputados”. Els últims ja no vaigs tenir estómac, M.Rajoy i tots els altres poden fer- me esclatar de ràbia.
Ahir era la constatació final: no hi ha autonomia, no hi democràcia, no hi ha estat, no hi ha dret.
Jo, entenc aquests últims tres mesos des del 21-D com la prèvia del depriment acte d’ahir.
Ara doncs, i des d’un acte de realisme absolut podem mirar de nou. A Catalunya no hi pot haver-hi república sense independència, no hi pot haver-hi estat, dret, justícia, futur, llibertat sense independència.
Hi ha dos vies per fer-ho: violenta i expeditiva; pacífica però més lenta. Violenta amb vencedors i vençuts; o fent tot un poble.
La última inclou picar pedra, perdre, passar vergonya, viure derrotes; L’ALTRA TAMBÉ.

Empar Valls
Empar Valls
23.03.2018  ·  07:40

De tot això que ha passat, el que m’ha donat una sensació de pau, que m’ha sorprès, es la dimissió dels 3 parlamentaris.
No tinc res contra ells, però he pensat que ho fan perquè tenen por.
La sensació ha estat com si amb això ens triessim un pes de sobre.
La vella política i l’autonomia ha mort, i ho estem vivint a cops i patacades, per que es resisteix l’antiga.

Confiança en que avancem encara que no ho sembli, i endavant.

Bartomeu Mestre
Bartomeu Mestre
23.03.2018  ·  07:42

Pocs mesos abans de la seva mort, Heribert Barrera a qui vaig acompanyar a les llistes de l’EUROPA DE LES NACIONS l’any 1987, va fer unes declaracions que ja he reproduït altres vegades:
“El punt sense retorn cap a la nostra sobirania serà quan es compleixin tres requisits:
1- Que el President de la Generalitat sigui independentista
2.- Que el camp del Barça cridi independència
3.- Que la societat civil passi davant dels partits polítics i assumeixi el lideratge”
Podem pensar que tot això ja s’ha produït, però no és del tot així. La tercera condició només s’ha produí a mitges. Que la societat civil ha passat davant dels partits polítics és evident, però manca encara que prengui el lideratge a una classe política que, encara ara, no s’ha cregut que proclamar la independència significa creure-hi i deixar de pidolar l’almoina d’un estat jacobí, tan borbònic com Felip V. Tenim uns polítics vertaderament decebedors i entrar en el joc de les acusacions a la CUP em sembla simplista i, sobretot, guerracivilista. A partir de dia 3 d’octubre, s’han enllaçat errors amb nyaps.
La meva conclusió és que la independència no la guanyarem ja a un Parlament aviciat i mig podrit de cadiretes, sinó quan la societat civil passi de l’institucionalisme per prendre el lideratge. Que tinguem sort!

Ignasi de
Ignasi de
23.03.2018  ·  07:49

Darrer paràgraf de l’editorial, molt contundent. Hi coincideixo plenament.

Antoni Ibàñez
Antoni Ibàñez
23.03.2018  ·  07:49

Tot això ens passa perquè ENCARA no som prou gent per poder-nos enfrontar amb garanties d’èxit amb l’estat espanyol en batalla oberta. Amb el 50% de vots independentistes acreditats en unes eleccions catalanes, la independència seria difícil; amb el 47.5 és impossible. No és tan difícil d’ entendre.
Per tant, el més adequat seria que Puigdemont i Comin renunciessin a l’ acte de diputat, recuperéssim la poca autonomia que tindrem i amb un combat combinat des de les institucions i des del carrer anéssim acumulant forces i d’ aquí a tres o quatre anys convocar eleccions catalanes, aconseguir el 50% més u i llavors sí enfrontar-nos amb l’estat espanyol i guanyar la independència.
Fins que la majoria de l’independentisme no faci aquesta assumpció de la realitat, anirem de derrota en derrota, perquè partim d’ unes anàlisis erronies

Núria Feliu
Núria Feliu
23.03.2018  ·  07:55

Quina decepció! Noves eleccions? Proclamades pel govern espanyol? Si tenim en compte que no ens tenen gens de respecte, pregunto: poden arribar a ordenar no deixar presentar-se els partits independentistes.?…. aleshores sí, que ens trobaríem en una greu situació. Tot és molt lamentable.

eva salas
eva salas
23.03.2018  ·  07:57

Molt bo el comentari de Josep Jallé!

Ramon Alloza
Ramon Alloza
23.03.2018  ·  08:06

L’últim comentarista ha citat l’Heribert Barrera. Aquest gran patriota i home savi no té res a veure amb la ERC d’avui. ERC va ser dinamitada des de dins per l’entrisme de capelletes de joves radicals que primer van fer fora els antics dirigents per, seguidament, menjar-se els uns als altres repetidament. Van quedar en tal marasme que van tenir de cridar a un no militant com Junqueras perquè els fés de pare.

Ara, han contaminat l’independentisme amb la seva immaduresa, han minat la unitat que exigia el poble, han forçat la derrota com més endavant se sabrà en escriure’s la veritable història dels fets d’octubre, han barrat el pas a la restitució de Puigdemont que exigia el mandat popular del 21-D i, a sobre, tenen el pare a presó.

Tot plegat molt trist però previsible. Per guanyar guerres calen bons generals. No n’hi ha prou amb l’heroïsme d’un poble.

Josep Navarro
Josep Navarro
23.03.2018  ·  08:12

La CUP en el fons té tota la raó, però ahir havia de recolzar la voluntat de Puigdemont, que encapçala el front republicà, i votar a favor de la investidura de Jordi Turull.
És Puigdemont qui ha de decidir l’estratègia de la República encara que sigui diferent als principis fonamentals de la CUP.
La CUP té raó i es mereix certament molt més respecte en les negociacions internes, però no havia d’alterar l’estratègia d’unió del front republicà en un moment tant delicat i important com aquest.
La demostració d’unitat per la defensa de la República ha de prevaldre.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.03.2018  ·  08:16

ELS 4 VOTS DE LA DESUNIÓ.

Avui segurament el jutge Llerena empresonarà a Turull i els altres diputats. No ho farà com a president elegit de la generalitat, això hagués significat un desafiament davant de tanta arbitrarietat perversa de l’Estat. ¿En podríem dir un acte de desobediència? Al jutge li serà força més fàcil, perquè allò que havia de ser una actitud unitària de plantar-se davant de les provocacions del jutge, ha esdevingut una victòria fàcil de la repressió, per 4 abstencions. Abstencions que es justificaven perquè no fos la repressió del 155 qui ens havia de marcar l’agenda (!)

Per la majoria republicana, l’elecció d’en Turull era una oportunitat de plantar-se, pels 4 vots restants era una claudicació. Fi de l’acte.

Les actituds sectàries són desconsiderades i insensibles amb les conseqüències. Cada dia que passa amb el 155 la ferida es fa més profunda i el patiment més insoportable. Sabem que el 155 no s’anirà, ho sabem, però no és el mateix una generalitat amb un president i una majoria al parlament republicans (el que en diem front autonòmic), que una generalitat dirigida per la Moncloa (mini govern de Vichy). Els regalem més temps mort nostre. Més temps per ells per anar inculpant tot l’independentisme.

I tot això, en nom d’una república construida sobre uns dogmes inamobibles, innegociables pel que sembla. ¿Algú sap quins punts demanen el 4 vots? D’un concepte de república el programa de la qual són pals a les rodes per cap acord ni que sigui per arrencar des del fangar autonòmic en el camí d’aconseguir-la de veritat.

¿Políticament podem prescindir de la generalitat autonòmica i operar només en el front de Brussel·les i del carrer? Pel que sembla aquests 4 vots volen dir això. Però pensar d’implementar la república en tota la seva extensió, sense una gradualitat pactada i intel·ligent, és beure a galet.

Amb la mentalitat inquisitorial, 4 vots poden fer més feina bruta que 4 o 40 ostatges empresonats. L’Estat tampoc volia Jordi Turull. Tocava país i dignitat.

Ens hem de pensar on anem i com hi anem. Fins el 22 de maig. Les eleccions poden ser una solució ineludible, però també la nostra tomba. Crec més això últim.

Pauli Morer
Pauli Morer
23.03.2018  ·  08:17

Si la CUP hagués tingut sentit comú avui el jutge hauria de decidir si tanca a la presó al president electe de Catalunya, ara només si ho fa a un diputat, i crec que cal ser curt per no veure-hi diferencies.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
23.03.2018  ·  08:19

Em dóna la sensació de que tots els desgavells tenen un denominador comú molt profund: en comptes de creure que la veritat existeix però que cada un en veu només part i enraonar aportant cada un la seva visió per trobar entre tots la millor solució, creuen que la veritat no existeix, que cada un té la seva veritat i es posen a parlar fent servir la paraula i les tècniques de negociació com a armes per imposar als altres la seva veritat.

Em dóna la sensació de que fan servir sistemàticament la tècnica de negociació d’exhaurir els terminis per imposar als altres el dilema d’haver d’escollir entre un desastre o un acord amb el que no hi estan del tot d’acord i el que aconsegueixen és que a l’últim moment els altres s’escapoleixin del dilema. Intueixo que el dia de la investidura de Puigdemont no hi havia un acord ple però com que s’exhauria el termini per convocar investidura alguns varen aprofitar per imposar el dilema d’acceptar un pacte amb el que no estaven completament d’acord o quedar com uns triadors davant l’electorat I que comencés a córrer el rellotge per les eleccions. Llavors Roger Torrent va sortir amb el ciri trencat de la suspensió del ple. Ara intueixo que tampoc hi havia acord complert però, com que el Llarena posarà avui a la presó Turull, alguns volien aprofitar-ho per imposar al altres el dilema de quedar com a traïdors col·laboracionistes amb el botxí Llarena o acceptar un programa de govern amb el que no hi estaven del tot d’acord i la CUP els ha sortit amb el ciri trencat d’abstenir-se.

Em fa l’efecte que hi ha tres visions parcials de la veritat. Uns veuen que només des de un país civilitzat fora del control d’Espanya es pot governar Catalunya per assolir la llibertat. Altres veuen que per enfrontar-se a una democràcia amb ser majoria n’hi ha prou, però per enfrontar-se a una dictadura no n’hi ha prou amb ser majoria i cal ser molt més que majoria. Altres veuen que amb les estructures espanyoles i les lleis espanyoles no hi ha sortida i que cal saltar-les i començar a actuar amb les lleis republicanes i estructures republicanes dins del país. Tots creuen que els altres s’equivoquen. Un pensen que des de fora de Catalunya no es pot fer res efectiu. Altres pensen que des de dins de les institucions sotmeses al poder espanyol, Espanya no permetrà ni que hi hagi futur ni que s’eixampli cap majoria. Altres pensen que actuar al país amb lleis republicanes i estructures republicanes només servirà per omplir les arques de l’estat espanyol de diners de multes i les presons espanyoles de catalans honests fidels a la república.

Sembla que de moment guanya Hernán Cortés i que la tàctica d’intentar imposar la veritat de cada un als altres per la força és la única que contemplen. Sembla que Ramón Llull perd i la idea d’enraonar per trobar la veritat entre tots no té cap partidari. Mentre segueixin fidels a Hernán Cortés estem perduts, només si abracen Ramon Llull d’una punyetera vegada tenim futur.

Tan difícil és veure que la veritat la tenen entre tots? No ho poden veure de cap manera?

Jo els demanaria que s’imaginessin el següent:

1) Un govern de la República al exili efectiu que mani de veritat sobre les institucions del país i que lideri la societat civil.

2) Unes institucions sotmeses a la dictadura colonial espanyola però dirigides pels lleials a la República dedicades en tot el que puguin a burlar la dictadura, donar suport al poble i servir la República posant tot el múscul econòmic i polític d’aquestes institucions al servei de la República i a les ordres del govern verdader de la República al exili.

3) Una xarxa de la societat civil formada per centenars de milers de voluntaris actuant de forma pacífica i democràtica però coordinada I contundent, oposant resistència a les forces d’ocupació, fent el que les institucions colonials no puguin fer i governant el país de forma coordinada i liderada pel govern de la República i amb la complicitat i el suport de les institucions colonials. Protegint-se de la repressió de forma que no els puguin fer pagar cap multa i no es deixin agafar ni tancar a la presó.

POLITICS!
Si us plau, engegueu a la paperera de la història els experts en tècniques de negociació. Abandoneu Hernán Cortés i abraceu Ramón Llull.
DEIXEU DE PARLAR I COMENCEU A ENRAONAR.

Enric Ubach
Enric Ubach
23.03.2018  ·  08:29

Els partits no han entés que l’autonomia es va acabar i ja no tornarà, i que l repressió no s’aturarà fins que els catalans fem veure q no existim.

-Si no son capaços d arribar a acords calen nous politics.
-Qui té familia i no es capaç d’asumir el risc de presó que s’aparti.
-Qui no sigui capaç d’asumir la pressio sobre la població perqué es camina cap a la republica, que s’aparti.

I qui voti a la cup ja sap el que hi ha.

Victor Serra
Victor Serra
23.03.2018  ·  08:35

Ja fa una tempodada que van passant coses impensables. Si seguim així, la propera serà una victòria unionista. Aquest serà el resultat pràctic de tot aquest desgavell. Si no hi ha una nova estratègia amb una unitat real i honesta per tirar-la endavant, perdrem inclús l’únic poder real que encara ens queda i que no és altre que la majoria de votants. Després potser podrem fer això que tant ens agrada: protestes simbòliques sobre Repúbliques simbòliques. Tot molt plàstic però molt inútil.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.03.2018  ·  08:42

Pràcticament hem arribat al final d’una etapa que, tot i tenir al poble mobilitzat , els polítics han malbaratat. Des de el dia 10 d’octubre passat hem perdut la iniciativa. Ahir vam viure un dels dies més tristos de la nostre història, va ser gairebé vergonyós i indecent el ridícul que hem fet, tant que veig en els meus companys de feina la cara de son per la mala nit que hem passat i les poques ganes de parlar-ne. La CUP té raó, no hem parat de recular, no fem sinó respondre als moviments de Llarena. Els partits no han sabut fer una proposta clara i rupturista. Ben aviat veurem la inhabilitació de Puigdemont i tots els altres. Segurament anirem a noves eleccions i aquest ja pot ser el tret definitiu que enfonsi la nau independentista, llevat què es presenti una candidatura UNITÀRIA, amb nova gent de prestigi, que no estigui a la primera línia dels partits, amb una proposta clara i rupturista i amb una única finalitat: iniciar el Procés Constituent i implantar la República.

Albert Miret
Albert Miret
23.03.2018  ·  08:43

Després de la prudentíssima primera part del discurs d’en Jordi Turull, dubto que el mandat governamental al Jutge Llarena vagi més enllà del copet a l’esquena i cap a casa a ser investit el dissabte. Suposo que és el que en Jordi pretenia, perquè si no, no puc entendre l’objectiu. Si això fos així, em pregunto com pensa governar en Turull? Vigilat per totes bandes, controlat per la guàrdia civil, segurament amb càmeres i micròfons sembrats per tota una Generalitat que ja ha estat profanada des de fa mesos?
La primera gran cagada va ser la decisió d’ERC d’anar separats a les urnes. Tota la resta, inclosa l’elecció del President de Mesa ja va ser una desfilada cap al precipici, i després el final de la rendició. Ara hem de castigar a la CUP per ser els únics coherents de la tragèdia? No.
Quina solució pot haver-hi? No ho sé, però començo a pensar que aquests polítics no són prou responsables per a representar-nos. Tenen por, i amb por no es pot enfrontar a la força d’un estat antidemocràtic que ens odia com a poble i com a cultura. I si és aquest el problema, haurem d’anar pensant d’arriscar-nos en unes noves eleccions en les quals si tampoc es posen d’acord en res i continuen les guerretes pròpies d’un parvulari, perdre-les i passar a la resistència activa quan governin els seus. Segurament els del carrer ho farem bastant més bé que els polítics. Pot ser que aquesta sigui la millor opció per no haver de passar la vergonya de tenir un govern que no el deixaran governar, i no tindrà més remei que sumir-nos en la vergonya de veure com es desfà tota la feina feta fins el 21D.
Crec que no cal dir que els desitjo el millor davant del “Jutge”. Espero que els declarin innocents com el que són, o culpables d’alguna xorrada que els permeti dissimular el constant abús de poder i que els tornin cap a casa de seguida.

Gemma R.
Gemma R.
23.03.2018  ·  08:46

Sóc partidaria d’ aprendre de una derrota, en comptes d’ entrar en un derrotisme corrossiu. Ahir vam ésser derrotats per l’ enemic. La seva tàctica judicial va funcionar. Uns es van precipitar en convocar un ple ón la investidura no era assegurar, i els altres encara no han entès que la guerra és judicial. Els seus soldats són jutges i fiscals, i ténen el poder de modificar-nos vots, estratègies, lideratges, agendes, tot. Si no entenem això i pensem com un bloc compacte com vèncer aquesta tropa, sempre aconseguiran dividir-nos i debilitar-nos. Nosaltres ara els coneixem molt més. Però ells també a nosaltres. I ahir ho van demostrar. Sabien que volem posar la justicia en evidència, i que el nostre proper candidat Jordi Turull, ho era perquè té pendents causes judicials molt greus i injustes. Sabien que voliem que si l’ havien d’ empresonar fós President. Però també coneixen la CUP i la seva al.lèrgia al PDCAT. Aquest moviment ràpid ens trencades i forçaria a que el rellotge corrés. Per això vaig dir que havíem caigut de 4 potes. Totes les families independentistes hem d’ aprendre la lliçó. Els errors són compartits, tot i que CUP si us plau, l’ enemic té unes armes concretes i poderoses: el poder judicial. No sé quina ha de ser l’ estratègia, només sé que ha de ser compartida, consensuada i ràpida. Com la justicia lenta no és justicia, l’ estratègia lenta perd sentir i pistonada. No tenim la força bruta. O tenim la generositat i la Intel.ligència, o ja podem plegar.

Antoni Ibàñez
Antoni Ibàñez
23.03.2018  ·  08:51

De fet l’ independentisme està dividit en dues meitats: els que creiem que amb el 47.5% de vots no n’ hi ha prou per aconseguir la independència i que cal acumular forces; i els que portats pel pensament màgic pensen que amb el percentatge actual en tenim prou, obligant que això MAI ha passat

Gemma R.
Gemma R.
23.03.2018  ·  08:51

Perdó per les errades, se m’ ha escapat el ” enviar” abans de corregir

Antoni Ibàñez
Antoni Ibàñez
23.03.2018  ·  08:52

…oblidant que això MAI ha passat

Pepi Borrego
Pepi Borrego
23.03.2018  ·  08:53

Primer de tot el meu respecte per en Jordi Turull per la valentia que va demostrar acceptant el repte a presentar-se com a candidat havent estat citat pel jutge. Ara veiem l’error d’haver omplir les llistes de gent encausada, sobre tot perquè alguns ja havien pres la decisió d’enterrar l’1i el 27 d’octubre però se’n van cuidar bé de no dir-ho en campanya electoral.
Amb aquest panorama veiem que el sacrifici dels que estan a la presó no haurà servit per a res a l’independentisme però molt a l’estat repressor. Per què Rovira, Forcadell veu cridat tant si no estaveu disposades a pagar les conseqüencies? No ho entenc. Ningú no us va obligar a presentar-vos a unes llistes. Heu acavat, politicament, de la pitjor manera possible.
Si no hi ha noves eleccions al Parlament, que desitjo que n’hi hagin, tindrem l’oportunitat de fer net a les municipals. Llavors veurem què volem, engrunes o República.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  08:59

La incompetència dels polítics (com anomenar sinó llur actuació?) unida a llur acatament a la justícia espanyola, no sols desmoralitzen el poble, sinó que també el desmobilitzen, ja que minven greument la legitimitat que aquest pugui tenir per defensar-se per ell mateix.

El vincle, invisible i en ambdós sentits que va dels polítics al poble, i del poble als polítics, es trenca tan bon punt un dels dos extrems no està a l’alçada. En aquest cas ha fallat l’extrem dels polítics, els legítims representants del poble, que no tenen altra missió que defensar el poble, EL QUE PASSA PER DEFENSAR-SE A ELLS MATEIXOS COM A DITS REPRESENTANTS (i no com a persones individuals!).

Per defensar la República no veig altra camí que desautoritzar (almenys moralment) els nostres polítics, per tal de recuperar per al poble tota la legitimitat. Dir: no, aquests no són els nostres vertaders representants, han traït el mandat. Això es pot fer encara dins del sistema, amb noves eleccions, o ja fora i en paral.lel a aquest: des de plataformes, assemblees, comitès, juntes, coordinadores, etc. (qualsevol organisme que aplegui i impulsi eficaçment la voluntat popular).

PAU BOLDU
PAU BOLDU
23.03.2018  ·  09:01

Els partits que es diuen independentistes estan barallats i cagats, la gent o el poble català, crec que no.
El 47% de que parles Ibañez del Mario Carol, son unes eleccions i ja n’estic tip de putingueros que barregen pomes amb patates; un referendum no té res a veure amb unes eleccions i es fer el paperot del Millo.
Ampliar la base amb els feixistes i assassins del PSC es feina miserable i ampliar amb els palanganeros del feixisme espanyol de podemos es trepitjar merda i pensar que ets al cel.
Als espanyols, cal tractar.los pel que son, uns feixistes, uns franquistes i uns nazional.socialistes

Pere Nubiola
Pere Nubiola
23.03.2018  ·  09:03

Ahir Esquerra republicana, que reconec que com a partit d’esquerres mai m’havia fet el pes, em va caure els peus, perquè em va fallar també com a partit independentista. Descartats els comuns, que una vegada més han demostrat que el seu esquerranisme només es de boqueta, fa falta un organització que representi a l’esquerra catalana, i que no es baixi els pantalons o es pugi les faldilles quan les coses van malt dades. Necessitem una esquerra social, internacionalista, i independentista que no caigui en l’infantilisme d’esquerres. I ara per ara sembla que a Catalunya no tenim cap partit d’esquerres social i internacionalista – El PSC sobretot i però també els comuns i Esquerra han demostrat que no ho són – que no caigui en l’infantilisme que cau la CUP. Si hi ha unes pròximes eleccions em serà molt difícil votar.

Albert Martín
Albert Martín
23.03.2018  ·  09:06

Cal assumir que els cupaires no sortiran de la síndrome de Peter Pan.

Antoni Ibàñez
Antoni Ibàñez
23.03.2018  ·  09:11

Senyor Boldu, no confonc en absolut eleccions amb referèndum. Ho tinc perfectament clar, el que passa és no podrem fer un referèndum perquè Espanya no ens permetrà. I per tant, l’ ÚNICA manera de demostrar que som majoria és a través d’ unes eleccions catalanes. I és aquí on entra en joc el realisme i es deixa de banda el pensament màgic, dit sigui amb tots els meus respectes.
I li recomano que vostè també respecti els independentistes que pensem diferent a vostè

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  09:13

A l’Antoni Ibáñez: oblides que l’aritmètica democràtica sols és un dels factors que determina la realitat. La democràcia també funciona segons les lleis de la vida, en què aquell més convençut, més decidit, més valent s’emporta el premi. Tenim una part important del poble convençuda; només que haguéssim tingut uns polítics a l’alçada hauríem exercit una força d’atracció irresistible sobre el segment d’indecisos i indiferents, el que s’hauria traduït en superar la barrera del 50% sense problemes. És la indecisió el que ens està perdent, no el no ser prou gent. Dit altrament: la dimensió qualitativa (tenir moral, convicció, projecte, virtut, excel.lència, etc.) pesa tant o més que el quantitatiu. Un convençut val per deu que simplement tenen una “opinió”… perquè al final el primer haurà convençut a 5 ó 6 dels segons, dels que només tenen opinió (gust, inclinació: inèrcia). Aquesta és la lògica de la victòria, que és també la de la vida.

Fins l’1 i 3 d’octubre ho hem fet molt bé. Hem sabut empènyer els polítics i aquests han seguit el guió. A partir del 10 d’octubre la politiqueria i la por han desbaratat l’agent polític com a factor eficaç, i nosaltres, el poble, hem trigat molt massa a reaccionar. L’únic partit que no s’ha apartat del sentir i voler dels seus votants (i per extensió de la massa independentista) ha estat la CUP. En mala hora no els vaig votar (!).

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  09:17

A Pere Nubiola: per a què coi volem l’internacionalisme? No ho és prou la CUP? Què té d’infantil ser coherent, conseqüent? Per què sempre aquesta necessitat de no confiar en allò propi, que surt de la terra i s’hi posa al servei? Per a mi l’internacionalisme no és més que el revers “esquerranós” de la globalització neoliberal: el mateix gos amb diferent collar.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.03.2018  ·  09:22

Em centraré en la incapacitat (sembla que innata) del bloc català per refutar els arguments dels espanyolistes, principalment Ciutadans, tot i saber que menteixen quan ens acusen d’haver mentit nosaltres a tothom.

Dir-los que “vostès van néixer per dividir els catalans” no és un argument útil. No és ni argument. Sempre els tindrem a l’atac portant la iniciativa i orientant les discussions anticatalanes.

Hem de tenir molt més clar que la mentida surt sempre de Ñ. Sempre.
Un que ho miri/escolti des de fora no sabrà mai qui té la raó. Li pot semblar potser un empat.

Com quan ahir Puigdemont a Finlàndia deia que seria una equivocació empresonar Turull.
¿Una equivocació? No, amics. No és una equivocació ÉS PART DEL GENOCIDI.

Els arguments dels nostres polítics són infantils i ridículs si volem mostrar a tothom la realitat del que està fent Ejpaña amb Catalunya des de fa, com a mínim, tres segles.
En general no sabem argumentar de manera convincent i asertiva perquè sembla que no tenim clar el desastre destructiu a que està sotmesa la nostra Pàtria captiva del pitjor dels desprecis.

Veig errors GRAVÍSSIMS en els tres partits independentistes. Cadascun de nosaltres veu els errors de les altres agrupacions.. i si rectifiquem no anem gens bé.
No hem de culpar de tot la CUP, ni ERC ni Junts per Catalunya.
Tenim TOTS el mateix enemic.

Antoni Ibàñez
Antoni Ibàñez
23.03.2018  ·  09:24

Senyor Vilardell, és veritat que la moral de victòria, la decisió,etc., són importants. Però és que els espanyolistes també ho estaven.
No vull repetir els arguments, només un: MAI, MAI s’ha aconseguit una independència amb menys del 50% demostrable en unes eleccions. I ho gem d’ assumir. Si fóssim súbdits dela Gran Bretanya, ja seríem independents, però ens ha tocat batallar contra Espanya, per tant, hem d’ actuar diferentment.

Bartomeu Mestre
Bartomeu Mestre
23.03.2018  ·  09:41

Vull afegir un aclariment al comentari que he penjat a les 7:43 h. L’esment a Heribert Barrera no és per enaltir la conducta d’ERC, sinó per fer veure el distanciament actual del seu partit que també va ser el meu (en vaig ser President de la Federació de les Illes Balears). Tot recordant Jordi Carbonell i l’inoblidable “no permetrem que la prudència ens faci traïdors”, no em dol tant el vot de les CUP (tanta apel·lació a la dignitat per després criticar a qui la manté enlairada sense claudicacions?) com aquell altre crit, molt més modern, de “NO US FALLAREM, PRESIDENT!” de qui ha callat durant tres mesos i ahir dimitia i desertava, en línia amb la claudicació que ja va fer a Madrid davant de la (in)justícia espanyola.
D’altra banda, front als apocalíptics crits contra les CUP per no haver-se abaixar els pantalonets i emès un vot, no només a contra cor, sinó contra raó i justícia, vull fer veure que si avui Llarena empresona Turull, és cert que no empresonarà al President de la Generalitat (cosa que sí hauria passat amb els vots de les CUP), però es produirà una situació tant o més bèstia: impedirà la segona volta de demà del candidat! És a dir, que per una decisió judicial es profanarà un dret fonamental i brindarà més arguments per traslladar al tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.
Per a mi, encara ara, el legítim president de la Generalitat de Catalunya és Carles Puigdemont. Si ell negligeix en les obligacions del càrrec, ens caldrà a nivell d’emergència nacional trobar un nou líder i, en aquest cas, preferiria que no fos de cap partit polític.

Joan Ortí
Joan Ortí
23.03.2018  ·  09:50

Crec que ha estat un greu error el posicionament i l’actitud de la CUP. Quant tens un temporal de cara, els bons mariners l’encaren de la millor manera, per tal de traspassar-lo o trampejar-lo, perquè del que es tracte es de salvar el vaixell, un vaixell que te cops per tots els costats però que és insigne i li queden forces suficients per plantar cara a qualsevol altre temporal.
Sense vaixell, ens quedem en terreny de ningú, millor dit ens quedem a mans dels colonitzadors.
“No construirem la República des de l’autonomia, però hi ajudaria poder elegir el president 130bis i constituir un Govern que es desempallegui del 155 i del control polític madrileny.” (Agustí Colomines. El Nacional.cat)
“Van forçar la retirada d’Artur Mas, van propiciar l’elecció de Puigdemont. Però tot seguit li van tombar els pressupostos”. (Jordi Barbeta. El Nacional.cat)
“Carles Riera ho ha deixat prou clar en la seva intervenció donant per trencada l’aliança del moviment sobiranista. Ells no són d’aquest món. No són sobiranistes, ni independentistes o ho són només en funció de l’agitació que poden arrossegar assumint provisionalment aquestes o altres etiquetes.” (Jordi Barbeta. El Nacional.cat)
De totes maneres ara ja esta fet i la situació tot i ser mes que lamentable, anar a unes noves eleccions seria potser el mes positiu i seria positiu, per veure com la Cup queda fora del Parlament i el bloc fort i majoritari de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana portessin definitivament el vaixell a port.
Estic molt d’acord amb l’editorial quant diu, “ Caldrà, doncs, obrir una nova pàgina. Possiblement tot això que ha passat del 21 de desembre ençà s’ha d’entendre com una adequació a la nova realitat. Potser era necessari que es fes ben visible que vivim una fase completament nova i que moltes de les coses que havíem après i havíem fet ara s’han de fer d’una altra manera. I qui sap si també amb una altra gent”.
Els independentistes volem arribar a port i implementar la República, si hem d’estar un temps amb la Generalitat autonòmica, si està, ara resulta que continuem sense Generalitat i totalment a mans del 155.
M’agradaria estar a prop de les eleccions al Ajuntament de Barcelona per veure com triomfa la proposta de Jordi Graupera.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  10:00

Senyor Ibáñez: entenc el seu punt de vista, però el fet de no ser majoria és ja una de les conseqüències de la colonització. Basar doncs la legitimitat en el fet de ser o no majoria és, automàticament, donar per bona l’obra de colonització. Jo personalment m’hi nego.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  10:02

Cal recordar en tot moment que el culpable de tot el que ens està passant és l’atropellament antidemocràtic que ens infligeix dia sia i dia també l’Estat espanyol, però un cop fet això, cal veure quina ha estat la nostra resposta a la violació de drets per part espanyola.

Per a mi que l’ACATAMENT porta implícit una mena de CONVALIDACIÓ. M’explico: si hom cedeix davant de quelcom altre i previ que la força bruta, s’està rendint d’una manera que RECONEIX una certa VALIDESA (= legitimitat) a la força de coerció que està violentant el seu dret.

Aquest ha estat el nostre error: creure que la LEGITIMITAT era INDEPENDENT, no anava lligada a la RESISTÈNCIA. Dit altrament: hem caigut en l’error d’allò nominatiu, oblidant que en darrera instància, en política i a la vida en general, els drets no són tals, no valen si hom no els DEFENSA. No n’hi ha prou en demanar que se’t respecti un dret: has de creure prou que tens aquest dret (que no és, per tant, cap concessió del poder, de l’estat) per defensar-lo amb les ungles.

Els nostres polítics han caigut en el greu error (propi dels ingenus o dels esclaus?) de creure que amb la TEORIA ja n’hi havia prou… I han acabat RESPECTANT molt massa les lleis de l’enemic, i per extensió l’enemic mateix.

La CUP, en aquest error, no hi ha caigut en absolut: no reconeix l’Estat espanyol i punt. Els exiliats, malgrat no haver estat a l’alçada en el moment crític inicial, sí que s’han aplicat aquesta veritat, aquest principi elemental de l’existència: només la llibertat (mental, molt abans que la física) et permet ser fidel al teu compromís.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
23.03.2018  ·  10:02

En espera reflexiva, que prou teca que hi ha per donar-hi voltes.
Estat espanyol xenòfob del que hem de marxar. No per voluntarisme (que també) sinó per intel.ligència i convenciment.
Errors i autoenganys que no hem de tornar a cometre.
Presos que han de sortir immediatament.
Ningú hi ha d’entrar.
Voldria que els Comuns s’impliquessin de ple en la lluita contra el 155 i per la recuperació institucional i la governança.
Els nostres joves ja cal que s’impliquin en estudis de magistratura (l’escola espanyola és a Barcelona !!), que de tant preparar-se per al comerç no tenim eines per fer front a una maquinària del Segle d’Or espanyol: Inquisició, esclavatge, colonialisme, supremacisme, dictadura.
Bona sort a tothom (sempre després de la feina).

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  10:18

En definitiva, sense DESOBEDIÈNCIA, en darrera instància (o ja primera, d’entrada?), no hi ha LEGITIMITAT… perquè no hi ha DIGNITAT.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
23.03.2018  ·  10:30

L’octubre passat vam viure el naufragi d’un projecte nacional anomenat procés. El moment gloriosament èpic del referèndum no es va traduir en una victòria per culpa dels líders polítics. Després d’un naufragi el pensament majoritari esdevé salvar-se com puguis. Els polítics de la desfeta s’han instal.lat en aquest pensament, traduït en l’esperpent que vivim de nomenar president autonòmic. L’independentisme ha de passar pàgina, sí, entenent que és impossible tornar a fer surar el vaixell naufragat. El procés no és pot ressuscitar, els polítics esporuguits han esdevingut inservibles, tots. Les declaracions no executades i el que podria haver estat només serveixen per a la nostàlgia, i les queixes pel totalitarisme de l’estat només per fer ploricó. Ells són uns salvatges, res de nou, els polítics del procés estan amortitzats, i les premisses dels darrers anys sobre com assolir la independència no han funcionat. Quan abans assumim que cal construir vaixells nous amb nous comandaments i noves formes de navegar, enlloc d’entussodir-nos en voler remar sobre les restes del naufragi, abans sortirem d’aquest malson.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
23.03.2018  ·  10:30

L’octubre passat vam viure el naufragi d’un projecte nacional anomenat procés. El moment gloriosament èpic del referèndum no es va traduir en una victòria per culpa dels líders polítics. Després d’un naufragi el pensament majoritari esdevé salvar-se com puguis. Els polítics de la desfeta s’han instal.lat en aquest pensament, traduït en l’esperpent que vivim de nomenar president autonòmic. L’independentisme ha de passar pàgina, sí, entenent que és impossible tornar a fer surar el vaixell naufragat. El procés no és pot ressuscitar, els polítics esporuguits han esdevingut inservibles, tots. Les declaracions no executades i el que podria haver estat només serveixen per a la nostàlgia, i les queixes pel totalitarisme de l’estat només per fer ploricó. Ells són uns salvatges, res de nou, els polítics del procés estan amortitzats, i les premisses dels darrers anys sobre com assolir la independència no han funcionat. Quan abans assumim que cal construir vaixells nous amb nous comandaments i noves formes de navegar, en lloc d’entussodir-nos en voler remar sobre les restes del naufragi, abans sortirem d’aquest malson.

Antoni Ibàñez
Antoni Ibàñez
23.03.2018  ·  10:30

Senyor Vilardell – i és la meva última aportació avui (no em vull fer pesat)-, és que no hem de tenir por, podem passar del 50% en tres o quatre anys. A cada elecció guanyem votants.
A més, és que no hi ha una altra manera de fer-ho. Si anem al xoc directe ara, ens esclafaran. Hem de practicar la guerra de guerrilles, que és el que es fa quan l’ adversari és militarment més fort que tu.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
23.03.2018  ·  10:32

S’ha enviat dos cops. Disculpeu.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.03.2018  ·  10:34

Tot es complica, sembla que tot se’n va n’orris.
I si justament és això el que necessitem per entendre que el que hi ha en joc és tan important que demana molt més de la gent que ens diem poble i també dels polítics?
Si nosaltres fem fora el President és que la repressió fa més feina de la que som capaços de capir. I no serà això, la nostra manca de comprensió que ens fa ballar a la corda fluixa?
L L I B E R T A T !

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
23.03.2018  ·  10:42

Avui no faré d’economista expert, és a dir no parlaré del passat inmediat. Seré breu.

1 punt: La República ja ha estat declarada, els diputats que formin govern no hauran de passar per aquest “tràngol”. “Només” hauran implementar mesures que seran tombades pel TC. Només hauran de fer front a possibles desobediències.

2 punt: La República ha de tenir por de noves eleccions? Jo crec que no, mireu la progressió en el vot 27S-1O-21D.

3 punt: En les llistes sobiranistes no hi pot haver candidats amb causes judicials (injustes) pendents que hagin d’acotar el cap davant del tribunal inquisidor, ja que tenen un conflicte entre salvar el país i salvar-se ells de la presó (no ho critico és lícit). Els diputats exiliats (MHP de la República Carles Puigdemont i el conseller Toni Comin), han decidit salvar el país i per tant mai han de renunciar a la seva acta. Són la punta de llança de les nostres forces.

4 punt: Tornarem a tenir la oportunitat del 3O i del 10O de prendre el control territorial.

5 punt: Continuem FENT SAL.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  10:46

Senyor Ibàñez: no assegurar-li al cent per cent que no tingui raó, però veig molt arriscat qualsevol mena d’ajornament:

– estem perdent el vincle de confiança amb els polítics (per la poca fermesa d’aquests: sense fermesa no hi ha dignitat), el que podria comportar una certa desmobilització
– els no independentistes que es poden arribar a convèncer, ho seran per la via dels fets, no de les paraules: construint, de baix a dalt, la República a través de la desobediència
– des de l’estranger no s’entendrà aquesta reculada, encongiment o desbandada (digui-li com vulgui)

Dit això, no rebutjo en absolut la idea d’unes noves eleccions; això sí, sempre que l’independentisme hi concorri amb un màxim d’unitat i un programa d’activació de la República, amb en Puigdemont com a presidenciable. El dubte que tinc és en quina mesura caldria esperar a aquestes noves eleccions abans d’endegar una veritable revolta popular, ciutadana… No sé si en quin grau els dos escenaris són compatibles. En part segur que ho són, perquè mentre hi hagi presos, exiliats i vulneració de drets és lícit protestar i posar en qüestió l’estat.

Josep M. GOMIS
Josep M. GOMIS
23.03.2018  ·  11:21

No sé qui ho va dir ni quan ni perquè ni, menys encara, en quin sentit. M’agafe al literal de la frase:
“Els partits politics són el cáncer de la de Democracia”
Això mateix.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
23.03.2018  ·  11:43

Hi ha una altre sortida ! Ho ha dit @ErnestoEkaizer al matí de @maticatradio .
Al ser processats @KRLS i @toni_comin, com que no s’han presentat, no poden recorre i perden automàticament les seves atribucions públiques, per l’estat espanyol, perden l’acta de diputats, sense renunciar-hi.
És a dir, a partir de dimecres JxC i ERC tenen de nou els 68 vots per elegir qualsevol persona en segona volta !!! 😉

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.03.2018  ·  12:06

Sense fermesa no hi ha dignitat, i sense dignitat no hi ha sentit, sentiment, vivència de comunitat.

Va essent hora de que els polítics entenguin que són molt més que persones físiques, que el que fan va molt més enllà, repercuteix molt més enllà de llur persona individual.

Mentre existeixi i siguem en aquest sistema piramidal de representació i acció, la pervivència de la nació dependrà en bona mesura de llur credibilitat. Cada gest, cada acte que fa un dirigent polític es multiplica com si fossin mil, deu mil, cent mil les persones que el fessin…

Fa temps que n’haurien de ser conscients, i no caure en l'(auto)engany de protegir-se fent veure que estan defensant els seus electors…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.03.2018  ·  12:11

Agafo algunes frases d’en Vicenç.

“Esquerra Republicana no va voler investir Puigdemont. Però Junts per Catalunya ho va acceptar.”
En Torrent, d’ERC, va tornar a malmetre una oportunitat el 30 de Gener.
La primera oportunitat perduda, fins i tot millor, va ser el 1-O. També li debem a ERC amb Oriol Junqueres i Marta Rovira, i sl PdCat.

Les estructures d’estat, responsabilitat de l’Oriol Junqueres en primera instància, o no estaven fetes o no es van voler fer realment, mentre d’enganyava al poble. Això es pot pensar per les paraules aquests darrers mesos dels representats d’ERC, Oriol, Rovira, Tardà, Romeva, i la sortida de to de Roger Torrent el 30-G, blocant la promesa electoral de restablir al President Puigdemont.

Si, la CUP podía havet facilitat ahir el nomenament d’en Turull, però no li van facilitar el fer-ho.
Només demanaven postures mes clares vers la República. I no li van donar.
Haurien acceptat que el passat convergent d’en Turull ja era aigua passada. Però no li van donar.

La Injustícia espanyola va moure fitxa per atemorir el parlament, i ERC i PdCat li van comprar.
Per quan una mica de desobediència com ara permetre el vot telemàtic i la investidura per telepresencia?
Se li pot reclamar ara a la CUP la seva coherència?

Joan Pagès
Joan Pagès
23.03.2018  ·  12:18

Ampliar la base és absolutament desitjable, però ni amb un 60% els castellans aturarien la repressió. El que necessitem és (a part del 60% de la població a favor):

1. Un cos de protecció ciutadana format per voluntaris i professionals ben preparats per organitzar les mobilitzacions pacífiques però efectives i contundents. Ha des ser autogestionat, massiu i disciplinat.
2. Tribunals republicans i sistema judicial independent de les corts borbòniques (que seran protegits pel cos de protecció en cas d’interferència de l’opressor borbònic mitjançant interposició pacífica)
3. Legislació catalana (que ja la tenim) aplicable al marge de la castellana.
4. Una llei antifeixista que ens permeti empresonar els qui agredeixen i vandalitzen sota banderes franquistes i nazis i il·legalitzar organitzacions que els donen suport.
5. Un parell de collons per aplicar els punts 1-4. Ens caldrà assumir més multes, represàlies i empresonaments. Ningú no ho vol però la república no ens sortirà gratis (ja ho estem veient).
A part, la Generalitat ha de cancel·lar contractes amb empreses que emparen l’opressor i afavorir les pimes del país. Començant pels bancs, les energètiques i les telecomunicacions. I els particulars hem de fer el mateix.

Ramon Plana
Ramon Plana
23.03.2018  ·  12:36

Som un país ocupat per un altre. La República està declarada i té un cap visible i una mínima estructura de govern legítim a l’exili. Nomenar govern acceptant les condicions de l’ocupant tindrà conseqüències fatals: llevarà la representativitat que té el govern a l’exili, no recuperarà les competències polítiques de l’autonomia, i no podrà fer res contra la repressió de l’estat. Encara que només fos per negociar les condicions de la submissió seria imprescindible el govern a l’exili, perquè Espanya no ens ha acceptat mai sinó com a subordinats. Necessitem el govern a l’exili, que és la nostra única veu lliure. Només podem acceptar un govern a l’interior si està en sintonia amb el legítim de l’exterior, cosa que Espanya vol evitar de totes maneres.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
23.03.2018  ·  14:40

Au a soltar més de 2.000.000 de euros, o sigui 1 euro per votant?

Es això el que vol la fiscalia?

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
23.03.2018  ·  14:44

Cal obrir la aixeta dels diners 2.000.000 d’euracos

SENSE DEMOCRACIA NO HI HA LLIBERTAT!!

Josep Albà
Josep Albà
23.03.2018  ·  15:08

Lamento dir el que ja he dit moltes vegades aquí i a altres llocs, però el que està passant no és res més que el preu de la rendició incondicional d’octubre. El preu que paguen els vençuts.

I els 70 que avui donen aquests espectacles lamentables són bàsicament el mateix que els 72 que a l’octubre van decidir no complir el mandat democràtic de l’1 d’octubre i rendir-se.

Amb aquests 70, o 72, no anirem enlloc. Ells no volen anar enlloc, ja ho han demostrat. O sortim al carrer i plantem cara a la dictadura borbònica -i també als que s’hi van rendir- o, senzillament, s’ha acabat el bròquil.

I una altra cosa, els que avui van a Madrit a sotmetre’s a la venjança de la dictadura no fan altra cosa que demostrar que som un país rendit.

Patricia Puiggros
Patricia Puiggros
23.03.2018  ·  15:31

En d’anar a unes eleccions:
1 un partit independent q unifiqui a tots els republicants,i que no tingui cap partit politic de remula totalment nou Benvingut tothom pero començem un projecte nou i totalment pel país
Sensa cap compromis a col.locar militants del partit al lloc de poder sensa les mans lligades a les subvencions de partit….
2 un programa de la republica amb el total compromis de portar-lo a terme….
3els electors han de tenir molt clar on es posen i les qunsequencies….
La unió es la força l’unic interés es gobernar el nostre país i portar a terne el projecte de la republica tornar enrrera ja no es possible!!!!

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
23.03.2018  ·  15:47

Doncs noves eleccions?

Parlem de JUNTS PER LA REPUBLICA sede en Waterloo i deixem de parlar de partidismes?

Roser Caminals
Roser Caminals
23.03.2018  ·  17:38

El resultat d’unes noves eleccions es perillosament incert. El cami:

Investir Puigdemont, amb totes les consequencies. La Marta Rovira suma un mes.

Mobilitzacio civil a Catalunya: “Prou” i “Republica”

Republica a Brusel.les, enfortint relacions amb Europa com ja s’esta fent

Via legal cap a Estrasburg

Antoni Oller
Antoni Oller
23.03.2018  ·  19:08

Chapeau! Veient que el primer comentari és de les 23h em puc imaginar que aquest editorial ha estat més reflexionat, autocorregit i retreballat que molts altres! I el resultat és una peça periodística per emmarcar! Perdoneu-me que encara no m’hagi llegit els comentaris, n’hi ha en aquest moment 92, però me’ls llegiré tots.
Sabem que aquí i a tot arreu hi ha periodistes amb influencia cabdal sobre els actors polítics; dons bé, jo voldria, i estic convençut que així serà, que aquest editorial fos de capçalera per la política independentista catalana dels propers anys. El títol ja és significatiu: “Cal obrir una nova pagina” (en dos o tres comentaris meus a VW fa uns quants dies, jo en deia “cal fer foc nou”, crec que és el mateix.), i la frase que ho remata és per emmarcar: “S’ha demostrat la incapacitat política dels tres partits republicans”. I ve de lluny: “si Carles Puigdemont no va ser elegit president el 30 de gener, quan s’havia programat i acordat el ple, i Roger Torrent el va suspendre en el darrer moment és perquè no hi havia setanta diputats disposats a votar-lo.” Aquesta insuficiència de menys de 70, enllaça amb l’afirmació de l’editorial de fa un mes i mig que a mi em va obrir els ulls de bat a bat: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-parlament-no-es-del-tc-es-de-la-gent/ (no cal que llegiu els links, que ja n’extrec el que em sembla més sucós): “La decisió d’ajornar el ple d’investidura…posa en relleu finalment l’existència de dos projectes diferents dins l’independentisme.” Quins dos projectes? curiosament els descriu perfectament avui mateix Francesc-Marc Alvaro en aquest altre article de VW: https://www.vilaweb.cat/noticies/i-ara-que-eleccions-coherencia-o-incompetencia/: “Ara l’acceleració judicial de Llarena dóna ales als partidaris d’anar cap a unes eleccions, aquells que volen prioritzar el torcebraç per davant de fer govern. Si avui Llarena fica gent a la presó, els que volen eleccions tenen més arguments a favor. I per dir-ho així, els pragmàtics queden més fora de joc.” En aquests moments que escric ja se sap en ferm que els 5 no fugitius van a la presó. Per tant segons Álvaro, això afavoreix els que volem noves eleccions. En aquest aspecte vull fer notar una coincidència entre una entrevista de VW a Elisenda Paluzie el 3/2 (https://www.vilaweb.cat/noticies/elisenda-paluzie-que-tot-el-mon-vegi-que-nosaltres-no-passem-per-ladrecador-entrevista/): “Es tracta de demostrar que l’estat espanyol no ens pot imposar el president de la Generalitat… Si impedeixen que pugui governar, tornem a votar i fins que s’acabi el vet. Hi ha gent que pateix per la possibilitat de perdre la majoria. Però el moment de màxima mobilització del vot unionista va ser el desembre amb l’alarma de l’estat per la declaració de la independència. I amb un independentisme molt noquejat i una campanya electoral nefasta… La campanya de por econòmica de l’estat va ser molt forta. I les forces independentistes no la van saber contrarestar gens… El bloc del 155 va tenir la capacitat d’instal·lar un relat catastrofista que no era gens real… Aquesta campanya de por econòmica ara ja s’ha demostrat falsa. Ja l’han gastada… En unes noves eleccions ja no farà l’efecte que segurament va fer el 21-D.” Coincidència amb l’opinió de Salvador Cardús en l’article d’avui mateix ja linkat: “I no em farien por tampoc unes noves eleccions perquè el vot independentista s’ha demostrat fort. En canvi, el que en diem el bloc del 155 és difícil que es torni a mobilitzar com ho va fer el mes de desembre.”
Ara s’han alçat veus contra la CUP, però agraeixo a Partal això: “avui abraonar-se només contra la CUP seria massa fàcil. Cal posar sobre la taula també què han fet, o més aviat què no han fet, els altres … crec que la CUP també hauria de reflexionar sobre si, malgrat tot, la seua decisió pot ser entesa pels ciutadans d’aquest país en el moment concret en què ens trobem”. Respecte a això últim, jo voldria remarcar que a El Nacional (que hi escriuen el jefe Antich i Barbeta eh!, no és un pamflet comunista!) hi ha hagut aquesta enquesta: https://www.elnacional.cat/ca/enquestes/enquesta-cup-investidura-turull_250812_102.html; quan escric això hi ha 11024 vots, i un 31% de suport a la decisió de la CUP; quin devia ser fa dos anys el suport (dins de l’independentisme, es clar) a enviar Mas a la paperera de la història? ¿<10%? Segur que encara menys! Això mostra que malgrat alguns nostàlgics de l’autonomisme, els temps son diferents, molt diferents, i això ho han sabut llegir bé el triumvirat Jordi Graupera, Bernat Dedéu i Enric Vila de can Nacional. I ara celebro amb alleujament, que també ho sàpiga llegir l’admirat Partal: “tot això que ha passat del 21 de desembre ençà s’ha d’entendre com una adequació a la nova realitat. Potser era necessari que es fes ben visible que vivim una fase completament nova i que moltes de les coses que havíem après i havíem fet ara s’han de fer d’una altra manera. I qui sap si també amb una altra gent.”

jaume vall
jaume vall
23.03.2018  ·  19:23

“Cada poble té els governants que es mereix.”
Espanya mereix uns governants autoritaris, indolents, impassibles davant el sofriment de l’altri. Així és la seva història. Dos bàndols. Falta d’empatia entre l’un i l’altre. Enveja i corrupció. Incapacitat de progressar.
Molt bé. Han tingut González, Aznar, Zapatero i Rajoy, cadascú pitjor que l’altre.
I Catalunya?
Què mereixem pel fet de no saber fer bon ús de les cartes guanyadores que hem repartit : el 9/N de 2014, el 27/S de 2015, l’1/O de 2017, el 21/D de 2017?
Pel fet de no saber gestionar la força dels darrers 11 de setembre, la concentració del 20 de setembre, l’aturada del 3 d’octubre, la persistència del 8 de desembre?
Potser no hi ha tant d’enveja ni de corrupció, ni falta d’empatia. Però potser hi ha massa sectarisme, i falta de contundència. No sembla que sapiguem guanyar.
Com molt bé assegura l’editorial :
” Perquè si Carles Puigdemont no va ser elegit president el 30 de gener, quan s’havia programat i acordat el ple, i Roger Torrent el va suspendre en el darrer moment és perquè no hi havia setanta diputats disposats a votar-lo. A partir d’ací hem hagut d’aguantar errades, l’una darrere l’altra. La d’ahir, l’última.
Ahir l’errada va ser, novament, múltiple. No es pot tractar la CUP amb la displicència i la supèrbia amb què ho van fer Junts per Catalunya i ERC. Això és així. Ara, crec que la CUP també hauria de reflexionar sobre si, malgrat tot, la seua decisió pot ser entesa pels ciutadans d’aquest país en el moment concret en què ens trobem.”

Què ens mereixem?
Què pensem fer a partir d’ara?

Antoni Oller
Antoni Oller
23.03.2018  ·  21:05

M’ha costat molt però m’he llegit els 93 comentaris que no son el meu; la gran majoria aporten valor. Agraeixo sobretot els de l’Eduard Gracia; no sé si l’encerta però en tot cas sembla plausible. Diguem que no em puc creure que l’Anna Gabriel ja estigui desconnectada de la CUP, i que amb Puigdemont parlessin del temps.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes