Bon Dia TV, la televisió a mig gas dels Països Catalans

  • El canal digital Bon Dia TV és el resultat de la col·laboració entre TV3, IB3 i –a partir d'ara– À Punt, però no desenvolupa prou el potencial de l'aliança

VilaWeb
Arnau Lleonart
08.03.2021 - 21:50
Actualització: 08.03.2021 - 23:16

Molt aviat, els continguts d’À Punt passaran a complementar l’oferta de Bon Dia TV, el projecte televisiu amb més potencial engegat mai per crear un marc mediàtic comú als Països Catalans. Bon Dia TV va néixer el 2018 arran d’un acord de col·laboració entre TV3 i IB3, però des de llavors ha tingut una visibilitat més aviat marginal, molt lluny de satisfer les expectatives d’una col·laboració sòlida de les principals televisions en català. Com que és un canal digital, una de les principals mancances és que no es pot mirar des del televisor convencional –encara predominant en els hàbits de consum televisiu malgrat l’ascens de plataformes com ara Netflix. Però és que ni tan sols té una aplicació pròpia ni un servei de continguts a la carta, que es podria fer lluir com el Netflix de la televisió en català. L’únic lloc on es pot mirar és a la seva pàgina web.

“Potser quan es va estrenar no es va entendre correctament i es va pensar que seria un canal més”, justifica Elisabet Ventura, directora de Comunicació i Relacions Institucionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Llavors, la vice-presidenta de la CCMA, Núria Llorach, i el director general de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Andreu Manresa, van presentar Bon Dia TV com una plataforma per a establir sinergies entre televisions amb una programació adreçada a un públic generalista i un caràcter social i cultural marcat. Aquell acord s’inseria en un context d’enfortiment de les relacions entre cadenes en català que ha facilitat el bescanvi de continguts –sobretot ficció– i la coproducció de projectes com els films La mort de Guillem i Frederica Montseny, la dona que parla. A més, van expressar públicament el desig que À Punt acabés entrant a Bon Dia TV, com ha acabat passant.

Segons Ventura, s’ha de pensar que Bon Dia TV és una “aposta simbòlica emblema de la col·laboració entre canals”, però no és ni vol ser un canal comercial que competeixi amb la resta d’oferta televisiva. Qui la miri, hi trobarà documentaris, sèries, films, programes de viatges, cuina, literatura, cultura, ciència, tradicions i esports ja estrenats a TV3, IB3 i À Punt, però no pas contingut nou. “És una cosa de més a més”, resumeix. Alhora, assenyala que actualment no hi ha espai radioelèctric a la TDT per a retransmetre Bon Dia TV de manera convencional, un argument també emprat per impedir la reciprocitat entre televisions en català. I de fons, la mancança perpètua que priva el vol de la televisió en català: la falta de pressupost. “Estem sota mínims, en qüestió de pressupost. Amb el que tenim intentem salvar TV3 mes a mes i fem tant com podem amb l’oferta temàtica del 33, Super3 i Esport 3”, diu Ventura.

I si la reciprocitat no arribàs mai? | Anàlisi d’Esperança Camps

Joan Carles Martorell, director d’IB3 TV, també diu que la manca de pressupost és un dels factors que frenen el potencial de Bon Dia TV, però no pas l’únic: “Una de les raons per les quals es va decidir de fer només un canal lineal i no una plataforma a la carta va ser no fer competència a les pròpies plataformes a la carta de TV3, IB3 i À Punt.” Ras i curt. A més, una plataforma de televisió a la carta en català que fos ambiciosa podria dificultar la venda de sèries i films a més plataformes com ara Netflix, Prime Video, FilminCAT o Movistar, un model que aquests darrers anys ha ajudat a finançar nous continguts de ficció.

“IB3 és el germà petit de Bon Dia TV –diu Martorell–. És TV3 qui lidera el projecte.” Tanmateix, afegeix que van fer seva la idea “pel gest simbòlic de tenir un espai comú, que ens semblava prou potent”. A IB3 no han fet cap anàlisi dels resultats dels primers dos anys i mig de vida i Martorell diu que manté la intenció de col·laboració. “No tenim cap voluntat de posar-hi dificultats, posem a disposició tot el nostre catàleg”, subratlla.

L’exemple de TV5 Monde

Joan Carles Martorell explica que el projecte pren de referent TV5 Monde, una cadena de televisió generalista en francès creada el 1984, de resultes de la unió de les televisions públiques de França, Bèlgica, Suïssa, Canada i el Quebec. Principalment reemet continguts de les televisions francòfones originàries, però també produeix programes propis, com ara un telenotícies d’actualitat internacional, debats, entrevistes i cròniques culturals, econòmiques i de novetats tecnològiques. A més, produeixen continguts per a ajudar a aprendre i practicar el francès, perquè la seva missió principal és difondre la llengua i la diversitat cultural francòfones i fer valer el paper geopolític de la francofonia.

És una de les xarxes televisives més grans del món. Emet nou senyals regionals diferents i dues cadenes temàtiques: Style HD, dedicat a la “manera de viure francesa”; i Tivi5monde, un canal infantil i juvenil. A més, TV5 Monde Plus és la plataforma de televisió a la carta, amb continguts d’entreteniment i gratuïta.

No cal dir que Bon Dia TV actualment és a anys llum d’un projecte com el de TV5 Monde, que té vora quaranta anys de trajectòria i un pressupost de més de cent milions d’euros. Ara, també cal tenir en compte que és un canal internacional, més aviat orientat a estudiants de francès i a francòfons que viuen arreu del món i volen tenir contacte amb els seus països d’origen que no pas un projecte per a articular el marc comunicatiu d’una llengua minoritzada com el català.

Desafiaments de futur

Sigui amb Bon Dia TV, amb la reciprocitat o amb unes altres col·laboracions, és clar que TV3, IB3 i À Punt hauran de caminar plegats amb vista al futur si volen sobreviure a la competència ferotge i a la pèrdua de parlants del català. L’aturada en sec de rodatges durant el confinament va forçar les televisions públiques a col·laborar i compartir continguts per poder oferir programes nous a l’audiència. En un moment de consum global de televisió gràcies a la irrupció de la televisió per internet que significa una competència més ferotge que mai a les televisions tradicionals, una obertura de mires permetria d’ampliar el mercat a una audiència potencial de catorze milions de persones que, de retruc, augmentaria el finançament de projectes de qualitat que es podrien subtitular i doblar per vendre a tot el món.

N’és exemple el model nòrdic, on abunden les coproduccions entre les televisions de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, tal com recorda Joan Carles Martorell: “La reciprocitat és important, però ho és més crear un mercat comú, com en el model nòrdic. Intercanvi de talent, de contingut i de consum. Això és el més important, i en això sí que hi treballem.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor