Bioko-Palma-Alaró, el trajecte vital del primer batlle negre del país

Després de dos anys de mandat d'Aina Munar (PSIB), Guillem Balboa de MÉS per Mallorca es converteix en batlle d'Alaró

VilaWeb
Redacció
17.06.2017 - 18:15
Actualització: 17.06.2017 - 20:15

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

‘Som fill d’una gent que sempre va tenir el vent de cara, que va haver de lluitar per mantenir-se dreta, sempre al costat dels perdedors, però que sistemàticament va tenir l’habilitat de convertir totes i cada una de les seves derrotes en victòries personals. Aquests són els meus orígens. Jo venc d’aquí.’ L’autor d’aquestes paraules és Guillem Balboa Buika, que avui serà investit batlle d’Alaró. Després de dos anys de mandat d’Aina Munar (PSOE), ara és el torn del candidat de MÉS, que es convertirà en el primer batlle negre dels Països Catalans.

Vegeu el vídeo del Diario de Mallorca.

Només tenia quatre anys quan la seva família, fugint de la repressió política de Guinea Equatorial, es va instal·lar a Palma. El seu pare s’havia implicat en la lluita contra la colonització espanyola i a favor de la independència de l’illa de Bioko respecte del continent, fins que la tensió era irrespirable. La família Balboa Buika va canviar d’illa i va instal·lar-se en una altra, a 4.000 quilòmetres de distància. ‘El meu pare ho va fer per una qüestió romàntica. I sempre li ho he agraït. Ens costarà menys d’adaptar-nos a una altra illa que no a Madrid o Barcelona, deia. I, vist amb temps, crec que tenia raó’, explicava en aquesta entrevista a VilaWeb un cop MÉS per Mallorca havia assolit un acord amb el PSIB per a compartir mandat.

1969 i encara quedaven sis anys de franquisme. No era el millor escenari en el qual es podia trobar una família negra, que va patir el racisme d’una societat blanca. ‘De jove, em feien sortir d’un local i em demanaven on portava la droga o directament no m’hi deixaven entrar’, explica. Anys més tard, l’aturaven cada vegada que feia un viatge a la península. ‘Culturalment, aquest país és molt monolític: concepció blanca, cristiana, patriarcal. No és fàcil de canviar-ho. El canvi cultural és lent.’

A 52 anys, Guillem Balboa es convertirà en batlle del seu poble. No és pas un veterà de la política. De fet, només fa tres anys que s’hi dedica, que és quan es va crear MÉS per Mallorca. David Abril, diputat del partit al parlament balear, és el ‘culpable’ que Balboa fes el salt: ‘Jo sóc d’Inca, molt a prop d’Alaró, i l’havia temptejat més d’una vegada. Sempre em deia: Quan us ajunteu tots –PSM i Iniciativa els Verds–, ja en parlarem. I quan vàrem constituir MÉS com a coalició, ell va fer un pas endavant.’

El salt a la política
La poca experiència política, la contraresta amb una forta implicació en els moviments culturals d’Alaró, on és conegut pel seu activisme. És un dels caps de comunicació de la UIB, on gaudeix d’un bon reconeixement. ‘De fet, és molt bon comunicador i això li servirà molt en política. Perquè te’n facis una idea: ahir vàrem fer una assemblea i era la primera vegada que intervenia. Tothom va al·lucinar perquè no coneixien la seva faceta com a comunicadora’, explica Abril.

El fet de convertir-se en el primer batlle negre de país no és pas una anècdota. Tot i que Balboa forma part de la segona generació de la immigració de les Illes, la seva integració no és una norma. ‘Era més fàcil que hi hagués un president negre als Estats Units, que no pas que tinguéssim un batlle negre a Mallorca. Fa cinquanta anys érem una autarquia. I fins fa vint o trenta anys no es van començar a veure negres a les Illes’, ens recorda Abril, que espera que aquest cas permeti de normalitzar el fet que tothom pot arribar a ser una persona reconeguda i amb poder en el seu àmbit.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €