Avui és un dia decisiu

«El Parlament de Catalunya no hauria d’acceptar una sentència contra la seua presidenta feta a partir d’una llei tan desacreditada»

Vicent Partal
Vicent Partal
01.08.2016 - 07:13
Actualització: 01.08.2016 - 09:13
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Apunteu-vos la data d’avui perquè molt probablement serà un dia molt important. El Tribunal Constitucional espanyol es reuneix d’urgència per decidir què fa respecte de l’aprovació del parlament de Catalunya de les conclusions de la comissió del procés constituent. Segons què passe i, sobretot, segons quina siga després la reacció del parlament de Catalunya, el procés d’independència entrarà en un camí sense retorn.

El constitucional pot adoptar quatre vies de confrontació. La primera seria multar o amonestar la presidenta del parlament però sense arribar a inhabilitar-la. Seria la forma tova de reaccionar però és poc probable, perquè al cap i a la fi donaria ales a la unilateralitat, si és que té un cost tan assequible. Fins i tot hi cap la possibilitat, més tova encara, que el constitucional es limite a anul·lar la votació i prou, però aquesta seria una decisió molt sorprenent. La votació arriba després d’haver estat expressament prohibida i és conseqüència d’una resolució també prohibida: la del 9-N. Fer això, ignorar que s’han desobeït dues resolucions de cop, equivaldria a mirar a una altra banda i prou.

La tercera possibilitat i la quarta són les que porten al pas endavant. El constitucional podria enviar els fets als tribunals ordinaris o podria inhabilitar la presidenta. La via de reclamar un judici seria prudent perquè Forcadell continuaria fent de presidenta del parlament mentre el judici es porta a terme, però, de nou, reforçaria molt la unilateralitat, perquè el temps es va escurçant i què faria el tribunal a la pròxima desobediència? La via de la inhabilitació, si arribés, seria l’única que realment significaria una voluntat clara d’aturar el parlament, però el problema per a Espanya és que al mateix temps equivaldria a portar-nos al punt de no retorn.

Imaginem que el constitucional avui decideix d’inhabilitar la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Imaginem que ordena que deixe de ser diputada i, en conseqüència, també presidenta.

Si arribem a aquesta situació, no cal ser gaire llestos per a entendre que ací és on esclata tot. Perquè és evident que el Parlament de Catalunya aquesta decisió no pot acceptar-la. Forcadell ha complert de manera escrupolosa el reglament de la cambra i, per tant, atacar-la a ella i no als vuitanta-tres diputats que van votar és una arbitrarietat manifesta.

Una arbitrarietat que es deriva d’una llei arbitrària. Perquè recordem que el constitucional té aquesta capacitat sancionadora només des del 2015 i gràcies a una reforma que el PP va impulsar contra tots els altres partits i contra les mateixes organitzacions de jutges que s’hi van mostrar en contra. Pedro Sánchez va arribar a dir que, aquella llei, el PP la feia tan sols per ‘agradar a l’extrema dreta’ i les associacions professionals de la judicatura la van definir per un monstre pensat per manipular políticament el tribunal, que hauria de ser àrbitre.

En aquest context, doncs, el Parlament de Catalunya no hauria d’acceptar una sentència contra la seua presidenta feta a partir d’una llei tan desacreditada, basada en uns fets inexistents i nascuda d’una arbitrarietat manifesta. No hauria d’acceptar-la tampoc després d’haver aprovat la resolució del 9-N. I encara menys després d’haver aprovat les conclusions de la ponència tot esquivant les amenaces del constitucional mateix. Perquè quin sentit tindria evitar dimecres les amenaces del TC i acceptar-ne dilluns les conseqüències? No hi hauria cap més possibilitat, doncs, sinó que el parlament desdenyés la resolució i que Carme Forcadell continués ocupant el lloc en la presidència de la cambra que els diputats li van atorgar.

Això, però, és la independència de fet. I ací hi ha la clau de tot allò que passarà a partir d’avui.

Perquè si estigués inhabilitada, en el moment que Carme Forcadell anunciés l’inici de la següent sessió de la cambra seria evident i obvi que els mecanismes jurídics espanyols haurien deixat de funcionar a Catalunya. El 9-N Espanya ja va ser un estat fallit a Catalunya, perquè no va poder imposar la seua llei. Ara, però, el colp institucional seria encara més fort i visible i Espanya es veuria abocada o bé a acceptar la realitat o bé a intentar fer servir la força per a imposar-se; malgrat que no té un exèrcit ni remotament suficient per a ocupar militarment el Principat.

La solemnitat de la decisió que prendrà avui el constitucional espanyol és, doncs, aquesta. Avui ells mateixos podrien traçar la ratlla divisòria entre l’autonomia i la independència, aquella ratlla que un cop travessada ja no admet marxa enrere. Siguem-ne conscients perquè les hores que viurem podrien arribar a ser unes de les més decisives de la història d’aquest país.

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Avui us recomane molt especialment el documentat anàlisi de Ricard Gené, sobre les implicacions jurídiques del cas.

Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume
Jaume
01.08.2016  ·  03:56

– La Comissió d’Estudi del Procés Constituent acaba les seues dicussions i es dissolt (així ho tinc entès).
– El Tribunal Constitucional (TC) ordena a la Mesa del Parlament que no inclogui cap punt a l’ordre del dia en relació a les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. La Mesa no n’inclou cap per aquesta sessió.
– Els portaveus de dos grups parlamentaris demanen a la Mesa del Parlament posar a l’ordre del dia d’aquest Ple les conclusions d’aquesta comissió, acollint-se al dret que els atorga un article del reglament de la Cambra (que no ha estat expressament ni clarament suspès pel TC mai).
– El TC es reuneix avui, d’urgència i en plenes vacances, per discutir (o analitzar) aquests fets, amb la sospita que hi ha algun incompliment o il·legalitat. Quina?
Retallà el TC el dret a la llibertat d’expressió dels diputats del Parlament?
Tenia dret el TC d’impedir que les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent fossin discutides i aprovades o rebutjades en sessió plenaria?
Què vol amagat el TC? Les aspiracions dels votants a les eleccions del 27S? Les favorables o les contràries a l’esperit d’una de les parts?
Estigui jo a favor o en contra de les conclusions (que pel cas no hi fa res), el TC diu que no és possible cap acció per discutir el contingut de la Constitució espanyola de 1978 convocant aquesta reunió d’urgència! Diu què el Parlament de Catalunya no pot promoure la modificació, ni de l’art. 2, ni del art. 15, ni del art. 27 ni de cap altre, perquè els diputat no en poden ni parlar en seu parlamentària sobre el tema.
Estaré impacient per escoltar avui allò que vulgui dir el TC, però de moment no entenc que pugui retallar la llibertat d’expressió d’aquesta manera que demana el Gobierno de España.
Vull que els diputats del Parlament de Catalunya mantinguin el dret de llibertat d’expressió!
Ja no és només un problema de la independència de Catalunya. És un problema de llibertat d’expressió en seu parlamentària a Espanya (ni que sigui per discutir sobre la Constitució).

Eduard
Eduard
01.08.2016  ·  10:05

Una cosa que tenim a favor és que a Castella encara no entenen que el procés implica que juguem les cartes que ens interessen a nosaltres, no a ells. Per exemple, els balla el cap quan veuen com sembla que acatem alguna sentència, com l’anti 9N quan resulta que no ho fem. Si declaren que la Carme ha estat inhabilitada, no seria sorprenent que el Parlament no digués res sobre el tema, i esperés a la vigília del 11S per fer evident que el TC no mana a Catalunya, de manera que la manifestació fos un reforç al moviment.

Albert
Albert
01.08.2016  ·  10:17

Respectat i admirat senyor Partal,

Segueixo regularment els seus editorials i gairebé sempre comparteixo les seves opinions. Tanmateix, ja li he sentit dir més d’una vegada que l’exèrcit espanyol no té capacitat per ocupar Catalunya. En una ocasió conferència feta juntament amb el senyor Cotarelo va arribar a precisar que l’exèrcit espanyol consta només de 12.000 efectius.

Però resulta que són molts més. Segons l’Enciclopèdia Britànica (Book of the Year 2013), que aporta dades de novembre del 2011, els efectius són 143.006, dels quals el 54,6% són de terra, 15.5% de la marina, 14,8% de l’aire i 15,1% conjunts. A més, disposa de 319.000 reservistes que poden ser mobilitzats.

Hi pot haver altres motius que impedeixin l’estat espanyol d’ocupar Catalunya, especialment de credibilitat internacional. Però no ho és la impossibilitat material per falta d’efectius.

El saluda amb respecte,

Albert Llemosí

Jordi
Jordi
01.08.2016  ·  16:34

El TC ajorna la inhabilitacio pal setembre? Potser ja saben del CNI que la CUP es carrega el proces.

Soledat
Soledat
01.08.2016  ·  17:22

L’estat espanyol incompleix les seves pròpies lleis. Val la pena llegir el que diuen les seves lleis sobre el que pot fer, o no, un govern en funcions, i a qui pot afectar l’article 92 de la LOTC.
Ahir ho vaig resumir en el meu bloc:

http://blocs.mesvilaweb.cat/solbalaguer/?p=267826

salvador
salvador
01.08.2016  ·  18:02

Doncs no ho ha sigut.

Josep Maria
Josep Maria
02.08.2016  ·  11:18

En Vicent Partal recull una intervenció del catedràtic, eminent Constitucionalista Pérez Royo, en la que apunta que el Constitucional podría haver comès un Cop d’Estat en la Sentència del 2010, que modificava de fet l’Estatut i que per tant, podría ser una Sentencia Inconstitucional. Per què, doncs, no s’aprofita el moment per atacar el Tribunal per deixar-lo completament deslegitimat? A qui se li acut alguna cosa millor?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies