‘La tertúlia proscrita’

Avançament editorial: nova traducció de ‘Bartleby, l’escrivent’, de Herman Melville

  • Editat per Edicions de la Ela Geminada, la nova traducció és obra de Carme Camacho

VilaWeb
L'escriptor Herman Melville.
Redacció
20.11.2021 - 21:50

Bartleby, l’escrivent (1853) és un dels relats més misteriosos i commovedors de la literatura moderna. Ambientat a la ciutat de Nova York a mitjan segle XIX, Herman Melville, autor de Moby Dick, hi desplega el retrat, des de la mirada d’un advocat de Wall Street, d’un jove copista anomenat Bartleby, que en un primer moment sembla afable i treballador, però que un dia, quan li demanen que faci una simple feina de comprovació, respon: “M’estimaria més no fer-ho.” A partir de llavors, Bartleby desenvolupa una actitud de resistència passiva sistemàtica davant qualsevol de les feines per a les quals ha estat contractat. Això en causarà l’exclusió progressiva del sistema laboral i social i l’acabarà conduint a la destrucció total com a individu. 

Una nova traducció, de Carme Camacho, que porta per subtítol “Una història de Wall Street” i és editada per Edicions de la Ela Geminada, arribarà a les llibreries el 24 de novembre.

Llegiu un fragment de Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville (Edicions de la Ela Geminada).

La responsable d’Edicions de la Ela Geminada, Laia Regincós, ens parla sobre aquest clàssic modern i sobre la nova traducció:

“La figura de Bartleby ha estat, entre més coses, icona de la resistència passiva. La seva cèlebre frase ‘I would prefer not to’ implica un buit verbal i, com que no és una negació a cap acció concreta, pot interpretar-se alhora com una negativa a tot. Si bé és cert que la traducció literal en català que mantindria la mateixa força que l’original en anglès no hauria de contenir, doncs, un verb explícit (fer), per una qüestió de sintaxi de la llengua en aquesta edició Carme Camacho ha optat per la traducció clàssica ‘M’estimaria més no fer-ho’.

Considerada una de les millors narracions de Melville, Bartleby, l’escrivent ens parla de l’existencialisme, del caràcter opressor del sistema capitalista, de l’alienació que generen les feines anònimes i repetitives i, com dèiem, pot llegir-se com una metàfora de la resistència política passiva.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any