Ares: un homenatge personal als llibreters i a les llibreries

Sense els llibres, i sense tots aquests llibreters que els estimen i ens en transmeten l'estima, cada generació hauria de reinventar la roda

Vicent Partal
Vicent Partal
06.10.2021 - 22:07
Actualització: 07.10.2021 - 00:07
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ahir vaig ser a Benicàssim en l’enterrament del meu oncle Domingo Casañ. Els lectors, en general, és ben probable que no el coneguésseu, però els lectors de Castelló, llevat dels més joves, estic segur que el reconeixeran si dic que fou el llibreter d’Ares, una de les magnífiques llibreries que hi havia al carrer d’Enmig, aquella “rambla sense arbres” que senyoreja el centre de la ciutat.

Castelló sempre ha estat, i encara és avui, una ciutat especialment llegida i lectora. Una ciutat que al final del franquisme tenia bones llibreries i grans llibreters –entre les quals una de les poques llibreries dels Països Catalans que venia tan sols llibres en català, i lamente no recordar-ne el nom, però estic segur que algun subscriptor el sap i me’l recordarà de seguida. [Efectivament així ha estat: era la llibreria Faristol]

L’Ares, doncs, no era una llibreria especialment marcada. El nom del poble i aquell arquer del barranc de la Gassulla que li feia de logotip eren un senyal del seu compromís. Però tan elegant i discret, diria que humil i tot, com li agradava ser a ell. Ara, com explica Jordi Garcia-Candau en aquesta crònica que va escriure fa quatre anys, allà dins, amagat a l’Ares, mon oncle tenia també “l’infern”, un espai petit i preservat de la mirada indiscreta on guardava, i oferia als clients de confiança, els llibres prohibits pel franquisme. Vinguts, no pregunteu com, de París, de Milà, de Londres o d’Amèrica.

Va ser en aquell infern celestial que vaig topar amb els meus primers manuals de marxisme, escrits en un argentí tan recaragolat que encara els feia més difícils d’entendre. O els texts anarquistes. Però també els volums de les mai prou lloades Edicions Catalanes de París o algunes novel·les malvistes pel règim, per qualsevol raó exòtica. Llibres que, amb una saviesa enciclopèdica –crec que ell va llegir encara més llibres que els molts que va vendre– mon oncle m’anava recomanant amb paciència infinita. A mi, que era un jove ple de presses que volia menjar-se i canviar el món, sense saber com. I a tanta i tanta gent més.

Es fa estrany de recordar-ho avui, però vivíem en un món tan absurd, per exemple, que els escriptors russos, sols pel fet de ser-ho i de ser editats a l’URSS, eren difícils de trobar. I ell se’n feia creus d’haver de tenir a l’infern les versions de l’Editorial Progreso de moltes de les excelses obres de Tolstoi o Dostoievski, de Maiakovski o de Puixkin, que, per sort, vaig poder apreciar de jove gràcies a la seua sàvia i generosa mà. Del seu caràcter ho diu tot una anècdota: quan la meua germana es va casar, ell li va fer el regal més increïble que he vist mai fer a ningú. Va obrir les portes de la llibreria i li va dir: “Pren, tots els que vulgues són teus.” Quin gest! Quina confiança que els llibres ens fan ser millors!

En la societat d’avui, en general, no ens atrevim a reconèixer que la cultura té un propòsit relacionat amb salvar la nostra vida. Ens estimem més imaginar que és una cosa bonica que es visita un diumenge, quan hom va al museu o passa la vesprada llegint un llibre. Perquè hem oblidat, d’una manera absurda, que la cultura i, molt especialment, els llibres són, literalment, un recurs essencial per a la vida humana. Tan important com l’aigua o com l’aire que respirem. Això ho diu, i ho diu molt ben dit, Alain de Botton.

Sense els llibres, i sense tots aquests llibreters que els estimen i ens en transmeten l’estima, cada generació hauríem de reinventar la roda. I amb això perdríem un temps extraordinari de la nostra vida, havent de tornar a passar pels camins que uns altres ja han caminat i cartografiat de manera precisa, abans que nosaltres. Necessitaríem uns anys, que no ens sobren, per a aprendre allò que qualsevol bon escriptor ens fa saber, ens ajuda a aprendre, simplement en un parell de dies de lectura apassionada.

Jo no sé si, com afirma el meu admirat Salman Rushdie, els llibres s’acaben –ell ha decidit de publicar la seua pròxima novel·la directament a Substack. Però diria, a partir de la meua experiència, que analògics o digitals, amb llom i tapa dura o fets solament de bits, els llibres, com els diaris, no deixaran mai de ser-ho. En tot cas els llibreters i les llibreries potser s’hauran d’adaptar encara més, com els periodistes ens hem adaptat i som capaços avui de fer diaris com aquest, que no hauríem sabut ni reconèixer ara fa trenta anys.

I d’una cosa sí que estic segur: que el factor que marcarà la diferència, en això com en totes les coses de la vida, és la passió. La passió que va tenir en els moments més difícils gent com Domingo Casañ i tants i tants admirables llibreters. Que és la mateixa passió que per sort reconec avui en tantes noves iniciatives editorials excel·lents com van apareixent, que ens ofereixen llibres meravellosos, i en tantes i tantes llibreries de proximitat i innovadores que aquests darrers anys s’obrin una mica pertot a les nostres ciutats. Estic segur que, amb el seu guiatge, anirem bé.

 

PS1. Avui us expliquem que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha ordenat a les direccions escolars que envien les programacions en castellà a una entitat espanyolista, una decisió molt polèmica i contestada per mestres i ensenyants, com també per la Intersindical. I que arriba alhora que Ciutadans i Vox, de bracet, han acudit a provocar per la qüestió de la llengua a la Universitat Autònoma, on han rebut la resposta adequada dels estudiants.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.10.2021  ·  22:17

Una llibreria mítica, Ares. “Llibres i discos” deia el rètol de la porta. I certament, Domingo “el de Ares” era tot un personatge. Que es va passar anys recopilant dades sobre les brigades internacionals, perquè ell era un xiquet al Benicàssim que va tindre un hospital a les Villes per atendre els brigadistes ferits. Una tasca titànica en la qual ha col·laborat el seu fill Guillermo.
Son molt importants els llibres. I terrible la seua manca. Per això els feixistes els destrueixen sistemàticament. Per cert; la llibreria que només venia llibres en Català es deia Faristol, dels mateixos propietaris que Babel. I va arribar un moment en el que totes dues es van fusionar.

Carles Serra
Carles Serra
06.10.2021  ·  22:33

Apreciat Vicent gràcies per l’editorial, també el condol pel traspàs del teu oncle; com aquesta editorial va de llibres, coincideix amb el llibre que vares recomanar, com també algun subcriptor sobre Els catalans apel.len a les nacions unides, escrit per Andreu Marfull; aquest llibre et fa veure la realitat històrica d’ER, que abans són republicans que volguer la llibertat del nostre país, apart de comprovar quina falta de visió/encert de veure la realitat de la situació per part de molts polítics catalans.
Llibre que també recomano en els subcriptors, però sobretot en els votants d’ER, els que no viuen del partit/sistema

teresa labourdette
teresa labourdette
06.10.2021  ·  22:34

Referent al PS1, el departament d’educació i el seu cap no tenen vergonya. Ordenar a les direccions dels centres enviar les programacions a una entitat espanyolista, i en castellà. Però com poden justificar aquesta barbaritat? Tan fàcil dir que les programacions es fan en català i que una entitat espanyolista no és ningú per demanar les programacions dels centres. Com a Sasserí quan el jutge va despatxar els de Vox en pocs minuts.

joan rovira
joan rovira
06.10.2021  ·  22:39

Un editorial entranyable, al que m’afegeixo, per agrair la feina dels llibreters que a les llibreries transmeten cultura impresa per, abans de gosar canviar els altres, canviar un mateix.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.10.2021  ·  23:35

PS1. La notícia no és que el govern de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda hagi ordenat a les direccions escolars que envien les programacions en castellà a una entitat espanyolista,
Això no és una notícia, és una evidència previsible i lògica.
No fa estrany que el govern de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda faci el que li ordena el règim del 78 a través del PSOE, és natural.
La Generalitat Autonòmica es va “restaurar” amb Tarradellas l’any 1977 per apuntalar la monarquia, i som allà on érem.
Per això hem decidit que volem fer de Catalunya un estat independent en forma de república.
Jo ja ho he dit.

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
06.10.2021  ·  23:44

Abans que res, voldria donar el meu condol al Sr. Partal per la mort del seu oncle.
La llibreria esmentada a l’article era Faristol, un petit local a la Plaça Cardona Vives de Castelló on Pere Duch venia llibres exclusivament en valencià que sovint anàvem a comprar.
Ara

Ramon Perera
Ramon Perera
07.10.2021  ·  00:50

PS1 . Estem tornant a tota velocitat cap al règim polític franquiste més estricte. Aquest afer d’Educació i de la GAIP és un cas més de l’ofensiva en tots els fronts de l’estat espanyol [l’elit castellana] contra la nació catalana.

teresa labourdette, 22:34, molt d’acord.

Núria Castells
Núria Castells
07.10.2021  ·  02:04

T’envio el meu condol, Vicent, per la pèrdua d’aquest oncle tan ferm.
Perquè ells hi van ser, nosaltres hi som.
Sense cap dubte.
Agraïment etern per la seva tasca i pel seu amor al país, a tots els nostres majors.

La notícia que avui m’ha impactat és la referent a la circular d’Educació a les escoles ordenant que enviïn totes les seves programacions de primària, secundària i batxillerat a … una entitat espanyolista!!
És evident que aquesta Generalitat que patim no té esma ni intenció de mantenir cap mena de dignitat.
Com els ha etzibat la Intersindical d’Educació: si ho ha d’obligar algú, que sigui un jutge!!
Es va cedint, pas a pas, i un dia et trobes organitzant la rendició incondicional…
Aquests polítics em representen.

Esther Miquel
Esther Miquel
07.10.2021  ·  08:18

Aquest editorial m’emociona.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
07.10.2021  ·  08:21

Llibres.? La meva droga.
Benvolgut Vicent reb la meva condolença per el traspàs del teu oncle. De ben segur que ha marxat amb un piló de llibres per no avorrir-se. Bon dia i bona hora.☮️

Pep Agulló
Pep Agulló
07.10.2021  ·  08:24

CREIXEM LLEGINT…

Condol per ser familiar, però també per ser un guia, exercint mestratge com a llibreter, en fer-nos sentir le necessitat (passió) que si no llegim ens quedem constrenyits en les experiències més immediates.

Aquests-es iniciadores d’infants ens trenquen els límits del nostre petit món.

No sé com s’ho fan, però el 90 % de vegades aconsegueixen gravar-t’ho a l’ADN.

PS. Agrair també a Josep Usó la seva rica aportació.

Jordi Torres
Jordi Torres
07.10.2021  ·  08:54

Gràcies Vicent, el meu sentit condol pel traspàs del teu oncle. És la teva una editorial molt necessària, avui especialment, després de llegir la notícia de que la conselleria d’educació ha cedit sense oferir cap mena de resistència al xantatge d’una entitat espanyolista que només busca que anorrear la nostra llengua.

És llastimós veure com la bona feina, aconseguida amb moltíssim esforç per gent com el teu oncle, gent que que entén i valora la cultura com el que és: la columna central d’una societat lliure, es pot malmetre en poc temps per les decisions d’uns pocs polítics covards.

jaume vall
jaume vall
07.10.2021  ·  08:59

Envio el meu condol, sr. Partal.
Un repòs merescut per a qui tant ha treballat per a la cultura, per al país.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
07.10.2021  ·  09:38

El meu condol Sr. Partal.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
07.10.2021  ·  09:58

Intersindical, convoqueu vaga. És una riota constant contra Catalunya.Jo en comptes de passar programacions de castellà els passarà el full de ruta per la república catalana. El 12 al carrer.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
07.10.2021  ·  10:08

Quina gran sort tenir un oncle com el teu, Vicent.
Els meus oncles eren franquistes i gairebé no llegien… tot hi haver estudiat en la seva joventut.

El meu condol més entranyable.

Rafel Torner
Rafel Torner
07.10.2021  ·  10:16

Una precisió: sí, això del Departament d’Ensenyament és molt lleig i molt significatiu d’en quin punt hem arribat. Ara bé, tal com ho explica la notícia i com ho diu en Vicent en la referència que hi fa, sembla que els centres educatius les hagin d’enviar (totes) en castellà, però el que diu la resolució de la GAIP i per tant la Circular del Departament, és que han d’enviar a aquesta associació espanyolista totes les programacions que estiguin disponibles en castellà, no pas que les hagin d’enviar totes i en castellà, és a dir, que hagin de traduir les que estiguin en català (o occità) per poder-les enviar totes en castellà.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
07.10.2021  ·  11:32

Sort hem tingut molta sort de totes aquestes llibreries i llibreters. Ens fa falta aquest impuls altre cop per la nostra cultura

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
07.10.2021  ·  13:05

El meu condol més sentit per la mort d’un home bo, el teu oncle Domingo, que fou qui a principis dels setanta ens facilità als estudiants del Col·legi Universitari de Castelló, el CUC, entre altres llibres, la ‘Historia de España’ de l’insigne historiador occità Pierre Vilar, llavors prohibida al sud de la ratlla de França, que ens feu descobrir i estimar l’altra cara de la història, més enllà de reis gots i catòlics a l’ús.
Ja he comentat la notícia, incomprensible per mi com ex-director d’un institut de secundària, d’obligar a enviar a entitats privades, i en castellà!, programacions de centres públics i còm càrrecs polítics o administratius puguen fer-ho. I més a qui no respecta la pròpia constitució, art. 3.1, on aclareix que no ‘Hablan español’, parlen castellà, en un supremacisme insultant que hom podia entendre en sortir del franquisme oficial però ja absolutament intolerable.

Roser Caminals
Roser Caminals
07.10.2021  ·  16:11

El meu sincer condol, Vicent.
Catalunya i la seva llengua depenen més que mai dels llibres i llibreters per la seva supervivència.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
07.10.2021  ·  21:30

En un any i mig, la teva millor i més bonica editorial.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
07.10.2021  ·  22:17

Ni que siga arribat tan tard…, quina sensibilitat, quina cultura, quina elegància i profunditat humana la teua, Vicent, en descriure vivències personals cada dia en cada Editorial, com la de hui particularment. T’honora i ens honora a tots els lectors que et seguim. Hi han sentiments que en compartir-los ens fan sentir bé. Gràcies.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies