Aragonès proposa a Illa i Puigdemont un debat electoral a tres

  • Si Illa no ho vol, proposa de fer un cara a cara amb Puigdemont · Denuncia els indicis que el CNI el va espiar amb Pegasus un any abans de tenir-ne autorització judicial

VilaWeb
Arnau Lleonart
05.04.2024 - 09:07
Actualització: 05.04.2024 - 10:18

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ofert públicament als candidats amb més opcions electorals –Salvador Illa, del PSC, i Carles Puigdemont, de Junts– de fer un debat electoral a tres bandes. “Per parlar de propostes de futur de Catalunya i de com podem servir millor els ciutadans d’aquest país, aniré on sigui”, ha dit Aragonès a RAC 1, i s’ha ofert a anar fora de l’estat espanyol per facilitar el debat sobre les eleccions a Catalunya amb Puigdemont, encara a l’exili. Si Illa no hi estigués disposat, ha dit, mantindria l’oferta per a fer un cara a cara amb Puigdemont. Fins i tot, ha ofert de fer-lo a RAC 1: “Li ho dic a vostè”, ha dit al conductor d’El mónJordi Basté, que li ha respost que recollia la proposta.

Tot plegat, després d’una entrevista per a parlar dels indicis que el CNI va espiar-lo amb el programari Pegasus sense tenir-ne autorització judicial. Segons que ha dit Aragonès, un informe pericial exposa que el CNI ja l’espiava d’ençà d’un any abans de rebre l’autorització del Tribunal Suprem espanyol. “Amb aquest informe demostrem que ja hi ha traces al meu mòbil d’aquest espionatge d’un any abans”, ha dit.

Ha demanat d’esperar a veure quin era el resultat final de la investigació judicial abans d’exigir dimissions, però ha dit que el sol fet que l’ex-directora del CNI Paz Esteban fos encausada i hagués de respondre pels seus fets era un gran pas endavant. “Hi ha unes responsabilitats, i caldrà anar fins al final. Segons el resultat de la investigació, caldrà exigir responsabilitats polítiques”, ha dit, i ha afegit que aquestes darreres hores no n’havia parlat amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

També ha explicat que els serveis d’intel·ligència havien de servir per a defensar els ciutadans de perills reals, no una proposta política. I ha demanat: “Tots els recursos que es destinaven a espiar l’independentisme eren recursos que no es destinaven a perills reals?” A més, ha recordat que no solament l’havien espiat a ell, sinó que havien espiat tot de càrrecs independentistes, com ara l’eurodiputada Diana Riba, el diputat Josep Maria Jové, i molts més. “Els noms de les persones que van sortir a aquella llista que el Suprem havia autoritzat que el CNI és molt àmplia”, ha reblat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any