“Si s’aprova l’amnistia, que es recorde que al País Valencià també hi va haver repressió”

  • Amparo Molina va ser condemnada arran d’haver participat en una manifestació de suport a l'1-O a València · Demana de no oblidar casos com el seu i beneficiar-se de l'amnistia

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
14.09.2023 - 21:40

El Primer d’Octubre de 2017 Amparo Molina va assistir a la manifestació de València contra les càrregues policíaques de l’1-O i de suport al referèndum. Malgrat que en aquell moment tenia seixanta-dos anys i força impediments físics, al cap d’un temps va acabar condemnada per, suposadament, haver agredit dues persones que havien assistit a una manifestació del grup d’ultradreta España 2000 aquell mateix dia. Sis anys després, tant ella com el seu grup de suport tenen por que el seu cas, força desconegut, especialment al Principat, no es beneficiï de l’amnistia. Tot i que Òmnium Cultural n’està al corrent, volen fer un crit d’alerta i recordar que, fora del Principat, també hi ha hagut casos de repressió.

Una acusació que va canviar la versió

“Jo sóc de la plataforma Iaioflautas i vam decidir que, com a defensors dels drets humans, havíem d’anar a la manifestació, perquè havien maltractat els catalans, que tenen dret de decidir. No sóc independentista, però estic a favor del referèndum”, diu l’Amparo. “Jo duia la meua bandera republicana i la meua bossa amb els colors de la bandera republicana. De sobte va aparèixer un matrimoni que duia dues banderes espanyoles, i la dona em va dir ‘roja de merda!’. Jo li vaig contestar ‘fatxa de merda!’ i no va passar res més.”

Però, al cap d’un temps, la parella va denunciar que havia estat víctima d’una agressió en aquell context. En un primer moment, van declarar que els havia agredit un noi amb cresta. “Després, van canviar la versió i van dir que havia estat jo, sense proves”, recorda Molina. El matrimoni deia que un jove els havia arrencat una bandera i lesionat un dit de la mà dreta, a més d’haver rebut una trepitjada. Al jove, no el van poder identificar, i el grup de suport de Molina diu que, quan van veure unes declaracions seves a la televisió, la van acusar a ella, que ja tenien vista d’algunes manifestacions. Als manifestants que eren amb Molina, la dona del matrimoni va qualificar-los al judici de “bandada de gossos rabiosos”, segons el grup de suport.

“Em van dir que jo, que tinc una hèrnia discal, l’esquena malament i la incapacitat, els havia tret la bandera, els havia trepitjat, els havia torçat un dit, els havia tirat una bossa a terra, els havia trencat el vestit, els havia posat pedres…”, afegeix Molina. “A mi ja em tenien identificada d’abans, perquè vaig a moltes manifestacions. Ella va reconèixer al judici que sabia qui era jo. Queda clar que no els agradava el meu activisme, i per això m’anaven al darrere. Des que em van denunciar, els activistes dels col·lectius en què participe han tingut por. Hem de trencar la por. Com que jo no he callat, els feixistes no m’han perdonat.”

Finalment, Amparo Molina va ser condemnada per dos delictes de lesions. “Al principi, em demanaven un delicte d’odi i dos anys de presó, però va quedar descartat. Això sí, en els dos delictes de lesions pels quals m’han condemnat m’han aplicat agreujants per motivació ideològica, i entre multes, indemnitzacions i despeses, la xifra arriba als 11.000 euros, i me n’han sostret uns 3.000.” El grup de suport també explica que l’agent de la policia espanyola que va declarar com a testimoni no va presenciar pas els fets. “Així i tot, es va atrevir a assegurar sota jurament que veia en el vídeo l’Amparo agredint el matrimoni, tot i que en aquest vídeo no s’aprecia ningú agredint-los, i menys amb les característiques físiques de l’Amparo”, diu el grup de suport.

Molina explica que ho ha passat molt malament psicològicament durant aquests anys amb l’espasa de Dàmocles del procés damunt. També que l’impacte econòmic de la multa ha estat negatiu per a ella, tot i que finalment la solidaritat l’ha ajudada: “Tinc una pensió de set-cents euros i m’han tret el poc coixí que tenia per si passa res.”

Demana de beneficiar-se de l’amnistia

Amparo Molina té por que, com que el seu cas va passar fora del Principat i no ha estat gaire conegut, no es beneficiï de la possible llei d’amnistia. De moment, no s’ha posat sobre la taula cap supòsit que deixi fora el seu cas, però el grup de suport el preocupa que, per desconeixement, no es tingui prou en compte. Per assegurar-se que es beneficia de la llei, Molina fa una crida a tenir en compte casos com el seu. “Vaig demanar un indult, però me’l van denegar, i vull ser una de les persones que es beneficie de l’amnistia. Sóc l’única represaliada del País Valencià i demane, si us plau, que em tinguen en compte com a tal. Entenc que les negociacions són complexes, però si s’aprova l’amnistia, que es recorde que al País Valencià també hi va haver repressió”, diu. De moment, agraeix haver rebut suport tant de Catalunya (d’entitats com Òmnium Cultural), com del País Valencià, amb una sèrie de concerts solidaris amb què es van recaptar diners per a pagar la part sostreta.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any