21.07.2025 - 21:40
Podem és en l’ull de l’huracà d’ençà del cap de setmana per unes declaracions de la dirigent del partit, Ione Belarra, que han aixecat molta polseguera. En una entrevista al diari Ara, Belarra va reiterar l’oposició al traspàs de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya justificant que si els Mossos d’Esquadra assumissin les funcions de la policia espanyola farien batudes racistes.
Aquestes declaracions han aixecat una onada de crítiques. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha exigit disculpes a Belarra. Per una altra banda, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i Pablo Iglesias, ex-vice-president espanyol i històric dirigent de Podem, fins i tot s’han enganxat a les xarxes socials.
Malgrat la retòrica plurinacional i el suposat compromís amb la diversitat territorial, Podem ha estat al centre d’un grapat de polèmiques que, lluny de qüestionar l’estructura de l’estat espanyol, acaben reforçant-ne un discurs determinat.
Aquest episodi dels Mossos no n’és cap excepció, sinó un capítol més d’una trajectòria que revela un espanyolisme de fons, a voltes disfressat de progressisme. L’hemeroteca revela casos recents d’espanyolisme, durant l’etapa del Primer d’Octubre o fins i tot de fa deu anys.
Quan l’independentisme despertava el feixisme
Poc després del referèndum del Primer d’Octubre, en la campanya de les eleccions del 21 de desembre, el secretari general de Podem d’aleshores, Pablo Iglesias, va acusar l’independentisme d’haver contribuït, “potser sense voler, o potser cercant-ho, a despertar el fantasma que és l’amenaça més gran per a la democràcia: el fantasma del feixisme”. Les declaracions les va fer el 3 de desembre de 2017 durant l’assemblea dels comuns a Sant Adrià de Besòs.
Iglesias va vendre Catalunya en Comú-Podem com l’opció de la “reconciliació”, contraposant-la al “vot de la venjança” tant dels independentistes com dels unionistes. Va parlar d’un “doble fracàs”: el de la dreta espanyola, que ha renunciat a Catalunya, i el de l’independentisme, al qual va retreure “promeses grandiloqüents que sabien que eren mentida”.
La polèmica entorn de la campanya de Podem va continuar. Dies després de les declaracions d’Iglesias, Juan Carlos Monedero, ex-número tres de Podem i ideòleg del partit, va comparar les forces independentistes amb ETA. “Excepte per la violència”, va dir.
En una entrevista a Cuatro, Monedero va apuntar que l’independentisme havia mirat de provocar respostes desmesurades de l’estat espanyol per justificar la seva lluita política, de manera que reproduïa una tàctica que recordava l’estratègia d’ETA. La declaració, en aquell context, reforçava encara més la percepció que Podem adoptava un discurs fortament crític i alineat amb una visió estatalista enfront dels moviments independentistes.
Al servei de García Ferreras i la claveguera contra l’independentisme
El juliol del 2022, Pablo Iglesias va criticar amb contundència la difamació que havia sofert l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias, especialment per la publicació d’informació falsa sobre suposats comptes milionaris a Andorra per part d’El Mundo.
Iglesias va qualificar aquests atacs de “bretolada” i va posar al mateix nivell les campanyes de desprestigi contra ell i contra dirigents independentistes. Va dir que tots havien estat víctimes de les clavegueres de l’estat espanyol, que havien utilitzat mitjans i periodistes afins per encendre conflictes polítics.
Tanmateix, aquest discurs contrastava amb el paper que Podem i Iglesias mateix havien tingut durant la campanya de les eleccions municipals del 2015, quan van aprofitar aquestes intoxicacions contra Trias per reforçar el seu discurs contra la “casta” i la corrupció.
En un acte a Nou Barris, Iglesias es va referir explícitament als polítics amb comptes a Andorra o Suïssa com a “lladres” i “gentussa”, un missatge que els assistents van interpretar clarament com una al·lusió a Trias, que aleshores era l’adversari polític principal d’Ada Colau, candidata de Podem.
Aquest cas va posar en evidència la paradoxa de Podem: si bé Iglesias es presentava com a víctima d’una campanya difamatòria impulsada per les “clavegueres” de l’estat, ell mateix havia gaudit i fomentat la difusió d’informació falsa contra dirigents independentistes gràcies a mitjans com La Sexta, amb el periodista Antonio García Ferreras al capdavant, que van servir com a altaveu privilegiat per al partit al començament.
Ridiculitzar el referèndum
Pocs mesos abans del Primer d’Octubre, el secretari d’Organització de Podem, Pablo Echenique, va ridiculitzar el referèndum dient que el seu partit no tenia inconvenient que la batllessa de Barcelona, Ada Colau, posés “caixetes” el primer d’octubre, en referència a les urnes. Echenique va assegurar que les facilitats de l’ajuntament eren una decisió administrativa, “donant suport, obrint portes, col·locant taules o posant caixetes sobre les taules”. Va reiterar que la direcció espanyola de Podem entenia el referèndum com una mobilització legítima, però que no era vinculant i això faria que gent que votaria que no a la independència no anés a votar.
Menysteniment de Catalunya i el País Basc
Carolina Bescansa, fundadora de Podem i una de les veus que ha estat més respectades al partit, a final d’octubre de 2017 va obrir una crisi en el si del partit poc després de la reelecció d’Iglesias, el febrer anterior. A parer de Bescansa, al partit li faltava “un projecte polític per a Espanya”. “A mi m’agradaria un Podem que parlés més a Espanya i als espanyols, i no només als independentistes”, va retreure. La diputada considerava que la formació no havia explicat de manera prou convincent que no donaria suport a la independència “ni per la via unilateral, ni per la bilateral”.
“Podem és un partit de naturalesa estatal i espanyol, amb un projecte polític per a Espanya i per a Catalunya. Però és un partit amb un projecte polític espanyol, i ens hem oblidat d’explicar-ho en aquesta crisi”, va dir Bescansa en declaracions a la premsa.
Poc després, a mitjan novembre del 2017, ella mateixa va qüestionar que Catalunya i el País Basc tinguessin més drets que la resta. Digué que el debat central era si la condició de nació d’un territori “genera més drets polítics i econòmics o no”. “Crec que és això que cal discutir, no tant què considerem com a nació. A Espanya la gent és molt tolerant i entén molt bé que hi ha nacionalitats, regions, comunitats i països dins el nostre país. La qüestió és què vol dir això en termes de drets econòmics i polítics. I això és el que hi ha en el fons d’aquest debat”, va assenyalar.
Dubtes sobre si el català i el valencià són la mateixa llengua
Màxims dirigents de Podem també han fet seu el relat de secessionisme lingüístic. Iglesias va tenir dubtes, l’any 2015, en una entrevista a El món a RAC-1, si el català i el valencià eren la mateixa llengua.
En resposta a Vicent Sanchis, que li va preguntar si Podem creia en la unitat de la llengua a l’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, Iglesias va dir: “Podem creu en la unitat de la llengua a l’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià i a Catalunya?’ I la resposta: ‘No li ho sabria dir. Amb humilitat sé que la llengua catalana es parla no només a Catalunya, sinó a més llocs. Vaig tenir l’oportunitat de ser a l’Alguer, on tinc entès que es parla un català molt valuós. No ho sé, no sóc un expert en qüestions lingüístiques. No sé quines implicacions tindria la unitat de la llengua catalana. Suposo que és un debat més filològic que no polític.”
I encara va afegir: “Li he de dir humilment que no li sabria dir que el català que es parla a l’Aragó ha de tenir una unitat amb el que estableixi una acadèmia de la llengua catalana. Aquestes qüestions són delicades. Fins i tot uns van arribar a plantejar que hi havia d’haver un diccionari valencià-català, de la mateixa manera que un dia n’hi va haver un de serb-croat.” Finalment, Sanchis li va recordar que tots els filòlegs es posen d’acord en la unitat de la llengua.
Tres dies abans de les declaracions d’Iglesias, Echenique també havia parlat sobre qüestions de llengua. En aquest cas, en una entrevista a Antena 3, quan li van demanar sobre el bilingüisme i la situació del català i l’aragonès, Echenique va negar que Podem defensés la cooficialitat d’aquestes llengües a tot l’Aragó. Segons ell, aquesta idea havia aparegut a la web del partit com una proposta ciutadana, però mai no havia estat aprovada per la direcció. “No té gens de sentit de proposar la cooficialitat si a la major part del territori no es parlen les llengües pròpies. Allà on es parlen, s’han de protegir”, digué.
Escarn del president Puigdemont
Dirigents històrics del partit també han menystingut figures importants de Catalunya, com ara el president Carles Puigdemont. Pablo Echenique va reconèixer a les xarxes socials que havia “rigut molt” amb la notícia de la denúncia que Puigdemont havia presentat contra una botiga andalusa pel seu nom i imatge. L’establiment, batejat com Pig Demont, utilitzava la caricatura d’un porc amb un pentinat i unes ulleres semblants a les del president, una referència burlesca que identificava el seu cognom amb un animal.
Echenique va compartir la informació al seu compte de Twitter i ho va comentar amb to burlesc: “L’humor des de la discrepància també és establir ponts.” I va afegir: “Si haguessin posat una cua al porc, s’enfadaria en Pablo Iglesias? Estic segur que no.” La seva actitud, però, va ser durament criticada per sectors que consideraven que el comentari contribuïa a la banalització i a la burla de Puigdemont, que aleshores ja era exiliat i ja sofria la repressió judicial.
Al darrere de l’empresa Pig Demont hi havia Alberto González, empresari malagueny membre de Vox. El partit el va destituir l’any 2021 després d’haver-se encarat amb uns quants dirigents del partit.
La incomoditat de fer campanya a Catalunya pel 27-S
Abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, en una campanya dominada per l’independentisme consolidat de Junts pel Sí, Iglesias va admetre públicament la incomoditat de fer campanya a Catalunya. “M’incomoda que es presenti aquesta campanya en termes de banderes, de sí i de no”, va dir en un acte per a reivindicar l’escola pública a l’Hospitalet de Llobregat.
Aleshores, Iglesias afrontava l’envit d’aconseguir una remuntada per a Catalunya Sí que es Pot, que permetés de situar Lluís Rabell a la Generalitat. L’estratègia es va basar en un discurs crític contra la polarització per les “banderes”, en paraules seves.
Durant les eleccions del 27-S, en un acte polític a Rubí, Iglesias, acompanyat dels candidats de Catalunya Sí que es Pot, va dir unes paraules que van aixecar polseguera, i justament molts fills d’andalusos o d’extremenys el van acusar d’etnicista: “Aquesta gent de barri que no vota ha d’ensenyar les dents; aquesta gent de barri que no s’avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys ha d’ensenyar les dents. No podeu consentir que us facin invisibles a Catalunya. Tothom a votar el dia 27. Aquestes classes populars han de treure el seu orgull de barri.” Dos dies abans, Celia Villalobos (PP), aleshores vice-presidenta del congrés espanyol, també havia utilitzat els fills i néts d’andalusos que viuen a Catalunya d’arma electoral.
