Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions

  • Això que passa ací, que votes un dia i durant quatre anys ja no pots fer res més que d'espectador, no és el millor sistema. I no cal ser cap revolucionari per a trobar exemples millors

Vicent Partal
10.05.2023 - 21:40
Actualització: 10.05.2023 - 21:55
VilaWeb

Aquesta nit començarà a la major part del país una campanya electoral múltiple que conformarà dos dels tres parlaments autonòmics, tots els consells insulars i la gran majoria dels ajuntaments. Unes eleccions que seran importants en termes polítics, i apassionants, però que en substància seran un calc d’allò que hem viscut tota la nostra vida.

Perquè ja sabeu com va això: tots els partits polítics s’esforçaran aquestes setmanes a fer més activitats que mai i aprofitaran qualsevol coseta per atacar els adversaris. És trist, però és ben evident que tot allò que s’ha fet aquests quatre darrers anys en realitat serveix de poc. El màrqueting electoral ho tapa i els candidats poden arribar a fer exercicis de prestidigitació a uns nivells dignes del circ més excels. Per exemple, Collboni ahir es va atrevir a retraure a Colau que és batllessa gràcies als vots del racista Valls –com si ell no hagués governat Barcelona tots aquests anys gràcies, precisament, a això.

Però el problema és estructural. Perquè el sistema electoral que tenim funciona de tal manera que ens demanen el vot acorralant-nos durant quinze dies de campanya amb missatges que prometen qualsevol cosa, i quan ja el tenen, el vot, fins que passen quatre anys ja no hi tenim res a fer, com a ciutadans. Tret de mirar com els polítics el fan servir, possiblement en coses que no aprovaríem.

Però aquest sistema electoral no és una fatalitat a la qual estiguem condemnats. Les coses es poden fer d’una altra manera. I, de fet, es fan d’una altra manera en països que no és que siguen revolucionaris, però que opten per formes més refinades, elegants i amables de democràcia. N’explicaré alguns casos.

Quan es parla de democràcia directa tothom té al cap Suïssa. Per raons òbvies. Els suïssos han pres decisions en referèndums o en assemblees públiques més de 450 voltes del 1971 fins ara. I això vol dir que han votat de la reforma de la constitució als afers locals més petits. Però hi ha un detall que sovint es passa per alt i que crec que és important. No són els governants els qui proposen de fer un referèndum, sinó els governats. El parlament i el govern no tenen la possibilitat de convocar un referèndum, que sempre ha de nàixer de la iniciativa popular o d’acord amb els requeriments legals que fan que, per exemple, una despesa extraordinària d’una administració haja de ser sotmesa a votació popular.

Tanmateix, més enllà de Suïssa, hi ha un bon grapat de països on la democràcia no es limita a votar una volta cada quatre anys. Per exemple, en molts estats dels Estats Units –i en moltes ciutats d’Alemanya– funciona l’anomenat Recall Elections. La cosa consisteix en la possibilitat de desposseir un polític del càrrec en qualsevol moment de la legislatura; votant, però sense haver d’esperar unes eleccions. L’any 2021 hi va haver un vot famós, que no va reeixir, per a fer plegar el governador de Califòrnia, Gavin Newson, i enguany ja s’han fet deu votacions d’aquest estil, sobretot contra batlles, majoritàriament engegades amb una simple recollida de signatures.

A Estònia la democràcia electrònica permet d’experimentar –ara com ara, tan sols en eleccions molt parcials– un model semblant de recuperació dels escons, perquè els votants en qualsevol moment poden “recuperar” el seu vot si el polític que han votat no es comporta com volen. I aquest polític perd el càrrec si els seus electors li retiren la meitat dels vots rebuts.

A Liechtenstein, ja sé que és un país petit, hi ha la possibilitat de la iniciativa legislativa popular, com ací. Però amb una variant molt interessant, que és que si el parlament rebutja la llei proposada, aleshores és obligatori de fer un referèndum sobre aquella llei. Ací si els parlaments diuen que no el procés s’ha acabat.

Hi ha també el famós cas d’Islàndia, on l’assemblea que havia de redactar la nova constitució del 2009 es va elegir d’una manera sorprenent. Mil ciutadans, de 18 anys a 89, que no havien militat mai en cap partit polític, van ser triats en un sorteig i els demanaren si volien formar part de l’assemblea. 522 van dir que sí i els van concedir un espai igual en televisió, ràdio i premsa per a presentar les seues idees. I aleshores la població en va triar vint-i-cinc que van passar a ser els redactors.

I explique un darrer cas, a l’Uruguai. L’any 2000 l’Uruguai, que té també una gran tradició de referèndums, va aprovar la llei número 17.244, que introdueix a la constitució un sistema original de control ciutadà. És un procés en dues etapes pel qual els ciutadans, aplegant tan sols un 2% de signatures del cos electoral, poden interposar un recurs contra qualsevol llei que aprove el parlament en els 150 dies posteriors a l’aprovació, i es pot convocar un referèndum per decidir si es revoca o no. I mana el resultat del referèndum.

No us vull cansar amb més exemples, perquè crec que s’entén què vull remarcar: que això que passa ací, que ens demanen el vot un dia i durant quatre anys es desentenen d’allò que hem votat, no és la millor democràcia possible. Ni de bon tros. Recordem-nos-en quan siga l’hora de fer efectiva la república.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Monika Diethelm-Knoepfel
Monika Diethelm-Knoepfel
10.05.2023  ·  22:12

Com a suïssa, la democràcia directa m’agrada molt. Votem tots els canvis de la constitució nacional i de les constitucions cantonals (cada cantó en té una), les lleis controvertides nacionals i cantonals i les despeses altes al llivell cantonal i communal.
I tenim llistes electorales obertes i decidim els members dels governs comunals i cantonals.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
10.05.2023  ·  22:25

Si aquí es pogués retirar el nostre volt després d’un temps prudencial passades es eleccions, aviat no quedaria cap polític.

Josep Usó
Josep Usó
10.05.2023  ·  22:26

xEl que està clar és que el model que tenim ara, no engresca. Ho recordarem per què as n tinguem la república. Igual com els noms i cognoms de tots els deshonrats que ara ens prometen el què mai compliran.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
10.05.2023  ·  22:34

Aquí,Monika,de tot aixo que escrius no en tenim res.Aquí posem una llista inalterable dins d’un sobre,la fiquem a dins l’ urna i quan hagin passat cuatre anys,en tornaran a demanar que fem la mateixa maniobra.Com pots veure,molt trist tot plegat.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
10.05.2023  ·  22:41

De moment, els retiro el vot pels propers 4 anys.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
10.05.2023  ·  22:53

Celebro aquest editorial, com també la iniciativa de votar amb la papereta del 1-O.
La suma de tots els casos exposats és el que van fer els grecs durant 200 anys.
Us recomano aquest vídeo directament relaionat amb l’editorial i espero que després de 5 anys ena adonem que el nostre sistema electoral és qualsevol cosa menys democràtic.
https://youtu.be/UoP_mSIHqTY

Rubén Cruz
Rubén Cruz
10.05.2023  ·  22:54

L’onze de maig s’obre la campanya electoral per les municipals, però portem setmanes donant voltes al vot indepe. Fins i tot el director ens ha transmès tranquil•litat per abstenir-nos com a opció legítima… si no trobem d’alternatives (vull pensar-hi!) o si a localitats petites o mitjanes no n’hi ha, de candidatures unilateralistes (les úniques que podem considerar indepes, començant per evitar de demanar permís a l’amo per alliberar-se’n)

Aleshores, com a veí de Barcelona i donada la seva importància com a capital de Catalunya, l’única campanya que vull atendre és la que expliqui als electors indepes el cost en vots que ens suposaria que Esquerra i Junts perdessin un representant cadascú amb la llei d’Hondt en mà, si votéssim una opció alternativa, i si repartíssim el vot entre dos o més candidatures.
Hem de posar un número al preu col•lectiu de desfer-nos de tota aquesta quisca.
M’agradaria que VilaWeb ens facilités els càlculs amb un escenari d’abstenció com el de 2019.

Joan Mollà
Joan Mollà
10.05.2023  ·  22:55

No cal que esperem a tenir una República catalana per canviar el funcionament del sistema de votació. No pas a nivell global, ja que la legislació és l’espanyola, però sí a nivell de presentar una agrupació d’electors com proposa la Llista Cívica de l’Assemblea. Aquesta ha de suposar una votació popular per ordenar els candidats, l’acceptació per part d’aquests d’un Codi Ètic que impliqui un canvi d’estil, una nova manera de fer política. Per exemple: rendir comptes a l’electorat periòdicament, establir mecanismes de proximitat, possibilitat de ser recusat en cas d’incompliments de les promeses electorals, transparència en la gestió, dedicació a la política temporalment, etc. Perquè no es tracta només d’arribar a la independència, sinó d’arribar-hi mostrant un camí de regeneració democràtica. I potser així anirem superant el desencant de la ciutadania per l’actuació lamentable de la classe política.

jaume vall
jaume vall
10.05.2023  ·  22:57

M`ha agradat molt llegir aquest editorial.
I m’ha recordat un fragment de “Viatge a Ítaca”, on en Lluís Llach canta “…. i aprendre dels que saben”
Doncs això.

Roser Bravo
Roser Bravo
10.05.2023  ·  23:06

La recent història ens mostre allò de la qual cosa va ser capaç el poble… Si després de l’1 O tot l’aconseguit per la ciutadania ho ha estat malmenant any darrere any la classe política, desnonem-los del seu poder el qual radica precisament en el nostre vot. Però no oblidem que per a desnonar-los, cal participar i anar a votar, no oblidant que l’únic vot el qual participa en el recompte i no vota a cap partit, és el VOT NUL!! Savent això, que cada un faci allò que de veritat sent i vol!!!

Lluís Casas
Lluís Casas
10.05.2023  ·  23:25

Jo desde fa un temps estic dient a gent coneguda que lo que en diuen democràcia no hu a sigut mai, la democràcia és per totes les persones, no pels pillos i tramposos, este que fer unes recles com les dels Estats avanzats, moderns i que són verdaderes democràcies, ara que està a punt de començar la campanya per renovar els ajuntaments vaig suggerir de posar la papereta del 1 de O, perquè? dons en una capsalera de un diari deia que en el conjunt de tots els ajuntaments de la península tenien guardats a la guardiola uns 37.000 milions d’euros, per lo que respecta a la zona en la que estic visquen lo que han fet és pujar impostos, tenen un bon recó a la guardiola, per altre banda la atenció al públic és completament nula, jo si, aniré a votar amb la papereta del 1 de O, de cara ha les generals lo mateix, i per descontat per les autonòmiques. Continuarà.

Pepi Oller
Pepi Oller
10.05.2023  ·  23:29
Gerber van
Gerber van
10.05.2023  ·  23:50

El sistema democràtic directe mitjançant referèndums, com a Suïsa, i la retirada de la confiança en un polític o partit polític d’altres països és d’envejar. Tens rao, Vicent, ho hem de tenir en compte quan arribi el moment d’independitzar-nos. El Consell de la República, com a govern en l’exili, podria donar exemple en aquest sentit.

@Roser Bravo: El vot ZERO és ZERO perquè el règim Espanyola de ’78 va decidir així per mantenir el seu status quo i els polítics catalans mai van voler canviar la llei electoral Espanyola per mantenir el poder. Però si la gent posa massivament la papereta de l’1-0 a les urnes, el senyal als partits polítics serà molt clar, al meu humil opinió encara més clar que l’abstenció.

Jaume Riu
Jaume Riu
11.05.2023  ·  00:47

DEMOCRÀCIA RADICAL
Desgraciadament, gairebé tots els partits polítics tenen un historial de pactes postelectorals que no ha votat ningú i, el que és més greu, en el sistema electoral espanyol no hi ha cap mecanisme dissenyat per corregir les desviacions del programa en el moment que els indicadors detecten que no s’arribaran a complir els objectius.

Igual que vaig decidir no comprar productes comercials o serveis que per poder sobreviure en el mercat necessiten fer publicitat agressiva, pel mateix motiu tampoc no escoltaré mai cap programa polític que necessita atacar els adversaris i no fa propostes sòlides ben argumentades, que siguin possibles i mesurables.

La campanya electoral ens fa veure que és incompatible una política democràtica amb una economia extractiva que fa augmentar les diferències socials en benefici de les elits de sempre, i veiem que la democràcia no és possible si es manté un genocidi cultural contra Catalunya, i la democràcia és incompatible amb els partits polítics que apuntalen la monarquia instaurada -que no restaurada-, pel dictador Franco,
Per això en cada campanya electoral volem més la independència.
Els exemples que descriu Partal a l’editorial, demostren que només fora del regne franquista d’Espanya serà possible una democràcia radical.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
11.05.2023  ·  01:02

Genial editorial. El tema és com canviar de sistema, mentre no arriba la independència. Recordeu que vivim a Somàlia del Nord. En tot cas, ja que Indra te lo afina, el “vot gamberro” (votar per a impedir majories i fer la punyeta) és possible.

Ramon Perera
Ramon Perera
11.05.2023  ·  01:18

El cas de Suïssa és molt interessant. Es poden destacar al menys dos punts.

– El cantó Appenzell Ausser-Rhoden fou l’últim indret de Suïssa [i d’Europa] on les dones van obtenir el dret de votar [1990-novembre-27].

– Les dones de Suïssa van obtenir el dret de votar només gràcies a una llarguíssima i difícil lluita social i no gràcies a votacions legislatives.
La primera dona suïssa que va poder votar en tota la història fou Katharina Zenhäusern, i encara en un context molt concret i limitat [any 1957].
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sufragi_femen%C3%AD_a_Suïssa

A casa nostra tenim l’exemple claríssim d’un avenç obtingut gràcies a un fenòmen social i no gràcies a votacions legislatives.
Vam poder arribar al referèndum del primer d’octubre de 2017 gràcies sobretot a la sacsejada representada per la manifestació de l’11 de setembre de 2012 [i a les seves rèpliques]

Adaptant i fent servir una idea que no és meva, la independència no és una garantia de que farem les cosses millor que ara, però si seguim sotmesos a la oligarquia espanyola, sí que tenim la garantia de que mai no podrem millorar.

Carme Poch
Carme Poch
11.05.2023  ·  01:34

Els exemples no cansen com vos dieu.fan enveja.cada vegada més evident q el sistema no ens funciona.presio social.bon editorial

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.05.2023  ·  07:03

Ho podem fer tot amb el certificat electronic, menys el buncker de la politica, que es un niu franquista que cal dinamitar. No calen representants venuts i curts, que nomes estan a la politica per forrarse i servir.se dels catalans

Miquel Isern
Miquel Isern
11.05.2023  ·  07:09

Són moltes les ganes d’enviar-los a tots a can pistraus. Molta gent estem desemparats de formació que ens representi però a l’altre costat no; l’unionisme està molt ben representat i molt més que ho estarà si nosaltres no hi som o fem accions irrellevants. Europa no ens mira i posar un nombre que segur que serà poc rellevant de butlletes de l’1-O serà un tret al peu de campionat. El nostre càstig no pot venir per aquí. No podem permetre que el “canvi” arribi deixant les institucions al conglomerat unionista; Collboni (fent pujar al balcó de l’Ajuntament Pedro Sánchez i emplenant de -més- rumbes i palmeros tots els districtes municipals) i PaPILLAvox (fent pujar els líders espanyols a St Jaume). Per favor ! Hem de trobar altres formes més intel·ligents.

Montserrat Espinalt
Montserrat Espinalt
11.05.2023  ·  08:34

Això de treure’ls el vot m’agrada. Perquè fer-nos votar, a vegades, ja ho fan els ajuntaments. A la meva ciutat ens deixen participar en la decisió d’una part mooolt petita del pressupost. Però això no garanteix que el què ha votat la gent es faci.
https://www.regio7.cat/manresa/2023/05/05/manifestacio-lesplai-lassociacio-veins-vic-86937971.html

Joan Cuscó
Joan Cuscó
11.05.2023  ·  08:42

-Montilla: “Democracia y referéndum no son sinónimos”.

-Granados (PSC), sobre l’autodeterminació: “No creiem que la ciutadania hagi de dirimir una qüestió com aquesta”.

Albert Miret
Albert Miret
11.05.2023  ·  08:43

Islàndia, el meu segon país no es pot comparar amb aquesta merda en la que estem vivint. Quan allà formaven el primer Parlament del món, a espanya es mataven a pedrades entre els pobles veïns, entre parents i entre coneguts. Aquí, no seria possible el sistema que van fer els islandesos, perquè allà els governs mimen als governats i els fan tota mena de sistemes per a fer-los el màxim d’agradable la vida. A l’hora de fer una nova Constitució, cerquen als millors perquè la duguin a terme. No els d’un lloc o un altre, no els rics i cap pobre, no els d’unes idees contra els altres, sinó qualsevol islandès amb idees bones per a millorar el país. Aquí, al país de la corrupció, de l’esclavatge i l’odi ètnic, de les famílies feixistes de tota la vida, dels reis i els governs perversos, això no es pot ni imaginar. En una societat podrida, basada en la injustícia, l’odi i la mentida com a únic ideari, això no és possible. Aquest és el crim dels espanyols.

Berta Carulla
Berta Carulla
11.05.2023  ·  09:00

L’elegància també deu ser intrínseca, o no, a determinades cultures. És evident que la cultura espanyola no en té res d’elegant, és sanguinària, carronyera, en fi no cal avorrir-nos amb adjectius que de retruc també ens afectarien a nosaltres que també en formem part.

Aquesta entrevista a l’Àlex Sarri, feta per en Gerard Furest, trobo que seria un bon complement a l’Editorial d’avui, i us la recomano efussivament:
https://www.nuvol.com/llengua/aleix-sarri-estem-tan-habituats-a-la-derrota-que-quan-guanyem-ni-tan-sols-ens-nadonem-319933

Marga Cernadas
Marga Cernadas
11.05.2023  ·  09:00

El més trist és que el panorama polític aquí és insípid, descoratjador, i desesperadament covard. Trobar una opció il.lusionant o encoratjadora és una utopia, i els partits ho saben prou bé: saben que la majoria de votants, si més no els independentistes, ens sentim impotents, amb un marge de maniobra pràcticament nul, i per això la temptació de despistar-nos i manipular-nos és constant, perseverant, i la practiquen amb tots els mitjans de poder al seu favor. Hi ha accions ciutadanes valentes que han permès canviar el rumb d’alguns partits, és cert, però resulta esgotador haver de remar sempre contra corrent, de destriar contínuament el blat de la palla, o evitar de mirar a la lluna, quan ens l’assenyalen per distreure’ns de maniobres subterrànies que saben prou bé que no aprovaríem. Com en la cançó de Maneskin, ens volen “Zitti e Buoni” (tranquils i bons minyons).

Jaume López
Jaume López
11.05.2023  ·  09:18

Bona editorial (un cop més). Si voleu saber més sobre referèndums (història, condicions de legitimitat segons els organismes internacionals, tipologies -abrogatius, recall, propositius…-, com es fan a Suïssa, Uruguai, Estats Units, quants i quins hi hagut a l’estat espanyol, quin va ser el primer referèndum d’autodeterminació i a on…) i llegir-ho en 2 hores, us recomano:
“Referéndums. Una inmersión rápida”. Ed. Tibidabo.
https://www.tibidaboediciones.com/productdisplay/referendums
Aviat en català!

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
11.05.2023  ·  09:20

Espanya no tolerarà mai un canvi democràtic que els desmunti l
‘La Unidad’. Van creure que podien ser els amos del món i es van equivocar.
L’orgull, el fracàs de veure com tots els pobles colonitzats i espoliats els rebutjaven, més la competència que els fa Catalunya, tot això encara no ho han sabut superar.

Enric Mauri
Enric Mauri
11.05.2023  ·  09:45

“Ens (els) agrada simplement ser manats”

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
11.05.2023  ·  10:01

Les eleccions, ara i aquí, són les oposicions de la majoria dels que es fan dir polítics, fonamentalment perquè s’hi juguen el sou. La resta, ideologia, projectes, etc., és circumstancial.
Si més no a peu de carrer se’ls veu així, farien bé de rumiar-hi.
Quina enveja dels països on a la democràcia li escau el nom.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
11.05.2023  ·  10:07

Molt bon gra de sorra per despertar millors maneres.

Daniel Mir
Daniel Mir
11.05.2023  ·  10:08

Estem a punt per a bastir el nou edifici de la República Catalana que la tenim apunt per a treure-la del armari. Ens cal, per tant, bastir un nou edifici on hi càpiga un estat. Per fer el nou hem de derruir el vell; la autonomia actual, amb tota la patuleia que hi habita i que veiem que no ens serveix, per la seva inutilitat. Això s’ha de fer amb un plan molt precís i sense posar la carreta davant dels bous.

Les propostes que es fan per anorrear ela partits polítics mitjançant l’abstenció, el vot nul o en blanc, estaràn molt bé per les eleccions generals. A les municipals, on ara estem, hi ha el perill que enfonsem una de les peces claus per a edevenir un estat, controlant el territori: la Associació de Municipis per la Independència, la AMI, en cas de que sortissin molts municipis que, ara hi son inscrits i, que de sortir unionistes, s’en desfarien.

Molta atenció amb lo que fem i fem-ho amb els passos molt ben mirats. No ens fotèssim un tret al peu.

Francesc Costa
Francesc Costa
11.05.2023  ·  10:08

Tot això de votar amb la papereta del 1-O, o fent un vot nul o no votar queda molt guai, molt kumbaia i us pot fer sentir molt revulociaris però com també explica Vicent això volt dir quatre anys de governs no desitjats als que ja no és podrà fer fora ni tan sols esmenar. Per entendre’ns, i encara que només sigui un eixemple, quatre anys més de Colau. I això em de intentar evitar-ho. Menys postureig, menys actituts testimonials que després cada partit interpretarà com més l’interesi, més compra pinces per el nas i a votar tots a la opció que a cada escu li fagi menys fàstic. Mentres no tinguem la independència i tinguem que suportar la fatxocracia plena es el que hi ha.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.05.2023  ·  10:16

Per transformar una realitat tant dura com la nostra cal organitzar-se políticament, formar un partit inspirat en exemples com els que apunta el Director i convèncer a una massa social significativa per tal que el partit pugui ser rellevant per aprovar lleis que avancin en el camí correcte.
Això és molt difícil perquè és una iniciativa anti-sistema que serà combatuda pel sistema de poders, grans i petits. També serà combatuda per la pròpia cultura basta que tenim els ciutadans que és de matriu catòlica: n’hi ha que perdonen, n’hi ha que han de ser perdonats; hi ha els bons i hi ha els dolents; blanc o negre; amb mi o contra mi; tik o tok…
Sense aquesta eina política -que no tenim- de moment haurem de passar com puguem. p.e. rondinant a les xarxes.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.05.2023  ·  10:33

Sempre he pensat que el politic hauria de signar una carta de dimissió abans d’acceptar el càrrec. I a aquesta carta es recolliria la execució de la dimissió si no compleix el promès durant la campanya electoral.

Això tindria entre altres virtuts dos a destacar:
– Una que, per exemple, ara no tindriem als acòlits del Gran Botifler Oriol Junqueras government, després de les falses proclames fetes per aquest pel 14-F.
– Dos, és resultat evident de la primera, els polítics no farien falses promeses electorals, si no aquelles que realment creuen assolibles, car sabrien que la dimissió seria automàtica.

Francesc Llimona
Francesc Llimona
11.05.2023  ·  10:36

Quan varem tenir el Parlament independentista, aquest no va fer cap moviment de canvi, per exemple el vot lliure dels parlamentaris. Si és obligatori votar el que diu el partit, podem tancar el parlament.

David Badia
David Badia
11.05.2023  ·  10:42

Anem a votar, si no es regalar vots els partits espanyolistes/unionistes PSOE-psc, PP VOX

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
11.05.2023  ·  10:50

Totalment d’acord amb el comentari d’en Francesc Costa. I potser que els vostres periodistes es belluguin una mica i surtin de Barcelona……

Antoni Roca
Antoni Roca
11.05.2023  ·  11:41

Lamentablement, a l’hora de la veritat ens agafa una mescla de por i de responsabilitat cívica i acabem votant els de sempre. Ells ho saben. És un vot ‘del mal menor’, però tot i això disposen de quatre anys per fer el que volen, i si algú els ho critica diuen que ja retran comptes en les properes eleccions… i a tornar a començar.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.05.2023  ·  12:43

Això penso ara:

Sempre i a qualsevol lloc, si es fan les mateixes coses i es prenen les mateixes decisions (votar els de sempre), ELS RESULTATS SERAN ELS DE SEMPRE i seguirem sota el xantatge partidista de ERC, Junts i CUP.

…Contràriament, si els partits autonomistes són castigats per les urnes, hi ha alguna probabilitat que comencin a treballar en benefici de la Nació Catalana.

Penso de debò que els tres partit autonomistes poden reaccionar positivament si guanyen els socialistes o votem SI (vot nul) amb la papereta del primer d’octubre.

Si alguna població té la sort de poder votar persones de provada fidelitat a Catalunya… doncs són uns afortunats.

Això penso ara. Ajudeu-nos a pensar diferent!!

Ricard Pons
Ricard Pons
11.05.2023  ·  13:15

Mireu, tots aquets que esteu decebuts amb els polítics que no ens representen, i voleu fer vot nul o abstenció, no serveix de res, ja que el vot nul equival a abstenció i no serveix res mes que per afavorir als partits unionistes i afablir l’AMI, recordem que som en unes municipals, i necessitem molts consistoris independèntistes i amb bona sintonia amb els Consells Locals per la República. Hi han a molts llocs llistes indepes de veritat ( independents, Primàries, etc) i el que es tindria que fer es votar tots a la que tingui mes probabilitat de treure regidors, es la única manera de castigar als autonomistes i no fer-nos un tret al peu afavorint als unionistes. El vot en blanc es sols testimoni de que no trobes CAP llista que t’interesi, pero no afectaras al resultat …fa més difícil que s’arribi al % per treure regidor i castiga a una possible nova llista independentista de veritat.

Jaume Miranda
Jaume Miranda
11.05.2023  ·  13:36

A mi m’agradaria que existís un sistema, on el polític cobrés per promesa acomplerta. Com en qualsevol altre ofici: et faig un encàrrec (o tu et compromets amb una feina) i quan l’hagis acabat, se’t paga. Estic cansat de pagar per promeses, només hauríem de pagar els resultats.
Sempre fan igual: al principi fan veure “que s’hi posen”, entremig es passen quatre “rebaixant-ho tot” (en aquest cas jo adaptaria el sou a la rebaixa) i poc abans de les noves eleccions diuen que no ha estat possible … i Sant Tornem-hi.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.05.2023  ·  14:08

QUINA UTILITAT TÉ EL VOT?

Merci, Berta Carulla pel text assenyalat d’Aleix Sarri… Agafo una frase: ” si continuem pel pendent autonòmic la sucursalització serà imparable…”

Si em centro amb Barcelona, totes les candidatures guanyadores són autonòmiques. Les candidatures indepes minoritàries potser trauran algun regidor que es perdrà en els plens fent actuacions testimonials que segurament estaria d’acord.

Jo com ciutadà, existeixo, i ho manifesto políticament sent independentista amb el meu vot. No contemplo l’abstenció en aquesta tessitura (ep!).

La utilitat del vot, definida com a fer augmentar el nombre de regidors en l’aposta guanyadora, ho és en la mida que les altres candidatures no ho siguin…

O, també el vot serà útil per apostar per una altra forma de fer política, avui encara minoritària, conscienciada de la inutilitat de l’autonomisme, d’exercir la democràcia “elegant” que diu Vicent i com expressa Albert Miret…

Però, companyes-s, una reflexió, estem votant un poder autonòmic, la revolta va per altre cantó…
Potser caldrà fer un salt en la nostra consciència i pensar que ara és el vot per la butaca manllevada a l’Estat, però demà serà el combat al carrer pel poder sobirà…

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
11.05.2023  ·  15:40

És molt interessant l’editorial d’avui perquè ens il·lustra en diverses maneres d’enriquir la democràcia. Totes són millors que la que hi ha a Espanya.
La democràcia DEFECTUOSA que tenim va ser especialment dissenyada quan es va sortir de la dictadura pactant amb els hereus del franquisme. I els partits democràtics ben cofois amb l’invent.
Si repassem la història d’Espanya trobarem altres exemples que demostren que ací els canvis es fan per afavorir una minoria. Exemple: la Revolució Francesa va donar la terra als pagesos, a Espanya la desamortització es va fer afavorint els rics i perjudicant les classes populars.
No entenc com hi ha gent que té orgull de ser espanyol. Quina ignoràcia!

Joan Vila
Joan Vila
11.05.2023  ·  20:56

Responent als que no veuen clar el vol nul, crec que donat que ja està ben clar que no es presenta cap candidatura amb un programa independentista, i que no pot ser que no hi hagi cap alternativa efectiva, decideixo deixar sense feina a tant farsant, deixant l’espai electoral independentista buit, i pendent que es crei ina alternativa vàlida. Si incomprensiblement no ho fa l’ANC, queda el forat per què l’omplin altres a les properes eleccions. El PSC no farà menys per la independencia del que fan les tres maries de sempre. Per fer una truita s’han de trencar els ous, assumint-ne els riscos. Ja no penso votar mes amb el nas tapat. Vull l’1-O i és el que votaré i el meu vot, ja que no serà escoltat, com a mínim serà comptabilitzat.

VilaWeb Austràlia
VilaWeb Austràlia
11.05.2023  ·  23:30

M’estic trencant el cap pensant quina llista votaré quan arribin les eleccions a Catalunya. Vull enviar la meva papereta, és una qüestió de principi, però no vull donar el meu aval als “independentistes” de sempre.

Salvador Molins
Salvador Molins
12.05.2023  ·  02:12

Molt bé!

Una corona sublim per coronar un bell edifici d’article i una brau determinació:

“Recordem-nos-en quan siga l’hora de fer efectiva la república.”

Tan de bo que sigui ben aviat!

Visquem la Llengua catalana, no l’abandonem, no en baixem, és la pàtria d’aquesta terra nostra.

Visquem la Nació sencera, lliure i confederal.

Visquem i completem la Independència.

Llengua, Nació i Independència són indestriables!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes