A Myanmar la junta ordena de preparar les forques per matar presoners

"El temps dirà si l'únic objectiu d'aquesta ordre és sembrar la por entre el moviment de resistència o si la junta realment està disposada a fer execucions"

Liv Stoltze Gaborit
01.02.2022 - 20:51
Actualització: 01.02.2022 - 21:26
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les presons de Myanmar han rebut l’ordre de netejar les forques. Aparentment, és la preparació per a l’execució de cent un presoners polítics condemnats a mort d’ençà del cop d’estat militar de fa un any. Si s’acompleixen, seran les primeres execucions oficials al país en més de tres dècades.

Fa gairebé un any que els nous diputats havien de prendre possessió dels seus escons després de l’aclaparadora victòria de la Lliga Nacional per a la Democràcia. Però van ser detinguts pels militars, juntament amb el president Win Myint i la consellera d’Estat Aung San Suu Kyi.

De llavors ençà, la junta militar ha reprimit la població amb assassinats, desaparicions forçades, tortures, detencions i intimidacions. Fins i tot ha obligat la gent a abandonar casa seva i ha cremat pobles sencers. Segons l’Associació d’Assistència als Presoners Polítics, organització creada per ex-presoners polítics de Myanmar, la junta ha mort 1.503 ciutadans i n’ha detinguts 11.838 per haver participat en el moviment de resistència. Encara que molts ja han mort en la lluita per la democràcia, l’ordre de netejar la forca és un pas més: de les morts al camp de batalla o les execucions extrajudicials durant les tortures o interrogatoris ara es passa als assassinats consentits per la justícia.

Aquesta escalada de violència i intimidació estatal és significativa, perquè les darreres execucions havien estat el 1988. Tot i que la pena de mort ha continuat formant part del sistema legal i és decretada ara i adés pels jutges, Myanmar l’havia abolida de facto. Els qui han estat condemnats aquests últims trenta anys han vist com els commutaven la pena per la de cadena perpètua, o bé han estat posats en llibertat gràcies a una amnistia.

Les forques no es fan servir de fa dècades, però continuen representant la por i l’horror extrems dins les presons de Myanmar, on s’han mantingut presoners al corredor de la mort sota múltiples règims polítics. En les meves investigacions, he comprovat que s’hi mantenen les pràctiques autoritàries. Són el llegat d’antics règims autoritaris i indiquen la debilitat de la transició democràtica d’aquests darrers anys, que ara ha arribat abruptament al final.

En una entrevista feta el 2018, un ex-funcionari de presons em va explicar que, durant la darrera època en què la forca es va fer servir, majoritàriament el personal penitenciari mirava d’evitar les tasques relacionades amb les execucions. Participar en aquestes experiències traumàtiques violava clarament la religió budista. Per suplir-los, hi enviaven militars. Però, fins i tot sense encarregar-se de les execucions, l’ex-oficial va explicar que ell i els seus col·legues s’emborratxaven les nits següents a les execucions per esborrar-ne el record traumàtic.

Tornar a fer servir la forca a Myanmar seria una tragèdia no sols per als executats i les famílies, sinó també per als botxins. I, de fet, tothom viuria amb por de ser executat. Tanmateix, quan vaig parlar amb dos ex-presoners polítics que havien estat al corredor de la mort sota l’anterior junta militar sobre la possibilitat que tornessin les execucions, la por no va ser pas la primera emoció que em va venir al cap.

Un d’aquests ex-presoners, que havia passat anys al corredor de la mort abans no li commutessin la pena i després el deixessin en llibertat, em va dir que el procés per a dur a terme les execucions legalment podria durar anys. Els presoners condemnats a mort tindrien el dret d’apel·lar, un procés que s’hauria de dur a terme abans no es poguessin acomplir les execucions. I va concloure que és molt possible que les autoritats penitenciàries hagin rebut l’ordre de netejar la forca, però que haurien de tornar-la a netejar d’aquí a un parell d’anys si les autoritats utilitzessin el procés legal habitual que se seguia quan ell era al corredor de la mort. Tot i les atrocitats comeses per l’actual junta militar, encara esperava que respectessin algunes normes.

L’altre ex-presoner va qüestionar la legalitat de tornar a les execucions per un govern que no ha estat elegit democràticament. És per això, va dir, que la junta anterior no va dur a terme les execucions. Així i tot, va afegir, hi havia diferències entre les juntes militars actuals i les anteriors. Quan va ser torturat per la junta anterior, va dir que havien evitat de pegar-lo a la cara i en alguns altres llocs on podria ser letal. I ara la gent és torturada fins a la mort. Els cossos es lliuren a les famílies amb clares marques de tortura i, això no obstant, les autoritats menteixen sobre la causa de la mort.

Tot i que aquesta actitud es podria veure com una expressió que l’actual règim militar és encara més brutal, aquest ex-presoner polític va anar més enllà. I em va dir que, encara que la junta militar faci aquestes execucions, obtindran un rebuig encara més fort de la població de Myanmar i de la societat internacional. Per ell, l’extrema brutalitat i el menyspreu de les normes legals pel règim militar seria un senyal que no entenen com s’ha de governar un país: “Caven la pròpia tomba”, va dir.

Sigui com sigui, l’ordre de netejar les forques a Myanmar il·lustra, ja, l’extrema brutalitat de l’actual junta militar. El temps dirà si l’únic objectiu d’aquesta ordre és sembrar la por entre el moviment de resistència o si la junta realment està disposada a fer execucions. Servirà per a veure si estreny el puny de ferro entorn de la població o si l’anunci és un senyal de la desesperació d’un règim que es comença a enfonsar.

 

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes