2021: l’any que somniaven els autonomistes

El retorn a l'autonomia necessita dues peces més que no han arribat ni es preveu que arriben: el conformisme dels ciutadans i els al·licients des de Madrid. Ni l'una cosa ni l'altra no són sobre la taula

Vicent Partal
30.12.2021 - 20:51
Actualització: 30.12.2021 - 21:06
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any 2021 ha estat marcat pels indults i els resultats de les eleccions catalanes. Dos esdeveniments que, com que van coincidir, han permès als polítics autonomistes de somniar que el seu projecte podria obrir-se camí i afermar-se, quatre anys després de la proclamació de la independència.

Les eleccions, de fet, no van deixar un resultat gaire clar, però aquest petit handicap va ser superat en el procés negociador. La victòria del PSC, el fet que ERC i Junts quedassen separats sols per un escó i l’augment d’escons de la CUP semblava, d’entrada, que podien dificultar la proposta d’assentar-se en l’autonomia i guanyar temps, una proposta que ERC ha defensat aquests darrers anys i que va defensar clarament durant la campanya. Tant Junts com la CUP s’havien presentat a les eleccions amb una proposta rupturista, de recuperació del conflicte amb l’estat espanyol. I, tanmateix, en un tomb sorprenent dels esdeveniments, la negociació per a formar govern ho va capgirar tot com un mitjó.

Primer va ser la CUP que va córrer a assegurar la investidura del president Aragonès, atorgant-li dos anys de coll per a portar a terme el seu projecte de negociació amb Espanya. Potser es va deixar endur per l’aparença que es podia formar un govern d’esquerres, però la realitat és que el seu gest va servir sobretot per a pressionar Junts a fi que donàs el vist-i-plau a la presidència d’Esquerra Republicana, guanyada a les urnes.

Junts, al començament, no ho va fer fàcil, però amb la campana a punt de sonar Jordi Sànchez va irrompre en la negociació i va tancar amb una facilitat esfereïdora un acord, gairebé personal, amb el president Pere Aragonès. I d’aquest acord en va nàixer un govern que va espantar la CUP, entre més raons per la presència d’un nom tan marcat per a ells com el de Jaume Giró. Però ja era massa tard. Els anticapitalistes no havien negociat bé i la resta de l’any, per a ells, tot ha estat un camí cap a la marginació de l’escena política catalana.

I així Esquerra i Junts, molt còmodes en la coalició malgrat el soroll ambiental, han canviat d’estratègia de mica en mica, bandejant els cupaires i acostant-se als comuns i al PSOE. Han convertit els comuns en soci preferent al parlament, que els rescata sempre que cal amb els seus vots, i han pactat amb el PSOE a les bambolines del poder –124 càrrecs importants han començat a repartir-se ja, com a bons amics, PSC, Esquerra i Junts, convertits de manera fàctica en el tripartit de l’ordre. Els electors de Junts havien votat Puigdemont i Borràs, però es van trobar amb Sànchez i la CUP s’ha perdut pel camí. El resultat, doncs, era previsible. Fins i tot també el desembarcament aparatós del sotagovern convergent, recol·locat sense manies a les conselleries que controla Junts. Amb la concessió dels indults per part de Pedro Sánchez, pressionat pel carrer i per Europa, el somni d’alguns de refredament del procés d’independència semblava perfectament encarrilat. Però al carrer les coses no són tan senzilles com s’imaginen als despatxos.

Cosa que es va veient precisament aquest darrer tram d’any. Perquè el retorn a l’autonomia necessita dues peces més que no han arribat ni es preveu que arriben: el conformisme dels ciutadans independentistes i els al·licients que haurien de venir de Madrid per a justificar un canvi de rumb d’aquestes dimensions. Ni l’una cosa ni l’altra no són pas sobre la taula.

A Madrid les promeses han anat caient l’una rere l’altra, estrepitosament. El català a l’escola era blindat fins que la realitat va fer evident que no. El català a l’audiovisual era blindat fins que la realitat va fer evident que no. La reforma laboral era blindada fins que la realitat va fer evident que no. I així una vegada, una altra i una altra. Sánchez ja té allò que volia, bàsicament un pressupost aprovat, i de seguida ha corregut a dir que la taula de diàleg val més deixar-la estar. L’autonomisme, si tot continua així, patirà molt aquest 2022 que ara comença.

Sobretot perquè la segona condició necessària perquè triomfe aquesta situació, el conformisme de l’independentisme civil, tampoc no hi és. La manifestació de l’Onze de Setembre, enmig de la pandèmia, va ser una gran lliçó. El carrer va parlar clar i els polítics se’n van amagar o van fugir. I, fins i tot enmig de les dificultats causades pel coronavirus, cada vegada que hi ha hagut l’ocasió de manifestar-se –la darrera, en el concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi– ha quedat clar que una part important de la població no està disposada a plegar veles i a renunciar a aconseguir un estat independent ben prompte. Per una altra banda, les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República van desmuntar amb un simple bufit la campanya de desqualificació i manipulació contra aquest organisme que els sectors més durs de l’autonomisme havien bastit. D’aquesta manera, s’oferia una pista sobre què pot passar si l’any vinent continua el menysteniment de Pedro Sánchez i si les notícies que s’espera que arriben de l’exili contribueixen a capgirar l’ambient aquest –com d’anar arrossegant els peus– en què l’independentisme català s’ha mogut el 2021.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
30.12.2021  ·  22:15

Els partits, per la seua pròpia dinàmica, fa molts anys que trien i promocionen mediocres que no puguen fer ombra a aquells que estan a la cúpula. Després de quaranta anys, tant les cúpules com la resta de nivells han de ser persones molt limitades. I com dediquen tot el seu temps a medrar en l’estructura del partit, no saben res d’allò que passa en la realitat. La realitat és molt diferent a allò que ells es pensen que passa. Només cal recordar que hi havia polítics que sembla que pensaven que el 1O serviria per a pressionar el govern de Madrid. Que ja és de saber poc de com funcionen les coses.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
30.12.2021  ·  22:19

Vicent, tu sempre tan optimista.

Daniel Mas
Daniel Mas
30.12.2021  ·  22:34

Bon editorial sr. Partal, només trobo a faltar la referència que ja comença a ser necessària autonomisme=referendum pactat. A veure si aquest 2022 Vilaweb ja fa definitivament el pas cap a l’unilateralitat.

Victor Serra
Victor Serra
30.12.2021  ·  22:50

El 2022 ja estaria content si aconseguissim no equivocar-nos d’enemics . Seria un gran pas endavant. L’estratègia d’ERC fracassarà perquè , com sempre, l’Estat espanyol els estafarà i no negociarà res. Ara les prioritats de Sánchez són unes altres. En quan a Junts i la CUP, poden parlar o gesticular molt però en realitat no tenen res i no poden aconseguir res. Mentrestant almenys hauriem de governar bé ( i en això tenim sort precisament de Giró). Cal refer una estratègia mínimament unitària .

Gerber van
Gerber van
30.12.2021  ·  23:20

Jo també sóc optimista. En general, la justícia, inclosa l’europea, funciona molt lentament. Però tard o d’hora vindrà la sentència del Tribunal de Justícia Europea en què es declara que Puigdemont gaudeix d’immunitat jurídica com a eurodiputat (o no, però difícilment m’ho puc imaginar). Llavors podrà tornar a Catalunya i, com a cap de govern a l’exili, el Consell per la República, complir el mandat de l’1-O. No m’estranyaria que aquesta sentència caigués en el nou any. En 2022 passaran coses, Vicent.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
30.12.2021  ·  23:43

Bona anàlisi. Bona i realista. Aquesta és la situació. I no és optimisme sinó reconeixer els fets; l’autonomisme juga amb cartes falses que no tenen cap valor, perquè el seu aliat (les esquerres espanyoles) només tenen un objectiu i un afany: tocar poder i mantenir-lo sigui com sigui!! Perquè per a ells aquesta és la única manera de “canviar” les coses. I a causa d’aquest garrafal error estratègic, que sempre han comés, mai han canviat res de res que valgués la pena ni ho faran mai si no canvien l’estratègia radicalment i la capgiren com un mitjó. És clar que aquesta estratègia és molt adequada per als autonomistes, que de revolucionaris no tenen res de res, i que ja els està bé tot com està i només petenen millorar-ho una mica, no fos cas que ens quedèssim sense res, sense cap poder.

Les tensions pel 2022 estan assegurades i poden arribar a ser molt fortes. Veurem què passa; hi haurà peix i cove? per ara ni això, res de res. Però caldrà recolzar el “progressistes” espanyols o vindrà la ultra -dreta…com si ja no fos aquí i com si no segueixi tallant el bacallà de les coses importants (justícia, economia, defensa, etc…).

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
31.12.2021  ·  00:46

L’any 2017 ens vam posar a prova. Va anar com va anar i no ens en vam sortir. Per alguns els anys següents han estat de sorpresa i decepció, per altres era previsible. Lamentar-se amargament del què som i de com som és una feina estèril.
L’important és que ens vam posar a prova i que aquest imprescindible fet radical, ha apartat els vels i ha canviat les coses per sempre. Ara ens coneixem millor: per bé i per mal.
Aprofitant els dies que venen, podríem dir que hem perdut la innocència i que ara sabem que els reis són els pares: uns éssers humans limitats carregats d’amor,defectes i esperances.
Ridiculitzar, menystenir, dedicar mirades miops o interessades a aquest fet històric també parla de nosaltres com a coľlectiu que tot just aprén a caminar.
És una gran lliçó d’història real de com construir un país. Aprofitem-la i no tinguem pressa. Per fer tard no cal còrrer.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
31.12.2021  ·  01:06

Potser el 2021 i el 2020 i el 2019 hem arrossegat els peus, i l’anima, però el 2022 serà diferent, avui, amb la teva editorial, amic Vicenç, ja comença a ser diferent. Tu sovint ens has parlat d’escriptors de periodistes, de filòsofs honestos, convençuts, esperançats; tu sovint ens has explicat com se’n han sortit altres pobles oprimits; tu sempre ens has fet aixecar quan no ens quedava ni un bri d’esma per continuar, i tenies raó, sempre has tingut raó i avui en tornes a tenir. No sabria dir qui la va cantar primer, si Joan Baez o la minoria negra en les seves marxes per la llibertat, però jo recordo haver-la escoltada moltes vegades: “We shall overcome/We shall overcome/We shall overcome/One day/ If in our hert, we do believe/We shall overcome one day”. Si ens ho creiem de debò, potser el dia en què guanyarem pot arribar abans no s’acabi el 2022.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
31.12.2021  ·  03:54

Molt bona anàlisi, Vicent. Gràcies! I Bon Any!!!

Ed Garrido
Ed Garrido
31.12.2021  ·  04:05

El millor editorial, Sr Partal.
La peça clau es J Sanchez. Qui ha permès que hagi destrossat JxC i les il.lusions de partit seriós que implicava? El MHP Puigdemont? Ara JxC es ER, calen nous partits.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
31.12.2021  ·  04:23

Espero que tinguis raó i en les pròximes eleccions fem fora aquesta colla de sangoneres autoanomenats independentistes. Respecte a J.Sanches, és un perfil calcat a la Colau, per tant, gens sorprenent les seves accions. Quedarà per veure com actua Puigdemont en les següents eleccions. Espero I desitjo que impulsant un llista clarament independentista. Òbviament, sense cap vincle amb JxC que juntament amb ERC i CUP, uns colla d’ estafadors.

A tots els catalans, ús desitjo un molt bon any 2022.

Jordi Parera
Jordi Parera
31.12.2021  ·  04:55

No penso defensar el paper de Junts o en special de Sanchez que ha acabat imposant-se, la Laura Borras que era la candidata efectiva de Junts va autodescartar-se ocupant la presidencia del parlament suposo que aixi adormint el sector mes combatiu també. Pel que fa a la cup recordo que el seu programa era que erc i junts fessin (i ells? I com?…) un referendum en 2 anys per tant deslegitimant el resultat de 1O, van fer una negociació subita de cedir 2 anys i no concretar res a partir de llavors nomes una mocio de confiança, aixo si ara es veu que s’han de defensar perque han estat bandejats i reduits per la coalicio autonomista del que son absolutament responsables i particeps ?! Ah i tambe recordar els papers galdosos de Anc, Ommium i mitjans incloent Vilawev per presionar que junts claudiques en aquest autonogovern per aprofitar el inutil 52% el millor resultat obtingut per l’independentisme si fem la trampa de considerar que el % d’erc ho es.

Joan López
Joan López
31.12.2021  ·  06:29

Aprofito aquesta finestra per desitjar a tots els independentistes de dabò un 2022 plè de salut i victòrias.
Visca Catalunya Lliure al 2022 !!!

Albert Miret
Albert Miret
31.12.2021  ·  08:26

L’únic projecte que tenen els dos de la foto i el partit que no surt a la foto, és tenir domats als seus respectius partits perquè obeeixin sense crítica els seus desitjos personals i, sobretot els de madrid, encara que enfonsin Catalunya cada dia més en el llot espanyol. Tots els catalans sabem que les polítiques d’aquests partits no tenen res a veure amb les que exigeix el poble, un poble que calla no pas perquè li sembli raonable res del que fa aquest trio, sinó perquè tem la bestialitat troglodítica dels feixistes centrals. Aquest és el final d’un any políticament catastròfic per Catalunya, i de rebot per a una Unió Europea que no es cansa de mostrar la seva mofa i nul respecte per a les seves lleis constitucionals en defensa de la democràcia i la defensa contra el feixisme de països com espanya. Espero i desitjo que l’Any Nou sigui millor per als maltractats i humiliats catalans, i molt dolent per la santa inquisició dels governs judicials i la seva adoració del Lawfare com a sistema d’esclavatge del segle XXI.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
31.12.2021  ·  08:52

Junts es un appendix del junqueras, i res mes. Parleu de republicanisme.juntaire, si.us.plau. L’olla bull i forra a 20.000 republicans.juntaires, cardolla espanyolissima, i Puigdemont està content. ESTEM ACABATS si no els fotem FORA!!!

Jaume Riu
Jaume Riu
31.12.2021  ·  08:57

TRIPARTIT D’ORDRE
L’editorial és la crònica d’un any d’autonomisme descrit des del punt de vista de periodisme contrastat amb evidències objectives i sobretot positiu, però NO optimista.
Gràcies Vicent per la bona feina.
Hem de conviure amb aquesta llufa de l’optimisme, que ens pengen quan no saben entendre la visió positiva.
La visió positiva dels teus editorials consisteix a fer una recerca dels avantatges amagats que serviran per aconseguir els objectius, tot i el soroll dels contratemps més visibles.
L’optimista en canvi, té arguments ben pobres perquè pensa que els contratemps també porten a l’acompliment dels objectius. L’optimisme no té res a veure amb els editorials de VW.
M’agrada la referència al Tripartit d’ordre, doncs és una definició genial que descriu amb una sola paraula tota la política autonomista de l’any 2021. L’ordre no ha sigut mai l’eina de la revolució necessària per aconseguir la independència, i el Tripartit d’ordre no ens fa cap falta per fer de Catalunya un estat independent en forma de república. Per això hi ha les altres eines com la persistència de la voluntat popular, el Consell per la República des de i que el regne d’Espanya ja reconeix com a grup de poder des de l’exili, el Procés Constituent i -molt important-, la informació contrastada que desmunta les mentides.
Bon any 2022 per veure la fi de l’autonomisme.

MIQUEL IZQUIERDO
MIQUEL IZQUIERDO
31.12.2021  ·  09:08

Anàlisi molt encertat. El complementaria dient que el vent a favor per l’actuació de “Madrid” el tindrem sempre però l’incorfomisme del poble català cal que avanci. És cert que el context i el que fan els partits descoratgen, no obstant això la independència és per sobre de tot un projecte social i col.lectiu. La política pot ser una eina útil i necessària però també implica altres interessos, sobretot electorals. ERC probablement no començarà a canviar d’actitud i plantejament de debò fins que no perdi suport electoral. Junts no podrà ser una força impulsora fins que no superi les seves contradiccions a la pràctica, defensant el rupturisme (amb alguns gestos coherents) i abraçant i sostenint el neoautonomisme per altra banda. I la CUP necessita ser creïblement ferma. Tot i que, insisteixo, la part política és una part del sistema, no l’única

Carles Serra
Carles Serra
31.12.2021  ·  09:11

Els de la fotografia que heu posat Vicent, hem recorden la fotografia d’en Pujol i Durán i Lleida.
Cal seguir recordant Vicent que en Xirinacs ja va titllar aquest J. Sanchez de traïdor, mira que ja parlem d’anys; però es veu que l’història, com he fet esment més d’una vegada, NO serveix per a RES, per això tornem a caure en els mateixos errors i resulta com una nòria.
Ja em diràs Vicent l’història d’ER, plena de traïcions i d’interessos personal, cal seguir recordant que va fer en Companys i el partit que representava per aconseguir la famosa INDEPENDÈNCIA? va ajudar en Azaña (president de la república espaÑola) després en Negrín que li va proposar pasar la frontera junts i per resposta una botifarra, ep!!! Vicent, després d’obrir-li les portes de la Generalitat i donar-li tots els diners que hi havien, tela tela; ja que dir d’en Tarradellas, també d’ER, aquest els seus fets i traïcions ja varen ser de traca i mocador, recolzant entre altres coses la tornada del lladre i franquista Juan Carlos I, aquest li va reconèixer donant-li un títol immobiliària, ep!!! però en Tarradellas era república, per cag…
cal recordar l’història més recent d’aquest partit Vicent? cal recordar el gran estafador el mossèn, els seus fets i traïcions? i ara tants escarafalls per tornar repetir i viuré l’història; en fi Vicent, en fi
BONA ENTRADA D’ANY PER A TOTS ELS MEMBRES I SUBCRIPTORS DE VILAWEB

Pep Agulló
Pep Agulló
31.12.2021  ·  09:13

CAL QUE ENS HO CREIEM

Les queixes dins el marc autonòmic no ens aporten res de res. Que si optimista, que si nous polítics, que si eleccions, que si aquells partits…. Espero que el 2022 sigui l’any de prendre consciència colectiva d’allò que deia en Lluís Llach, els protagonistes som nosaltres.

Ricard Palomar
Ricard Palomar
31.12.2021  ·  09:45

L’ únic que em manté l’esperança d’aconseguir el que la majoria de catalans desitjem ser, es la feina i coratge del President Puigdemont i la resta d’exiliats, que juntament i gràcies als equips d’advocats han posat la justícia espanyola sota els rajos X europeus.
Crec que la única oportunitat per a aconseguir ser lliures, passa, obligatòriament, per fer que Europa digui que legalment en tenim el dret, malgrat molts no ho vulguin, per les reaccions en cadena que això provocarà.
I també tot aquest procés m’ha fet veure la mediocritat, hipocresia i cinisme que hi ha en la classe política de tots els colors. De tots.
Salut i força al canut, com deia el meu avi.
Bon any a tots

Jordi Torres
Jordi Torres
31.12.2021  ·  09:57

Una editorial esmolada i que, com sempre, ens anima, Vicent. Brillant, quan qualifiques “d’esfereïdora” la facilitat amb la qual Jordi Sànchez va tancar l’acord de Govern amb Esquerra. També coincideixo en creure que aquest va ser un acord gairebé personal, doncs no té massa sentit que dins un mateix partit hi hagi persones amb tarannàs tan diferents com Jordi Sànchez, Laura Borràs o Míriam Nogueras. És sabut que als partits els interessa oferir diferents ‘cares’ per a poder empatitzar amb les diverses sensibilitats del seu electorat, segons convingui -Coca Cola Zero, Sense Cafeïna o Original-, però tot té un límit. Si el 2022 Junts segueix posant a prova la seva cohesió interna, hauran de decidir si es canvien el nom per ‘Separats’ o si s’escindeixen entre els qui cerquen la independència de debò, amb propostes comprovables i fets concrets, i els qui la branden només com una fita utòpica que els serveix per anar fent.

I parlant d’anar fent i d’independències utòpiques, en el cas d’Esquerra no s’albiren problemes de cohesió, tots es mouen com un sol home en la construcció d’aquesta nova litúrgia concebuda per l’excel·lentíssim i reverendíssim Sr. Junqueras, on la independència no és d’eixe món. Els comuns dels mortals hem d’aspirar a ella en vida, amb tot el fervor, però haurem d’acontentar-nos en veure-la només després que traspassem. I com passa amb totes les litúrgies, estan pensades per a ser eternes i alhora tenen un vessant terrenal, on els capellans passen el raspall i el poble paga.

Potser és que jo també sigui optimista, i ja em sap greu, però crec que el 2021 ha estat productiu. La batussa interna dels independentistes, tot i tenir un Govern en majoria (nominalment), i la constatació que l’estat espanyol no fa sinó que augmentar la repressió, fins i tot amb el ‘Gobierno’ més d’esquerres que és capaç de produir el nostre país veí, ha aclarit molt el mapa de treball. Sabem què ens espera i quina és la força que tenim (i tindrem) els catalans per canviar les coses des de la política convencional, és a dir, autonòmica. El terreny de joc dels polítics independentistes és cada cop més estret. Els malabaristes de la retòrica i dels mitjans de comunicació, que contínuament han grapejat els conceptes d’independència i República fins que els han convertit en paraules buides de significat, tenen els dies comptats.

Jo espero que el 2022 caiguin definitivament les màscares catalanes (a Espanya ja fa temps que ni se’n venen), i els qui estem de veritat per la independència ens comptarem i farem feina. Això passa necessàriament per enfortir el Consell per la República, la millor eina que tenim ara per ara, i per fer créixer un ecosistema d’organitzacions i associacions de la societat civil que s’oposi des de tots els àmbits possibles a l’abús d’autoritat espanyol i al seu intent d’aniquilar-nos com a poble i com a cultura, i de passada, carregar-se els drets civils i democràtics de tothom qui no s’alineï amb el nou (antic) règim.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
31.12.2021  ·  10:47

I jo que sóc ingènua encara em pregunto , que trons hi fa aquest traïdor impresentable Jordi Sánchez a JxC ? Ah!! deu ensumar que els er tenen “més ” poder i és una manera de preparar-se el jaç.
CARRER. FER FORA TOT TRAÏDOR DE CATALUNYA. FER FORA OPUS I FRARES FRACASSATS.
BON ANY NOU.!!!

Enric Roca
Enric Roca
31.12.2021  ·  10:50

Soc del parer qué sí el Estado”Español” pactès un REF(Sota supervisió UE) i oferis una autonomía real (Tipus Generalitat 1640) posada al día ès clar,el NO guanyaria.Per descomptat aixó ès impossible….va contra l’ADN castellanista imperial de “España” dença Almansa.Tingeu en compte qué els votants PP, Ciudadanos,VOX i molts PS?C? no varen votar l’heroic 1Oct.Pero tard o d’hora caldrá ferho.O sento pèro al IGUAL qué a Nova Caledonia nomès varen votar “Caldoches” i ès evident qué l’Estat francés s’a fet trampes al solitari (Sense futur) açi els “Catalanes” tipus Carrizosa a prou feines van votar.Amb pau i democracia (No a la “Española”) l’estil cal qué sigui clar i gens dubtós.Are amb l’UE a la guaita un REF unilateral sense FSE i sense entrebancs arribat el cas ès perfectament factible.El fotut ès qué el Estado no oferirie rès en aquest cas…..i podría guanyar.INDEPENDENCIA.

Josep Maria Rúbies
Josep Maria Rúbies
31.12.2021  ·  11:21

Europa demanava diàleg, gràcies a la manca de vots del PSOE. Ens ha enganyat tant els catalans com a europa, amb una taula de diàleg que ara no és el més interessant, per si en la propera legislatura tenen majoria. ERC insinuava que cal cercar un pla B. A que esperen, cal avisar a Europa i tallar pel dret. Això sí tot ben clar. Tot previst i tots d’acord, no com ha estat el primer intent de fer la república que era una girigall uns fixant dates pel seu compte, altres que pensaven que calia dialogar i retrassant la proclamació de la república i tantes coses no dites semblem la pel·licuca La Vida de O Brian.

Emili Miquel
Emili Miquel
31.12.2021  ·  11:29

Els ciutadans d’aquest petit i sofert país, hem hagut de veure com amb quatre hòsties ben donades i quatre presos indultats, els partits independentistes que suposadament ens representaven, es posaven a tremolar i acotaven el cap. Junqueras, el Messies dels immaculats Republicans, no para de fer genuflexions al Status Quo i al regim del 78. I el seu titella, el president Pere Aragonès, té les soles gastades de tant arrossegar el peus camí de la “taula de rendició”. I què dir de Jordi Sànchez, el polític que va explicar que el 1 d’octubre va ser una broma que se’ns va ocórrer un dia que estaven especialment inspirats. Ah, i ens queda la CUP, pels qui la independència és secundària i donen sempre prioritat a construir una societat llibertària, segons uns; o comunista, segons altres. Desig molt noble, però que només comparteix un ínfima part de la societat catalana. De veritat creieu que amb aquest gent podem anar enlloc? Jo sincerament crec que no.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
31.12.2021  ·  11:30

Doncs sento discrepar-hi una mica però si bé és cert que ” el conformisme de l’independentisme civil, tampoc no hi és” també és cert que ben poca cosa sembla que estiguem disposats a fer llevat de grans manifestacions reivindicatives i menys o més festives (que ja m’explicareu quina imatge de poble oprimit dóna un que només fa que performances carnavalesques enginyoses) que no passen d’aquí. El “carrer, carrer i carrer” que acostumeu a dir no serveix de res per si sol.
De què serveix si després a l’hora de fer país dia a dia la majoria canvien a la mínima al castellà o voten els tres partits autonomistes per als quals la independència és cada cop més com un desideràtum retòric semblant a l’assalt als cels dels podemites?

Si tornem a l’autonomisme, al pujolisme del segle XXI, o bé la població canvia radicalment de mentalitat o farà el que feia llavors: no som espanyols però anem fent i tu ja m’entens i ens exorcitzarem de tant en tant amb alguna acció reivindicativa que ens calmarà l’esperit i anar tirant que el nostre mal no vol soroll i qui dia passa any empeny.

I pel que fa als exiliats està molt bé que vagin guanyant decisions judicials europees i deixin Espanya en ridícul, però això és flor d’un dia i només ens n’assabentem aquí (a Espanya ho silencien tan com poden i a la resta del món en dos dies ja ni hi pensen i encara menys ens ajudaran amb la independència). És com quan es parlava de “carregar-nos de raons”. Sí, ens poden dir que tenim tota la raó i fer-nos una palmadeta al muscle però ningú no ens donarà suport de debò si no demostrem que estem disposats a anar fins al final.

A la França ocupada tenien un De Gaulle a l’exili i un Jean Moulin a l’interior que contrastaven amb el govern de Vichy. I malgrat tot la majoria de la població era o indiferent o col·laboracionista. Va ser després, quan es va anar girant la truita que tothom volia penjar-se la medalla de la Resistència.

Aquí tenim el govern de Vichy, el nostre cap a l’exili no sembla cap De Gaulle (ni el CxR no se sap ben bé per a que serveix) ni tenim cap Resistència organitzada que es dediqui a fer accions reals.

El que deia, tant de bo el 2022 el poble català aprengui a tenir una mentalitat guanyadora.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
31.12.2021  ·  11:47

Som-hi tossudament alçats al carrer per la nostra llibertat com a nació que som
Felicitats per aquesta editorial i BON ANY per tots

Ferran Moreno
Ferran Moreno
31.12.2021  ·  12:01

Això no s’acabarà fàcilment. Penseu que en breu els tornarem a votar a les Municipals i 2 anys després a les “Autonòmiques”.

Si veiessin que el seu tros de pastís a les menjadores perilla – en el cas hipotètic que una part important de l’electorat diguéssim “fins aquí hem arribat” i ens plantegéssim votar opcions independentistes avui extraparlamentàries-, ja s’inventaran alguna cosa per mirar de fer-nos desistir.

Ens tornaran a parlar de “vot útil”, de “no dividir l’independentisme”, de “seguir demostrant a Europa no sé què”, etc.
Fins ara, els hi ha funcionat.

Però no sembla que el seu pastís perilli gaire perquè ens tenen exactament on volen: entretinguts, barallant-nos, fent comparacions i discutint quin dels dos partits, Junts o ERC, és menys autonomista. L’un amb el “Sit and Talk” i els Jocs Olímpics, l’altre amb la taula de diàleg, i finalment, ara tots tres ja amb el referèndum acordat…

Ben diferent seria si, enlloc de fer-los el joc, estiguéssim parlant de quines opcions alternatives tenim, si les hem de crear, si hem d’apostar per aquella o per l’altra, etc.

Una frase de l’editorial que pot resumir el que realment tenim i per on van els trets:

“I així Esquerra i Junts, molt còmodes en la coalició malgrat el soroll ambiental, han canviat d’estratègia de mica en mica, bandejant els cupaires i acostant-se als comuns i al PSOE.”

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
31.12.2021  ·  12:05

Res del que passa és una sorpresa. Tard o d’hora haurem de prescindir dels polítics, no ens representen. Com és que els heu votat? Com és que els tornareu a votar? És ‘el mal menor’, això? Jo, senyors no em sento representat, ni estic d’acord amb la majoria de vosaltres: teniu el que mereixeu. Estic afònic de dir-ho.

David Mascarella
David Mascarella
31.12.2021  ·  12:09

I tant saber malaguanyat…

Núria Florensa
Núria Florensa
31.12.2021  ·  12:18

Sí en Partal obrint ulls.
Alhora, recorda com alguns/es irreductibles i des de jovenetes, fins q tinguem enteniment i el cos acompanyi, com vos a Perpinyà quan calgui, a Illa, a St. Julià de Ramis…. Només ens convençerà la nostra República catalana independent. 👍💪👏

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
31.12.2021  ·  12:43

D’acord amb l’editorial i amb la matisació del meu amic jaume Ortí.

Hem d’ésser a tocar el nervi….perquè l’estat colonial español té una gernació d’agents a sou intentant provocar l’impuls que estem agafant.

Això els serveis d’intel·ligència….i ERC ens ha colat com agent-guaita al senyor Mascarella per a intentar desllavassar allò que semblava inatansable: la independència del Principat, amb l’espenta de tota la nació.

Sembla que ho tenen magre a tenor de tot l’esforç que esmercen a la contra.

Josep Blesa (València)

PS: Vaig trobar a faltar a l’editorial sobre l’Any Fuster, els comentaris dels amics Gilibert i Graupere, els dos experts màxims en els afers nordocatalano-franjolino-illenco-alguereso-valencians 😉

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
31.12.2021  ·  13:34

Em fa l’efecte veient els comentaris, que per a fer bullir l’olla ens cal a tots un pas més. Passa de la crítica (justa i necessària) a l’acció (atrevida i efectiva), i que la gent participi als consells locals del CxR, a les assemblees territorials o sectorials de l’ANC o als grups de CDR’s que quedin, i comentés propostes, debats i accions (en relació amb l’editorial, clar). Si no fem aquest salt i ens quedem amb que si els autonomistes o a Madrix fan això o allò altre, no anirem gaire lluny (veure els 4 últims anys). La teoria ja la sabem, i alguns la escriviu però que molt bé, però sense acció no hi haura resultats. Que tingueu una bona entrada any.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.12.2021  ·  15:05

Amb Jaume Ortí dic que serveix de ben poc anar guanyant decisions judicials europees a favor de la situació legal dels exiliats.
I serveix de ben poc (o gairebé res) perquè la nostra nació seguirà ocupada per la força bruta mentre Europa segueixi pensant que Catalunya és una part important d’Espanya.

L’editorial parla del paper de Jordi Sànchez quan va irrompre en la negociació i “va tancar amb una facilitat esfereïdora un acord, gairebé personal, amb Pere Aragonès”… oblidant que Sànchez actuava per encàrrec de Carles Puigdemont després de fer-nos saber que el 1Oct era només una fanfarronada per fer una sortida negociada amb el govern de l’estat colonial.

Per ara no veig cap símptoma que deixi veure cap tipus d’independència.

Simplement no crec que cap dels tres partits estiguin disposats a un mínim enfrontament intel·ligent.

Al contrari de la tesi de Vicent Partal penso que l’autonomisme va entrant en la ment dels independentistes, maltractats pels propis polítics votats.

Hi ha sortides?
Amb l’actual mentalitat de súbdits no hi ha cap sortida a la llibertat.

Josep Albà
Josep Albà
31.12.2021  ·  16:36

Discrepo del títol.

L’any esperat, desitjat, necessari per l’autonomisme borbònic, clau per mantenir viu el règim, intacta España i ensorrar l’independentisme per 300 anys més, va ser, tal com, per desgràcia nostra, es demostra cada dia, hora i minut des de llavors, l’any 2017.

Més conegut com l’any de la gran traïció.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
31.12.2021  ·  16:49

Quant, i, com més va:
I- Els espanyols i, o, espanyolistes a casa nostra, avalats i recolzats pel poder impositiu de la seua “madre pàtria”, no acceptaran mai diàlegs ni propostes, per justes i conciliadores que siguen, que contemplen nostra possible Independència: Sent cua de lleó, tenen i se senten part constitutiva de l’Amo….,

II….la qual cosa, tot i ser considerats i tractats, com ciutadans de segona categoria, s’autoperceben posseïdors d’una arrogant categoria reservada als elegits , sent i estant, com ho estan i són, embolcallats …. contra l’enemic a batre.

III-…Primacia la qual, ens porta, inevitablement, a una altra autopercepció enfrontada per confrontada: La del perdedor, no resignat, amb la força de la raó, front al vencedor sense més raó que la de la força. “A la lluita constant d’un poble que no vol morir”, ni que el maten.

IV- Vencerem. El botxí, amb la seua destral de fa segles sempre alçada, es troba nu, tremolant sense màscara; sentint-se observat pel cara a cara desafiant de la víctima.

El futur dels imperis que ho foren, o pretenen continuar sent, toquen a fi.
Adéu, Espanya. T’oferesc compartir un brindis per l’Any nou a punt d’encetar: Que tinguem sort. Cadascú en sa casa i Déu en la de tots.

Josep Vilà
Josep Vilà
31.12.2021  ·  17:43

L’any 2021 ha estat marcat pels indults, per les eleccions catalanes i també per la vacuna de la covid. No crec que es pugui entendre la situació actual sense aquest fet tangencial tan cabdal. Davant l’incertesa que ha provocat el virus, la societat hem decidit a l’engròs de postposar els anhels de llibertat per la necessitat de supervivència. I allò que ens donava estabilitat era el món conegut, el de l’autonomia. I els presos i exiliats han volgut mantenir les regnes prioritzant la solució al seu problema: per uns la llibertat fora de les reixes i pels altres les batalles jurídiques a Europa. La independència no ha estat un objectiu per a ningú l’any 2021. El retorn a l’autonomia sí que ho ha sigut per a l’Estat Español que ha aprofitat la situació per a neutralitzar els partits polítics catalans a canvi de l’alliberament condicionat dels polítics capturats, i a accelerar la dissolució de la catalanitat amb mesures contra la llengua, la cultura i el poder polític del país, amb la col.laboració necessària de tots els peons d’español que pululen empoderats a casa nostra.

Antoni Morros
Antoni Morros
31.12.2021  ·  17:54

Diuen que els pobles tenen els governs que es mereixen, oi? Doncs què hem fet tan malament els catalanets? M’agradaria ser tan optimista com els Sr. Director, però, com que m’agrada tocar de peus a terra, no crec ens puguem treure de sobre els que manen a Catalunya tan aviat.

Teresa Pou
Teresa Pou
31.12.2021  ·  18:10

Per aquest Nou Any 2022 espero tinguem tots salut i un despertar a l’optimisme com a poble. Que sapiguem trobar la manera fer grans mogudes per fer-nos mes visibles que mai , sense aturar-nos més !!!

Roser Caminals
Roser Caminals
31.12.2021  ·  19:00

La CUP va cometre l’error de sempre, prioritzar la ideologia de partit per sobre de l’objectiu independentista.
El feu del veritable independentisme és el CxR i una bona part de la ciutadania. El meu desig pel 2022 és que aquestes dues entitats sapiguem aprofitar les sentències, probablement favorables, d’Europa per treure’n rendiment polític. Serà el segon momentum. No el malbaratem com vam fer amb el primer.

Belén Solé
Belén Solé
31.12.2021  ·  19:54

Espero que no sigui un any per anar fent, espero que es comenci a veure la llum al final del túnel. En tots els sentits. Bon any, equip de Vilaweb!!!

Josep Marrasé
Josep Marrasé
31.12.2021  ·  20:45

Aquest 2021 potser si que és l’any dels autonomistes, però jo matisaria el mot per introduir-hi un petit apunt: Vicent, per a mi, el 2021 ha representat l’any dels dubtes, les vacil·lacions, de les sortides de to, de la visió absoluta de la falta de polítics autèntics, ah! I, sobretot, de la renúncia a la unitat de tots els independentistes. Això últim ha constituït un fet greu que, conseqüentment ha sumit el poble, aquest gran poble català, dins d’una gran decepció i desesperança.
Tanmateix, el teu comentari és encertat i ajustat a la lògica patriòtica. Molt bon any 2022 per a tu i els teus, desig que faig extensiu a tots els bons catalans.

NIL MALET
NIL MALET
31.12.2021  ·  20:54

Pàtria o mort!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes