El 12 d’octubre ha estat històricament una data de commemoració del “descobriment” d’Amèrica per part de Cristòfor Colom i del primer contacte entre la cultura europea i l’americana. No obstant això, com més va més veus critiquen aquest relat i denuncien que no va ser pas una trobada, sinó una conquesta que va portar a la persecució i la destrucció de la cultura indígena i un procés de saqueig de recursos naturals i metalls preciosos.

A l’estat espanyol, va ser festiu com a “Dia de la Raça” d’ençà del 1918. De fet, la commemoració va guanyar pes durant el règim franquista, interessat a exaltar l’evangelització i el model dels Reis Catòlics. D’ençà del 1958, es va passar a denominar Dia de la Hispanitat, i ara per ara encara es manté com a festa nacional espanyola. Un fet singular dins els estats europeus, que tendeixen a allunyar-se de dates vinculades a la colonització. Avui dia, es continua fent una desfilada militar a Madrid, amb la presència del rei espanyol, la família reial i els representants més importants de tots els poders de l’estat espanyol.

A l’Amèrica Llatina, tanmateix, durant aquestes darreres dècades molts estats han modificat la denominació i el significat de la diada i han arraconat el relat oficial i ressaltat la diversitat cultural dels països i la lluita i la resistència dels pobles indígenes.

López Obrador, Maduro, el papa i l’immobilisme espanyol

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, és el dirigent que més posa l’accent en la qüestió. La seva intenció era que enguany, amb la commemoració dels 200 anys de la independència de Mèxic, els 500 de la conquesta de Tenochtitlán i els 700 de la fundació de la capital asteca, el govern mexicà, les autoritats espanyoles i l’Església catòlica es disculpessin pels greuges contra els pobles indígenes.

Sobre això, López Obrador ha programat dotze actes en què ha aprofitat per demanar perdó. Per exemple, a la península de Yucatán es va disculpar amb el poble maia pels abusos de la conquesta espanyola. És el primer president que ho fa, i anava acompanyat del president de Guatemala, Alejandro Giammattei.

També va enviar una carta a Felipe VI i al papa Francesc, però les autoritats espanyoles van filtrar-la a la premsa i no li van respondre; de fet, han rebutjat de participar en els actes i tampoc no han assistit a la celebració del bicentenari de la independència mexicana. El govern espanyol ha dit que la conquesta espanyola no es podia jutjar “a la llum de consideracions contemporànies”. En canvi, el papa Francesc sí que va enviar una resposta en què reconeixia els errors del passat i reiterava la petició de perdó pels pecats personals i socials comesos per l’Església durant la conquesta i evangelització d’allò que ara és Mèxic.

Les demandes han aixecat polseguera aquests dies. L’ex-president espanyol José María Aznar va fer mofa de López Obrador i es va negar a demanar perdó pels crims de la conquesta de Mèxic. El partit del president mexicà va respondre així: “No ens sorprèn que un instigador bèl·lic negui el genocidi indígena al nostre continent i faci apologia de l’evangelització catòlica.”

Els insults d’Aznar a Mèxic encenen la ira del partit de Manuel López Obrador

Enmig d’aquesta controvèrsia, el president veneçolà, Nicolás Maduro, també ha instat aquests darrers dies l’estat espanyol a disculpar-se i rectificar pels crims colonials a l’Amèrica Llatina: “Espanya ha de fer un gran reconeixement i demanar perdó als pobles d’Amèrica Llatina i el Carib pel crim horrible que es va cometre contra els nostres avis.”

Fora les estàtues de Colom

El mes passat, va revifar la polèmica sobre la figura de Cristòfor Colom. A la ciutat de Mèxic, la governadora Claudia Sheinbaum va anunciar que l’estàtua que hi havia al passeig de la Reforma, una de les zones més cèntriques, seria reemplaçada per un monument nou de sis metres i mig en reconeixement de les dones indígenes.

El monument es va retirar l’any passat per restaurar-lo poc abans del 12 d’octubre, data en què acabava ple de pintades. De fet, tan sols dies després de treure’l del pedestal, ja s’havien pintat les barreres amb frases com ara “Cristòfor Colom, assassí” i “Ja l’hem enderrocat”. Finalment, s’ha decidit de situar l’estàtua en un lloc més apartat.

Col·lectius feministes van instal·lar una estàtua en honor a les dones que lluiten on hi havia la de Colom, a la ciutat de Mèxic.

Les estàtues de Colom són en el punt de mira a tot el continent americà d’ençà de fa temps, com a símbol de la colonització. L’any 2017, una va ser decapitada al parc de Yonkers, a prop del Bronx de Nova York, durant les protestes contra la discriminació racial. En aquestes mateixes dates, Los Angeles va decidir de canviar el “Dia de Cristòfor Colom” pel “Dia dels Pobles Indígenes”, una mesura que també van aplicar més ciutats com ara Phoenix (Arizona), Albuquerque (Nou Mèxic) i Denver (Colorado). En protestes encara més recents, el moviment Black Lives Matter va revifar la qüestió i van enderrocar, pintar i decapitar uns quants monuments que homenatjaven figures esclavistes o del colonialisme espanyol.

Decapitar Colom: la protesta que ja és a Europa

Tot això ve de més lluny. El 2002, el president veneçolà Hugo Chávez va reanomenar el “Dia de la Raça” per “Dia de la Resistència Indígena”, i dos anys més tard, un grup de manifestants va fer un judici simbòlic contra l’estàtua de Colom a la plaça de Veneçuela de Caracas i, després de condemnar-lo, van tombar el monument, el van arrossegar pel carrer i el van penjar.

Enguany, a Colòmbia, a Barranquilla, van partir i arrossegar el cap d’una estàtua de Colom per uns quants carrers. L’any passat, tot i la covid, a Bolívia es va pintar l’estàtua de Colom amb pintura vermella per simbolitzar la sang dels pobles indígenes, i a Xile, en la commemoració del 12 d’octubre, hi va haver una manifestació no autoritzada a Santiago, amb una gran presència d’indis maputxes, que va acabar en enfrontaments amb la policia. A les protestes de la tardor del 2019, una seixantena de monuments van ser malmesos a la capital, una gran part dels quals eren obres vinculades a la colonització espanyola.

La qüestió de les estàtues també ha arribat ací. A Barcelona, cada 12 d’octubre uns quants grups es concentren i demanen d’enderrocar el monument de la plaça del Portal de la Pau, i la CUP ha instat més d’una vegada l’ajuntament a retirar-lo.

Canvi de nom i de significat

Aquestes darreres dècades, molts estats han modificat el significat de la festa per ressaltar la diversitat cultural i han posat èmfasi en el genocidi i en la dignificació dels pobles indígenes i la discriminació.

Costa Rica va ser pionera. El 1994, va transformar la festa pel “Dia de les Cultures”, i va ressaltar conjuntament les aportacions culturals d’espanyols, indígenes i afrocaribenys. A Veneçuela, tal com hem dit, Hugo Chávez el va canviar pel “Dia de la Resistència Indígena” amb l’objectiu d’autoafirmació americanista per la unitat i diversitat cultural i humana. També han adoptat una denominació similar Guatemala i Nicaragua.

El canvi de discurs va lligat a l’onada d’esquerres al continent d’ençà del començament del segle XXI. Al Perú, el 2008 es va passar a dir “Dia dels Pobles Originaris i del Diàleg Intercultural”, com a reconeixement dels pobles indígenes i la seva aportació a la riquesa de la diversitat cultural del país. Tres anys més tard, l’Equador va canviar el nom per “Dia de la Plurinacionalitat i la Interculturalitat” amb la intenció de reivindicar els drets dels pobles i nacionalitats que habiten el país, promoure el diàleg entre diverses cultures i enfortir la unitat nacional.

Desconstruir o desmuntar Colom? | Article d’Andrés Antebi, Manuel Delgado i Alberto López Bargados

A l’Argentina, d’ençà del 2010 s’anomena “Dia del Respecte de la Diversitat Cultural”, perquè van considerar que el terme “raça” podia ser pejoratiu i afavorir el racisme, i cada any es fan actes en contra de la celebració original. Cristina Fernández de Kirchner, el 2013, va retirar una estàtua de Colom que hi havia darrere la Casa Rosada, la seu presidencial, i n’hi va instal·lar una de Juana Azurduy, una figura vinculada a la lluita per la independència.

L’any 2011, Evo Morales va modificar el nom a Bolívia pel de “Dia de la Descolonització”, i va explicar: “La descolonització és, en el sentit estricte, el procés amb què els pobles que van ser desposseïts de l’autogovern mitjançant la invasió estrangera recuperen l’autodeterminació. La descolonització és un procés bàsic d’alliberament i d’autonomia.” A Cuba, directament no és un dia festiu. En canvi, Mèxic i Colòmbia sí que mantenen el nom de “Dia de la Raça”, però amb un enfocament molt diferent, que es concentra a reconèixer i destacar la diversitat de la nació.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.