17.02.2005 - 19:42
A ple cor de l’Àfrica, la conca del riu Congo és un ecosistema marí i forestal que comprèn els territoris de República Democràtica del Congo (RDC), la República del Congo, el Camerun, la República centra-africana, Guinea Equatorial i Gabon. La Conca del Congo, considerada com el segon pulmó de la terra després del bosc amazònic, constitueix una gran reserva natural. Els seus boscos són víctimes d’una explotació abusiva i les seves espècies animals sovint amenaçades d’extinció. La superfície de la Conca del Congo és de 520 milions d’hectàrees, segons la FAO. Només el bosc representa aprop de 200 milions d’hectàrees, sent el 38,4 per cent de la superfície de la conca. És doncs el 30 per cent de la coberta vegetal del continent africà que es troba allà i 19 per cent dels boscos tropicals del món. Aquests boscos disposen de productes llenyosos i no-llenyosos. En aquesta gegantina reserva, s’han identificat 10.000 espècies vegetals, del qual aproximadament 3.000 són endèmics. La Conca del Congo representa igualment 440.000 hectàrees de plantacions forestals dominades bàsicament per fusta de creixement ràpid com els eucaliptus i els pins. A més, ofereix un potencial de desenvolupament econòmic i ecològic considerable. Pel que fa a la biodiversitat, la Conca del Congo és l’espai més ric de l’Àfrica. Té, entre d’altres, gegantines provisions de carboni. D’altra banda, amb el riu Congo i els seus afluents, la conca conté una important reserva d’aigua dolça. Actualment, aproximadament 100 milions de persones – del qual una mica més de la meitat són originaris de la RDC – viuen a la Conca. Segons la Comissió forestal de l’Àfrica central (COMIFAC), el Gabon i el Congo són els dos països de la regió de la conca on la migració urbana és en alça. Als altres països, 65 per cent de la població romanen a les regions rurals on la seva supervivència depèn en gran part de l’explotació del bosc.
+info a:allafrica.com i COMIFAC
