El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Closcadelletra
Arxiu
13.12.2025
Closcadelletra (CDLXXXVIII): Oceanografia d’intimitats
L’únic artista és el temps, que fa feina molt lentament
06.12.2025
Closcadelletra (CDLXXXVII): Còmplices de l’esclavatge propi
Una mala fi de distopies de ciència-ficció descriuen el nostre present: el futur volen que sigui com un retorn a una suposada edat d’or, mentre s’instaura una acceleració del necrocapitalisme sense que es vegi cap futur discernible
22.11.2025
Closcadelletra (CDLXXXV): Reminiscències
Ara, darrere els vidres que no s’han cruiat hi ha una llum negra semblant a la de les Vanitas del segle XVII que evoca l’amenaça atòmica i una possible fi del món
15.11.2025
Closcadelletra (CDLXXXIV): Cambra d’oblit
Defora hi ha pluges de sang humana i no humana, i hauríem de ser conscients del desastre que ens pot caure damunt no importa quin moment del dia, i les paraules més repetides són mots d’escorxador
08.11.2025
Closcadelletra (CDLXXXIII): Atacar per tots els angles
Som un ésser fugitiu, habitat per una espècie d’infinit.
01.11.2025
Closcadelletra (CDLXXXII): Sensacions de color
Que pensament i memòria, pensament i reconeixement, pensament i sensació, meditin plegats
18.10.2025
Closcadelletra (CDLXXX): El món fet literatura
L’home que ja comença a vellejar i que ara escriu Closcadelletra, conta setmana darrere setmana què és la seva vida?
27.09.2025
CLOSCADELLETRA (CDLXXVII): Tros de còrpora arrabassat per l'arrel
Cal llegir això com si ho escrivís un tanoca, un babau, un recaragolat, la nit de la gran tempesta des de dins un bassiot amb les retxes de la pluja
06.09.2025
Closcadelletra (CDLXXIV): Memòria d'instant
No vull atrapar res, sur a la deriva entre el desig que anima la meva mà i la cortesia que és el permís discret donat a qualsevol forma de captura
28.06.2025
Closcadelletra (CDLXXIII): Notes de piano al casal antic
Com sabia que l’amor era una intel·ligència única que s’engendra sens fi?
14.06.2025
Closcadelletra (CDLXXI): Esperant l’imprevist
El silenci de la mar ens ha engolit com un teló que cau lentament
07.06.2025
Closcadelletra (CDLXX): De vegades llegir és escalar
Puc contar un dels més grans plers de lectura que he sentit mai, no faig res més, i encara llegesc
31.05.2025
Closcadelletra (CDLXIX): Pouar en la tinta braverols de fervor
No oblidis el toc furtiu, la carícia empresonada, l’escrit en moviment...
24.05.2025
Closcadelletra (CDLXVIII): La tradició en escriptura és la tradició del nou
Res no m’emociona tant com el miracle de llegir
17.05.2025
Closcadelletra (CDLXVII): Tot quadra: em desfaig per escoltar els colors
Tot quadra: escriure és picar pedra a tomba oberta
10.05.2025
Closcadelletra (CDLXVI): Entre la penombra i l’ardor
No contis mai allò que et guia: la literatura s’escriu en la mortalla
03.05.2025
Closcadelletra (CDLXV): Llistes com a claus
Com puc celebrar les noces del verb i la carn intrigants, enigmàtiques i tumultuoses?
05.04.2025
Closcadelletra (CDLXI): Cerc i recerc una vibració lluminosa
Potser escriure és això: sentir en totes direccions i molt de temps alguna cosa, i després escriure-la per recordar-la, per entendre-la, per desxifrar-la, per tremolar-la
29.03.2025
Closcadelletra (CDLX): Car tot alè esdevindrà cançó
Cal tenir-ho ben present: feim els nostres signes, els nostres escrits, les nostres demandes des d’aquest lloc, des d’aquests temps, des d’aquesta atmosfera: el final de la vida i el començament de la supervivència
01.02.2025
Closcadelletra (CDLII): Solo d'una veu silenciosa
Trob en la veu faulkneriana una vibració essencial, un treball i un esforç que comporta un plaer superior a tots els altres, un èxtasi que puc anomenar deure i també repòs
18.01.2025
Closcadelletra (CDL): Lluitar contra la inexistència
L’eina inacabable del llenguatge sempre m’ha semblat insuficient i oberta, plena de llibertats amagades que cal desentranyar, penetrar, descompondre, desxifrar
11.01.2025
Closcadelletra (CDXLIX): Preparat per a les metamorfosis
Sé, des de fa estona, que tots els escriptors lúcids descriuen un combat
28.12.2024
Closcadelletra (CDXLVII): Besera de tu
Per escriure això partesc d’una foto que no ha fet ningú, d’un text que no fou mai escrit, d’una contemplació errada
14.12.2024
Closcadelletra (CDXLV): Davant la finestra, el prat és una pàgina d’escriptura perfecta
On són les afinitats secretes, els desigs sense objecte, les impressions durables d’allò que no va existir mai
07.12.2024
Closcadelletra (CDXLIV): Cap als planters d’infinitud
Través aquesta vida pensat en alguna cosa que refusa d’entrar en el meu pensament i queda a la porta
30.11.2024
Closcadelletra (CDXLIII): Lema de combat: escampar la joia, eliminar la tristesa
Acceptava el món, a partir d’ara, i havia renunciat a transformar-lo
23.11.2024
Closcadelletra (CDXLII): Una impassibilitat tremolosa
Voldria dibuixar alguna cosa com una constel·lació reveladora del temps en què vivim
09.11.2024
Closcadelletra (CDXL): Vull dilatar el temps
M’estim més la desesperació política que l’esclavatge!
02.11.2024
Closcadelletra (CDXXXIX): La remor de les coses
És en la gargamella que s’experimenta el text que els ulls desxifren abans de desplegar-se psicològicament en imatges
26.10.2024
Closcadelletra (CDXXXVIII): Negre zebrat de llamps
Sabies que el paper dels llibres amaga àtoms desconeguts, la tinta secreta de partícules invisibles?
19.10.2024
Closcadelletra (CDXXXVII): Traces
Una pluja de llum envesteix les paraules, imparable, de bon de veres, plena d’esdeveniments, de bon de veres
12.10.2024
Closcadelletra (CDXXXVI): L’essencial és el més a prop
Per veure-hi bé sempre fa falta un poc de fosc
05.10.2024
Closcadelletra (CDXXXV): El desgast interior
Vull glapir la reguera del temps. / Vull escodrinyar els racons de la solitud. / Vull fer dissabte a l’oblit que tostemps ataca
21.09.2024
Closcadelletra (CDXXXIII): Matèria impalpable
Som en el 'foradecamp' d’una història que volia contar fil per randa com una paràbola del nostre temps i que ara ha quedat invalidada, sense enquadrament ni focus
14.09.2024
Closcadelletra (CDXXXII): Capalvespre hemorràgic que no acaba de passar mai
Alguna cosa s’esllavissa entre ratlla i ratlla, entre una paraula i una altra paraula, i es fa fugissera
07.09.2024
Closcadelletra (CDXXXI): El temps viu
L’or es fon, la bugia es consumeix, les flors es mustien, el crani es fa pols i el rellotge que fa passar la sorra marca el vertigen d’una emoció que ens diu que tenim el temps comptat
31.08.2024
Closcadelletra (CDXXX): Intensitats estètiques i escriptures de la sensació
Udol aquestes frases amb una dicció recercada per refinar-les amb veu estentòria, fins que perd l’alè!
27.07.2024
Closcadelletra (CDXXIX): Nimbat d’un blanc i negre sumptuós
És crit en desfici, en moviment, en plena gestació! Vull copsar en l’instant el mandat d’allò que no esper
06.07.2024
Closcadelletra (CDXXVI): Avidar, avidar sense aturall
On són les narracions en què les frases et fan la sensació d’un relleu màgic, un viatge a l’inconegut quotidià, una invasió de qualitats, un acte sensual?
29.06.2024
Closcadelletra (CDXXV): Sense la foscor no hi ha obra d’art
No entens que només puc dir allò que em fas dir i que la frase més tendre s’ha d’escriure amb la destral?
