El col·lapse
Amb Rodalia no tenim davant una emergència reparable. Tenim davant el col·lapse d'un sistema ferroviari que ha estat saturat, estirat i explotat més enllà de qualsevol límit raonable durant decennis
Si hi ha res que caracteritze el moment actual és l'oblit deliberat i suïcida del camí recorregut i la magnificació dels obstacles que encara resten per superar. Greu error
El debat sobre l'ortografia no és un debat sobre l'ortografia. Ací es debat fins a quin punt estem disposats a exigir als joves una mínima competència. I això és una qüestió política de primer ordre
L'espectacle d'ahir amb Leire Díez i Víctor de Aldama és la radiografia perfecta d'un règim que ha convertit la corrupció en vodevil i la vergonya en gènere extingit
El monopoli estatal de la violència, aquest principi fonamental de la modernitat política, s'ha esquerdat, perquè hi ha armes amb què es pot fer una guerra d'alt nivell que ja no són prohibides als ciutadans normals
Sincerament, no crec que el govern espanyol opte per enviar-la a la presó. Però en l'acció de la fiscalia podem imaginar que hi ha un avís i un advertiment
Madrid no és un espai neutral de confrontació democràtica. Madrid és el centre d'un imperi que té uns interessos propis i que no està disposat a negociar-los amb ningú
L'Aragó modern ha elegit el pitjor camí possible. En compte d'assumir la seua història compartida amb els Països Catalans, s'ha estimat més negar-la i convertir-la en motiu d'enfrontament
No ens enganyem: no sap ningú què significaven aquelles dues mans en la nit de Hanoi i tanmateix el món s'ha posat a girar embogit per la interpretació del gest
El fracàs del català a Europa demostra que, no tenint un estat propi, els catalans simplement no tenim ni veu ni política pròpia i, per tant, mentre no l'aconseguim, restarem sotmesos als vaivens de la política domèstica de l'estat on el vent de la història ens ha situat
Agafem les tres cartes que molesten –corrupció, negligència i opacitat–, les barregem amb una mica de retòrica preventiva, afegim una P més a la sigla i, vet ací: el problema ha desaparegut
Espanya continua operant amb la lògica binària de l'absolutisme més ranci i estavellant-se cada dia contra la paret de la història: o submissió total o traïció a la pàtria
Josep Maria Llompart sabia bé que els eufemismes són el començament de la rendició i que quan renunciem al nom de les coses, renunciem a les coses mateixes
Això que passa a Gaza no ho podem interpretar com un episodi més d’un conflicte llarg i complex, que no té una solució fàcil; és una prova de foc per a la nostra humanitat compartida
Serà molt difícil que trobem l'espai per a l'esperança col·lectiva en les institucions que hem deixat que arriben a ser això que són. L'hem de cercar en la capacitat humana d'indignació
Els qui han sobreviscut a la tortura i continuen reclamant justícia, com és el cas de Blanca Serra, ens ensenyen una veritat fonamental: que hi ha alguna cosa en l'ésser humà que roman inviolable, fins i tot quan tot sembla que ha estat violat
No és pas solament que onze xiquets hagen fet rodar una pilota millor que uns altres onze, sinó que, fent-ho, han confirmat que la nostra peculiar manera d'entendre el món continua essent vàlida i és guanyadora
Com pot ser que l'esquerra espanyola celebre una sèrie que arriba a presentar de manera vomitiva la imatge repugnant de Franco com un vellet simpàtic que, tot cofoi, taral·leja amb batí al sofà de casa, ben content, el "La, la, la"?
Per sort, amb una fotografia, com si fóssem a la vella Unió Soviètica, encara és possible de despullar davant el públic, davant la ciutadania, el president i unes organitzacions que haurien de defensar la llengua i que avui em fan sentir vergonya pel país
David Abulafia excel·leix a l'hora d'interpretar les realitats històriques sense projectar-hi les concepcions estatals contemporànies. I per això la seua anàlisi dels catalans és particularment il·lustrativa i important
No fa tant de temps, a ningú –a ningú que es diga nacionalista, sobiranista, independentista...– no se li hauria acudit de signar un pacte amb els socialistes tenint en contra Junts i la CUP
Uns elegants senyors britànics diuen que la hisenda espanyola i el seu règim de terror és incompatible amb la democràcia · Ja ho sabíem, però va bé que ho diga més gent
Avui i ací la contradicció fonamental i la línia de fractura –en termes polítics, socials, culturals, en tot– és la nacional; és l'enfrontament entre l'imperialisme espanyol i els nacionalismes d'alliberament
Com apuntava Raymond Aron amb aquella lucidesa tan escèptica que tenia, l'extremisme modern no vol reconèixer-se com a tal perquè ha entès que el seu èxit depèn del seu camuflatge
Escoltant ahir Artur Mas, costava de no pensar quin actiu tan gran va perdre el moviment, tot el moviment, no tan sols aquest partit o aquell, bàsicament per les obsessions ideològiques de la nostra esquerra
L'espanyolisme ens vol fer creure que la catalanitat es defineix tan sols com un subconjunt de l'espanyolitat i Andalusia i els andalusos tenen un paper especial en aquest pla
En plena crisi pels aranzels amb els Estats Units, Vicent Partal ha tingut l'oportunitat de viatjar per l'oest de la Xina, la nova frontera econòmica i social del país, una zona encara molt desconeguda per a la majoria dels europeus, però que representa un salt endavant espectacular per a l'economia d'aquell país. Fa el relat del viatge en tres capítols: el final, centrat en el retorn a Pequín
Military armored vehicles were stationed in civilian areas near the main base used jointly with NATO
En plena crisi pels aranzels amb els Estats Units, Vicent Partal ha tingut l'oportunitat de viatjar per la Xina de l'oest, la nova frontera econòmica i social del país, una zona molt desconeguda encara per a la majoria dels europeus, però que representa un salt endavant espectacular per a l'economia d'aquell país. Fa el relat del viatge en tres capítols, el segon centrat a Chongqing
Vehicles blindats van ser estacionats en zones civils pròximes a la base de l'OTAN a Bétera (Camp de Túria)
La factura de les portes giratòries també es paga en forma d’un sistema econòmic distorsionat per la política i malalt de base
En plena crisi pels aranzels amb els Estats Units, Vicent Partal ha tingut l'oportunitat de viatjar per la Xina de l'oest, la nova frontera econòmica i social del país, una zona molt desconeguda encara per a la majoria dels europeus, però que representa un salt endavant espectacular per l'economia d'aquell país. En fa el relat del viatge a través de tres capítols, el primer centrat en Chengdu
Els espanyols ja poden anar fent bromes que, ara per ara, l'única cosa que ha quedat clara és que Espanya sí que és incapaç de protegir de manera adequada el seu sistema elèctric i, sobretot, el benestar dels seus ciutadans
No necessitem polítics que ens asseguren que tot va bé quan és evident que encara no és així; necessitem institucions que garantesquen que els sistemes dels quals depèn la nostra vida quotidiana funcionen amb fiabilitat
Als ciutadans no ens serveix aquest recurs a l'excepcionalitat, una excepcionalitat que volen que acceptem amb resignació, que ens han volgut vendre enmig d'una crisi tan greu
Les xiulades multitudinàries contra Espanya, com la de dissabte a Sevilla, són un contrapunt popular que trenca el monopoli discursiu institucional sobre la "normalització" de Catalunya
El 25 d'abril és, exactament, l'espill on es reflecteix amb claredat la il·legitimitat de la presència espanyola en el nostre país
Bona part de l'independentisme es troba, raonablement, desorientada i molt enutjada per la facilitat amb què es deixa tot el camí lliure a Salvador Illa perquè projecte una imatge irreal, manipulada, de Catalunya. I contra això hi ha una sola resposta: denunciar-lo al carrer
Quan agafem un llibre en català, fem –també i sobretot en aquest temps en què vivim– un gest polític en el sentit més noble del terme
Francesc va ser un papa que segurament restarà per a la història més pel seu mètode i la seua manera de fer, que no pas per les reformes formals que va implantar
La prevenció contra qualsevol cosa que facilite la comunicació entre València i Barcelona continua tres segles després de la Nova Planta i és ben reveladora de la por que té l'estat espanyol