Una reivindicació del bonisme
La bondat no és cap feblesa, sinó l'única forma de fortalesa capaç de perdurar en el temps i mantenir estable una societat
Els líders carismàtics que apareixen com a salvadors, que prometen una política diferent i que semblen encarnar l'autenticitat que tant anhelem tots, poden decebre tant o més que els polítics tradicionals, com ha demostrat de sobres Ada Colau
Les eleccions, en el context del règim postfranquista, no són un mecanisme de control ciutadà sobre els governants, sinó un ritual periòdic que legitima quatre anys de govern, per més desconnectat que estiga de la realitat social
Nosaltres hem de saber –i cal que ho diguem i ho repetim en veu alta– que la caiguda de Mazón no ha estat cosa de l'atzar o la mala sort. No: ha estat i és una conquesta del carrer, durament treballada
Mazón encara té l'única potestat legal de convocar eleccions o dimitir, però ja no pot triar si ho fa o no, i encara menys qui serà el seu successor. Té el poder formal però ja no té el poder real ni la capacitat de desafiar-lo
La pressió popular, les filtracions periodístiques que arriben dels entorns més íntims i la impudícia amb què el PP parla de la successió indiquen que les hores de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat comencen a estar comptades
Les eleccions actuals són un mercat on es venen paquets tancats cada quatre anys. El ciutadà té el dret de triar entre menús pre-establerts, però no té el dret de cuinar. I si el menú no li acaba de fer el pes, mala sort: s’haurà d'esperar quatre anys per tornar a escollir entre opcions igualment insatisfactòries
El funeral de València d'ahir, i jo me n'alegre, no serà recordat per les paraules buides i la geometria perfecta del dol oficial, sinó pel clam irat dels familiars, valents, que no acceptaren de ser comparses en la representació
Si acceptem que governar sense govern és normal, si normalitzem la idea que un executiu es pot mantenir indefinidament al poder sense tenir el suport parlamentari per a legislar, acceptarem una mutació profunda del sistema que el converteix en alguna cosa més acostada a una oligarquia institucional que no a una democràcia representativa
Quan un partit polític descobreix que els seus interlocutors han convertit la dilació en estratègia i l'incompliment en mètode trampós, aleshores la ruptura no és solament legítima: és imprescindible per a preservar el sentit de la democràcia i la dignitat de l'acció política
L'actuació del president de la Generalitat en les hores més crítiques de la gota freda posa en relleu fins a quin punt va negligir la importància de la situació i no es va preocupar d'encapçalar la resposta
La democràcia –que hauria de ser l'instrument per a canalitzar en tot moment la voluntat popular– pot esdevenir també, i paradoxalment, el mur que la bloca
Té sentit, per a Junts, aguantar aquesta forma zombi de negociar dels socialistes en què, si no hi ha una crisi extrema, no se'n treu cap resultat?
Caminen, doncs, per recordar-nos que la república del 2017, per breu i precària que fos, va existir. Que no va ser ni un somni ni un deliri ni un error. Que no va ser un símbol, sinó un acte polític major. I que renunciar-hi, fer veure que no va existir, no és pas prudència, sinó en tot cas una posició política ben conscient i que cal remarcar: en contra d’allò que s'hi va fer
El creixement de l'independentisme quebequès implica un debat estratègic que cal importar també al nostre país sobre què significa ser independentista: hom és independentista per a gestionar la comunitat autònoma espanyola o per a alliberar la nació?
Junts, amb el pacte per a investir Pedro Sánchez, va renunciar a la confrontació metòdica que havia dibuixat i mantingut molt bé a l'exili, però ara resulta que dos anys després té les butxaques tan buides com ERC vuit anys després
Tard o d'hora el país es tornarà a preguntar obertament si no seria més honest i molt més pràctic de reconèixer que aquestes promeses espanyoles no són sinó un exercici cínic de prestidigitació política que no porta mai enlloc
Cal abandonar la ingenuïtat estètica, la posició de bona persona, l'infantilisme cec enfront del perill, i assumir que la democràcia s'apaga si ningú no hi posa llenya i, sobretot, si ningú no la defensa dels enemics
El rebuig a l'OPA del BBVA demostra, sobretot, que Catalunya és més sensata que no ha estat mai Josep Oliu
Els Comuns parlen molt de transformació, però la història recent ens demostra que quan arriba el moment de "donar el colp de martell necessari per a fer caure el mur", que deia Rosa Luxemburg, aleshores sempre decideixen que no avui no toca
De totes les batalles culturals que el PSOE ha volgut lliurar, la tauromàquia és l'única en què coincideix plenament amb Vox, i fins i tot prefereix regalar-li la victòria, abstenint-se quan algú vol qüestionar-la. Cal demanar-se, doncs, per què
Canvies el rètol de la porta, destitueixes un parell de directors, fas unes quantes declaracions indignades davant les càmeres i, quan ningú no mira, tu mateix signes la pròrroga del contracte amb qui toca i de la manera més discreta possible. ‘Business as usual’ i a passar per caixa
La gran aturada que s'ha volgut fer dels processos independentistes al món no és sostenible. La pressió acumulada és enorme, cerca escletxes i, tard o d'hora, les trobarà
El dia de la hispanitat el van inventar els feixistes espanyols per atacar la Segona República i la democràcia · La covarda transició postfranquista l'ha mantingut, malgrat que té una història que fa feredat
Celebrem i saludem que les bombes s'aturen i que els ostatges puguen tornar a casa, i reconeguem sense recel l'esforç diplomàtic que ha fet possible aquest moment. Però no ens enganyem pas: un alto-el-foc no és la pau
Mai no s'havia vist, o jo no ho puc recordar, un personatge tan singularment desposseït del més elemental atribut del poder: la capacitat de dir que s'ha de fer una cosa i que es faça
Quan tu mateix has acceptat ja d'entrada de ser el tercer, no et pots exclamar si arriba el segon i et recorda amb sorna el teu lloc de subordinat
Cremar quatre primers ministres en menys d'un any no és cap accident sinó una estratègia de dilació que, per desgràcia, ajunta Emmanuel Macron amb Carlos Mazón, Pedro Sánchez o Salvador Illa
Per a expressar el meu suport al poble de Gaza, el meu escalf, no cal que estiga d'acord amb qui camina al meu costat sobre com s'ha de resoldre el conflicte a llarg termini. I això, tan important i bàsic, es diu solidaritat
A parer meu, el gran mèrit de la flotilla és exposar de manera monumental un enorme buit monumental: el que hi ha entre allò que la comunitat internacional diu que defensa i allò que realment està disposada a fer
Mazón creu que escrivint "Vixca" parla "valencià", i només –pobre ignorant– parla "català pre-fabrià"
Intuesc que ens queda l’experiència viscuda: la consciència que el poder no té cap límit moral i que la democràcia no ens serà regalada. I l’advertiment que, si no estem disposats a comprometre’ns, la democràcia es redueix a un simple simulacre
No podem confondre els termes del debat: una cosa és defensar el dret democràtic de Junqueras de presentar-se –i això és innegociable– i una altra de ben diferent és analitzar si la seua candidatura és l'opció més encertada
Estic segur que la història no serà gens indulgent amb aquesta generació de dirigents que, arran de l'embat del feixisme modern, trien la conveniència per sobre de la consciència, l’“electoralisme” per sobre de l'ètica, la "viabilitat política" per sobre de la transformació moral del país
Ells eren al meu costat, al meu bàndol i contra els assassins i no és pas problema meu si avui alguns ja no volen recordar una cosa tan elemental o els convé més d'oblidar-ho
És molt important de mantenir la decisió d'anar pel món com a catalans i prou. De primer, perquè això ens basta per a explicar-nos, però també per la importància de la continuïtat històrica, de la tradició que ens ha precedit
La tercera guerra mundial ja ha començat. Simplement, resulta que no és la guerra dels nostres avis, amb trinxeres i fronts clarament delimitats, amb doctrines i catecismes interposats
Tenim davant un sistema polític corromput que ha perdut la capacitat d'elevació, la possibilitat de contemplar els problemes amb la perspectiva de l'interès col·lectiu
Don Corleone ha fet arribar a aquell qui l'hauria d'escoltar el missatge precís, l'amenaça: això t'espera si t'atreveixes a allunyar-te de mi
D’ençà de la seua mort, Kirk ha estat elevat a la categoria de màrtir de la llibertat d'expressió, també gràcies al silenci prudent i discret de la majoria. Però la qüestió és que les coses no són ni de bon tros tan senzilles
La qüestió palestina a Pedro Sánchez se li ha revelat com una oportunitat d'or per a crear tensió en l'espai polític i forçar la dreta espanyola a definir-se en un terreny incòmode