La xarxa LexNet hauria de tornar a funcionar aquest dilluns, diguem-ne, amb plena normalitat. LexNet, amb la qual es fan les comunicacions judicials a l’estat espanyol, va ser tancada divendres, arran de l’enorme escàndol de la setmana passada, que va demostrar que les dades personals i els documents jurídics de milions de ciutadans havien estat exposats per un gravíssim error de seguretat.

Més enllà de la gravetat del fet, però, hi ha tres elements que m’agradaria remarcar al voltant d’aquest cas, que ha rebut molta menys atenció de la que hauria de rebre fora de l’àmbit judicial, on sí que ha causat una indignació generalitzada.

El primer element, més enllà de l’errada informàtica i les seues conseqüències, és un fet clau i determinant, simplement, inacceptable en democràcia. Perquè, gràcies a aquest escàndol, resulta que tots ens hem fet conscients que el poder executiu custodia la informació dels processos judicials. El senador d’En Comú Podem Joan Comorera ja n’havia fet una denúncia contundent, d’això, però, com sol passar, no ha estat fins que s’ha vist l’abast del problema que n’hem pres consciència. La pregunta és per quina raó el control de LexNet no està en mans del Consell General del Poder Judicial. La separació de poders exigeix que el poder executiu i el judicial circulen per carrils separats, i causa indignació comprovar que l’executiu té les claus i el control pràctic del servidor que li permet, amb tota la facilitat del món i sense deixar rastre, d’accedir a tota la informació sobre qualsevol cas judicial i, fins i tot, modificar-la.

El segon element té a veure amb el comportament de la política espanyola. L’escàndol LexNet és d’una gravetat monumental, tant com per a fer caure un govern. I tanmateix, ací no dimiteix ningú. Absolutament ningú. La setmana passada, a Suècia, dos ministres van dimitir perquè es va comprovar que una empresa informàtica, encarregada de la feina, podia accedir a les dades dels carnets de conduir suecs perquè no estaven suficientment protegits. La dimissió dels dos ministres, però, no ha estat considerada suficient i la població demana noves eleccions i la caiguda del govern. Compareu, compareu…

I posats a comparar, compareu encara el tercer element a tenir en compte. Aquesta primavera, el govern espanyol, concretament l’Agència de Protecció de Dades espanyola, va multar l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural amb 400.000 euros per haver vulnerat, segons el seu parer, la llei de protecció de dades amb la Gigaenquesta. Més tard, els va multar amb 90.000 euros més per tenir una base de dades inactiva als Estats Units. Ja sabem que a Espanya el cinisme institucional és d’un nivell major, però ara, amb quants milions i milions d’euros s’hauria de multar els responsables d’aquest escàndol? (I la pregunta és retòrica perquè ja sabem tots que no passarà res.)

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]