Mala maror a Ciutadans: Arrimadas surt a apagar el foc per les declaracions sobre el referèndum

  • L'entorn intel·lectual del partit qüestiona el tomb discursiu d'Arrimadas enmig dels atacs del PP que vol ser el pal de paller de l'unionisme

Josep Casulleras Nualart
29.11.2016 - 18:25
Actualització: 29.11.2016 - 19:59
VilaWeb

Inés Arrimadas s’ha hagut d’afanyar a apagar un foc que ella mateixa havia encès el cap de setmana, quan va declarar al programa ‘El suplement’ de Catalunya Ràdio que només votaria en un referèndum sobre la independència de Catalunya si era legal i acordat amb l’estat, tot i pensar que no era una bona eina. Escolteu aquelles declaracions:

‘El meu interès no és treballar per una eina per declarar la independència. Si es fa, l’únic escenari en què jo podria participar-hi és en un d’absolutament legal i que tingués validesa’, va dir Arrimadas. Aquestes declaracions trenquen la resposta de manual dels polítics unionistes sobre el referèndum, és a dir, que no es pot acceptar mai perquè la constitució diu que la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol.

Xavier Garcia Albiol no va deixar passar l’oportunitat d’atacar Arrimadas i Ciutadans: ‘Estic preocupat, no sé què li passa, a la líder de Ciutadans a Catalunya, que sembla que ha renunciat als principis dels que no volem trencar Espanya.’ Albiol feia sang de les declaracions d’Arrimadas en un moment en què Ciutadans és el referent de l’unionisme a Catalunya i és també interlocutor amb el govern en minoria de Mariano Rajoy. Albiol mira d’alçar el cap, i ja fa temps que critica un presumpte tomb catalanista de Ciutadans.

Per tot plegat Arrimadas ha hagut de rectificar les declaracions que va fer. Avui, en una entrevista a la cadena Cope, ha deixat ben clar que no acceptaria mai un referèndum sobre la independència de Catalunya. ‘Els únics que han intentat treure aquest tema i mirar de confondre són els senyors del PP català. Estem molt centrats aquí per haver d’entrar en baralles d’aquesta mena’, ha dit. ‘Els referèndums només els pot convocar el congrés i perquè hi votin tots els espanyols, i espero que no es faci mai per a fer miques Espanya.’

Arrimadas ha provat d’apagar el foc a corre-cuita, però ja s’havia escampat, perquè l’ambient és inflamable des de fa temps: el seu discurs incomoda l’ala més dura de Ciutadans, representada per alguns dels seus padrins, com ara el periodista Arcadi Espada, que ja criticava fa temps que la dirigent de Ciutadans tingués ‘una immoral equidistància entre el president Rajoy i el cap del govern deslleial’. Espada, un dels signants del manifest fundacional de Ciutadans, deia que Arrimadas té ‘una flàccida condescendència amb els ciutadans que al carrer havien donat suport a la crida a la il·legalitat’.

Arrimadas parlava aleshores –referint-se als milers de catalans que s’han manifestat durant cinc diades seguides– dels ‘independentistes de bona fe’. Espada en deia que ‘parlava com una catalanista’, i ho atribuïa a la relació amb l’ex-diputat de Convergència Xavier Cima.

Cima ha apadrinat un nou projecte polític, el moviment Lliures, encapçalat per Antoni Fernández Teixidó, que mira d’atreure els ex-votants de CiU desencantats amb l’independentisme declarat del nou PDECat. ‘En el cas d’Arrimadas hi pot haver una estratègia que tendeixi a reconstruir el catalanisme, a guanyar-lo, però això implica menystenir la sacsejada enorme que ha tingut la societat catalana aquests últims anys, i que ha desaparegut’, afegia Espada en un reportatge d’El País publicat avui.

Aquest reportatge aplega declaracions de referents intel·lectuals de Ciutadans sobre el suposat tomb discursiu d’Arrimadas. N’és un Félix de Azúa, que es declara inquiet pel fet de voler ‘apaivagar els nacionalistes, com si fossin nens mal educats’. I recordava unes declaracions recents d’Albert Boadella criticant Arrimadas: ‘Arrimadas celebra la Diada amb una paella col·lectiva i no passa res, en un partit que fou fundat per tot el contrari’.

Boadella feia aquestes declaracions en un acte organitzat per l’eurodiputada de Ciutadans Carolina Punset, que s’erigeix en referent del sector més dur del partit. ‘No hem de diluir el missatge en nom de res. És la meva posició i probablement la de molta altra gent del partit’, deia Punset en una entrevista recent a El País. ‘Estic convençuda que tots els membres del comitè executiu del partit han sofert en primera persona la violència i l’exclusió del nacionalisme, i per això no tinc cap dubte que les seves idees i pensaments són els mateixos que els meus.’

Justament Punset és un dels signants destacats del grup de quatre-cents crítics del partit que s’ha aplegat amb el nom de TransC’sparencia, i que critica la gestió de la direcció d’Albert Rivera per ‘una falta total de democràcia interna’. Aquests moviments dels crítics i de Punset es manifesten tres mesos abans de l’assemblea general del partit, que es farà el mes de febrer. Hi ha mala maror a Ciutadans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any