12.04.2017 - 15:09
El 22% dels alumnes de Ciutat Vella suspenen les proves a sisè de Primària
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
La directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, Maria Truñó, i la tinent d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament, Laia Ortiz, han afirmat que la taxa d’escolarització de menors de tres anys a la ciutat és del 42,5%, mentre que el 2006 era del 32,9%.
Ho ha dit Ortiz durant la presentació del primer Informe Oportunitats Educatives a Barcelona 2016, que ha subratllat que aquest augment ha estat assumit majoritàriament per les guarderies municipals, que entre 2006 i 2016 han passat d’atendre el 8,9% dels nens al 20%, mentre que l’altre 22,5% el cobreixen les guarderies privades.
Ciutat Vella és el districte amb la taxa d’escolarització de menors de tres anys més baixa (26,7%), seguit de Nou Barris (37,4%) i Horta-Guinardó (35,5%), mentre que a Sarrià-Sant Gervasi i les Corts el 58% dels nens estan escolaritzats, per la qual cosa Truñó ha reclamat incrementar l’oferta pública i aplicar criteris d’equitat en l’accés a les guarderies, entre d’altres.
Els territoris amb menys places públiques de guarderies són Sarrià-Sant Gervasi (11,6%) i l’Eixample (13,7%), i la cobertura pública s’eleva fins a prop del 26% a Nou Barris i Sant Martí, la qual cosa indica que els districtes amb taxes d’escolarització més baixes són aquells en què, al mateix temps, les places públiques cobreixen millor la demanda.
Truñó ha observat que els criteris d’accés i els preus es consideren les principals barreres d’accés a les guarderies municipals, encara que el Govern municipal ha recordat que s’ha produït un augment “notable” en les bonificacions, que en el curs 2015-2016 van aconseguir 2.766 nens.
L’informe també apunta que les escoles públiques de la ciutat escolaritzen el 45% dels alumnes d’educació infantil de segon cicle, el 42% d’educació primària i el 36% d’educació secundària obligatòria, per la qual cosa la matriculació a la xarxa concertada és superior a totes les etapes, especialment a la secundària.
SEGREGACIÓ ESCOLAR
Ortiz ha destacat que l’alumnat socialment desfavorit no es distribueix de manera equilibrada en el conjunt de la xarxa escolar, sinó que es concentra en unes escoles i instituts determinats, un fenomen que el Govern municipal assegura que “incideix negativament en la qualitat del sistema educatiu”.
Aquest fenomen es pot observar a través de la distribució de la població estrangera als centres educatius –les dades indiquen que la xarxa pública està sobrerepresentada en totes les etapes educatives, especialment la secundària– i en la distribució de centres de màxima complexitat –a Ciutat Vella representen el 81,8% dels centres públics–.
RESULTATS EDUCATIUS
En relació a les proves realitzades a sisè de Primària, el 22% dels alumnes de Ciutat Vella no les supera, seguit de Nou Barris (19%), Sants-Montjuïc (16,8%) i Sant Martí (13,8%), una situació similar a la qual es produeix amb els resultats de les proves fetes a quart d’ESO, que a Ciutat Vella suspenen el 35,5% dels alumnes.
A l’educació postobligatòria, la major part dels estudiants opten pel batxillerat –uns 22.300 alumnes en el curs 2015-2016–, encara que en els últims deu anys els que opten per cursar un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) han passat de 9.000 a 12.000 matriculats, mentre que els Cicles Formatius de Grau Superior han augmentat de 13.700 a 22.100.
El 2015, el 73% dels alumnes que van demanar plaça de Formació Professional (FP) ho va fer en un centre públic, encara que aquests només van poder absorbir el 59% de les preinscripcions, per la qual cosa els centres concertats i privats –amb preus més elevats– van rebre “fluxos importants” d’estudiants, la qual cosa influeix en l’accés i continuació dels cursos.
Ortiz ha subratllat que a aquest fet cal afegir que la distribució dels centres públics, concertats i privats varia molt segons els districtes, i ha afirmat que a Gràcia i Sant Andreu no hi ha cap centre d’FP de titularitat pública.
