Editors independents. D'esquerra a dreta: Ricard Planas (Males herbes), Laura Huerga (Raig verd), Aniol Rafel (Periscopi) i Ramon Mas (Males herbes).

En aquests darrers deu anys, onze si comptem des del 2006, quan es va constituir el Grup 62, el món de l’edició en català ha viscut un trasbals digne d’estudi. La creació del Grup 62 va significar que els segells més importants en català en aquell moment (Edicions 62, Proa, Empúries, Columna) anessin a parar a unes mateixes mans, a les mans del Grup Planeta. Això va convertir el sector editorial català en un oligopoli, com li agradava de definir a l’editora de la Campana, Isabel Martí. En aquell moment, 7 de cada 10 llibres que s’editaven en català eren del Grup 62, que també tenia la majoria dels autors més coneguts i d’èxit i tots els grans premis literaris.

Durant aquesta dècada, ha fet fallida la gran distribuïdora de llibres en català, Arc de Berà, per incapacitat empresarial i, és clar, arran de la creació d’Àgora Solucions Logístiques per part del grup 62. També han nascut les plataformes digitals i han fet figa els primers intents de situar-se en el mercat del llibre digital dels editors catalans (ben intencionats uns –Edi.cat–,oportunistes uns altres –36L Books–).

L’editor Jordi Raventós d’Adesiara.

Aquesta és la dècada de la internacionalització de la literatura catalana, amb la fita i l’èxit de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 com a plataforma de llançament. I és també la dècada de la crisi ferotge del sector, que ha arrossegat llibreries històriques i editorials històriques, i ha fet caure en picat la facturació: de més del 40% en només cinc anys. Sembla que ja s’ha tocat fons i enguany comença a recuperar-se lentament.

Tanmateix, si un fenomen és remarcable i determinant en el món editorial en català és que durant aquesta dècada ha nascut el moviment revolucionari de les petites editorials independents. Un fenomen que ha pres posició enfront de l’edició monolítica i conservadora dels segells del Grup 62.

Ho explicava molt bé l’editora de Minúscula, Valeria Bergalli, en una de les taules rodones que va organitzar la llibreria Calders fa temps sobre els editors independents. Deia Bergalli: ‘Els grans grups editorials van començar a mostrar una tendència acusada cap a la literatura mainstream; i també les editorials de mida mitjana que van voler entrar en competència amb els grans grups. No hi havia propostes diferents, mancava una proposta forta d’algun segell que fes alguna cosa diferent.’ Moltes editorials petites van néixer amb aquesta motivació.

L’editor Ignasi Moreta, de Fragmenta Editorial.

Segurament, la primera vegada que es va visibilitzar el boom de les editorials petites independents en català, més enllà d’alguns articles a la premsa, fou el dia de Sant Jordi del 2013, quan la llibreria Documenta, encara amb seu al carrer de Cardenal Casañas de Barcelona, va dedicar el taulell de novetats de la Rambla als llibres d’una vintena d’editorials independents, en català (i també en castellà), que demostraven la varietat i la qualitat de les propostes.

Sota la llegenda ‘Nosaltres som els altres’, editors clàssics de llarga trajectòria, com Dalmau i Club Editor o la revista L’Avenç (que al 2006, sota el mateix històric segell, també va començar col·lecció editorial), convivien a la parada amb editors joves i atrevits com Labreu (de poesia), Blackie Books, Fragmenta (diàleg interreligiós); i aquests amb editors acabats de néixer, com Males Herbes, Periscopi i Raig Verd; segells erudits, com Adesiara i Ela Geminada; o més lleugers, com Alrevés (de novel·la negra).

El boom de les editorials petites independents ha donat una gran varietat de títols al mercat, de manera que la tendència a la uniformització i la manca de risc dels segells d’un mateix grup s’ha compensat amb la varietat en les aproximacions i punts de vista i interessos d’aquest eixam de petites editorials que avui encara no té aturador.

Editors i autors de Labreu.

I s’escau que enguany fan anys rodons dues tongades d’editorials: les que compleixen la primera dècada de vida, que són Labreu, convertida en editorial poètica de referència, que va celebrar l’aniversari fa pocs dies a l’obrador de l’Horiginal, espai per excel·lència dels joves poetes i de bona part dels poetes del seu catàleg (tot i que el segell es va crear el 2004, no va començar a editar amb regularitat fins al 2006); Fragmenta Editorial, dedicada a les obres de temàtica interreligiosa, que farà l’aniversari el dia 20 de maig amb el III Fòrum Fragmenta, a la Casa d’Espiritualitat de Sant Felip Neri; i Adesiara, que celebrarà la dècada el mes de desembre. I, per una altra banda, les editorials que fan cinc anys, Periscopi, Raig Verd i Males Herbes, s’han posat d’acord per fer la celebració conjuntament, avui, amb una festassa.

Què tenen en comú aquests segells? Com es complementen i com conformen un panorama editorial ric i divers? Tots gaudeixen d’una personalitat pròpia molt remarcable i prenen riscs a l’hora de publicar. Una part són segells especialitzats que troben el públic en aquest espai concret: poesia, ciència-ficció, assaig de pensament i religió, clàssics. També es dediquen a les recuperacions. I a oferir títols que fins ara no es trobaven en català.

Un altre camí important és el de les traduccions, en cerca d’autors que no necessàriament han de formar part de la cultura occidental, però que connecten amb el públic perquè fan una literatura de qualitat i de compromís. Periscopi, per exemple, ha traduït al català l’escriptor d’origen libanès Wajdi Mouawad, que amb Ànima ha aconseguit vendre més de deu mil exemplars. Raig Verd es va decantar per Svetlana Aleksiévitx abans no li donessin el premi Nobel i ara s’ha fixat en l’activista i escriptor africà Ngũgĩ wa Thiong’o.

Però, com diu l’editor Ramon Mas, de Males Herbes, perquè les editorials independents tinguin una estabilitat econòmica, els caldria obtenir almenys un èxit editorial cada any. I això, ara per ara, només és a l’abast de Periscopi.

A totes sis editorials, els hem demanat que ens fessin, sintèticament, un balanç d’aquesta trajectòria i les perspectives de futur. Ací les teniu:

Ester Andorrà, Labreu edicions
«A LaBreu Edicions, volem oferir llibres que estimem a lectors amb ganes de sorprendre’s i disposats a fer tries més enllà dels circuits habituals. La feina d’edició és artesanal. Comptem amb col·laboradors (traductors, correctors, il·lustradors) que fan una feina excel·lent. La tria de catàleg és absolutament personal. Ens guiem per les nostres passions i dèries. Procurem oferir una edició acurada i un disseny atractiu i llegidor que han creat una marca identificable. Dotze anys després del nostre començament, les col·leccions de LaBreu tenen visibilitat arreu del territori i els nostres llibres són valorats.

Vam començar una primavera amb un únic títol i vam anar creixent a poc a poc. Actualment publiquem 18 llibres l’any, repartits en tres col·leccions: alabatre (poesia), cicuta (narrativa catalana) i la intrusa (narrativa traduïda). Mirem de ser raonables en la quantitat de títols que fem cada any per donar espai als lectors i poder fer una edició lenta del llibre i afinar els mecanismes per a una bona promoció; perquè el llibre estigui viu el màxim de temps possible, tant a llibreries com a casa, i sobretot, al record lector. La nostra il·lusió és poder seguir el ritme actual de publicació, reeditar els nostres clàssics ad infinitum i escampar el plaer de lectures, mimant tant a l’escriptor com al lector. Som una casa petita amb la voluntat de seguir molts anys enriquint el panorama literari del país.»

Ignasi Moreta, editorial Fragmenta
«Quan vam fundar Fragmenta, l’assaig en català estava molt desatès i no hi havia cap editorial especialitzada en espiritualitat o religions que no fos confessional. Vam voler omplir aquest buit publicant llibres d’assaig rigorosos i llegidors per a lectors interessats en temes espirituals, filosòfics, antropològics, etc. També vam incloure, en el disseny inicial del projecte, una col·lecció anomenada ‘Sagrats i Clàssics’, on anem aplegant les millors obres que han donat les religions al món en edicions bilingües i traduccions directes de l’original. Més tard, vam incorporar-hi l’edició de l’obra completa de Raimon Panikkar, l’edició d’assaig en castellà i l’edició d’àlbums il·lustrats per a infants.

El balanç que fem d’aquests deu anys és molt positiu. Els lectors valoren el rigor de Fragmenta, el disseny acuradíssim de les edicions, la tria d’autors i títols… De cara al futur ens agradaria consolidar el camí emprès obrint-nos més a l’àmbit filosòfic i a disciplines afins. L’espiritualitat i les religions han estat el punt de partida temàtic de l’editorial, però voldríem que això no fos cap limitació.»

Jordi Raventós, Adesiara edicions
«Aviat farà deu anys de l’aparició d’Adesiara en el món editorial català. I nosaltres seguim fidels a la idea fonamental amb què va néixer aquest projecte i que, evidentment, volem mantenir en el futur: volem continuar essent una editorial petita i artesanal que aposta exclusivament pel llibre de qualitat en català, bé incorporant a la nostra cultura algunes de les obres clàssiques més rellevants de la literatura universal, bé recuperant certs títols fonamentals de la nostra literatura que han estat inexplicablement desatesos durant anys. Tot i les prediccions malastrugues que vam sentir a l’inici, el fet és que, en aquests deu anys, hem augmentat el nombre de títols que publiquem anualment de 8 (2008) a 14 (2016) i hem augmentat també la facturació. Creiem que els 117 títols que hem publicat fins avui han aconseguit un cert reconeixement entre els lectors i han omplert alguns buits, de vegades flagrants, que hi havia a les nostres llibreries en el terreny dels clàssics.»

Laura Huerga, editorial Raig Verd
«Els cinc anys de Raig Verd han estat interessants, complexos però gratificants. Hem guanyat premis importants, el primer llibre de narrativa, A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker, va guanyar el premi Llibreter. I el primer d’assaig Temps de segona mà va guanyar amb la seva autora, Svetlana Aleksiévitx, el premi Nobel. No són els nostres autors més venuts tot i els premis. Jean Echenoz, amb els quatre llibres que li hem publicat, és el més venut de Raig Verd i 14 és el llibre més venut de tots.

En cinc anys hem augmentat les tirades i hem consolidat el prestigi de l’editorial. Hem fidelitzat lectors que busquen els nostres llibres amb ambicions diverses, però amb la curiositat en les propostes que fem i amb l’interès d’acompanyar el nostre catàleg perquè els agrada això que fem. Ens sentim il·lusionats i motivats perquè el futur de Raig Verd sigui cada vegada més compromès i estimulant.»

Aniol Rafel, editorial Periscopi
«Ara fa cinc anys, quan encara no havíem nascut i observàvem la realitat editorial del nostre país, la ingent quantitat de llibres que maldaven per ocupar un lloc a les taules de novetats de les llibreries feia patent que calia tenir motius molt poderosos per a llançar-se a l’aventura d’arribar als lectors. Les nostres propostes eren títols de narrativa contemporània de qualitat literària inqüestionable que o bé no es trobaven en català (com el cas paradigmàtic de David Foster Wallace) o bé eren veus narratives que trobàvem important que poguessin arribar en condicions als lectors (com els casos de Wajdi Mouawad i Joan Benesiu, entre d’altres).

Després de cinc anys, fem balanç i veiem trenta-un títols publicats, quaranta-una reimpressions, dos premis Llibreter, un premi Crexells i, sobretot, molta complicitat, molta feina ben feta, molts lectors que han fet seu el catàleg. Teníem l’objectiu d’aportar experiències lectores plenes en la nostra llengua, d’ajudar a fer saber que es pot llegir literatura de primer nivell en català, i creiem que podem estar orgullosos del que ja hem aconseguit durant aquests anys. Continuarem editant i publicant amb cura i passió, perquè tenim l’objectiu indissimulat que es llegeixi més i millor. Perquè el camí recorregut ha valgut la pena, però volem arribar encara més lluny.

Ramon Mas, editorial Males Herbes:
«Els primers cinc anys de l’editorial Males Herbes tenen trampa, perquè amb els dos de la revista que teníem abans de començar ja havíem fet força feina de base, sobretot pel que fa a conrear un planter d’autors i a definir la línia literària que volíem seguir. El salt al món del llibre ens havia de servir per a fer créixer aquella idea d’un cànon narratiu no-realista amb denominació d’origen, i creiem que en aquest sentit hem aconseguit consolidar la proposta; en part gràcies a l’aparició d’una nova generació de narradors molt allunyats del realisme social que sempre havia dominat la literatura catalana, i en part gràcies a algunes recuperacions que ens ajudaven a demostrar que teníem precedents (La rara anatomia dels centaures, de M. A. Riera o La barca d’Isis, de Joan Oller). També, evidentment, a la publicació amb comptagotes d’algunes obres que no podien no existir en català (com Bressol de gat de Kurt Vonnegut, o Nosaltres de I. Zamiatin). En aquest sentit, sabem que ens queda molta feina per fer, però això, saber que tot just acabem de començar, és el més engrescador de tot.

Darrerament hem ampliat tímidament els nostres registres, obrint-nos tant al còmic, com al teatre literari i a la no-ficció. Esperem durant els pròxims anys poder afermar aquestes noves vies sense perdre de vista els tres pilars que sostenen el nostre catàleg, que són la sàtira, la contracultura i la temàtica fantàstica. També esperem començar a publicar traduccions amb molta més assiduïtat. De moment, amb vista a final d’aquest 2017, tenim preparades una novel·la de Ray Bradbury i un recull de l’escriptor grec Nikhos Khouliaràs.»

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]