Ortiga.
Ortiga

L’ortiga, la magrana, les llavors del lli… Són només alguns exemples d’allò que la nutricionista Carla Zaplana anomena superaliments. Zaplana és autora dels llibres ‘Els sucs verds‘ i ‘Superfoods‘, tots dos entre els més venuts aquest Sant Jordi. ‘Són uns aliments amb un alt nivell nutricional que, en molt poca quantitat, ens aporten moltes vitamines i minerals’, explicava Zaplana en aquesta entrevista a VilaWeb. Molts dels superaliments són exòtics i originaris de terres llunyanes, com ara la selva amazònica, Llevant o el continent asiàtic, i costen de trobar. Però també n’hi ha molts que són autòctons, del nostre país, malgrat que, darrerament, els haguem eliminat de la nostra cuina quotidiana. Hem parlat amb ella per a elaborar la llista dels deu principals superaliments de casa nostra i saber-ne les propietats:

  1. Vegetals de fulla verda.
    Dins els vegetals de fulla verda, s’hi inclouen aliments tan comuns a la nostra alimentació com l’enciam, els espinacs o les endívies. Són un dels aliments més nutritius del planeta, són fàcils de pair i contenen grans quantitats de vitamines i minerals. Zaplana explica que el color verd n’indica que tenen una proporció alta de clorofil·la, un fitoaliment amb efectes antioxidants que ajuda a mantenir les cèl·lules en molt bon estat i a evitar que es deteriorin. ‘Com més verds són els vegetals, més clorofil·la contenen i, per tant, més propietats antioxidants.’ La millor manera de menjar-nos-els, per a no perdre’n cap propietat, és sense cuinar-los, és a dir, crus, o bé en amanides o bé com a acompanyament d’ altres plats.
  2. Ortiga.
    L’ortiga és una planta que creix freqüentment als jardins, boscs i marges del nostre país, però sovint menystinguda i amb mala reputació perquè és invasiva i urticant. La coïssor és causada per l’àcid fòrmic que té als pèls del tronc i de les fulles, que és la mateixa substància química que hi ha a les picades d’abella. Malgrat això, l’ortiga ha estat, durant segles, una planta considerada medicinal, i és utilitzada amb aquesta fi des de les èpoques grega i els romana antigues. A casa nostra ha estat cuinada també durant molts anys, especialment a l’època medieval, en infusions, cremes, sopes i truites o, fins i tot, arrebossant-ne les fulles, però darrerament ha desaparegut de les nostres cuines. Pel que fa al terreny nutritiu, les fulles d’ortiga són molt riques en ferro, calci, potassi i vitamines C i A. Tenen propietats depuratives i antihistamíniques, potencien l’activitat hepàtica i es fan servir per a tractar l’artritis, l’anèmia, el reumatisme, la fatiga, la caiguda de cabells, els desequilibris menstruals i les alteracions de la pell. L’arrel d’ortiga, a més, té la propietat d’incrementar els nivells de testosterona, cosa que afavoreix el desenvolupament dels músculs, el funcionament cerebral i l’activitat sexual. És, de fet, un dels aliments més afrodisíacs de casa nostra. És important de recollir la planta amb guants per a evitar la urticària. Un cop cuinada i sotmesa a altes temperatures, encara que sigui un sol minut al vapor o fent-la bullir amb aigua, deixa de picar.
  3. Pol·len d’abella.
    El pol·len d’abella, com altres aliments apícoles –la mel o el pròpoli, per exemple– és un dels aliments més nutritius i ha estat utilitzat durant mil·lennis. De fet, ja se n’esmenten les propietats a la Bíblia i l’Alcorà. És un dels aliments més complets de la natura. Conté un 25% d’aminoàcids, que són els precursors de les proteïnes, més que no pas la carn de vedella. Presenta una gran varietat de vitamines (A, B, C, D i E) i d’enzims i una seixantena de minerals diferents. Així mateix, conté antioxidants de la família dels carotenoides, colina i àcids grassos i nucleics. El pol·len d’abella es pot trobar fàcilment en forma de grànuls que es poden afegir a iogurts, batuts, sucs o postres de tota mena. Zaplana explica que és especialment recomanable per a esportistes d’elit perquè significa una autèntica injecció d’energia directa i accelera la recuperació després de grans esforços. Per aquest mateix motiu, és també molt indicat en èpoques de fatiga o per a la recuperació després d’haver passat un refredat. A més, agilita la digestió i, segons Zaplana, hi ha força estudis que demostren que frena els signes de l’envelliment.
  4. Magrana.
    La magrana és un dels superaliments autòctons per excel·lència i un dels més coneguts. Habitual en postres i aperitius, té un contingut alt de fibra, antioxidants tanins i polifenols que ajuden a controlar la pressió sanguínia i el colesterol. Estudis científics han provat que inhibeix el creixement de cèl·lules cancerígenes. A més a més, conté grans quantitats dels aminoàcids essencials, de vitamina C, de zinc i de fitoquímics que li atorguen propietats antioxidants i antiinflamatòries.
  5. Fruites silvestres.
    Un dels superaliments més reconeguts i de moda darrerament és el camu-camu perquè conté trenta vegades més vitamina C que la taronja. Però el camu-camu és una fruita de l’Amazones que al nostre país no és fàcil de trobar en la forma original: a Europa es comercialitza en pols liofilitzada. Tot amb tot, al nostre país hi ha fruites silvestres que tenen propietats semblants i també nivells molt alts de vitamina C. El millor exemple són les fruites del bosc: els gerds, les móres o els nabius. Totes contenen més vitamina C que la taronja i són excel·lents antioxidants. Això sí, perquè no perdin cap benefici, cal menjar-se-les fresques i crues.
  6. Herba de blat.
    Per Zaplana, l’herba de blat és un dels superaliments més potents del planeta. Utilitzat sovint com a depuratiu i purgant per a gats i felins en general, és encara poc popular en la dieta humana. En canvi, el seu contingut en clorofil·la, superior al 70%, el converteix en un dels aliments més alcalinitzants, depuratius i antioxidants coneguts fins ara. Aporta tots els grups de vitamines i aminoàcids, a més d’enzims i minerals, s’ha demostrat sorprenentment eficaç a l’hora de revertir malalties com la diabetis o el càncer i neteja l’organisme de toxines i metalls pesants. La podem trobar en forma de pols deshidratada, un format que manté bona part de les seves propietats, però la millor manera de consumir-la és ben fresca, acabada d’esprémer. Podem afegir-la a sucs, amanides, guisats i postres. A més, tot i que sembli mentida, l’herba de blat no conté gluten i, per tant, és apta per a celíacs. El germen, que és el que conté la proteïna del gluten, es manté a la llavor del blat i allò que mengem és només l’herba.
  7. Llavors de lli.
    Darrerament, s’ha parlat molt de les llavors de xia, anomenades reines de l’omega 3, que són originàries de Mèxic i Guatemala i que podem comprar al nostre país sense gaire dificultat. Però a la conca del Mediterrani en tenim un equivalent perfecte: les llavors de lli. Igual que les llavors de xia, les llavors de lli són un dels aliments més rics en omega 3 i en omega 6 del planeta, que aporten importants efectes antioxidants i antiinflamatoris. A més, contenen molta fibra soluble i insoluble (nou grams per a cada ració de trenta grams), motiu pel qual també ajuden a regular el trànsit intestinal i els nivells de colesterol a la sang. Les podem afegir a sopes, batuts o amanides i les podem utilitzar en l’elaboració de salses de tota mena, car són bones espessidores. Això sí,  cal tenir en compte que l’intestí humà és incapaç de digerir-ne la pell i, per tant, expulsarà les llavors senceres sense haver-se beneficiat de les seves propietats si en les mengem senceres. Per això, abans de consumir-les, cal moldre-les.
  8. Llavors de cànem.
    Tot i el que es pugui pensar, les llavors de cànem no tenen propietats psicotròpiques i el seu consum, segons que explica Zaplana, en un control de drogues o d’antidopatge, en cap cas donaria un resultat positiu. Ben al contrari: són una gran font de proteïnes vegetals i vitamines i són fàcils de digerir. Igual que les llavors de lli, també tenen un elevat contingut en àcids grassos omega 3 i omega 6, cosa que els atorga propietats antioxidants i les fa molt aconsellables per a prevenir malalties cardiovasculars. És un aliment molt recomanable per a qui no consumeix productes animals o per a qui, senzillament, està preocupat per si pren prou proteïnes. Les llavors de cànem també contenen nivells elevats de quatre minerals molt necessaris per als teixits musculars i l’estructura òssia: el fòsfor, el potassi, el magnesi i el calci. Podem afegir-les a qualsevol mena de plat.
  9. Algues.
    Uns dels superaliments més en auge a tot el món són les algues, entre altres motius perquè contenen nivells molt elevats de iode, estimulador de la glàndula tiroïdal, i perquè tenen propietats alcalinitzants per a la sang. Amb tot, sovint associem les algues a la cuina japonesa o oriental, i si bé és cert que al nostre país no hi ha una tradició prou documentada de l’ús d’algues, Zaplana explica que en indrets de mar, com les Balears, s’han utilitzat per al consum humà des de fa anys. N’és un exemple la salicòrnia, coneguda com ‘espàrrec de mar’. A Menorca, per exemple, sovint s’utilitza per a acompanyar plats de peix, calderetes i arrossos. La salicòrnia té moltes de les propietats de la major part de les algues i, a més, té una textura cruixent i un intens gust de mar i d’aigua salada que sol captivar els paladars més fins. A la família de les algues també hi podem incloure el plàncton marí, una microalga unicel·lular responsable ni més ni menys que de la meitat de l’activitat fotosintètica del planeta. Té propietats antivirals, antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques i menjar-ne és equivalent a rebre una immediata injecció d’energia i de proteïnes. Es pot trobar en pols o en gotes sublinguals, però aquesta segona opció és una via d’absorció més eficaç. Zaplana explica que és bo prendre’n de manera progressiva, començant amb una gota al dia i elevant la dosi fins a tres, al cap d’uns quants dies, si s’ha tolerat bé. Finalment, Zaplana destaca l’espirulina, una microalga que es troba en llacs i oceans de tot el món. És, novament, un superaliment explosiu, ple d’energia, de clorofil·la, de proteïnes i de minerals. Conté, per exemple, catorze vegades més ferro que la carn de vedella. L’espirulina és, de fet, un superaliment reconegut per les Nacions Unides que s’utilitza per combatre l’anèmia i la malnutrició en contextos d’emergència humanitària. La podem trobar en càpsules o en pols. En aquest segon format es pot afegir a tota mena de plats, guisats, amanides, sopes o postres.
  10. Aigua de mar.
    Per acabar, a la llista dels millors superaliments autòctons, no hi podia faltar quelcom tan elemental i, a la vegada, sorprenent com l’aigua de mar. Zaplana recorda que l’aigua de mar conté tots els minerals de la taula periòdica i que va ser l’origen de la vida. ‘Sempre s’ha dit que banyar-se al mar té efectes molt curatius, no? Doncs és que l’aigua de mar té propietats medicinals interminables’, diu. És desinfectant, és laxant, combat l’acidesa de l’estómac… La podem comprar embotellada o agafar-la directament nosaltres, sempre que no tinguem cap desguàs, port o desembocadura de riu a la vora. La seva salinitat, explica Zaplana, hi fa impossible la supervivència de patògens humans. La dosi recomanada diària és de 30 mil·lilitres, l’equivalent a una copeta de licor. La podem prendre directament o diluïda amb aigua dolça, però la millor manera de fer-ho és, per Zaplana, barrejada amb suc de llimona, cada matí. I en dejú. Les nostres cèl·lules ho agrairan.

 

 

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]