L'escriptor Wajdi Mouawad, al CCCB.

Identitat, exili, desarrelament, memòria, recerca dels orígens, responsabilitat i violència marquen amb ferro roent l’obra de Wajdi Mouawad. L’editor de Periscopi i de Mouawad al català, Aniol Rafel, ens explica com va entrar en l’obra d’aquest escriptor libanès establert al Quebec i per què ara n’edita un volum que recull les quatre obres teatrals de l’autor: Litoral, Incendis, Boscos, Cels. El llibre, que arribarà a les llibreries el 13 de març, coincideix amb l’estrena de l’obra Boscos, el 29 del mateix mes a la Biblioteca de Catalunya, per la companyia La Perla 29, que ha estrenat a Barcelona tot el teatre de Mouawad. L’edició conté un pròleg del director teatral Oriol Broggi i un postfaci de la traductora Anna Casassas. La traducció d’aquestes peces és obra de Cristina Genebat i Raimon Molins. Llegiu-ne un fragment.

Així s’explica l’editor Aniol Rafel:

Quan Wajdi Mouawad truca a la porta

El primer cop que vaig sentir parlar de Wajdi Mouawad va ser quan un parell d’estudiants de traducció, en Pau i la Gemma, van posar-se en contacte amb l’editorial, que aleshores tot just feia les primeres passes, per transmetre’ns la seva fascinació per un autor d’origen libanès que havien descobert. Poc després vaig ser un dels afortunats que vaig poder veure Incendis al teatre Romea, on feia poc que La Perla29 havia començat a representar-la. Va ser una de les experiències teatrals més intenses que recordo i va confirmar-me que tenia al davant un autor i una obra excepcionals. En arribar a casa em vaig dedicar a investigar sobre Wajdi Mouawad i vaig trobar que feia poc que havia publicat una novel·la que estava rebent molt bones crítiques. Vaig llegir-la (devorar-la), i l’impacte, el xoc, la commoció, es va repetir. Tan aviat com vaig poder, doncs, la vaig contractar i vaig encarregar-ne la traducció a l’Anna Casassas. Mesos després l’edició en català d’Ànima es convertia en una realitat que va marcar un abans i un després per a l’editorial. El fenomen Mouawad havia començat.

Lectors i més lectors anaven quedant commocionats per una lectura intensa, bestial, dura i bellíssima. I enmig de tot plegat, el premi Llibreter. I més gent que s’apropa a Mouawad i no en surt indemne. Com no en surt indemne qui s’acosta a les seves obres representades sobre un escenari. Suposo que per això en una de les primeres converses que recordo amb l’Oriol Broggi de seguida em va suggerir que considerés la publicació de les seves peces teatrals. La idea, però, topava amb un dels grans prejudicis del sector editorial, que diu que el teatre no es llegeix. Però la proposta va trobar terra adobada. De manera que, quan temps després, des de La Perla29 em van explicar que tenien previst representar Boscos, l’única de les quatre obres que encara no s’ha estrenat a Catalunya, i em preguntaven si seria una bogeria que publiquéssim la tetralogia, des de Periscopi de seguida vam decidir-nos-hi. Enteníem que havíem de posar a disposició del lector en català un volum amb els quatre títols amb què Mouawad ha adquirit el renom internacional. Entre altres coses perquè, tal com explica l’Oriol Broggi al pròleg: «La força del que està escrit en aquestes pàgines és tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades amb una brutalitat inaudita al cor de qui les llegeix.» Boscos s’estrena a la Biblioteca de Catalunya el pròxim 29 de març. La sang de les promeses, el volum que inclou Litoral, Incendis, Boscos i Cels, el podreu trobar a llibreries a partir del dilluns 13.

Aniol Rafel

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]