06.03.2017 - 14:13
“Com a dramaturg, estaria encantat que Trump governés Espanya, perquè m’afilaria la dentadura”
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
Albert Boadella estrenarà aquest dimecres 8 de març als Teatros del Canal ‘El sermón del bufón’, un espectacle en el qual el dramaturg reflexiona sobre diferents arts i realitats de la societat, entre les quals s’inclou la situació actual de Catalunya, on “hi ha un conjunt important de ciutadans que estan malalts mentals”.
Així ho ha explicat Boadella en roda de premsa per presentar aquesta obra, culpant els dirigents catalans de “induir a la paranoia”.
“És la patologia més senzilla de transmetre, crear paranoics és molt fàcil: uns desvergonyits han jugat amb els sentiments d’arrelament de la gent i ha funcionat”, ha lamentat.
De fet, el director teatral ha arribat a comparar aquesta inducció a la paranoia amb l’actuació dels dirigents alemanys en els anys 30, abans de la II Guerra Mundial: “Van convertir una societat culta en una societat menyspreable que va arribar als límits als quals va arribar. Que els catalans estiguin paranoics amb la resta d’espanyols no té cap justificació”, ha assenyalat.
‘El sermón del bufón’ compta amb guió i direcció de Boadella i suposa el seu retorn per primera vegada als Teatros del Canal, després de vuit anys exercint com a director.
L’obra, que estarà un total de quatre dies consecutius i ja té totes les entrades esgotades, parteix de la idea de portar a escena un text que en principi anaven a ser unes conferències.
Boadella ha explicat que no es tracta d’un ajust de comptes amb ningú”, si bé fa un repàs a la seva trajectòria vital en la qual surten noms com els de Jordi Pujol o el Rei emèrit Joan Carles.
“M’hauria encantat ser bufó si Joan Carles I hagués tingut tall, perquè és un ‘cachondo’ i hauria donat molt de si”, ha comentat amb humor.
Respecte a Pujol –a qui ha qualificat com a “capo mafiós”– ha explicat una anècdota sobre un dels seus fills que rebia classes d’expressió del dramaturg en “una escola fatxenda”: “Era un alumne insuportable, no parava de causar molèsties i li vaig demanar que sortís de classe. Com que es negava, li vaig donar dues bufetades, però crec que li hauria d’haver pegat més fort”, ha afirmat.
LES “ENGANYIFES” DE L’ART
L’actor ha estat preguntat també per altres líders com el president dels Estats Units, Donald Trump, de qui ha arribat a assegurar que li hauria “encantat” que arribés a governar Espanya perquè, com a dramaturg, s'”afilaria la dentadura”.
“Per als titellaires és una sort tenir dirigents tan radicals, encara que per als ciutadans sigui una putada”, ha ironitzat.
“La maldat és teatral, som com corbs que aprofitem les calamitats que la societat ha hagut de sofrir. No podem justificar la sàtira, però el que ens mou és aquest espectre de maldat amb personatges sòrdids i brutals. Mira Hitler i el que ha donat de si”, ha justificat.
La reflexió de Boadella arriba al món de l’art, on diu que hi ha “unes enganyifes impressionants”: “S’intenta acomplexar els incauts amateurs que s’apropen a ell. Quan algú diu que és artista contemporani em moro de riure Però quina altra cosa pots ser sinó? Hi ha art bo i dolent i, per mi, el que ha de fer interessar els espectadors”, ha incidit.
TEATRE “ANTISECTARI”
Respecte a la decisió de l’Ajuntament de Madrid de canviar els noms de les sales Max Aub i Fernando Raval del centre Matadero, s’ha mostrat a favor: “Cal tenir molta cura amb posar noms contemporanis a sales, cal esperar, no és com amb Lope de Vega o Molière. Per exemple, el nom de Fernán Gómez també em sembla inadequat, no perquè no té simpatia, però no hi ha justificació suficient”, ha lamentat.
Així mateix, ha defensat la seva tasca al capdavant dels Teatros del Canal, recordant que va proposar una programació “antisectària”: “Els artistes tenim tendència a construir una secta al voltant, però jo vaig actuar més de gestor que com a artista. Vaig fer un teatre pensant en tots, no només en els meus gustos, perquè eren diners públics i els impostos són una cosa molt important i el més democràtic que existeix”, ha conclòs.
