01.11.2014 - 06:00
El govern de la Generalitat no s’ha quedat pas de braços plegats per la impugnació de la votació del 9 de novembre per part del govern espanyol. El president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar ahir que el govern ha encarregat als serveis jurídics que estudiïn la presentació d’una denúncia contra el govern espanyol per abús de poder i de dret i per impedir l’exercici d’una competència pròpia com és el foment de la participació ciutadana. Mas va informar que el govern acabarà de completar l’operatiu i la logística del 9-N.
El president de la Generalitat també va anunciar que es reserva la possibilitat de convocar d’urgència el Pace Nacional pel Dret de Decidir la setmana vinent, en cas que ho consideri necessari.
Mas va denunciar que el govern espanyol actuï de manera ‘impròpia i maldestre, fent un paper que no li toca’. Va recordar que el 14 d’octubre, quan va anunciar que no s’aplicaria el decret del 9-N però que se seguiria endavant amb un procés participatiu, el govern espanyol ‘va fa escarni’ d’aquella decisió, però que quinze dies després, han acabat presentant un recurs al Tribunal Constitucional espanyol.
El president de la Generalitat va criticar l’executiu de Rajoy perquè ‘pretén crear confusió i por a la gent’ i també ‘pretén desprestigiar el procés català a nivell internacional’. En aquest sentit, Mas va dir: ‘m’agradaria fer una crida a la població catalana perquè el 9 de novembre donem tots una gran lliçó de democràcia i de civisme el 9 de novembre’, participant en la votació de manera multitudinària. Va demanar que des de Catalunya es doni ‘un missatge potent i nítid de civisme i democràcia’.
Artur Mas va voler subratllar que el procés participatiu del 9 de novembre ‘no és un referèndum encobert’, sinó que ‘és un procés de participació totalment al descobert’. Va explicar que és públic on seran els i que tothom pot saber on li toca votar.
El govern espanyol impugna el 9-N
Amb el dictamen (pdf) que va aprovar dijous el Consell d’Estat, el govern espanyol va presentar ahir el registre del Tribunal Constitucional espanyol un recurs d’inconstitucionalitat contra el procés participatiu del 9 de novembre a Catalunya. Ho va anunciar la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va dir que demanaven al TC que suspengués ‘les actuacions de la Generalitat i qualsevol actuació de preparació del 9-N, tant les ja fetes com les que es vulguin fer’.
La vice-presidenta espanyola ha assumit els arguments del Consell d’Estat contra el 9-N: la data, la pregunta, les paperetes i les urnes són les mateixes que les de la primera consulta suspesa pel TC. ‘És un procés sense cens, menat pels qui volen un resultat concret, amb voluntaris instruïts, que s’encarregaran de tot el funcionament. I tot això perquè la Generalitat pugui eludir les seves responsabilitats.’
L’objectiu del govern de Rajoy, va dir, és evitar un ‘frau de llei’, protegir la democràcia d’una ‘perversió’ dels fonaments i també protegir els funcionaris que, segons que va denunciar, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat en ‘la intempèrie legal’. També va afegir que s’havia organitzat ‘sense base legal ni garanties legals bàsiques’ amb uns voluntaris ‘captats i instruïts’ que es dedicaran a comptar i proclamar els resultats.
‘La Generalitat ja ha vulnerat prou els drets dels catalans. Recorrem contra aquest procés de consulta no únicament perquè és contrari a la llei, sinó perquè també vulnera els seus drets’, va afegir Sáenz de Santamaría.
Dimarts, ple del TC
El ple del Constitucional abordarà el recurs en la reunió ordinària dels dies 4, 5 i 6 de novembre. Si la petició va acompanyada d’una apel·lació expressa a l’article 161.2 de la constitució, com va passar en el recurs contra el 9-N original, l’admissió a tràmit implicaria la suspensió dels actes impugnats, tot i que en aquesta avinentesa no hi ha cap document, ni llei ni disposició en què pugui recaure la suspensió.
El govern espanyol assumeix els arguments del Consell d’Estat, que assegura que l’ús dels voluntaris per al 9-N ‘eleva, si és possible’, la gravetat dels ‘vicis d’inconstitucionalitat’ de la consulta perquè ‘omet garanties constitucionals elementals’. També adverteix que la impugnació de la consulta alternativa ‘ha de delimitar amb especial cautela l’àmbit de la suspensió derivat de l’article 161.2 de la Constitució’, de manera que l’estengui ‘no tan solament a les actuacions de qualsevol naturalesa —material o jurídica, normativa o no normativa— que ja s’han fet fins ara’, sinó ‘a qualsevol altra actuació que en futur pugui dur-se a terme en relació a aquest procés’.
El dictamen considera que el procés de participació conté ‘un vici d’inconstitucionalitat sigui quin sigui l’objecte del procés’ i adverteix que el fet que el president de la Generalitat i el govern no hagin aprovat cap decret de convocatòria ‘no impedeix pas d’apreciar l’existència d’un acte jurídic administratiu de convocatòria ja formalitzat’.
Acusa Mas de voler ‘eludir’ la suspensió
A més, afirma que ‘s’evidencia un propòsit d’eludir el control de la jurisdicció constitucional tant en l’àmbit de la suspensió de la consulta ja decretada —que en l’objecte i en els elements essencials considera substancialment idèntica a la que ara s’impugna— com respecte dels procediments que el govern espanyol pretengui presentar davant el procés de participació’.
Per sustentar aquests arguments, el Consell d’Estat recull declaracions públiques del president de la Generalitat que va afirmar que ‘en essència és el mateix si per essència entenem locals oberts, urnes a les meses, milers de meses i que tots els que puguin votar la pregunta acordada ho podran fer’.
Segons el Consell d’Estat, en aquestes declaracions del president ‘i en declaracions similars que tant ell com diverses autoritats de la Generalitat han fet des d’aleshores, es posa de manifest un propòsit no dissimulat, sinó explicitat de manera oberta i pública no solament d’eludir la suspensió ja decretada pel Tribunal Constitució, sinó d’evitar futures impugnacions del govern’ espanyol.
El govern català és ‘conscient’ de la ‘antijuridicitat de la seva conducta’
També considera que aquesta manera d’actuar posa de manifest que les autoritats catalanes són conscients de la ‘antijuridicitat de la seva conducta’ i, pel que fa als efectes de la impugnació, ‘s’acredita la identitat entre la consulta suspesa i la que ara, sota un nom diferent, es vol fer’.
‘La identitat substancial de tots dos supòsits testimonia que la convocatòria d’un denominat procés de participació del 9 de novembre i les actuacions de tota mena —no solament materials, sinó també jurídiques, i fins i tot normatives— que la Generalitat empara i realitza per a dur-lo a terme, vulneren la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional’, diu el text.
La participació de voluntaris ‘agreuja’ la inconstitucionalitat
El Consell d’Estat també aborda la participació dels voluntaris per a fer la consulta alternativa i apunta que el fet que el procés es vulgui fet amb l’ajuda d’aquestes persones, a més del fet que les persones cridades a participar no siguin totes les inscrites al cens electoral, sinó que ho facin voluntàriament en un ‘fitxer de participants’, ‘lluny d’atenuar els vicis d’inconstitucionalitat de què pateix el procés eleva, si és possible, la gravetat’ d’aquesta inconstitucionalitat.
Segons el Consell d’Estat, per aquesta via ‘s’ometen algunes de les més elementals garanties constitucionals’ referents al ‘dret fonamental de participació política’, i concretament ‘la neutralitat dels responsables del procés i la prèvia determinació de l’univers de les persones cridades a votar’.
‘S’imputa a Catalunya una manifestació de voluntat orientada en un sentit’
El fet que no s’atenguin aquestes garanties, continua el dictamen, ‘atempta contra la llibertat i igualtat del sufragi que és regla habitual en qualsevol sistema democràtic’. D’aquesta manera, ‘s’imputaria al poble de Catalunya una manifestació de voluntat modelada i orientada en un determinat sentit per les autoritats públiques convocants’.
Preveu que Mas signi un decret a última hora
El Consell d’Estat també preveu la possibilitat que el president de la Generalitat, Artur Mas, signi un decret de convocatòria hores abans del 9-N. Segons aquest organisme, aquest decret ‘no podria atorgar cobertura jurídica a un procés que no compleix les exigències mínimes previstes per l’ordenament constitucional’ ni tampoc ‘justificar l’actuació i excloure la responsabilitat de les autoritats convocants d’aquest procés’.
Adverteix que qualsevol invocació d’un hipotètic decret de convocatòria als marcs jurídics preexistents, en referència a la competència de la Generalitat en matèria de participació ciutadana, en el títol III de la llei de consultes —que no ha estat ni suspès no objecte de recurs— no podria tampoc legitimar el procés.
Per aquest motiu adverteix a l’executiu de Rajoy que la impugnació ‘ha de delimitar amb cautela especial l’àmbit de la suspensió derivat de l’article 161.2 de la Constitució’ i demana que l’estengui ‘no únicament a les actuacions de qualsevol naturalesa —material o jurídica, normativa o no normativa— que ja s’han fet fins ara, sinó a qualsevol altra actuació que en el futur pugui dur-se a terme en relació amb aquest procés’.
Unanimitat en la impugnació
Els vuit membres de la comissió permanent del Consell d’Estat espanyol i el seu president, José Manuel Romay de Beccaría, van aprovar el dictamen per unanimitat. Quan va sortir de la reunió, un d’aquests membres, el jurista Miguel Rodríguez-Piñero va dir que el Consell d’Estat ‘resta subjecte a la seva pròpia doctrina’ i per tant no pot canviar de criteri ‘a cada moment’. Feia referència al dictamen que ja va emetre el 28 de setembre sobre el 9-N original, en què també va avalar per unanimitat el recurs davant del Tribunal Constitucional.
Rodríguez-Piñero va apuntar també que la base del dictamen i un dels arguments que previsiblement utilitzaria el govern espanyol en el recurs era el fet que la pregunta de la consulta alternativa fos la mateixa que la del 9-N original. ‘Podeu comparar l’una pregunta amb l’altra i en veureu les semblances i divergències’, va dir.
El Consell d’Estat és presidit per l’ex-ministre de Sanitat del primer govern d’Aznar, José Manuel Romay de Beccaría, i la comissió permanent és formada per vuit membres i presidida per l’ex-ministre de Justícia, Landelino Lavilla. Alguns dels seus membres són Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, redactor de la constitució; Miguel Rodríguez-Piñero, ex-president del Tribunal Constitucional; Fernando Ledesma, president del Tribunal Suprem; i María Teresa Fernández de la Vega, ex-vice-presidenta del govern espanyol. Aquesta permanent és la mateixa que el dia 28 de setembre ja va aprovar per unanimitat els dos dictàmens amb què el govern espanyol va impugnar el 9-N original davant el Tribunal Constitucional.
Rajoy insisteix que el 9-N ‘no compleix les condicions democràtiques’
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va fer referència dijous al dictamen de consell d’estat durant una compareixença a la Moncloa amb la presidenta de Xile, Michelle Bachelet. Per Rajoy, el 9-N —que ha qualificat de ‘pseudo-consulta’— ‘no compleix les condicions democràtiques’, ‘no té cens, ni llei que l’empari, ni llei que vetlli per la seva neutralitat, ni sabem qui són els membres de les meses’. Rajoy va insistir a dir que ‘la llei s’ha de complir’ i que per sobre d’aquesta ‘no hi ha res’.
El president de la Generalitat reacciona a la nova impugnació del 9-N en una entrevista a VilaWeb: ‘Han traspassat la línia del ridícul. Deuen tenir molta por’
In English Artur Mas: ‘The Spanish government has crossed the threshold of the ridiculous’
