14.10.2013 - 06:00
El complex educatiu de l’antiga Universitat Laboral de Tarragona es va omplir ahir per a la gran cerimònia de la conferència episcopal espanyola en què es van beatificar 522 ‘màrtirs del segle XX’, la majoria morts durant la guerra del 36-39. L’acte va anar envoltat de controvèrsia i crítiques. Entitats laiques i també religioses van retreure a l’Església que no hagués demanat perdó pel seu suport al franquisme i que ahir només reconegués un dels bàndols. L’acte també fou criticat pel component espanyolista.
[Els capellans no franquistes que l’Església no ha volgut beatificar: Sacerdots i creients cristians assassinats durant la guerra, però que no eren franquistes no van formar part de la multitudinària beatificació. Us n’oferim la llista]
El representant del Vaticà a les beatificacions de Tarragona, el cardenal Angelo Amato, va dir que aquests màrtirs havien estat ‘víctimes d’una radical persecució religiosa que es proposava l’extermini de l’Església’. Enmig de la polèmica i les crítiques per l’enaltiment d’uns morts i l’oblit d’uns altres, l’emissari del papa Francesc va voler insistir que l’Església no cercava pas culpables. ‘No són caiguts de la guerra civil, no eren combatents, ni tenien armes. Els van matar perquè eren catòlics, capellans, seminaristes, religiosos que creien en Déu’, va dir en un nou intent de despolititzar les beatificacions d’ahir.
Tot i les referències al perdó i la reconciliació, no hi va haver cap esment de les víctimes de la repressió franquista, que a la mateixa hora eren homenatjades al cementiri de Tarragona per la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat.
Crítiques per haver negligit els morts de la repressió franquista
La Coordinadora per a la Laïcitat i la Dignitat, que va aplegar unes dues mil signatures contra la beatificació, va dir que aquell acte era ‘polític, franquista i d’insult als qui van perdre els seus familiars i van patir repressió’. Va recordar que el juliol del 1936 els generals Mola i Franco van perpetrar un cop d’estat amb el suport de la jerarquia de l’Església Catòlica, que ho va qualificar de ‘croada’. També va recordar que només havien estat reconegudes i indemnitzades les víctimes de les famílies ‘del bàndol dels vencedors’.
Per una altra banda, el col·lectiu Cristianisme al segle XXI va fer públic un manifest en què denunciava que amb aquell acte l’Església Catòlica semblava ‘voler mantenir les ferides obertes de la guerra civil espanyola, honrant massivament les víctimes d’un sol bàndol’. Va retreure a la jerarquia de l’Església que encara no hagués demanat perdó pel seu paper en aquell cop d’estat i va assegurar que l’acte d’ahir no podia ‘evitar de ser interpretat com una instrumentalització política de les morts al servei d’un sol dels bàndols’.
La beatificació també fou criticada pel component espanyolista. Església Plural va reprovar l’exaltació patriòtica i anticatalanista’ que implicava, justament ara, en ple procés sobiranista català i just l’endemà del 12 d’octubre. En aquest escrit diu que l’acte malmet la imatge de l’Església catalana i que ‘se’ls pot escapar de les mans’.
La cerimònia
La cerimònia de beatificació va començar amb el missatge del papa Francesc i va durar més de dues hores. Es van repartir les actes de beatificació dels 522 màrtirs i les seves relíquies. En les hores prèvies, s’havien fet activitats en què s’havia recordat la vida i l’obra dels nous beats. La litúrgia va començar quan encara molts dels assistents entraven al complex educatiu de Tarragona, però finalment l’esplanada principal del recinte es va omplir de gom a gom.
Malgrat que se n’havia fet una prohibició expressa per part de l’església, s’hi van veure banderes espanyoles amb el Sagrat Cor Jesús i una pancarta on es defensava una ‘Espanya catòlica’.
