Joan Fuster, sistematitzador de l’independentisme dels Països Catalans

Joaquim Auladell és l’especialista més destacat de l’obra del filòsof Francesc Pujols. Aquest professor jubilat de la UB és un pensador i estudiós brillant, perseverant i incisiu. La seva última aportació és la recerca i publicació d’un apèndix anònim que atribueix a Joan Fuster, publicat en una de les edicions de ‘Justificació de Catalunya’ de mossèn Armengou, la bíblia d’un sector dels catalanistes dels anys seixanta. Aquest apèndix, que ara publica Llibres de l’Índex, només va publicar-se una vegada en una edició clandestina, l’any 1962.

Parlem amb Auladell de les vicissituds d’aquest text fusterià, compromès i radical, que sistematitza la idea de Països Catalans i que avui és d’una gran actualitat. També us n’oferim un fragment (pdf).

A cop de commemoracions
Tot va començar a cop de commemoracions que, com diu Auladell, ‘són intents d’ordenar i regularitzar els nostres coneixements i la nostra imaginació històrica –i ocasions de revisar-los i de millorar el nostre coneixement de la Història.’ L’any 2010 va celebrar-se el centenari del naixement de mossèn Josep Armengou (Berga, 1910 – 1976), autor de textos clandestins sobre Catalunya i el nacionalisme català, que foren un referent dels petits cercles catalanistes i refinats que es movien al tombant del 1960. Revisant aquests llibres Auladell es va adonar que l’edició de les obres de mossèn Armengou s’havia fet de mala manera i que ‘s’havia segrestat el seu pensament, substituït per una pasta infame de llibres que presentaven mossèn Armengou colgat de mentides i de tòpics.’

L’obra més destacada d’Armengou, ‘Justificació de Catalunya’, considerada la bíblia per una part del catalanisme dels anys seixanta, també fou amputada i manipulada per les edicions de la Magrana (1979) i de l’Albí (1996). Durant la recerca, Auladell va tenir a les mans una de les primeres edicions de ‘Justificació de Catalunya 1958’ amb un ‘Apèndix’ anònim. Segons Auladell, aquest apèndix de primers del 1960, solament el podia haver escrit Joan Fuster. I enguany, una altra vegada a cop de commemoració, perquè fa cinquanta anys de l’aparició de ‘Nosaltres, els valencians’ i vint de la mort de Fuster, Auladell n’ha fet la recerca històrica i ara publica l’Àpèndix atribuït a Joan Fuster.

Una història de pel·lícula
Conta Joaquim Auladell que de jove mossèn Armengou, el 1930, era aprenent de sastre al carrer de l’Hospital de Barcelona, a la sastreria de Josep Casals, activista d’Estat Català i home de Francesc Macià. Armengou era al corrent de les conspiracions d’aquest grup, feia de correu clandestí i va veure de ben a prop l’adveniment de la república catalana. Després es féu capellà i es desvinculà una mica de l’activisme polític, fins els anys cinquanta, quan va començar a fer córrer articles sobre Catalunya amb còpies de paper carbó que repartia discretament. Era un petit gest, però un d’aquests articles, titulat ‘Justificació de Catalunya’, va agradar i hom creu que Joan Triadú o algú del seu cercle catalanista catòlic, va animar mossèn Armengou a ampliar-lo amb la promesa de fer-ne una edició clandestina. Això passava el 1953.

Armengou es va posar a escriure i va donar per acabada la redacció del text l’any 1959. Li va sortir molt llarg, més de cent fulls. Ell mateix en va picar l’original, amb cinc còpies de paper carbó. Relata Auladell: ‘Hi havia vida sota terra a Catalunya: dos equips, independents, separats, i sense conèixer-se van fer la reproducció de l’obra.’ Una primera edició, que Auladell anomena ‘princeps’, va aparèixer el 1959, sense l’apèndix. L’altre, que anomena ‘vulgata’ i que és posterior, es va fer córrer a final del 1961 o principi del 1962, i va aparèixer amb l’apèndix anònim. Però, com diu Auladell: ‘La qüestió és qui va incorporar l’anònim apèndix a l’anònima ‘Justificació’: Fuster i Ballester?’.

Joan Ballester, l’orquestrador de l’edició
Joan Ballester (Barcelona, 1913 – 1980) era un activista provinent del separatisme, que els anys quaranta va assajar la lluita armada. Però des del 1947, en vist de l’abandó d’Occident, va creure que allò que calia era resistir: va muntar una xarxa de resistència cultural clandestina, que funcionava amb estructura de partit, per més que no ho era. Hi tenia vinculats pensadors que escrivien articles i reflexions, de temàtiques diferents, que anomenaven ‘material’. Un dels ideòlegs importants d’aquesta xarxa era Joan Fuster. La hipòtesi de Joaquim Auladell, sustentada amb algunes proves documentals, és que fou Ballester qui va incloure el text de Fuster (un dels seus materials) a la ‘Justificació’ amb la idea de completar-la amb una visió de Països Catalans. Ballester ja feia córrer la idea de Països Catalans des dels anys quaranta: Auladell reprodueix una portada de la revista Bandera del poble català, de l’any 1945, editada per Ballester, amb un mapa de tots els territoris de parla catalana.

Fuster, sistematitzador de l’independentisme dels Països Catalans
D’entrada l’apèndix proclama: ‘La NACIONALITAT CATALANA no queda reduïda en els límits geogràfics de la Catalunya estricta. El País Valencià, les Illes Balears i el Rosselló en formen part, i una part tan essencial –no ho oblidem mai– com el Principat.’ Segons Auladell: ‘És evident que el 1960, l’apèndix, només el podia haver escrit Fuster. Té unes característiques pròpies. Els anys setanta potser algú el podia haver copiat, però els seixanta era impossible copiar Fuster, perquè encara era un activista anònim.’

‘Jo reivindico el Joan Fuster de primers anys seixanta –diu Auladell–. Era radical, dogmàtic, dur. En l’apèndix, Fuster es mostra com era, perquè, aquell text, no el va escriure perquè es publiqués, sinó que era un paper intern adreçat als savis de la clandestinitat.’ Continua Auladell: ‘Fuster va passar d’activista anònim a intel·lectual acorralat. A partir del 1962 és, com Trotski o Verdaguer, un intel·lectual admirat per molts i perseguit per poderosos, els franquistes valencians. Després cultivarà la figura de l’intel·lectual escèptic. Però l’adjectiu ‘escèptic’ denota feblesa. També passava a Pujols això. A partir dels vuitanta, Fuster va quedar reclòs a erudit emèrit, però havia estat un home d’acció, encara que no ho volgués reconèixer.’

Es prepara una nova edició de ‘Justificació’
Aquest setembre arriba a les llibreries ‘L’apèndix de la Justificació de Catalunya‘ atribuït a Joan Fuster, a cura de Joaquim Auladell, i editat per Llibres de l’Índex. Però Auladell ens avança que també es prepara una nova edició de ‘Justificació de Catalunya 1958’ de mossèn Armengou, amb l’apèndix atribuït a Joan Fuster, i que ell n’és el curador. Sortirà l’any vinent, en una editorial encara no decidida.

Final
Auladell acaba el pròleg de l’apèndix amb aquestes paraules: ‘Per a nosaltres, estudiosos i independentistes, és un motiu de satisfacció la recuperació del fonamental escrit de Fuster, lluminós i actual, en el seu cinquantenari, un motiu d’esperança en la recuperació d’allò que digué realment Armengou i un motiu d’indignació pel segrest que encara dura del seu ‘Crònica menuda’ (es refereix al dietari que mossèn Armengou va escriure del 1948 al 1976, que no s’ha pogut publicar fins ara).