06.07.2012 - 06:00
Ferran Adrià, amb l’assessorament d’Eduard Xatruch (membre d’elBulli encarregat de descobrir nous productes), va seleccionar trenta productes singulars de la cuina d’elBulli de vint-i-cinc països diferents. I la fotògrafa Hannah Collins (Londres, 1956) va resseguir l’origen de cadascun d’aquests productes fotografiant el procés fins a arribar al plat del restaurant: les algues de Galícia, les flors de Balaguer, els cítrics de Prades, les roses de l’Equador, l’all negre del Japó, l’aigua de Gal·les, la mel d’Itàlia, els pinyons de la cala Montjoi… Collins imprimeix a les fotografies una mirada poètica, harmònica, impactant també; són narracions fotogràfiques que agafen tonalitats de colors pròpies…
El que ha fet la Hannah Collins amb la cuina d’elBulli ho va explicar molt bé Vicent Todolí ahir a la presentació de l’exposició i del llibre ‘El festí fràgil‘ (només en anglès i espanyol), a la Fundació Suñol de Barcelona: ‘El llibre i l’exposició dialoguen amb a cuina del Ferran Adrià sense apropiar-se-la. Ho fa amb molt de respecte.’
Diu Vicent Todolí que és un projecte sorprenent que es podria definir com la barreja de dos llibres: ‘La volta al món en vuitanta dies’, de Jules Verne, i ‘La vuelta al día en ochenta mundos’, de Julio Cortázar. ‘La Hannah va entrar en l’univers gastronòmic del país a través del mercat de la Boqueria, i aquest seu univers es va transformar quan va passar per elBulli. Després va emprendre una mena de ‘road movie’ on va explorar amb la càmera tot el ventall de gèneres: des del bodegó al paisatge, el documental, l’abstracció… I tot plegat acompanyat per la narració escrita. En el llibre, imatge i paraula són dos recorreguts amb la mateixa importància.’
Ferran Adrià ha posat de punt de partida la Documenta 12: ‘Després de la Documenta molta gent de l’art volia fer coses conjuntament amb elBulli. Però el Vicent Todolí, el meu conseller i amic, sempre em deia: tu no facis res que no sigui cuinar. Aleshores va aparèixer la Hannah Collins i el que em va proposar va ser un diàleg entre l’art i la cuina.’
Segons la fotògrafa, ‘en el moment de posar-me a investigar el projecte va canviar, perquè cada cosa és molt exacta. I no havia previst els textos que acompanyen cada ingredient, però com que he anat a tot arreu i he parlat amb la gent dels llocs, tot aquest coneixement m’ha obligat a escriure’l. També he de dir que l’exposició és el resultat del llibre’.
Per a Ferran Adrià ‘la Hannah el que ha fet és una interpretació de l’alta cuina que no s’havia fet mai. Ha retratat la rebotiga d’aquests ingredients, estirant el fil fins a l’origen, i mostrant de cada producte el territori, les persones que el treballen des de fa temps, seguint sovint unes tècniques i uns procediments ancestrals’.
Continua Adrià: ‘Ara he estat a Dinamarca i allà estan tots interessadíssims en el petit productor, ecològic, sostenible, de proximitat. Això la cuina d’avantguarda catalana, la de la Carme Ruscalleda, la nostra, etc., ho ha treballat des del principi. En canvi, cap publicació no s’ha fixat mai en els proveïdors d’elBulli. Segurament l’avantguarda i el canvi de paradigma han fet que no interessés què hi ha darrera de la cuina. Però avui, a mig món, els petits productors són una revolució.’
Diu Ferran Adrià que buscar nous productes és una feina importantíssima: ‘Què seria la cuina catalana sense el tomàquet? I sense el pebrot?, dos productes bàsics que no són originaris del país. Per això, buscar nous productes és una revolució. A l’Amazones, per exemple, hi ha unes quatre-centes fruites que no s’han cultivat mai.’
Vicent Todolí va preguntar a Hannah Collins per què havia titulat el projecte ‘El festí fràgil’. Ella li va respondre: ‘La nostra relació amb el món és fràgil, la nostra relació amb el que mengem també és fràgil.’ La proposta li ha canviat fins i tot l’obra: ‘Sí, aquest projecte és molt dinàmic i ha calgut reaccionar a moltes situacions.’
