12.01.2012 - 06:00
El juny del 2011 el consell d’administració de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), l’entitat nord-americana encarregada de gestionar els noms de domini genèrics (de tres lletres o més), va aprovar que les adreces d’internet poguessin acabar amb el nom d’una ciutat, comunitat, marca comercial o associació, i passar de la vintena actual a centenars. ‘Hem obert el sistema d’adreces d’internet a les il·limitades possibilitats de la imaginació humana. Ningú no pot predir on ens portarà aquesta decisió històrica’, va dir aleshores Rod Beckstrom, president i cap executiu de l’entitat. Avui la ICANN obre el procés de candidatura per a obtenir un domini genèric.
Segons el calendari previst, d’avui al 12 d’abril es mantindrà obert el període de presentació de propostes de noves adreces. Els sol·licitants hauran d’acreditar el dret de fer servir el domini que demanen i pagar uns dos-cents mil dòlars. Després d’un procés d’avaluació de vuit mesos, en què la ICANN haurà de resoldre possibles conflictes d’interès entre aspirants a registrar un mateix domini, sembla que les noves adreces començaran a activar-se el 2013.
Per la ICANN, la multiplicació exponencial del nombre de dominis, ‘un canvi radical a internet’, és una oportunitat per a la innovació en línia i una possibilitat d’expansió comercial. Ara, també alerta d’alguns peròs: les organitzacions o empreses que no reservin el seu domini ‘hauran de fer passos per protegir-se la marca o el nom’. De fet, quaranta multinacionals (com Coca-Cola i Johnson & Johnson) i una trentena d’organismes internacionals (com l’ONU i l’FMI) ja han expressat a la ICANN el temor que amb l’expansió dels dominis no augmenti el risc de suplantació d’identitat i pugin les despeses per a combatre el frau. I el cap de la Comissió de Comerç dels EUA, Jon Leibowitz, va advertir al congrés nord-americà que l’ampliació de dominis pot portar més costos que no beneficis a usuaris i a empreses.
Entre les desenes de sol·licituds que es preveu que es presentaran hi ha les de les ciutats de Berlín, Londres, Nova York, París i Roma. També hi ha comunitats lingüístiques i nacionals que fa anys que aspiren a licitar per un sufix identificador a internet, com la basca, la bretona, l’escocesa, la gallega, la kurda i la quebequesa. I ja hi ha propostes en marxa per a demanar dominis més genèrics com .eco, .gay, .horse i .sport (que té l’assessorament de l’advocat Amadeu Abril, membre de la junta de la ICANN de 1999 a 2003 i principal impulsor del .cat). En aquesta pàgina en trobareu una llista ben extensa.
