02.12.2010 - 19:19
Fa temps que el model econòmic basat en el creixement continuat de la producció i del consum ha demostrat els seus perills. El planeta és limitat. L’atmosfera ho és. Els recursos (petroli, minerals, aigua potable, sòl apte per el conreu, etc.) són limitats. Recursos en teoria renovables, com la pesca, s’exploten en excés fins a fer-ne impossible la recuperació, perquè “si no ho faig jo, ho farà el veí”. L’actual crisi no és només financera. La financera va esclatar després que els aliments i els combustibles pugessin molt de preu. Això va deixar al descobert les febleses financeres del sistema.
Ara volem sortir de la crisi. Però en lloc de reconèixer la importància dels problemes ambientals i l’amenaça del canvi climàtic, i reconduir el sistema econòmic a vies més sostenibles, maldem per tornar a funcionar com abans i correm a injectar diners en favor dels especuladors (quina vergonya!). El tema ambiental no es considera immediat. Error: les solucions no passen per reactivar el model obsolet d’economia que ens ha dut a la crisi, hauria estat el moment per incentivar el canvi de l’activitat de les empreses, com es fa quan es declara una guerra: tothom a treballar, en aquest cas per un nou model sostenible. Al cap i a la fi, crisi vol dir en grec oportunitat. En aferrar-nos al vell sistema, en deixar seguir l’especulació i resar per la reactivació econòmica que, a casa nostra, ningú sap d’on pot venir (caixes i administracions entrampades, baixa competitivitat, mala formació, poca innovació…), perdem aquesta oportunitat, com ja vam perdre, durant els bons anys, la d’apostar per el coneixement, font darrera de tota riquesa sòlida. Quins grans errors. Per desgràcia, és evident que n’hi haurà més de crisis. Tard o d’hora, caldrà canviar de model. Com més tard, més alt serà el preu, en diners i en patiment humà. I ja n’hi ha prou.
