Els desafiaments del feminisme

Els desafiaments del feminisme


VilaWeb ha demanat a cent una dones sobre la feina pendent del moviment i sobre l’origen i la raó del seu feminisme. El resultat és el document que us oferim i que recull una mirada transversal del passat, present i futur del moviment feminista.

Podeu veure l’edició especial de VilaWeb Paper ací.
I la darrera versió actualitzada del Diccionari feminista ací.

“El feminisme vol unes condicions de vida dignes per a totes i això està pendent.”
Carme Abril, filòloga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè molt més enllà de l’alliberament de la dona, crec que hem d’anar a l’essència humana, a l’harmonia amb la natura, a construir formes de vida on la solidaritat, cooperació, resistència, suport mutu, col·lectivitat, comunitat, compromís, reciprocitat, inclusivitat, pluralitat, antiautoritarisme, antimilitarisme, sororitat… siguin els valors predominants. Em vaig adonar que era feminista quan, ben joveneta, ma mare em feia fer les feines de casa a mi i no als meus germans, m’hi vaig rebel·lar. La pràctica diària, l’experiència quotidiana, subvertir la norma per mostrar que hi ha altres maneres de relacionar-se, de viure, me’n van fer adonar.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista té molta feina pendent, no hem arribat a la transformació social que ha de derrotar el sistema patriarcal, un sistema que va de la mà del capitalisme. Capitalisme i patriarcat s’alimenten mútuament perquè porten implícita la divisió sexual del treball, el treball productiu i reproductiu (però no només això). Un treball reproductiu gratuït que sosté la vida de les persones. El feminisme vol unes condicions de vida dignes per a totes i això està pendent.


“Sóc feminista perquè els feminismes em van salvar la vida.”
Alba Alfageme, psicòloga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè els feminismes em van salvar la vida. Em van oferir la possibilitat d’escriure una alternativa a un món que agredia i agredeix les dones pel sol fet de ser-ho. Els feminismes van obrir davant meu una alternativa, un camí ple d’eines i possibilitats per a capgirar el món patriarcal que em vaig adonar que detestava ja des de ben petita. Perquè la meva infància va tenir lloc en un matriarcat, que va fer que m’adonés del gran valor de les dones que em sostenien i em criaven, però per contra vaig veure també com havien de combatre les injustícies i desigualtats del món dels homes. Allà, des dels meus primers anys, vaig tenir clar que volia dedicar la meva vida a fer tot allò que fos a les meves mans per a canviar aquesta realitat.

Què té pendent el moviment feminista?

Els moviments feministes, i parlo en plural per evidenciar les diferents ànimes que podem trobar-hi, al meu entendre tenim pendent d’arribar a molts més racons i estendre molt més la necessitat de la lluita contra el patriarcat, fent visibles les diferents realitats que hi ha dins els feminismes i sobretot les d’aquelles dones que es troben en situacions de més discriminació. Cal també que continuem empenyent per desmuntar les fal·làcies i els discursos negacionistes de l’extrema dreta perquè ressonen amb un ADN patriarcal que, en forma de llegat històric, continua molt present en alguns imaginaris col·lectius. Ara es farà més evident que mai en la seva acció parlamentària. I, finalment, crec que cal continuar lluitant per fer visible que viure en els feminismes i des dels feminismes millora la qualitat de vida de la societat en general i per tant és l’opció a un sistema obsolet que s’ha mostrat absolutament contrari a la vida. Només des d’aquest canvi de paradigma que ens ofereixen els feminismes podrem continuar escrivint la vida amb majúscules..


“Toca tenir més empatia, escoltar-nos més i teixir aliances. Toca fer-nos fortes contra la reacció.”
Clara Ardévol, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè no ser-ho implicaria negar la llibertat de totes les dones, i per tant també la meva. Prefereixo avançar pel camí de llibertat incòmode i ple de contradiccions que m’ha obert el feminisme que no pas restar immòbil i deixar-me endur per corrents que podrien destruir-me i destruir-nos a totes.

Durant l’adolescència ja em vaig adonar que hi havia desigualtats en molts àmbits, com la sexualitat. Em preguntava per què els nois podien parlar alegrement sobre masturbació, mentre que entre les noies era un tema tabú, per exemple. Però trobava que eren coses aïllades, no m’havia adonat que les desigualtats eren estructurals. Per tant, no em vaig adonar que era feminista fins que no vaig arribar a la universitat i vaig començar a sentir les companyes i a llegir més sobre el tema a les xarxes. Sí que recordo un dia en què vaig fer “clic”. Vaig llegir un article que denunciava la pressió estètica que rebem les dones i em va ajudar a reflexionar i a descarregar-me part de la culpa que tota la vida havia sentit per haver tingut problemes amb el cos i amb el menjar. A poc a poc vaig entendre que allò que és personal és polític i em vaig començar a apoderar i estimar.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista té pendent retrobar l’esperit transformador, unitari, transversal i de sororitat que crec que havia aconseguit fa un parell d’anys o tres, i més en un moment en què la influència de la ultradreta –també entre els joves– pot posar en perill drets que ja crèiem blindats. Crec que toca tenir més empatia, escoltar-nos més i teixir aliances. Toca fer-nos fortes contra la reacció.


“Vaig conèixer les dones de la lluita feminista dels anys setanta i les vaig admirar. I m’hi vaig afegir.”
Margarida Aritzeta, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè sóc dona en una societat desigual i injusta. Perquè les dones han estat i són oprimides per raó del seu gènere, perquè continua havent-hi discriminacions, desigualtats, agressions, feminicidis malgrat els progressos materials i tecnològics, perquè hi ha una part del poder patriarcal que ens voldria a casa, callades, submises, servils, per al seu ús i abús. Sona com un tòpic, oi? Com el discurs d’una sonada radical, oi? Doncs així estem, aguantant burles i atacs des del primer dia que una dona es va plantar i va dir que tenia drets com a persona.

Vaig néixer i créixer en una família de republicans d’esquerres, represaliats perquè havien perdut la guerra, que tenien molt clar que la lluita per una societat més justa era cosa de tots i que era imprescindible, per dures que en fossin les condicions. Després, quan vaig anar a la universitat, el curs 1970-71, hi vaig trobar el meu lloc i el sentit de la meva aportació, més enllà de la família. Vaig veure que els partits polítics que es deien d’esquerres tampoc no tenien gaire clar què passava amb les dones. Com si la nostra fos una causa supèrflua i les dones només servíssim per a facilitar l’alliberament sexual dels nostres companys revolucionaris, i que si no ho fèiem no érem prou d’esquerres o érem unes estretes. Vaig conèixer les dones de la lluita feminista dels anys setanta i les vaig admirar. I m’hi vaig afegir.

Me’n vaig adonar molt aviat, que era feminista, encara que la paraula “feminista” no va sorgir fins als meus anys d’universitat, ho vaig entendre quan la meva mare va treballar com una burra i va lluitar contra l’opinió del nostre entorn per aconseguir que jo estudiés, primer el batxillerat i després a la universitat. La meva mare, la meva iaia Teresa van ser el meu mirall. Les amigues de la meva mare li deien que era ruca, que valia més que em posés a treballar, que no em fes fer el batxillerat sinó en tot cas uns cursos de comerç, i que les nenes que estudiaven no eren bones per a la casa. Qui volia ser bona per a la casa amb deu anys o amb catorze anys? La meva mare, la van posar a treballar amb deu anys i es va prometre a si mateixa que a mi això no em passaria. Li ho dec.

Què té pendent el moviment feminista?

Suposo que té pendents moltes coses. Sobretot, la consciència que qualsevol conquesta és reversible i que no hi ha descans si volem que les generacions que ens vénen darrere se’n surtin. Quan vam anar al Fòrum Mundial de les Dones de Pequín, el 1995, que és quan es va començar a parlar de “gènere” en lloc de parlar només de dones, vam veure dones que vivien (viuen encara) en països amb una situació de desigualtat i opressió brutals. Ens feia una certa angúnia de tenir tants privilegis quan algunes d’elles havien hagut de venir custodiades i amb burca perquè no les ataquessin la gent dels seus països. Recordo que ens van dir que no dubtéssim pas, que érem el seu far i la seva referència, que no defallíssim perquè la seva llibertat depenia també de la nostra força. I així estem. Si ens falta alguna cosa, potser és el sentit global d’aquesta lluita, la consciència de cadena generacional, saber que tot el que fem ens afecta no només a nosaltres sinó a totes i que qualsevol pas enrere hipoteca el futur.


“Davant els discursos d’odi, no podem fer ni un pas enrere.”
Francina Armengol, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Som feminista des que tenc consciència política. El feminisme és inherent al meu pensament polític. Crec en el feminisme de la mateixa manera que crec en la justícia i en la democràcia.

Què té pendent el moviment feminista?

En els darrers anys, el moviment feminista ha aconseguit un gran avenç, i moltes de les seves reivindicacions han passat a l’agenda pública. Això no obstant, encara falta que es donin moltes respostes a aquestes reivindicacions: que facem una vertadera política feminista i que el feminisme ocupi els espais de poder i de decisió. Perquè això passi, necessitam, primer de tot, que hi hagi corresponsabilitat real en les cures i l’atenció de la família i polítiques que ho afavoreixin. En segon lloc, i perquè aquesta corresponsabilitat sigui una realitat, necessitam que els homes facin seus els postulats feministes, que són els postulats de la igualtat i que per a ells impliquen renunciar als privilegis que els són donats pel sol fet de néixer homes. En tercer lloc, el feminisme té pendent d’assolir una globalitat. Les polítiques d’igualtat i la perspectiva de gènere han de ser una realitat a tot el món i han de ser per a tothom.

Per altra banda, consider que en aquest inici de la tercera dècada del segle XXI, el feminisme, així com la democràcia, es troba en un moment molt delicat, en què discursos fomentats des de l’extrema dreta l’intenten qüestionar i tenen els altaveus per a fer-ho. Davant els discursos d’odi, no podem fer ni un pas enrere. No hem arribat aquí justificant-nos i demanant perdó. Si hem avançat, ha estat perquè el feminisme ha estat valent, desacomplexat i inclusiu, i crec que així és com ha de continuar essent.


“De la consciència feminista a la revolució irreversible, vaig arribar-hi per la generositat i la sororitat de dones feministes que van compartir el seu saber mitjançant la sensibilització i la formació.”
Maribel Ayné Domingo, sindicalista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè crec que si ets dona, de classe treballadora i d’esquerres, és difícil no ser-ho. Quan veus com el sistema imperant d’opressió política, econòmica, cultural, social i religiosa ens buida de drets, ens menysprea, ens invisibilitza, ens agredeix i ens assassina per ser dones, saps que és “feminisme o barbàrie”. Recordo de molt petita que a casa tant la mare com el pare sempre ens feien, a les meves germanes i a mi, reflexions sobre les lletres d’algunes cançons, les sèries de televisió, etc., respecte de tots aquells despropòsits d’estereotips i violències masclistes que hi apareixien. Era una mica llauna, però, mira, va donar els seus fruits. De la consciència feminista a la revolució irreversible, vaig arribar-hi per la generositat i la sororitat de dones feministes que van compartir el seu saber mitjançant la sensibilització i la formació.

Què té pendent el moviment feminista?

Té pendent el seu objectiu principal: posar fi al patriarcat, a totes les desigualtats i violències que patim les dones. Qui té temes pendents amb la meitat de la població, que som les dones, no és precisament el moviment feminista. La revolució és feminista.


“Per mi, no es tracta només de negociar la igualtat, sinó de trencar definitivament amb un estat patriarcal, que nega, silencia i inhabilita les dones com a subjectes de poder.”
Tània Balló, directora i productora de cinema

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Jo no em llevo cada matí pensant si sóc feminista o no, fet que impedeix saber si existeix un dia clau. Sóc feminista de forma perpètua. Una altra cosa és quan vaig decidir incloure el feminisme polític en les meves interaccions socials, culturals i professionals. Sens dubte, això passa quan començo la meva vida adulta i entenc que els meus gestos, tant en l’entorn domèstic com en les meves interaccions socials i professionals, identifiquen la persona que sóc i els valors d’igualtat i llibertat sobre els quals em reconec.

Què té pendent el moviment feminista?

Aquesta pregunta és complexa. Primer hauríem de preguntar-nos què és per a cadascuna de nosaltres el feminisme. Com a ideari polític que és, necessita ser àmpliament divers en les accions que el representen, sempre que mantingui consens sobre els objectius clau. Jo entenc el feminisme com una força que reclama un canvi profund de les estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals. Per mi, no es tracta només de negociar la igualtat, sinó de trencar definitivament amb un estat patriarcal, que nega, silencia i inhabilita les dones com a subjectes de poder.


“Les dones hem aconseguit de participar. Ara hem d’aconseguir de prendre decisions i portar-les a la pràctica. I ser presents en tots els àmbits.”
Dolors Bassa, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Em sento feminista perquè crec en la persona i això representa la igualtat entre homes i dones, perquè sovint he vist discriminacions de gènere en una societat amb estereotips patriarcals i perquè si en el món som el 50% de la població les dones tenim el mateix dret de participar i prendre decisions que els homes.

Em vaig adonar que era feminista, especialment, a partir de la majoria d’edat, quan vaig entrar en el món laboral i vaig descobrir que a molts centres de treball la discriminació envers les dones era flagrant (des de sostre de vidre a terra enganxós o discriminacions d’origen vertical o horitzontal, a assetjaments laborals i sexuals) i a mesura que vaig anar tenint responsabilitats socials cada vegada eren més evidents les desigualtats.

De fet, ja l’any 76 vaig ser-ne plenament conscient a l’assemblea de dones de Catalunya (4.000 dones al paranimf de la UB) reivindicant els drets i llibertats. I també en vaig anar essent conscient cada vegada que trobava a faltar noms de dones en els llibres d’història. On som les dones, ens dèiem, i encara ho continuem dient.

Què té pendent el moviment feminista?

Hem avançat molt en les lleis però ens manca la corresponsabilitat social per canviar el patró patriarcal de la societat. Les dones hem aconseguit de participar. Ara hem d’aconseguir de prendre decisions i portar-les a la pràctica. I ser presents en tots els àmbits.


“Cal que les dones arribem a ocupar llocs de responsabilitat i lideratge de totes les disciplines. I no només que hi arribem, sinó que ens atrevim a fer-ho a la nostra manera.”
Iolanda Batallé, escriptora i editora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

No ha estat mai una decisió o una opció. Com a nena en prens consciència, ser feminista és l’única opció, ara i sempre. Hi ha una consciència de sempre de canviar coses, de fer-ho de la nostra manera, de guanyar espais… Això ha estat sempre així.

Què té pendent el moviment feminista?

De tantes coses, tants fronts… Queda molt camí per recórrer. Però avui en vull destacar un: cal que les dones arribem a ocupar llocs de responsabilitat i lideratge de totes les disciplines. I no només que hi arribem, sinó que ens atrevim a fer-ho a la nostra manera. Que no ens diguin allò d’ara ja ets aquí, ara quieta. Animo les dones a arribar i atrevir-se a dirigir i liderar de la seva manera. Aquesta entesa del feminisme, com la d’obrir portes, finestres, escletxes cap a la transformació. Que la diferència arribi a llocs de responsabilitat, i que cadascú apliqui la seva manera de fer. Amb tot això podrem construir societats més plurals i més lliures. Hi haurà molts més referents per als nens i les nenes que neixen.


“Ara toca dotar de valor la sororitat i anar més enllà dels discursos i banderes feministes.”
Eva Bertrana, educadora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Et poses les ulleres lila i de sobte t’adones del sistema i de l’estructura social en la qual vivim, plena de micromasclismes normalitzats que banalitzen i generen situacions de violència. Avui em trobo amb filles i companyes més joves que no es limiten pas a se protegir del masclisme, com jo certament he fet, ans el combaten trencant el silenci i denunciant les situacions de discriminació i de violència, des de micromasclismes del dia a dia fins a feminicidis. Una lluita en què totes i tots hem de ser.

Què té pendent el moviment feminista?

Les dones hem de continuar a nos regalar ulleres lila, les unes a les altres, per a fer evidents les desigualtats de gènere que ens envolten. Ara toca dotar de valor la sororitat i anar més enllà dels discursos i banderes feministes, ara toca actuar contra el masclisme a tots i cadascun dels espais.


“Sóc feminista des que vaig entendre que el masclisme era un monòleg que el feminisme podia convertir en un diàleg.”
Laura Borràs, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista des que vaig entendre que el masclisme era un monòleg que el feminisme podia convertir en un diàleg. Ho sóc des de fa dècades: prop de quaranta anys, des que viure la desigualtat pel fet de ser dona esdevé ja d’una consciència irreversible. I llavors ho corrobores llegint, anant a conferències d’especialistes, estudiant.

Què té pendent el moviment feminista?

Aconseguir que l’agenda política que des de fa massa temps és més políticament correcta que correcta políticament doni els seus fruits en forma de correcció de desigualtats en totes les dimensions de la vida: econòmica, social, cultural…

Ah! I que el feminisme practicat pel moviment sigui menys intermitent i més generós.


“Sóc feminista per necessitat, per agraïment i per vocació.”
Sandra Bravo, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista per necessitat, per agraïment i per vocació. Si no fos pel feminisme jo viuria dins d’un armari, perquè no podria mostrar obertament qui sóc sense rebre més violència de la que sóc capaç de digerir. Així i tot, crec que encara ens queda molt camí a fer i, a més, m’apassiona treballar per fer d’aquest món un lloc millor. Em vaig adonar que era feminista el dia que vaig entendre que el feminisme no era un discurs acadèmic, sinó acció conjunta i interdependent per a combatre les opressions.

Què té pendent el moviment feminista?

Entendre que la lluita feminista és diversa i persegueix l’eradicació de qualsevol mena d’opressió. Per això crec imprescindible una mirada interseccional, transfeminista, antiracista i que done suport a les persones que exerceixen el treball sexual. Si volem tombar el patriarcat, no podem repetir dinàmiques excloents i opressores de què fugim. Crec més en una lluita organitzada des de l’amor a la diferència que no des de la puresa ideològica.


“Fins ara els homes no han volgut abdicar dels seus privilegis, han fet l’ofès quan els exigíem de compartir els seus drets i han fet veure que el feminisme era un moviment que els expulsava –res més lluny de la veritat.”
Maria Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè no es pot ser res més en aquest món on regnen les desigualtats de gènere fins a límits tan inhumans. Des de nena veig que les dones no tenim les mateixes oportunitats que els homes i constato que les nostres dificultats per a assolir els mateixos objectius que ells són ingents. I com que la injustícia em revolta, puc dir que sóc feminista des que tinc memòria.

Què té pendent el moviment feminista?

Sens dubte, la incorporació dels homes a les seves lluites. Fins ara els homes no han volgut abdicar dels seus privilegis, han fet l’ofès quan els exigíem de compartir els seus drets i han fet veure que el feminisme era un moviment que els expulsava –res més lluny de la veritat. Per sort, darrerament van entenent que el feminisme serveix per a dignificar la vida de tots i totes.

I, és clar, amb vista de l’actual polèmica amb el moviment queer, tenim pendent d’entendre que ara com ara el feminisme és una invitació a respectar totes les diferències i a abolir totes les desigualtats, tot i que va néixer per a defensar un col·lectiu concret que són les dones, que continuarà defensant. Qui no entengui que una dona trans ha de tenir els mateixos drets que una dona cis és idiota.


“Pel que fa als reptes immediats del moviment feminista, podríem parlar, internament, de mantenir els llaços de sororitat intergeneracional.”
Núria Cadenes, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista des que tinc consciència de l’opressió, de la desigualtat, de la necessitat, sempre urgent, sempre imperativa, de revertir-ho. Em sento totalment identificada amb la clara afirmació d’Angela Davis: “Feminisme és la idea radical que les dones som persones.”

Què té pendent el moviment feminista?

La igualtat real de drets entre dones i homes. Però això ho tenim pendent col·lectivament, com a societat. Pel que fa als reptes immediats del moviment feminista, podríem parlar, internament, de mantenir els llaços de sororitat intergeneracional. I, externament, de traslladar a la pràctica el clam social contra la violència masclista i per la igualtat de drets socials i laborals. Tant pel que fa a la legislació com pel que fa a la ignominiosa pràctica misògina que continua exhibint el sistema judicial espanyol (sempre topem amb la mateixa pedra, sí).


“Queden tantes coses per fer, que no podem aturar-nos!.”
Verònica Cantó, filòloga i editora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè vull ser lliure per a pensar i actuar, per a decidir per mi mateixa, perquè crec que la igualtat de dones i homes, una igualtat real i efectiva, és necessària per a bastir una societat millor, més lliure, més justa i més solidària, amb futur. Perquè lluitar ara pels drets de les dones és reconèixer el valor i l’aportació de tantes altres dones que ens han precedit, moltes de les quals han estat injustament silenciades i oblidades, i, a més, entenc que és la nostra responsabilitat i el nostre compromís cap a les generacions futures. Perquè, com deia Carmelina Sánchez-Cutillas, “al cap i a la fi, som un ésser que ha dormitat al llarg dels segles, i que ara comencem a despertar-nos”. D’altra banda, crec que el fet de ser feminista va en el meu ADN, perquè em reconec així des de ben menuda. Després van vindre les lectures, la formació, l’adquisició de coneixements…

Què té pendent el moviment feminista?

A parer meu, encara queda molt de camí per recórrer, sobretot en les desigualtats en l’àmbit laboral, econòmiques i d’altres classes; en l’eradicació de la violència de gènere; en l’acabament de la discriminació de la dona en tots els àmbits; en la conciliació familiar i laboral, en l’educació… Queden tantes coses per fer, que no podem aturar-nos!


“En el moment que em vaig sentir culpable per haver rebut aquesta agressió em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Per què la víctima s’ha de sentir culpable?”
Tamara Carrasco, activista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista de la mateixa manera que sóc antifeixista. No és tan sols una reivindicació com a tal, sinó una manera de viure. Que cada dia m’obliga a desconstruir allò que ja conec i a reflexionar per millorar. Vaig prendre’n consciència després d’haver sofert una agressió al tren, anant a la feina un dia qualsevol a les set del matí. En el moment que em vaig sentir culpable per haver rebut aquesta agressió em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Per què la víctima s’ha de sentir culpable?

Què té pendent el moviment feminista?

El feminisme té moltes coses pendents, i en som conscients en alguns aspectes i en uns altres no tant.És molt fàcil parlar de feminisme essent de classe treballadora, mitjana, blanca, nacional. Hem de passar la batuta a companyes que lluiten el doble que nosaltres per qualsevol cosa: immigrants, en risc d’exclusió social, etc.


“M’agradaria que els homes es poguessin sentir còmodes amb la mirada de gènere. No serveix de res que se sentin culpables.”
Elena Carreras, metgessa

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Qualsevol persona que vulgui la justícia social és feminista. Jo no podria no ser-ho. Crec que en vaig ser conscient ser cap a disset anys, quan estava a la Vocalia de Dones de l’Associació del Veïnat de la Vila de Gràcia. Va ser la primera vegada que vaig poder posar nom a la necessitat de ser considerada com a persona de ple dret.

Què té pendent el moviment feminista?

A mi m’agradaria que els homes es poguessin sentir còmodes amb la mirada de gènere. No serveix de res que se sentin culpables. Cal que aprenguin a tenir ells també la mirada de gènere i l’apliquin amb fets (no pas amb paraules).


“Em vaig adonar que era feminista el dia que no vaig entendre per què els meus germans podien arribar tots sols a casa quan van començar a sortir a la nit i, en canvi, jo havia de tornar acompanyada. Em vaig adonar que ho era el dia que una cap de secció al diari on feia pràctiques em va recriminar que tingués temps lliure per a fer-me l’eyeliner.”
Patrycia Centeno, especialista en comunicació política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc la petita de quatre germans (tots mascles) i des de ben jove vaig descobrir que la meva vida seria plena de dificultats i inconvenients pel sol fet de ser una dona. Em vaig adonar que era feminista el dia que no vaig entendre per què els meus germans podien arribar tots sols a casa quan van començar a sortir a la nit i, en canvi, jo havia de tornar acompanyada. Em vaig adonar que ho era el dia que una cap de secció al diari on feia pràctiques em va recriminar que tingués temps lliure per a fer-me l’eyeliner. Me’n vaig adonar jo, i tota la gent que assistia de públic a aquella tertúlia, quan un conegut periodista va intentar menystenir la meva feina perquè “em dedicava a comentar drapets”. Me n’adono quan als tribunals universitaris els meus companys es refereixen entre ells pel cognom, però es dirigeixen a mi pel meu nom de pila. Me n’adono quan no accepto feines perquè no tolero que davant meu ningú mai es refereixi a les dones com un objecte. Me n’adono quan baixo a fer passejar la meva gossa a la nit i agafo l’esprai d’autodefensa que una amiga em va regalar. Me n’adono quan una dona em suplica que li ensenyi a no somriure tant perquè a la feina hi ha homes que malinterpreten el seu gest d’amabilitat i simpatia. Me n’adono quan vaig a cal metge perquè em fa mal l’esquena i el doctor considera que el que em passa és que no tinc fills. Me n’adono quan parlo amb la meva neboda de disset anys, a qui jo també vaig regalar un esprai, i penso que no permetré que les noves generacions de nenes pensin que haver nascut home hauria estat molt més fàcil.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista té infinites causes importantíssimes pendents; però humilment considero que totes i tots podem aportar-hi el nostre granet de sorra. Per la meva part, dedicant-me a l’estètica, intento explicar que la riquesa d’indumentària de què disposem les dones (els homes van renunciar-hi al segle XIX), tot i haver estat una eina de domini i submissió, també és i la podem fer servir de mecanisme revolucionari i alliberador, un símbol de poder tan vàlid i punyent com qualsevol altre. I, per una altra banda, transmetre que hem d’ocupar espais de poder amb un comportament no verbal femení (basat en la serenor, la tendresa i l’elegància) per poder canviar el tipus de lideratge patriarcal i alfa que s’ha exercit fins ara i que tant patiment, frustració, ràbia i por ha generat al llarg de la història.


“El feminisme no és propietat ni de dretes ni d’esquerres.”
Àngels Chacón, Política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Quan vaig començar a treballar en professions o llocs de feina “masculinitzats”. Llocs de feina ocupats tradicionalment per homes, amb manca de referents femenins. Llavors em vaig adonar que la manca de referents és una limitació, una barrera mental per a moltes dones.

Què té pendent el moviment feminista?

Una de les assignatures pendents del feminisme és la seva transversalitat política. El feminisme no és propietat ni de dretes ni d’esquerres.


“Sóc afrofeminista per a lluitar contra aquest sistema patriarcal, capitalista i supremacista blanc des de la meva realitat d’afrodescendent catalana.”
Basha Changuerra, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc afrofeminista per a lluitar contra aquest sistema patriarcal, capitalista i supremacista blanc des de la meva realitat d’afrodescendent catalana. A l’adolescència em vaig adonar que la meva manera d’entendre i estar al món com a dona era compartida per més dones arreu del món. Teníem un nom i una història pròpia com a lluita social: feminisme.

Aprofundint en el feminisme, se’m va fer curt de seguida perquè, en general, la informació a què més fàcilment es té accés és en gran part des de la perspectiva de dona blanca occidental i, per tant, les reivindicacions i anàlisis són fetes des d’aquesta realitat. Les següents referències a l’abast són de dones negres occidentals (Angel Davis, Bella Hooks, Audre Lodre…) i, per tant, continuen donant una visió parcial de la lluita per la justícia social impulsada per les dones, en aquest cas de la diàspora. En aquest punt em vaig adonar de la diversitat de feminismes i vaig comprendre l’afrofeminisme (feminisme negre a la diàspora). Ara aprofundeixo en els feminismes negres africans i en les lluites de les dones africanes per la transformació social a partir de la reparació dels estralls de la colonització, l’apoderament femení comunitari i la defensa de la terra i la comunitat que l’habita.

Què té pendent el moviment feminista?

Entendre que la lluita feminista no és la lluita per la igualtat entre homes i dones sinó la lluita per la justícia social. Que no es pot prioritzar el gènere per sobre de les altres opressions ni homogeneïtzar el subjecte de dona. Que la interseccionalitat no és fer-se ressò de les lluites que no ens travessen sinó fer l’autocrítica necessària del nostre paper en cadascuna d’aquestes opressions, és a dir, abandonar els binarismes absoluts i entendre que totes som opressores o oprimides depenent de la relació específica.


“El feminisme vol unes condicions de vida dignes per a totes i això està pendent.”
Elena Crespí, psicòloga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè si no sóc feminista em deixo guiar pel masclisme. El feminisme és l’única manera de revisar tot el masclisme que tinc integrat dins. Sempre ho he estat, però potser cap a l’adolescència vaig començar a posar nom a les injustícies que veia que rebien moltes dones i va ser quan em vaig començar a etiquetar, sobretot vinculant-ho a qüestions de parella i logística domèstica, coses molt quotidianes.

Què té pendent el moviment feminista?

No sé si sóc ningú per dir què té pendent el moviment feminista. Crec que el que hem de fer senzillament és agermanar-nos molt, ajudar-nos a revisar-nos, a millorar des de la crítica constructiva. Una de les coses amb què vaig insistint últimament és que si els homes cishetero no aprenen sobre feminisme i revisen el seu masclisme, el mur que tenim per vèncer és molt més gran, la batalla és molt més difícil. Per tant, que s’uneixin, llegeixin, es revisin i que també siguin feministes.


“El moviment feminista no té res pendent: és la societat, són els governs, són els poders visibles i invisibles, i són els de sempre els que tenen pendent amb el feminisme que esdevingui una realitat.”
Jenn Díaz, escriptora i política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè crec radicalment en la igualtat i més encara en l’equitat. El feminisme és el pensament i el moviment polític que dóna més respostes i que té una capacitat de transformar les societats d’acord amb aquesta idea radical de la igualtat i l’equitat. No recordo cap moment conscient en què me n’adonés, que ho era, però ho emmarcaria en els dinou i vint anys, quan vaig començar a llegir compulsivament escriptores alhora que començava a escriure jo mateixa, i vaig descobrir que allò que el cànon volia als marges, per a mi era fonamental i central. Va ser llavors quan vaig començar a fer tot allò que feia per intuïció de manera més conscient.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista no té res pendent: és la societat, són els governs, són els poders visibles i invisibles, i són els de sempre els que tenen pendent amb el feminisme que esdevingui una realitat. El moviment feminista fa segles que dura i ha anat combatent la resistència de l’època amb els instruments que ha anat assolint, però no té pendent res concret. L’únic que queda pendent és que les idees polítiques del feminisme siguin aplicables. I és en això que lluitem cadascuna de nosaltres des del lloc on som.


“Algú creu que això ja s’ha acabat?”
Natza Farré, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè, com a dona, si no vull anar en contra de mi mateixa, no tinc cap més remei. De ben petita ja era conscient de la discriminació. De ben jove vaig ser conscient de defensar els drets de les dones.

Què té pendent el moviment feminista?

Aconseguir els seus objectius. O algú creu que això ja s’ha acabat?


“No pot ser que perdem feines per parir el futur d’este país.”
Carolina Ferre, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Podríem dir que vaig començar a rebel·lar-me a casa quan als meus tres germans no els “obligaven” a fer-se el llit i a mí sí. Amb sis anys, recorde que ja tenia habitació pròpia i ja dormia cada nit pel mateix forat. Al cap d’un temps, ma uela i ma mare em van donar la raó i els meus germans van acabar fent-se el llit, també. Petites coses han anat conformant el meu esperit feminista.

Què té pendent el moviment feminista?

Tenim molt per fer, encara, dones i homes. No tindre por de dir les coses fermament i repartir sempre, encara que tu ho faces millor, les feines de casa i amb els fills. Plantejar-se seriosament si es volen tindre fills, i si es tenen, lluitar per la conciliació. No pot ser que perdem feines per parir el futur d’este país. I deixar d’obsessionar-nos per no tindre un cos “femen픑 i “perfecte” i donar-nos suport les unes a les altres. Som com volem ser.


“La primera cosa que em ve al cap és que una part del moviment feminista nega o rebutja, encara, el concepte de feminitat. No reconeix, o menysté, l’existència d’una essència femenina.”
Carlota Franco, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè sóc dona. Me’n vaig adonar quan tenia quinze anys, a l’institut. Vaig anar a una xerrada d’un grup que es deia l’Eix Violeta i per primer cop em vaig preguntar si era lleig i brut que les noies tinguéssim pèls a les cames i per què ens depilàvem. I per què tenia por quan tornava sola a casa si ja era fosc. Després va venir la consciència de l’opressió històrica del patriarcat, les injustícies i violències que patim arreu del món pel fet de ser dones, les càrregues que arrosseguem, les ferides emocionals que hem de reparar… I la consciència de l’energia femenina.

Què té pendent el moviment feminista?

La primera cosa que em ve al cap és que una part del moviment feminista nega o rebutja, encara, el concepte de feminitat. No reconeix, o menysté, l’existència d’una essència femenina, vinculada a la saviesa ancestral i interna de les dones, connectada a l’experiència cíclica de la vida, i amb un potencial transformador valuosíssim per a fer del món un lloc millor.


“Encara hi ha molta resistència a quedar-se sense els privilegis que dóna el masclisme.”
Eva Gajardo, sindicalista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

La veritat és que no m’havia aturat mai a fer-me la pregunta de per què sóc feminista. Crec que des de molt petita sempre he defensat que tothom han de ser tractat igual i ha de tenir les mateixes oportunitats a la vida.

I em vaig adonar que era feminista la primera vegada que vaig llegir el significat d’aquesta paraula. Vaig entendre en aquell moment que jo em sentia identificada amb aquella definició. La meva manera de ser ja era així. Perquè el feminisme és una manera de ser. Això ho tinc claríssim.

Què té pendent el moviment feminista?

Crec que encara tenim moltes coses pendents. El masclisme és massa normalitzat i arrelat a la nostra societat i a més té la capacitat de maquillar-se, d’anar-se adaptant a les noves tendències i es pot confondre amb una idea equívoca o pseudo-igualtat. Això passa perquè encara hi ha molta resistència a quedar-se sense els privilegis que dóna el masclisme.


“Té pendent estudiar com la pandèmia ha agreujat encara més tots els problemes anteriors.”
Juana Gallego, professora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè des de ben petita em vaig adonar de les desigualtats que hi havia entre els homes i les dones. Quan era adolescent vaig sentir més curiositat i vaig començar a llegir publicacions que abordaven el tema, com Sábado Gráfico, Cuadernos para el Diálogo o Triunfo. Quan ja vaig ser una jove de vint anys vaig entrar en contacte amb el Moviment Feminista de Barcelona i des de llavors em considero militant del moviment, tot i que no sempre he estat a primera línia. Continuo pensant com quan era jove i em continuo considerant feminista, perquè no conec cap més manera d’estar al món.

Què té pendent el moviment feminista?

El feminisme té pendents moltes coses, i precisament crec que ara l’agenda feminista és desplaçada per unes altres prioritats que no formen part del feminisme. Té pendent eradicar la violència contra les dones, tant al si de la parella com a la societat en general. Té pendent abordar què es fa amb la prostitució, els ventres de lloguer i la pornografia. Té pendent abordar la conciliació laboral i familiar i les desigualtats que encara hi ha en les cures dins la família, té pendent distribuir equitativament la responsabilitat domèstica. Té pendent posar fi a l’escletxa salarial, la manca de representació en el món empresarial i a la política. Té pendent implantar una coeducació autèntica en igualtat i té pendent que la cultura en general i els mitjans de comunicació en particular facin una representació ètica i simètrica de les dones respecte als homes. I, naturalment, té pendent estudiar com la pandèmia ha agreujat encara més tots els problemes anteriors.


“Es veu que si ets dona ser seriosa a la feina no és valorat com una qualitat sinó com un defecte. Podria posar molts exemples com aquest, que intenten fer-te sentir més vulnerable aprofitant qüestions de caràcter o de personalitat.”
Núria Garcés, relacions públiques i comunicació

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista des de sempre. Sempre m’he vist igual que els meus amics nois. Ho he après de la meva mare, que ha treballat tota la vida, i m’ha transmès aquest missatge de ser independent, de no dependre de ningú, que tots som éssers humans. Hi ha moltes dones anònimes que han lluitat per arribar on som, jo encara recordo quan les dones havien de demanar permís al seu marit per treure diners del banc!

Què té pendent el moviment feminista?

Hem avançat molt, però hi ha molt camí per fer. Molts temes pendents. M’agradaria fer esment de la dificultat que tenim sovint les dones que treballem com a autònomes. Se’n parla poc, però encara ara veiem que no ens tracten com a professionals, sinó que hi ha una doble vara de mesurar. Es veu que si ets dona ser seriosa a la feina no és valorat com una qualitat sinó com un defecte. Podria posar molts exemples com aquest, que intenten fer-te sentir més vulnerable aprofitant qüestions de caràcter o de personalitat. No són anècdotes. En el món professional encara es potencien més els homes que les dones.


“Crec que les dones que aconsegueixen de trencar el sostre de vidre i arribar a ocupar llocs amb poder de decisió, haurien d’abandonar els comportaments masclistes que intenten copiar.”
Amàlia Garrigós, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

El feminisme és per a tot el món és el títol del llibre de Bell Hooks amb el qual combregue absolutament, perquè el feminisme és el principi d’igualtat de drets de la dona i de l’home. En ple segle XXI no puc entendre una societat que no siga feminista, tant d’homes com de dones. Per a entendre el feminisme cal comprendre primer què és el sexisme, perquè aquesta és la mare dels ous, el problema que anem perpetuant homes i dones, xiquets i xiquetes, generació rere generació. L’amenaça sempre és el pensament i el comportament sexista que genera opressió, desigualtat i violències. Les violències de gènere i les violències masclistes, els assetjaments sexuals i verbals provenen d’eixa visió sexista del món, que hem de combatre amb l’exemple de la família i amb educació. No és cap secret que eixos són els dos pilars per a canviar el món.

Què té pendent el moviment feminista?

Preferisc parlar de societats, de comunitats, de col·lectius d’homes i dones que, conjuntament, aspiren a viure en una societat igualitària, on hi haja justícia social. Per a mi, això és una visió feminista del món. I ací hi ha moltes urgències. La primera, sense dubte, eradicar d’una vegada la violència de gènere, per evitar totes les víctimes mortals, dones assassinades per les parelles o ex-parelles, que van acumulant una xifra absolutament insuportable; de víctimes mortals i de xiquets i xiquetes orfes i òrfenes. D’una altra banda, crec que ja ha arribat el moment de fer el pas definitiu de la igualtat legal a la real. Perquè damunt el paper hi ha una igualtat en el reconeixement formal dels drets d’homes i dones, però en la nostra realitat quotidiana veiem en molts casos que no és així. Tot i que sobre el paper, per exemple, és il·legal que un home cobre més que una dona fent les mateixes funcions, les mateixes tasques professionals, en la vida real això és molt habitual. Ho hauríem de denunciar, no tan sols les dones, sinó també els hòmens. També crec que les dones que aconsegueixen de trencar el sostre de vidre i arribar a ocupar llocs amb poder de decisió, haurien d’abandonar els comportaments masclistes que intenten copiar. Supose que és difícil de competir si no et comportes com un home, en el sentit més negatiu del terme, però si elles mantenen actituds sexistes no avancem gens. Hem de practicar més la sororitat, sobretot entre les dones que ocupen llocs de poder, que prenen decisions que afecten les seues companyes. I cal parar atenció a la visibilització de les dones de més de cinquanta o cinquanta-cinc anys, que també existeixen i que hi han de ser presents, donar opinions als mitjans de comunicació. I al mercat laboral: haurem de mirar quines són les xifres de dones més grans de cinquanta anys que no tenen feina, perquè a elles els costa molt més de trobar-ne.


“Cal passar a l’acció. I perdre, d’una vegada per totes, encara més, la por. Accions com les que han succeït a l’Institut del Teatre en són un bon exemple.”
Meritxell Gené, cantant

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè, malauradament, no tinc cap més alternativa. Per desgràcia, les dones encara tenim molt per vindicar. L’alliberament feminista és alhora un alliberament col·lectiu, és una lluita permanent. A més, no ser-ho seria terriblement injust per a totes les dones que ens han precedit i que han estat vexades per un bé col·lectiu i que ens ha fet avançar, a tots, com a societat. En quin moment vaig tenir consciència de ser feminista? En molts petits moments. Molts. Dir-ne tan sols un no seria just. A més, cada dia n’aprenc, n’aprenem tots plegats, perquè el masclisme, malauradament, ha sedimentat fort i encara el tenim massa endins, dins i fora de nosaltres mateixes. Haver escrit sobre la pròpia mare i, alhora, les lectures de poetes com Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló o Marina Tsvetàieva, entre altres, són episodis de la meva vida que m’han ajudat a adonar-me de petits grans detalls, m’han entrenat la mirada i han forjat un sentiment que ja no és sentiment sinó una manera de viure.

Què té pendent el moviment feminista?

Cal passar a l’acció. I perdre, d’una vegada per totes, encara més, la por. Accions com les que han succeït a l’Institut del Teatre en són un bon exemple. Per què, si feia anys que passava, no se n’ha parlat fins ara? La por és encara massa forta. Fora la por i passem a l’acció. Passar a l’acció, entre més coses, vol dir això. Les lectures, les cançons, les poetes i els debats, ens ajuden molt. Però necessitem passar més a l’acció. Necessitem més sororitat i més sororitat ampla, fins i tot incloent els homes a la lluita, perquè és cosa de tots. Necessitem més acció i cuidar-nos més.


“Jo sóc una dona i sóc enginyera biomèdica, un camp de la ciència que (massa) sovint oblida la població femenina (més del 50% de la població mundial) en la investigació.”
Judit Giró, enginyera biomèdica

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Totes les persones neixen essent feministes, i no homòfobes, ni racistes, ni trànsfobes… O heu vist mai un nadó que només vulgui ser amic dels altres nadons nens, blancs, heteronormatius i cis? Ara bé, les persones adultes poden deixar de ser feministes si estan exposades a certs corrents de la societat que els inculquen valors no feministes. D’aquí ve la importància del pensament crític, de desconstruir-nos i de sempre escoltar molt i preguntar encara més. En el meu cas, aquesta desconstrucció és força alimentada per una frustració, més en l’àmbit personal. Jo sóc una dona i sóc enginyera biomèdica, un camp de la ciència que (massa) sovint oblida la població femenina (més del 50% de la població mundial) en la investigació. De fet, un estudi publicat pel National Institute of Health posa de manifest que les dones són un 50%-70% més propenses a tenir efectes adversos a medicaments a causa de ser menys tingudes en compte en la investigació biomèdica. Jo sóc feminista per aquest motiu. Però no crec que calgui tenir cap motiu concret per a ser feminista.

Què té pendent el moviment feminista?

Fa uns quants anys t’havies de dir John (és a dir ser un home) per poder publicar un llibre. Avui dia la consciència feminista s’ha estès mundialment, ens hem desconstruït molt, però encara hi ha més CEO de grans empreses que es diuen John que no pas que s’identifiquin com a dones (als EUA), segons publicava The New York Times fa uns anys. Anem avançant en l’àmbit de l’educació, però pocs d’aquests canvis s’apliquen a escala institucional. Cal més visibilització, més debat… però sobretot calen canvis sistemàtics que responguin a aquest debat i que generin aquesta visibilització.


“Les dones tenim dret de viure lliures de violència masclista, de viure sense por, de tindre les mateixes oportunitats.”
Sandra Gómez, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

No hi ha una única raó sinó massa raons, encara, i totes conflueixen en una: aconseguir la igualtat real en un món on no sofrim discriminació laboral per la precarització, l’escletxa salarial o els sostres de vidre; on no hàgem de mostrar constantment la nostra capacitat; on visquem segures i no ens assassinen, ens violen o ens assetgen.

Crec que vaig ser conscient que era feminista quan em vaig adonar que ser dona significava un qüestionament constant cap a la meua persona que no rebien els meus companys. Llavors, vaig començar a cridar les coses pel seu nom. La desigualtat, la discriminació, la violència i l’explotació sexual, el masclisme, el paternalisme, etc., són qüestions que ens afecten a nosaltres i no a ells.

Què té pendent el moviment feminista?

Encara queda molt camí per recórrer. Les Nacions Unides han advertit unes quantes vegades que cap país no ha aconseguit la igualtat de gènere, malgrat que cada vegada som més conscients de l’existència de la desigualtat, la qual cosa també és paradoxal. És més, vivim un temps d’involució promoguda per la visibilitat que es dóna a moviments d’extrema dreta, que intenten silenciar-nos i desprestigiar-nos constantment.

Però la realitat és que una societat que discrimina la meitat de la seua població no té futur i hem de ser capaços de sumar al conjunt de la població en el repte d’aconseguir la igualtat. Les dones tenim dret de viure lliures de violència masclista, de viure sense por, de tindre les mateixes oportunitats, de la corresponsabilitat i d’una educació i una justícia sense prejudicis.

Volem ser lliures per a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides. I aquesta no pot ser una reivindicació localista, sinó una lluita global, perquè mentre hi haja llocs al món on les dones reben discriminació i agressions, no aconseguirem la igualtat real.


“Sóc filla i néta de dones que, tot i que han hagut de renunciar a molts dels seus desitjos vitals, han lluitat per mantenir-se autònomes en la seva acció i pensament.”
Itziar González, arquitecta i activista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc filla i néta de dones que, tot i que han hagut de renunciar a molts dels seus desitjos vitals, han lluitat per mantenir-se autònomes en la seva acció i pensament. Elles són les que m’han alletat i preparat per a la lluita feminista. De la mà de dones com ara Àngela Cadenas, que ja participaven en el moviment i manifestacions feministes a Barcelona als anys setanta, i que van esdevenir grans amigues i referents personals i vitals.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista ha de mirar de sumar-se i donar suport actiu a les altres lluites importantíssimes contra les violències del patriarcat, com ara el de les persones racialitzades, les estigmatitzades per qualsevol raó de diversitat física, mental, cultural, d’origen, etc.


“El feminisme ha de ser anticapitalista, antiracista i antifeixista.”
Francina Gorina, (La Queency), sociòloga i cantant

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè sóc dona i com a dona he viscut diverses situacions en què es vulneraven els meus drets (laborals, personals, etc.) pel simple fet de ser-ho.

No puc concebre que com a dones no siguem feministes, perquè aquesta lluita busca la igualtat i per tant és impensable ser dona –i, en definitiva, ser persona– i no ser feminista. Tanmateix, és obvi que una dona blanca hetero té moltíssims més privilegis que una dona gitana de classe obrera.

Jo crec que com a nena vius situacions de desigualtat, però no et qüestiones per què, per exemple, et diuen despectivament “Corres com una nena”. És a l’adolescència quan m’adono d’aquesta opressió i començo a formar-me en el feminisme, i també és en aquest moment quan el feminisme em canvia la vida i comença a ser una part fonamental de la meva existència, personalitat i lluita.

Què té pendent el moviment feminista?

Cal sortir de les modes. Actualment vas a una botiga d’Inditex i veus com una de les multinacionals més riques i que més explota dones de tot el món et ven una samarreta amb el símbol feminista. Crec que això fa mal a la lluita. El feminisme ha de ser anticapitalista, antiracista i antifeixista. Per això és important també que la sororitat s’entengui a totes les altres lluites, escoltar més les nostres companyes que no tenen el privilegi de ser dones blanques a occident.


“Sóc feminista per necessitat, per imperatiu moral, per solidaritat. I també per ràbia, per impotència, per por que les coses no canviïn mai.”
Carlota Gurt, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista per necessitat, per imperatiu moral, per solidaritat. I també per ràbia, per impotència, per por que les coses no canviïn mai. Diria que vaig prendre més consciència de la necessitat de ser feminista i no deixar-ho en mans de les altres, arran de tenir fills. Imagino que aquest fet em va fer entendre que si jo no em posicionava clarament, que si jo no actuava, que si jo no em plantava quan calia, no només em perjudicava a mi i a les altres dones, sinó als meus fills. També hi va ajudar arribar a certa edat, passats els trenta, quan la vida frena una mica i mires enrere i et dius: “Però, hòstia, com pot ser que encara estiguem així?”, i et ve una mica una sensació de presa de pèl.

Què té pendent el moviment feminista?

Potser té pendent acostar-se una mica a l’enemic, amb la qual cosa no em refereixo als homes en general, és evident –entre els enemics també hi ha dones–, em refereixo a acostar-se als que encara són cecs per a certes coses, amb una ceguesa sense malícia (perquè també hi ha els que són cecs i malparits, és clar) i ajudar-los a obrir els ulls d’una manera més amorosa. Però costa, i molt, perquè el moviment feminista acumula molta ràbia (jo m’hi incloc) i suposo que cal temps per deixar-la sortir i que s’afluixi. La llei del pèndol és implacable.


“Al feminisme li fa falta que els homes masclistes renunciïn als seus privilegis i deixin d’actuar com ho fa.”
Najat El Hachmi, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè no accepto ser una persona de segona, ni vull que ho siguin ni la meva filla, ni la meva mare, ni les meves ties. No accepto que pel fet d’haver nascut com a femelles humanes ens hàgim de conformar amb una vida retallada en drets i llibertats. La paraula ‘feminista’ no sé quan la vaig començar a fer servir. Però la consciència feminista, sense posar-hi aquest nom, crec que em neix d’una forma bastant espontània quan observo situacions d’injustícia a la mateixa pell i em sorgeix la indignació. No acceptar l’ordre que ens trobem només de néixer és el que fa de precursor de la consciència feminista.

Què té pendent el moviment feminista?

Al feminisme li queda molt per fer, però cal sobretot que el masclisme canviï, que es posi en dubte i deixi d’actuar. Que accepti la proposta i les demandes que li fan des del feminisme. Que d’una vegada per totes els homes masclistes renunciïn als seus privilegis i deixin d’actuar com ho fan, de discriminar, de violentar, d’assetjar i perpetuar aquest sistema. El feminisme ja s’ha explicat prou, ja ha donat material de sobres perquè entenguem que aquesta situació d’injustícia no pot continuar. Fa falta que al feminisme se li faci més cas.


“Sóc optimista perquè veig que les noves generacions són molt combatives, però ens queda encara camí al davant.”
Mar Iglesias, periodista i professora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista des que tinc records de la meua mare (una dona doblement treballadora: mestra d’infantil i mare de família) explicant-me que m’oblidara dels contes de princeses salvades pels prínceps. De ben xicoteta em deia que havia d’estudiar i treballar per a ser independent.

Pense que el feminisme ha de ser l’estat natural de totes les dones, perquè la igualtat és un dret humà.

Què té pendent el moviment feminista?

Encara tenim molt per fer fins a arribar a una igualtat real. El 1995, fa uns quants anys, un grup de periodistes vam crear l’associació Dones i Comunicació d’Alacant per reivindicar millores en la professió, des d’un punt de vista de gènere. Moltes de les reivindicacions que fèiem el segle passat encara són vigents, tot i que hem millorat molt. Sóc optimista perquè veig que les noves generacions són molt combatives, però ens queda encara camí al davant.


“Una de les primeres accions de revolta que recordo va ser a casa, en família, quan les quatre germanes vam exigir que el germà gran també havia de rentar els plats, com nosaltres. Una veritable revolta.”
Anna Jolonch, pedagoga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

És com preguntar-me per què sóc una dona i quan i per què em vaig adonar que ho era. Forma part de la meva condició de dona el fet d’haver viscut la indignació i la revolta. Una de les primeres accions de revolta que recordo va ser a casa, en família, quan les quatre germanes vam exigir que el germà gran també havia de rentar els plats, com nosaltres. Una veritable revolta.

Què té pendent el moviment feminista?

Sense deixar de reconèixer el camí fet per les àvies, penso que encara ho tenim tot per fer. I molt sovint la lluita és en la vida quotidiana. Què fa que tot un equip de dones professionals no reaccioni davant d’un director dèspota? Què fa que teletreballem i adaptem qualsevol racó de la casa mentre bull l’olla de la sopa? Què fa que la meva filla arribi un dia a casa i em digui: “Mama, saps allò que sempre em dius de vigilar al metro o l’autobús? Doncs avui, a mi també.” Què fa que ni ens imaginem la primera bisbessa? Què fa que sigui notícia que hi hagi dones candidates a la presidència de la Generalitat?


“Cal deixar de parlar d’homes i millorar les estratègies de venda.”
Maria Juan, actriu

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Per responsabilitat, supose. Pel que em conten, sembla que ho sóc des de ben menuda. De manera més conscient des que vaig ser mare, sens dubte.

Què té pendent el moviment feminista?

Cal deixar de parlar d’homes i millorar les estratègies de venda.


“Vaig adonar-me que era feminista quan, al començament de la meva transició social de gènere, vaig veure les dependències entre feminisme i lluita trans, tan fortes que, en el fons, són la mateixa.”
Judith Juanhuix, investigadora i activista trans

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè el feminisme és el marc que em permet de sortir dels nínxols de vida que la normativitat patriarcal ens reserva a les dones trans: l’espectacle de nit i el treball sexual. La llibertat dels cossos i dels recorreguts vitals de les dones trans exigeix una societat feminista. Vaig adonar-me que era feminista quan, al començament de la meva transició social de gènere, vaig veure les dependències entre feminisme i lluita trans, tan fortes que, en el fons, són la mateixa.

Què té pendent el moviment feminista?

Té pendent la visió no tutelada de les vides que hi ha als marges de la centralitat: treballadores sexuals, dones trans, persones trans no binàries, dones racialitzades, lluita anticolonialista. També té pendent de reduir la jerarquització de les estructures i desempallegar-se de la instrumentalització que fan els partits i, recíprocament, de les feministes que entren als partits per ocupar poder i cadira a canvi de la seva marca feminista.


“El feminisme té pendents moltes coses però crec que la fonamental és el que ara en diuen sororitat. Les dones hem de ser solidàries les unes amb les altres.”
Carme Junyent, lingüista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Jo vaig tenir la sort de tenir una mare feminista quan encara no es parlava de feminisme. La meva primera batalla feminista la vaig lliurar amb vuit anys perquè volia estudiar com el meu germà (aquells anys si eres de poble estudiar batxillerat era impossible, havies de marxar). Sóc feminista perquè no puc ser una altra cosa.

Què té pendent el moviment feminista?

El feminisme té pendents moltes coses però crec que la fonamental és el que ara en diuen sororitat. Les dones hem de ser solidàries les unes amb les altres. Crec que un dels errors del feminisme dels setanta va ser que es va convertir en un moviment de classe, va menysprear la feina de les dones ignorant que, tret d’un petit sector, les dones han treballat sempre. Els problemes actuals de conciliació i altres mancances del feminisme en bona part vénen d’aquell menyspreu.


“Em vaig fer feminista cap als quatre o cinc anys pel que veia i sentia al meu voltant.”
Gemma Lienas, escriptora i política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè tinc la sort –o la desgràcia– de ser conscient de les discriminacions i violències que pateixen les dones. I encara que volgués, no podria deixar de ser-ho. Sempre dic que em vaig fer feminista cap als quatre o cinc anys pel que veia i sentia al meu voltant i vaig saber que ho era a l’adolescència quan vaig llegir Betty Friedan i Simone de Beauvoir. Tot això ho explico al llibre Drets fràgils, autobiografia d’una generació de dones.

Què té pendent el moviment feminista?

Un dels reptes més urgents del feminisme és introduir de debò la coeducació als centres educatius i aconseguir l’abolició del gènere, perquè les persones hem de poder viure lliures d’estereotips. A més, amb una educació en els valors de la igualtat podríem extingir qualsevol mena de violència masclista. Per això fa més de vint anys vaig inventar la metàfora “posar-se les ulleres lila”, perquè cal aprendre a veure la realitat amb ulls feministes.


“El moviment feminista té moltes coses pendents, però principalment, la igualtat.”
Tita Llorens, nedadora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Jo no sé si som una feminista. Només som una persona que vol que no hi hagi desigualtat entre dones i homes. Quan vaig començar els meus reptes, vaig veure que no tots érem iguals.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista té moltes coses pendents, però principalment, la igualtat. I en aquest sentit, l’educació a la família i l’ensenyament a les escoles hi tenen un paper molt important.


“Per a mi una de les més importants és que cada volta s’involucren més homes en la lluita, que entenc que és de tots, si realment volem construir un món més just i més habitable.”
Anna Lluch, oncòloga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè crec de manera radical en l’absoluta igualtat de les persones, sense admetre cap discriminació ni per raons socials, ni per raons ètniques ni, evidentment, per raons de gènere.

D’entrada sempre he tingut aquesta creença profunda, però no la tenia de manera tan explícita en el cas del gènere, fins que vaig anant descobrint les discriminacions evidents que patíem les dones, fins i tot aquelles que ocupaven llocs més destacats en l’escala social i laboral, respecte als homes dels seus respectius entorns.

Què té pendent el moviment feminista?

Malgrat els innegables avanços aconseguits pam a pam per una lluita constant del moviment feminista, encara queda molt a aconseguir. Per a mi una de les més importants és que cada volta s’involucren més homes en la lluita, que entenc que és de tots, si realment volem construir un món més just i més habitable.

Pel que fa a qüestions més concretes, n’apuntaria unes quantes que considere bàsiques: a igualtat de feina, igualtat de sou; a igualtat de mèrits, igual accés als llocs de responsabilitat; unes mesures que asseguren una bona conciliació de la vida laboral amb la vida familiar per evitar les sobrecàrregues que sempre recauen en les dones. I, per sobre de tot, unes mesures prou estrictes que asseguren la tolerància zero a qualsevol agressió sexual contra les dones.


“Recordeu que les dones no podíem tindre un compte bancari i fer qualsevol gestió si no disposàvem de la signatura del pare o el marit? Això encara passava a principi dels vuitanta…”
Empar Marco, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Vaig ser conscient des de molt jove que les dones no rebíem el mateix tracte que els homes ni en l’àmbit familiar ni en el social. Primer va ser una qüestió de drets. Recordeu que les dones no podíem tindre un compte bancari i fer qualsevol gestió si no disposàvem de la signatura del pare o el marit? Això encara passava a principi dels vuitanta… i moltes altres discriminacions que ara ens semblen impensables. Quan vaig començar a llegir pensadores feministes, a assistir a congressos de dones, el primer a Bilbao l’any 1980, ja no vaig poder deixar de participar en la revolució quotidiana que significa ser feminista. Vaig tindre la sort de formar part com a funcionària del primer Servei de la Dona que hi va haver en la Generalitat Valenciana. Era el moment dels canvis legislatius que van originar un avanç considerable en qüestió de drets cap a la igualtat. I en això treballàvem, però també ens adonàvem que calia anar més enllà, que sense una altra educació no hi hauria llibertat.

Què té pendent el moviment feminista?

S’ha avançat molt i això cal tindre-ho present perquè és el que espenta a continuar. Pendent queda molt, tant en el quefer quotidià com en àmbits més generals que inclouen reformes jurídiques i econòmiques: la prostitució, la igualtat de salari… Però també cal avançar en les dones com a factores socials, en el paper que tenen les científiques, per exemple. És molt important que el talent de les dones estiga en els espais de progrés i de millora de la humanitat i del planeta. I el moviment feminista també té pendent d’arribar a cultures on les dones viuen sotmeses a sistemes de religió i costums que les arrosseguen a una gran precarietat social i emocional. El que ens queda i ens posa davant un espill és abolir la violència de gènere. Recorde perfectament que el fet que més em va marcar del meu pas pel Servei de la Dona va ser quan obrírem el Centre d’Informació de la Dona i teníem moltíssims casos de violacions i maltractaments en l’àmbit familiar. Educació, educació i educació, a les filles i als fills, a les alumnes i als alumnes… I enfocar, anar als micromasclismes quotidians, assenyalar-los i destapar-los. I obrir espais de reflexió, de confiança. Quan les dones ens ajuntem i ens apoderem som imparables, i això, moltes vegades, es troba a faltar.


“Em vaig adonar que era feminista quan volia ser alguna cosa més d’allò que la Falange i les JONS esperaven de les dones.”
Àngels Martínez, professora i política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Quan era jove, a casa nostra, una dona treballadora, per desenvolupar-se com a persona, havia de ser feminista, i exercir el feminisme, o exiliar-se. El franquisme significava també totes les violències contra les dones, i una de les més importants, allunyar-nos de la cultura i de la consciència del que representàvem. Havíem de ser, en submissió, les transmissores de valors masclistes i opressors, en una humiliació i negació constant dels nostres drets. Em vaig adonar que era feminista quan volia ser alguna cosa més d’allò que la Falange i les JONS esperaven de les dones (església, cuina, nens) i quan vaig ser solidària amb les altres dones, les altres lluites i les generacions futures. Em deien que voler ser lliure era mal vist, o potser pecat. I ara em reafirmo en el feminisme dels meus pocs anys quan l’amenaça feixista i misògina vol retornar a dominar la vida.

Què té pendent el moviment feminista?

Potser, superant tensions, cada dia que passa i tot i que no ens n’adonem, teixim més feminisme i avancem més en les tasques pendents. La més important, que no acaba mai: enfortir i donar més relleu a aquest fil violeta de la història que s’uneix al verd d’un món sostenible i el roig de totes les revolucions de la gent de baix, i per tant, també de les dones. El feminisme conté i dóna valor a la vida amable de les cures, els treballs compartits i la democràcia plena. Totes les dones en treballs precaris, altament feminitzats, tenen ple dret a pa i roses i a deslliurar-se de totes les violències, teixint sororitat entre dones i autonomia i solidaritat amb totes les persones joves, explotades, desposseïdes. Perquè, com diu Angela Davis, el feminisme arribi a les dones oblidades i no en quedi cap d’exclosa de la història universal.


“Jo vaig néixer enganxada a un germà bessó i vaig passar temps sense entendre cap diferència. Érem iguals i feliços.”
Núria Martínez-Vernis, poeta

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè sóc dona i des que tinc consciència de gènere, que és trepitjat, ple d’arquetips de feminitat i amb tasques i missions úniques, amb la violència patriarcal expressa des de fa segles. I més, després d’haver estat educada en la cultura de cap dona en els llibres escolars. Hem après què era la dona mancada de representativitat, de llibertat professional, sense càrrecs de responsabilitat, ni econòmica, ni empresarial, ni governamental, ni política, però sí enfront de les tasques maternals, socials i de cures. Ah, i el greuge salarial, una agressió connivent putrefacta.

Jo vaig néixer enganxada a un germà bessó i vaig passar temps sense entendre cap diferència. Érem iguals i feliços.

Què té pendent el moviment feminista?

Ara que estem tan ben preparades, filosòficament hem creat el moviment més viu actual, amb una visió holística i transversal de la sobirania de les dones (des del transgènere, la sexualitat, l’agricultura, l’economia, el pèl i el bigoti). Cal llegir-lo, compartir-lo, entendre’l, i continuar-lo amb la riquesa que contempla, lluita i treballa una revisió d’aquesta pell de dona que és just que sigui fina, i no gruixuda com ens han fet creure.

Crec que és necessari no deixar-ne passar ni una, i, motivo a repensar els termes ‘patrimoni’ i ‘matrimoni’. I pensar en la llengua materna i en la llengua paterna que no existeix.


“Aleshores, no sé ben bé per què, no m’acabaven d’agradar les connotacions que arrossegava la paraula ‘feminisme’.”
Judit Mascó, model

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè crec en el principi d’igualtat de drets de la dona i l’home, i perquè el feminisme busca la igualtat i la llibertat que neix de la necessitat de posar fi als favoritismes, als privilegis adquirits i injustos del masclisme.

Em van educar en la igualtat, amb un pare que compartia les tasques de la casa amb la meva mare. I de jove, quan viatjava arreu del món, sempre estava convençuda que s’havia de treballar per la igualtat i les injustícies que veia. Però aleshores, no sé ben bé per què, no m’acabaven d’agradar les connotacions que arrossegava la paraula ‘feminisme’. Em pregunto si potser la història de la humanitat, la societat patriarcal i masclista i els mitjans de comunicació no s’havien encarregat d’omplir de negativitat la paraula ‘feminisme’. Sense voler-ho, havia normalitzat estereotips dels quals ni nosaltres, les dones, ni els homes no som conscients.

I, ara que ho penso, em vaig adonar que ho era recentment, amb alguns moviments feministes que han democratitzat el concepte de feminisme –He4She des de l’ONU, el MeToo i les darreres manifestacions del 8 de març–, que ha coincidit amb les edats de les meves quatre filles i, escoltant-les a elles, com es veuen, com viuen i com se senten com a dones, i que clar que ho tenen: si estàs a favor de la igualtat i la llibertat has de ser per força feminista, i no hi ha cap camí entremig. Elles són feministes i punt, no és un tema a debatre. I tenen raó, tota la raó.

La maduresa, treballar en una entitat social de dones vulnerables (la fundació Ared), i l’exemple de les meves filles m’han fet adonar que sempre he estat feminista, però ara n’he pres consciència. I, a més a més, vull que realment s’aconsegueixi la igualtat a través del respecte.

Ara ho dic en veu alta, orgullosa de ser-ho, i amb tota la convicció.

Què té pendent el moviment feminista?

Per posar alguns exemples de la nostra societat: l’accés de més dones als àmbits acadèmics, a la política, a la ciència, la salut, la investigació i el lideratge d’empreses… Penalitzar –si no hi ha justificació– l’escletxa salarial, és a dir, la diferència fins a un 20% del sou en molts casos de dones i homes. Com s’explica, això, a unes filles de 19, 21 i 23 anys? Indignació, sense cap mena de justificació, és el que senten i sento.

Que s’acabi la pink tax, pagar més per un mateix producte si és per a la dona; i que es rebaixi el preu dels productes relacionats amb la menstruació.

Noves lleis que protegeixin els assetjaments sexuals i els abusos de poder, que deixin d’estar normalitzats, i que la justícia els empari.

Lideratges compartits, tant en àmbits privats com públics.

Cal una nova ètica amb mirada de gènere, i els homes també han de ser part activa d’aquest canvi, perquè és un moviment inclusiu. I d’aquesta manera, podrem construir una societat millor.


“La gran eclosió va ser quan va nàixer la meua filla Lluna. Dins de mi es va despertar un sentiment de neguit d’imaginar-me la meua filla en aquestes mateixes situacions.”
Àgueda Micó, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

A la pregunta per què sóc feminista, hi respondria: de quant de temps dispose? De fet, la resposta curta seria: i per què no ho hauria de ser? Crec que sempre ho he estat, perquè sempre he lluitat per la igualtat social. Ara bé, crec que vaig començar a ser-ne conscient a la facultat, quan participava en les assemblees i érem poques les dones que hi parlàvem –una altra cosa és que es tinguera en compte la nostra opinió. En eixos mateixos anys, vaig entrar de regidora a l’ajuntament del meu poble, l’Olleria, pel Bloc. Imagineu-vos: dona, jove i del Bloc. Era la tríada del mal, i aquell menyspreu vehiculat per la paraula “xiqueta” encara em va reafirmar més en la meua lluita per la igualtat.

Però la gran eclosió va ser quan va nàixer la meua filla Lluna. Dins de mi es va despertar un sentiment de neguit d’imaginar-me la meua filla en aquestes mateixes situacions. Totes ens enfrontem cada dia a situacions de discriminació, masclisme o micromasclisme: aquestes últimes són les més perilloses, perquè encara estan acceptades. Però sí, sóc secretària general del Bloc i co-portaveu de Compromís i us podria escriure un llibre de com n’és, de masclista, l’espai polític, i més al nivell que ens movem. Però per sort, les generacions que vénen estan més formades i conscienciades que nosaltres, per tant, alguna cosa hem fet bé. Mire els Joves-PV i sent orgull que no sols s’han posat l’etiqueta feminista sinó que treballen cada dia perquè les seues accions (internes i externes) ho siguen.

Què té pendent el moviment feminista?

Que els homes se senten interpel·lats a revisar-se i qüestionar els seus privilegis. És a dir, que se senten interpel·lats per la lluita feminista, perquè el patriarcat també els oprimeix, els limita, i aquesta tasca és, en bona part, seua. Necessitem recórrer eixe camí juntes i junts; si no, sempre serà incomplet.


“El moviment feminista té moltes coses a arreglar, per exemple, que sigui un moviment per a totes les dones, siguin de classe alta o baixa, siguin de l’ètnia o la raça que siguin.”
Hanan Midan, activista i tik toker

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Feminista és qui creu en la igualtat de drets d’homes i dones. En aquest sentit, sóc feminista perquè la igualtat de drets d’homes i dones em sembla l’única manera civilitzada d’organitzar una societat. Perquè la veritable revolució serà feminista o no serà. No hi haurà una veritable revolució en tant que no es consideri la dona un ésser humà. A casa, m’han criat en la idea que no hi ha diferència entre l’home i la dona, i que la dona no ha de callar davant cap injustícia, que parla per ella mateixa i no a partir de la veu d’un home. Des de petita m’han inculcat pensaments feministes. Per això, des de petita, i més des que vaig arribar a Espanya, sé que sóc feminista.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista té moltes coses a arreglar, per exemple, que sigui un moviment per a totes les dones, siguin de classe alta o baixa, siguin de l’ètnia o la raça que siguin, que sigui un moviment segur i interseccional, que no sigui només un moviment blanc colonial, per a les dones trans o cis, per a totes les dones.


“Crec que el model de pensament queer aporta possibilitats de pensament utòpic: dubtar del binarisme fa trontollar els referents de sempre.”
Mary Ann Newman, traductora i lingüista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Per la part política, cívica, vivencial, els meus pares em van pujar feminista de la manera més natural i inconscient. La mare sempre treballava; quan vaig néixer, ells, que no havien anat més enllà del col·legi, van obrir un compte d’estalvis per als meus estudis universitaris. Tenia una tia soltera que viatjava pel món treballant. No em va passar mai pel cap que els xicots fossin més que jo. On el feminisme em van canviar va ser en l’aspecte sexual i de papers de gènere: ningú no dubtava que em casaria, que havia d’aprendre a actuar com una senyoreta, que havia de maldar per ser atractiva als homes. El feminisme em va donar consciència i estratègies per resistir-me a això. Encara hi sóc, lol.

Què té pendent el moviment feminista?

Recuperar la imaginació. Crec que tots els moviments contra el prejudici sistèmic –de raça, ètnia, gènere, poble, etc.– tenim en comú la dificultat d’imaginar com seria la societat sense aquest biaix sistèmic. Això fa que pensem des d’una posició de debilitat, perquè en efecte estem immersos i som víctimes (tots, no solament les dones) d’un sistema que “sempre ha estat així” i aquesta inèrcia dificulta tota acció positiva i no mera reacció en contra. Voldria que miréssim de pensar, d’imaginar, des d’una actitud de força, força tova, si vols, i d’il·lusió i alegria. Crec que el model de pensament queer aporta possibilitats de pensament utòpic: dubtar del binarisme fa trontollar els referents de sempre. I l’altre model és la interseccionalitat: ser conscients dels privilegis d’un tipus de feminisme tradicional i prescindir-ne, enfortint els llaços amb els altres grups que també volen transformar la societat. Però sóc conscient que no hi ha cap alegria en aquesta resposta i, ves, no sóc qui per arreglar-ho. Ai las, on el feminisme em va canviar. (Uf, sempre queda alguna cosa.)


“Sóc feminista perquè existeix el masclisme.”
Bel Olid, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè existeix el masclisme. Em vaig adonar que ho era parlant amb companyes que havien obert els ulls abans que jo, llegint-ne els textos, formant-me. Aquest procés no s’acaba, al contrari. Cada dia aprenc coses noves d’altres feministes i els estic immensament agraïda.

Què té pendent el moviment feminista?

La reivindicació principal del feminisme, que és la igualtat d’oportunitats i drets efectiva entre totes les persones, encara no l’hem assolida. Les feministes treballem activament per arribar-hi, però és un repte pendent de la humanitat en general.


“Cal un feminisme amb una perspectiva de classe, una perspectiva de la intersexualitat.”
Mónica Oltra, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Crec que me’n vaig adonar de xicoteta, el dia que ma mare em va dir que com a dona sempre em tocaria demostrar el doble que un home per a arribar on jo volguera arribar, i que això no era just, però era com estava dissenyat el món. Crec que en aquell moment, i sobretot a través de la mirada de ma mare, vaig entendre-ho sense encara conèixer la ideologia del feminisme. Ho vaig entendre vivencialment i vaig veure on em col·locaria en la lluita per la igualtat entre homes i dones, perquè cap dona no haja de demostrar el doble que un home per arribar allà on vulga arribar.

Què té pendent el moviment feminista?

En aquest moment l’assignatura és ocupar-nos dels sòls de fang. Està molt bé trencar sostres de vidre, però està millor ocupar-se d’aquelles que han d’arreplegar els vidres que cauen quan alguna trenca un sostre de vidre. Cal un feminisme amb una perspectiva de classe, una perspectiva de la intersexualitat. No és igual ser una dona blanca de classe mitjana-alta amb estudis superiors, que ser una dona immigrant, sense feina i racialitzada, per exemple. Amb totes les discriminacions que s’afegeixen a la discriminació per raó de sexe. Per tant, crec que la gran assignatura pendent és un feminisme de classe que tinga en compte que és important trencar sostres de vidre, però que cap dona no es quede atrapada en els sòls de fang.


“Crec en la igualtat de dret de tots els éssers humans.”
Magda Oranich, advocada

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Per una qüestió de justícia. I perquè crec en la igualtat de dret de tots els éssers humans. Des de molt petita i, molt especialment, quan vaig entrar a la Facultat de Dret i vaig estudiar les grans desigualtats legals que hi havia en aquells moments.

Què té pendent el moviment feminista?

Molts objectius, però molt especialment que les igualtats que recullen les lleis siguin una igualtat real a la vida i que tinguin en compte la perspectiva de gènere.


Fotografia: Cristobal Castro

“És trist que, per una petita part –però sorollosa–, es bloqui la inclusió de les dones trans dins el moviment, reproduint els esquemes de privilegi que ostenta el patriarcat.”
Clara Palau i Canals, activista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Per responsabilitat social. Des de sempre, de ben petita, m’han indignat les desigualtats i els abusos. D’una manera més activa i oberta, des que vaig començar el trànsit en el gènere el 8 de març de 2017.

Què té pendent el moviment feminista?

Ser més atrevit, inclusiu i transversal, entre altres mancances. Que a les dones no els faci por dir que ho són. És trist que, per una petita part –però sorollosa–, es bloqui la inclusió de les dones trans dins el moviment, reproduint els esquemes de privilegi que ostenta el patriarcat. S’ha de treballar per a totes, totes, les dones. Recordant Angela Davis: “Qualsevol feminisme que privilegiï qui ja té privilegis serà irrellevant per a les dones pobres, les precaritzades, les dones de color, les dones trans, les dones trans racialitzades.”


“Cal saber comunicar millor que no anem contra els homes, que busquem la igualtat.”
Rosario Palomino, psicològa

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè no m’agrada viure en una societat on la dona sigui percebuda i tractada com a inferior. Em vaig adonar que era feminista a divuit anys, quan vaig decidir de quedar-me a estudiar a Barcelona. El meu país d’origen és el Perú i, com que era la quarta després de tres germans homes, les meves ties maternes em van retreure que “abandonés” els meus pares i no em quedés a Lima per cuidar-los, cosa que no es va exigir mai als meus germans grans. Afortunadament, de part dels meus pares vaig tenir tot el suport que vaig necessitar.

Què té pendent el moviment feminista?

Cal saber comunicar millor que no anem contra els homes, que busquem la igualtat.


“La meva mare ens va educar en el feminisme sense saber-ho. Som sis germanes i la mare va entendre que o ens apoderava o la nostra vida seria complicada.”
Ada Parellada, cuinera

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè vull ser el que vulgui ser sense haver de pensar en el gènere a què pertanyo. La meva mare ens va educar en el feminisme sense saber-ho. Som sis germanes i la mare va entendre que o ens apoderava o la nostra vida seria complicada. Sempre ens va voler lliures i que decidíssim la nostra vida. Independents i, sobretot, autosuficients econòmicament. El seu mantra: tingues sempre la clau del calaix i la paella pel mànec.

Què té pendent el moviment feminista?

Continuem amb el mateix clam que fa molt temps: passar de la igualtat legal a la igualtat real. La lluita feminista ha aconseguit d’acostar-nos-hi, és clar, però encara tenim feina a fer.


“Cal una autèntica revolució i ha de ser al segle XXI, no podem continuar amb el lliri a la mà, fent un minut de silenci cada vegada que maten una dona.”
Gemma Pasqual, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè sóc dona i d’esquerres, jo només sóc una xicota ben educada.

Crec que ho he estat sempre, però si hi he de posar un punt d’inflexió, diria que sent adolescent: a casa només les dones ens ocupàvem de les feines de la llar, treballava i estudiava i a més havia de planxar les camises dels meus germans, fins que un dia em vaig plantar i vaig socarrar-ne una.

Què té pendent el moviment feminista?

La revolució! Cal una autèntica revolució i ha de ser al segle XXI, no podem continuar amb el lliri a la mà, fent un minut de silenci cada vegada que maten una dona. Empassant-nos la ràbia davant les violacions i el tracte denigrant dels jutges. Resignant-nos pel terra enganxós, l’escletxa salarial i el sostre de vidre. No podem tenir cura de la casa, dels menuts i dels grans sense cap recompensa econòmica ni social. Perdem massa temps en un llenguatge impossible, definint-nos i fent coreografies, mentre el patriarcat i el feixisme avancen a passes gegantines. Hem de passar a l’acció.


“Encara queda un llarg recorregut per a garantir els drets de les dones i hem comprovat en l’escenari de pandèmia fins quin punt són de vulnerables els avanços aconseguits.”
Maria Josep Picó, periodista i professora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè hem de reivindicar una societat igualitària, justa i inclusiva. Encara queda un llarg recorregut per a garantir els drets de les dones i hem comprovat en l’escenari de pandèmia fins quin punt són de vulnerables els avanços aconseguits.

Vaig arribar al feminisme des del periodisme ambiental i la comunicació, estudiant els cursos de doctorat a la Universitat de València. En l’assignatura dedicada al gènere vaig fer la descoberta de l’ecofeminisme.

Què té pendent el moviment feminista?

Integrar plenament totes les dones en aquesta reivindicació tan necessària, fer front a la multitud d’atacs a la igualtat que arriben de la societat capitalista i involucrar els homes en la lluita perquè aquest moviment ha de ser col·lectiu.


“Em fa pensar molt com, en una era tan avançada tecnològicament i científicament, fa la sensació que fem passes enrere constantment.”
Sol Picó, ballarina

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Com bé diu Joss Whedom, “la igualtat és com la gravetat, una necessitat”. Ser feminista també ho és per a mi i tots ho hauríem de ser si volem un món on la igualtat sigui la base de la societat. Cal donar poder a les dones perquè crec en la igualtat de l’ésser humà com a eina per a frenar l’homofòbia, la violència de gènere i el masclisme. Mai no ho he escollit, ni me n’he adonat de cop i volta. A partir dels valors que vaig rebre dels meus pares i del que m’envolta, em vaig anar construint com a persona i no podia ser de cap més manera.

Sempre em pregunten si m’agrada incloure el tema en els meus espectacles. És obvi que no tinc cap intenció pamfletària, però en la condició de dona ja hi va implícit l’apoderament femení, absolutament necessari per a poder gaudir d’una societat més justa i completa.

Què té pendent el moviment feminista?

Tenim moltes coses pendents perquè, si no, no escriuria aquestes paraules. Em fa pensar molt com, en una era tan avançada tecnològicament i científicament, fa la sensació que fem passes enrere constantment.

Ara no ens podem aturar. Com diu Mae West, “una dona que sap manejar les seves cordes té menys probabilitats d’acabar lligada”.


“Posar fi a l’onada transfòbica dels últims temps; que el moviment sigui més divers i totes les dones migrades, racialitzades o de classe baixa no se sentin (també) oprimides per les feministes blanquetes privilegiades.”
Ana Polo, humorista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Per què ets feminista? Sóc feminista perquè no queda cap més opció. Hem de fer que totes les persones tinguin vides dignes i igualtat de drets i oportunitats.

No recordo el moment exacte en què me’n vaig adonar; recordo de petita viure moltes situacions en què pensava: “Això només et passa perquè ets una nena/noia.” Un dia vaig unir tots els punts i vaig adonar-me que la indignació per totes aquestes injustícies em convertia en feminista.

Què té pendent el moviment feminista?

Tantes coses! Posar fi a l’onada transfòbica dels últims temps; que el moviment sigui més divers i totes les dones migrades, racialitzades o de classe baixa no se sentin (també) oprimides per les feministes blanquetes privilegiades; aconseguir que les empreses, els governs i els mitjans de comunicació deixin d’utilitzar la lluita feminista quan arriba el mes de març per fer-se veure i incorporin una perspectiva de gènere profunda i integral; una justícia que no sigui patriarcal ni qüestioni ni desprotegeixi les víctimes, posar fi als feminicidis i als abusos… Així per començar. Quatre cosetes de no res.


“Vivim en una societat patriarcal i queda molta feina fins a aconseguir la igualtat.”
Natàlia Pons, cantant de Pupil·les

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè crec en la justícia social i en la igualtat de gènere. Vivim en una societat patriarcal i queda molta feina fins a aconseguir la igualtat. Me’n vaig adonar en el moment que em vaig polititzar, quan tenia disset anys.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista ha de continuar enfortint-se fins que tota la societat siga conscient del patiment de tantes i tantes dones.


“El moviment s’ha de comunicar com una urgència de drets humans.”
Miriam Ponsa, dissenyadora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè no tolero la injustícia ni la discriminació. Sempre ho he estat, però en vaig ser conscient quan vaig començar a viatjar.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment s’ha de comunicar com una urgència de drets humans.


“Cal que la societat deixi d’exigir més a les dones per fer el mateix que fan els homes i cal que cadascuna de nosaltres comencem a assumir que ens mereixem el que tenim.”
Clara Ponsatí, economista i política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

A mi el feminisme em ve de fàbrica. Potser pel sentit innat de la justícia que Rodoreda ens atribueix a tots els humans? Li vaig posar nom un dia d’estiu dels anys seixanta a la platja d’Arenys, devia ser el 1967 o el 68. Aleshores jo era una nena que gaudia escoltant les converses dels grans. La meva mare i la seva amiga Mercè Chao parlaven de les seves lectures de vacances: El segon sexe, de Simone de Beauvoir, que llegien en francès, i La mística de la feminitat, de Betty Friedan (publicat en castellà el 1965; en català es va fer esperar fins el 1975). Recordo vívidament la Mercè que declarava, contundent: “Jo sóc feminista”. Jo no vaig tenir cap dubte i vaig pensar: “Jo també”.

Què té pendent el moviment feminista?

Guanyar. Manar. Hem d’aparcar el sentimentalisme i créixer en voluntat de poder. Tenim pendent d’aconseguir que tothom interioritzi que les dones són tan vàlides com els homes. Les dones sempre sentim que hem d’estar permanentment demostrant que mereixem ser on som. Cal que la societat deixi d’exigir més a les dones per fer el mateix que fan els homes i cal que cadascuna de nosaltres comencem a assumir que ens mereixem el que tenim, i que ens mereixem molt més, com fan els homes sense cap entrenament.


“Sóc feminista perquè em revolto contra la profunda injustícia del menysteniment social de les dones i les persones dissidents de les normes del sistema patriarcal.”
M. Dolores Pulido, Membre de Ca la Dona

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè em revolto contra la profunda injustícia del menysteniment social de les dones i les persones dissidents de les normes del sistema patriarcal, i contra les violències que s’exerceixen sobre elles. Sóc conscient de ser feminista des de petita, des que tenia set o vuit anys. Un dia a classe, quan el mestre va demanar que l’endemà TOTS havíem de presentar els deures, vaig preguntar-li, perquè no m’havia sentit interpel·lada: “I nosaltres quan?” La resposta del mestre va ser ridiculitzar-me davant la classe. Vaig captar que tenia raó jo, però que la cosa no seria fàcil.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista ha viscut un creixement gràcies a la participació de moltes dones en les mobilitzacions dels darrers anys, però té pendent de pensar com aquest increment pot repercutir, encara més, en la consolidació organitzativa dels diferents col·lectius feministes.


“Cal estar alerta perquè aquesta crisi no signifiqui un pas enrere dels drets assolits.”
Rosa Queral, investigadora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè sóc dona i no entenc cap altra manera de ser i de fer. Sóc feminista perquè crec que les dones i els homes som lliures i iguals en drets i deures. Sóc feminista perquè defenso els drets humans. Sóc feminista i lluito per desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques que pateixen les dones en la nostra societat, per desmuntar certeses, fruit dels estereotips i dels rols de gènere. Em vaig adonar que era feminista l’any 74 que, amb unes companyes, vam organitzar una trobada de dones en una església de Sant Salvador, a Tarragona, i per preparar la trobada vaig llegir l’Origen de la família, la propietat privada i l’estat, de Frederic Engels.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista, per mi, té moltes coses pendents: fer arrelar el concepte de sororitat; fer entendre els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps, en les tasques per al sosteniment de la vida, que de moment continua sense assolir una corresponsabilitat per part dels homes. Assolir la protecció social del sector primari, del sistema de cures i de les dones que treballen per fer possible la sostenibilitat de la vida. Aconseguir pensions dignes i igualitàries per a totes (amb ple reconeixement dels treballs de cures, de les feines agràries, ramaderes i pesqueres). Que acabi la xacra de totes les formes de violència masclista. Aconseguir una societat totalment equitativa i inclusiva. Cal estar alerta perquè aquesta crisi no signifiqui un pas enrere dels drets assolits. I, com a dona del delta de l’Ebre que sóc, el moviment feminista ha de denunciar la invisibilització i la desvaloració dels processos de sosteniment de la vida i dels cicles naturals de la Terra. Denunciar la passivitat i la inacció dels organismes i institucions per la regressió del delta de l’Ebre i l’emergència climàtica que atempta greument contra les bases sòcio-econòmiques i la supervivència de cada vida única, biològica i sòcio-cultural, de les persones i de cada ésser viu del delta. Les dones, que donem i estimem la vida, hem de recuperar maternalment la vida, som coneixedores, usuàries, afectades, productores i consumidores de recursos naturals, som expertes en valors comunitaris i els hem de fer servir per assolir un desenvolupament sostenible i per defensar el nostre delta, tocat de mort.


“Preguntar a una dona per què és feminista és com preguntar a una persona negra per què és antiracista.”
Llucia Ramis, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Amb tots els respectes: crec que preguntar a una dona per què és feminista és com preguntar a una persona negra per què és antiracista. Em sap greu, però no acabo de veure l’enfocament del qüestionari, sembla com si estiguéssiu parlant d’una moda o d’una revelació espiritual: “Quin dia vares veure la llum?”.

Què té pendent el moviment feminista?

No és el moviment feminista, sinó la societat i el sistema els qui tenen moltes coses pendents respecte del feminisme.


“Com a dona i infermera, sempre he sentit aquesta subalternitat envers els homes.”
Antònia Raya, infermera

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Me’n vaig adonar a l’inici de l’adolescència. És una cosa que recordo perfectament. Cap als tretze anys o catorze, amb un fet que pot semblar banal a priori, però que em causava molta ràbia, fins al punt de fer-me plorar. La situació es donava els caps de setmana: no suportava que jo hagués d’ajudar la meva mare a rentar els plats després de dinar i el meu germà gran no, i la disculpa de la meva àvia perquè ell era home i jo no, buf!, em superava. No ho volia i no entenia que fos així. Crec que llavors vaig ser conscient de com n’era, d’injust, que m’atribuïssin certes tasques pel sol fet de ser dona i que precisament aquestes tasques fossin tan apassionants com rentar els plats.

Què té pendent el moviment feminista?

Molt camí per recórrer. Sí que és veritat que s’han fet avenços, no es poden negar, però no tenim una igualtat real i això es veu cada dia. Jo, com a dona i infermera, sempre he sentit aquesta subalternitat envers els homes. A la feina, una professió totalment feminitzada com la meva, els comandaments són gairebé tots homes. Durant la pandèmia ho hem vist clarament. Qui sortia a l’espai públic a explicar com anava tot? Doncs senyors. El domini de l’espai públic continua essent d’ells. Les referències, els qualificatius, si us hi fixeu, són molt diferents quan es parla d’ells i quan es parla de les dones, dins un mateix àmbit. La infravaloració de les cures associada a dones i a infermeres sempre és present, tot i ser imprescindibles, com s’ha vist amb la pandèmia. Qui ocupa l’espai públic és el catedràtic, el cap de servei, l’investigador. Qui posseeix el poder i el saber absolut és majoritàriament un home.


“Un cop arribem a la igualtat no tindrà necessitat d’existir. Mentrestant cal que deixi de ser una lluita femenina per passar a ser una reivindicació de la societat.”
Mònica Roca, empresària

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Per justícia. Ser feminista vol dir lluitar per la igualtat de les dones. La igualtat entre els diversos col·lectius ha de ser-hi per justícia. També lluito per altres col·lectius que pateixin injustícia. I si tingués més temps lluitaria per tots.

Me’n vaig anar adonant quan vaig començar a ser objecte d’aquestes injustícies. Abans no ho era perquè no era conscient del problema. Jo no l’havia patit; per tant, el menystenia. Això ho diu tot. I allò mateix que feia jo abans de patir les injustícies, ho continua fent molta gent: menystenir el problema. Pensant que és exagerat, que deu ser que no saben defensar-se totes soles. És un sentiment força generalitzat que reconec haver tingut. Perquè les injustícies poden ser prou subtils perquè costi de reconèixer-les fins i tot a una mateixa.

Què té pendent el moviment feminista?

Desaparèixer. Un cop arribem a la igualtat no tindrà necessitat d’existir. Mentrestant cal que deixi de ser una lluita femenina per passar a ser una reivindicació de la societat. I cal fer complir la llei d’igualtat.


“Sóc feminista perquè sóc conscient de les desigualtats, discriminacions i violències que hem anat patint les dones al llarg de la història.”
Ester Rocabayera, sindicalista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè sóc conscient de les desigualtats, discriminacions i violències que hem anat patint les dones al llarg de la història, determinades pel rol reproductiu i de sosteniment de la vida que ens imposa el col·lectiu home. I en la mesura que considero ineludible que siguem les protagonistes de la nostra lluita contra el patriarcat i el capital. Vaig ser conscient que era feminista cap als divuit anys, poc després d’entendre que formava part de la classe treballadora d’una nació sotmesa i que calia lluitar per transformar aquesta realitat. I que les opressions que em travessaven, tanmateix, eren específiques i lligades al rol assignat a les dones.

Què té pendent el moviment feminista?

Crec que el moviment feminista organitzat té pendent d’interpel·lar eficaçment el conjunt de dones de les classes populars que, com totes, són víctimes de violència patriarcal sistemàtica, però que no consideren necessari ni rellevant organitzar-se per eradicar el patriarcat i construir una societat de persones lliures. Necessàriament en un país lliure.


“És necessari arribar a un consens en relació amb les polítiques sobre treball sexual i gestació subrogada.”
Marta Roqueta-Fernàndez, investigadora i periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Quan era petita em vaig fer feminista per pur egoisme: la majoria dels meus amics eren nens i m’emprenyava molt de ser tractada de manera diferent per haver fet el mateix que ells, perquè considerava que jo no era com les altres nenes, més avorrides. A la universitat vaig entrar en contacte amb el feminisme, i més endavant em vaig interessar per la recerca de la meva mare, que analitzava diferències de gènere en el consum de drogues. Gràcies a això vaig copsar la dimensió estructural de les desigualtats de gènere i vaig entendre que el feminisme era una lluita per a l’emancipació de les dones, i no pas una eina de promoció d’unes poques dins un sistema que ens discrimina.

Què té pendent el moviment feminista?

Moltíssimes coses. A l’àmbit institucional, falta transversalitzar les polítiques de gènere a totes les accions de l’administració, i en la seva estructura interna, a més d’adoptar una política econòmica que equipari en valor el treball productiu i reproductiu. També cal consolidar, tant en el terreny institucional com en el militant i mediàtic, una mirada que tingui en compte les dones trans i també les que es troben en situació de racialització i amb discapacitat. Finalment, és necessari arribar a un consens en relació amb les polítiques sobre treball sexual i gestació subrogada.


“El problema ve quan unes “causes” són considerades més importants que unes altres, quan nosaltres mateixes qüestionem “les altres”.”
María Rubia, activista en defensa dels drets humans

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè les dones patim i partim dels últims llocs de sortida a la cursa cap a la conquesta en el pòdium dels nostres drets. La història ens ensenya totes les dificultats i sacrificis que les dones hem hagut d’afrontar. Però que, encara després de les evidències, hàgim de continuar combatent pels nostres drets és el que em fa ser més activa.

Personalment, no vaig ser conscient que les meves reivindicacions i lluites formaven part de l’adjectiu “feminista” fins a l’edat adulta. Recordo que a la primària, a onze anys o dotze, la pista de futbol era sempre per als nois i que nosaltres jugàvem a la terra de pati de l’escola. Allò va ser un punt de partida. Les noies ens vam mobilitzar per exigir el nostre dret a utilitzar la pista per a allò que volguéssim. El procés va ser molt enriquidor, ple de negociacions i contraofertes. Finalment vam aconseguir uns dies d’ús per a nosaltres. Qualsevol situació que et fa qüestionar que els teus drets no són tinguts en compte en la mateixa mesura pel fet de ser dona et converteix en feminista. Encara que no ho sàpigues ni tu mateixa…

Què té pendent el moviment feminista?

No m’agradaria generalitzar, ni atribuir certes mancances a un únic “moviment feminista”; més aviat diria que hi ha persones dins els moviments que hi influeixen de manera positiva o negativa, segons la seva qualitat humana. Per la meva experiència en l’àmbit social, aquests últims deu anys he tingut contacte amb diversos grups feministes. A partir de la meva perspectiva i trajectòria personal, puc trobar parts de la meva visió del feminisme en gairebé tots, en uns més que en uns altres, sens dubte. Això és el reflex de la diversitat real de la qual som part, de les diverses qüestions i situacions de vida que t’empenyen a reivindicar aspectes diferents, però no per això menys importants. El problema ve quan unes “causes” són considerades més importants que unes altres, quan nosaltres mateixes qüestionem “les altres”. Quan es jutgen els diferents ritmes en els processos individuals i col·lectius, tot i que en aquesta cursa cap al pòdium unes van porten calçat esportiu i unes altres corren amb xancletes.


“Ara a més ho sóc perquè el considero una autèntica eina de transformació, de revolució per a combatre no tan sols el patriarcat sinó el capitalisme i el colonialisme depredadors.”
Dolors Sabater, política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Inicialment, per consciència de desigualtat i sentit de justícia, dret universal a l’existència i accés als drets. A mesura que passen els anys i gràcies a l’evolució del feminisme, ara a més ho sóc perquè el considero una autèntica eina de transformació, de revolució per a combatre no tan sols el patriarcat sinó el capitalisme i el colonialisme depredadors. Des de ben jove, en la vivència de la càrrega de cures sobre les dones, en la lluita compartida amb l’ecologisme i l’antimilitarisme. I més plenament conscient de tots els tentacles del patriarcat, quan vaig afrontar el meu dret de decidir per a parir i criar (27 anys, anys vuitanta) gràcies al mestratge de la llevadora feminista Adela Vidal. Després, en el camp educatiu, comprovant com el masclisme no s’atura en les noves generacions sinó que és ben present i creix. I gràcies al meu pas pel municipalisme transformador, aplicar la mirada de gènere i el feminisme en les polítiques públiques ha estat una nova manera de comprovar aquest feminisme creixent en el meu compromís personal.

Què té pendent el moviment feminista?

La societat i les institucions tenen pendent de donar al moviment feminista més capacitat de penetrar amb la seva força transformadora a totes les capes i àmbits de la vida. Especialment, en els àmbits on interseccionen opressions i en els àmbits de poder des d’on es condicionen decisions que perpetuen el patriarcat i el masclisme.


“El feminisme és, i ha de ser encara més, el motor d’un canvi social transformador d’abast profund.”
Maite Salord, escriptora i política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Som feminista per una obvietat: perquè encara no podem parlar d’igualtat de gènere. La bretxa salarial o la violència masclista són encara avui una realitat, fins i tot en les societats més avançades. Vaig ser conscient que era feminista quan, de jove, vaig entendre el significat profund d’una frase que em va dir la mare i que no he oblidat mai: una dona que no té independència econòmica, que depèn d’un home, no pot ser mai lliure. Des d’aquell moment, vaig saber que la meva vida la decidiria jo.

Què té pendent el moviment feminista?

El feminisme és, i ha de ser encara més, el motor d’un canvi social transformador d’abast profund. És imprescindible qüestionar-se i lluitar contra les estructures de poder que sustenten actituds de menyspreu a la dona, d’autoritarisme, de violències masclistes d’espectre divers.


“Pense en la meua iaia, en totes aquelles xiques que no han pogut parlar i alçar la veu. Per elles, per nosaltres i per totes les que vindran.”
Nerea Sanfèlix, influenciadora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Totes les dones haurien de ser feministes. Pense en la meua iaia, en totes aquelles xiques que no han pogut parlar i alçar la veu. Per elles, per nosaltres i per totes les que vindran.

Crec que ho sóc des de menuda, ma mare i les dones que sempre m’han envoltat han sigut les que han fet que hui siga qui sóc. També llegir, tindre inquietuds i prendre com a referents dones meravelloses.

Què té pendent el moviment feminista?

Que siga una realitat real. És a dir, que tots els canvis i avanços que van fent-se sobre el paper o en entitats després es reflectisquen en la vida real.


“El feminisme ha de ser de tothom, d’homes i dones.”
Cristina Sánchez Miret, sociòloga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè no puc, ni vull, ser de cap més manera. Sóc feminista de sempre. No hi puc posar cap data. Això sí, sé quan hi vaig posar l’etiqueta. Va ser a la universitat, quan estudiava. Abans d’això, jo venia d’una família en què les dones no s’havien considerat mai per sota d’un home, i que no estaven disposades a deixar que fossin tractades d’una manera diferent. Era una mena de matriarcat dins un patriarcat; per tant, també érem molt conscients d’aquells elements que hi havia a la societat i que encara hi ha que ens fan no tenir les mateixes oportunitats.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista té pendent deixar de ser només un moviment de dones. Evidentment que ha de ser-ho, és fonamental, però el feminisme ha de ser de tothom, de dones i d’homes. Ha de ser una lluita, una visió del món, una manera d’entendre les relacions que arribi a tota la societat. El feminisme és imprescindible perquè els preceptes democràtics puguin ser, perquè la igualtat realment existeixi. És del tot imprescindible perquè la vida d’homes i dones sigui sostenible.


“Els eixos d’opressió són múltiples i no són els mateixos per a totes.”
Meritxell Sánchez Amat, metgessa

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Suposo que es pot dir que he estat feminista de sempre: primer, de manera inconscient, vivint com una limitació allò que s’esperava de mi com a nena, ofenent-me per les coses que se suposava que no havia de fer, rebel·lant-me contra els mandats… Amb l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta, l’activisme en una entitat de Sants de prevenció de les violències de gènere, l’Escletxa, em va ajudar a reconèixer-me com a feminista.

Què té pendent el moviment feminista?

Els eixos d’opressió són múltiples i no són els mateixos per a totes. Les feministes hem de tenir presents les diferents realitats de les dones, conèixer-nos, entendre’ns i buscar un horitzó comú.


“Durant tot l’any hi som i tenim coses a dir. Hi volem ser sempre, durant tot l’any, i que ja no sigui necessari fer “especials” de dones pel 8 de març.”
Pili Sanmartín, sommelier

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè no puc no ser-ho. És a dir, si volem viure en igualtat de drets i reconeixement real, no hi ha cap més opció que ser feministes. Sóc feminista per dignitat humana. Sóc feminista perquè els treballs reproductius de cures no estan reconeguts com a tals, sóc feminista perquè cada dia moren milers de dones al món pel sol fet de ser dones, sóc feminista perquè no es reconeixen els sabers ancestrals de les dones transmesos de generació en generació fora de l’acadèmia, sóc feminista perquè existeix l’abús de poder, perquè estem infrarepresentades als contes, als llibres, en la presa de decisions, perquè els nostres salaris són menors, perquè hi ha el sostre de vidre, perquè ens manquen referents femenins i feministes, perquè encara hem de reivindicar el 8 de març amb dents i ungles i perquè sembla que les dones només existim al voltant d’aquesta data reivindicativa. Llavors és quan es parla de nosaltres, però no es pensa que durant tot l’any hi som i tenim coses a dir. Hi volem ser sempre, durant tot l’any, i que ja no sigui necessari fer “especials” de dones pel 8 de març.

Fa molts anys, acompanyant dones en contextos de prostitució. Però llavors ser feminista estava un poquet estigmatitzat. Ara és més fàcil dir: sóc feminista, ara hi ha referents propers, se’n parla obertament, les manifestacions del 8 de març són immenses, al·lucino amb les noies joves, amb els discursos, l’apoderament… Llavors deia amb la boca petita que era feminista, ara ho puc cridar als quatre vents.

Què té pendent el moviment feminista?

Els moviments feministes són en constant construcció / desconstrucció / evolució en tant que la realitat social és diversa a escala mundial, tot i que els problemes tenen un origen comú: el patriarcat. Un dels aspectes que té pendent el moviment feminista és sortir de les ciutats i de l’asfalt i acollir els pobles, els arbres i les dones que habiten i han habitat aquests entorns. Els seus sabers, les mans que cuiden, els cicles de la natura, les llavors, els rebots i tot allò que fa possible el sosteniment de la vida col·lectiva… Ho explica molt bé María Sánchez als seus llibres, especialment a Tierra de Mujeres.


“Estaria bé que les diverses generacions de feministes dialoguessin més i es fessin més confiança mútua.”
Marta Segarra, Professora de literatura i estudis de gènere

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè crec que tenim l’obligació de lluitar per un món més just i on tothom pugui viure, i la desigualtat per motius de gènere i de sexualitat és encara molt gran arreu del planeta. A més, em sembla que el moviment feminista ha après a combinar bé l’acció contra tota mena de discriminacions.

Crec que sempre he estat feminista, però ho vaig formular en paraules durant els meus estudis universitaris, quan vaig veure que no estudiàvem l’obra de cap dona al llarg de la carrera i que, si suggeries que potser estaria bé fer-ho, et prenien per una boja radical.

Què té pendent el moviment feminista?

Crec que el moviment feminista del nostre país podria ser encara més inclusiu, i també una mica més autocrític, especialment envers les formes de desigualtat que hi perviuen. Estaria bé que les diverses generacions de feministes dialoguessin més i es fessin més confiança mútua. En el fons, i sense menystenir les grans conquestes de la lluita feminista, ho tenim tot pendent encara, i això està molt bé!


“Per què tots els grups de música que escoltava eren formats majoritàriament per homes.”
Flora Sempere (El Diluvi), cantant

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Partint de la base que pense que el moviment feminista vol recordar a la resta de la humanitat que les dones som persones, doncs crec que sóc feminista des que vaig ser conscient de la meua posició desfavorable com a dona. Crec que vaig començar a prendre’n consciència a partir dels onze anys o dotze, als inicis de la meua adolescència. En aquest moment, no em posava l’etiqueta feminista, perquè tampoc era tan present com ara, l’activisme feminista, però ja em qüestionava coses: per què no hi havia dones destacables a la història, o almenys no s’utilitzaven com a referents en el món educatiu; per què tots els grups de música que escoltava eren formats majoritàriament per homes (tenia algun referent femení, però pocs); per què hi havia diferències salarials pels mateixos treballs, etc. Aquestes coses em feien sentir estranya, fora de lloc. Saps que alguna cosa no va com hauria d’anar.

Què té pendent el moviment feminista?

Em costa jutjar què té pendent o no té pendent el moviment feminista. No sóc una especialista, i sent molt respecte per les dones que són a primera fila mantenint activa la lluita feminista. Però si hagués de dir una cosa que em preocupa sobre aquest tema, és que de vegades veig que hi ha moltes lluites internes pels diversos vessants que pren el feminisme. Crec que això pot comportar una difusió dels objectius de la lluita feminista, una falta de cohesió entre les companyes i, finalment, que la lluita feminista es difumine i perda força i credibilitat per baralles internes.


“Crec que vaig ser feminista abans de saber què era ser-ho.”
Gabriela Serra, activista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè sóc una dona que vol ser una persona amb tots els drets; perquè reclamo ser i estimar com vulgui; perquè exigeixo respecte i atenció a les meves idees i posicions; perquè el meu cos és meu i la meva vida també i, per tant, jo decideixo sobre tot allò que hi té a veure. Crec que vaig ser feminista abans de saber què era ser-ho. Lluitar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat amb tota la sororitat possible per a mi és feminisme. Em vaig adonar quan “ells”, descol·locats, van començar a dir-me “dona guerrera” i “elles”, més encertadament, i amb satisfacció, “dona valenta”.

Què té pendent el moviment feminista?

Continuar fent de la sororitat l’eina de transformació global per a construir un nou món de persones iguals, lliures i fraternes.


“Penso que tenir cent dones i fer aquestes preguntes és desaprofitar una oportunitat boníssima.”
Júlia Serrasolsas, cantant

Aquest any em vaig prometre que faria quatre coses comptades pel 8 de març, perquè any rere any em fa més ràbia que l’interès pel feminisme duri una setmana o menys. I ja les he fetes, de manera que ja no en faré més. També penso que tenir cent dones i fer aquestes preguntes és desaprofitar una oportunitat boníssima per anar més enllà i tocar temes com ara l’efecte de la pandèmia cap a les dones, l’augment de la violència domèstica, desigualtats econòmiques en tant que les dones ocupem serveis de cures precaríssims, etc.


“Al feminisme li falta una mirada antiracista urgent.”
Yolanda Sey, cantant i actriu

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè el feminisme m’ha ensenyat a valorar-me i a entendre que el sistema en què vivim em menysté pel fet de ser dona, fa que les coses em siguin molt més difícils i que en comparació amb els meus companys homes tingui menys oportunitat per a tot. El feminisme posa al centre del debat la posició en què som les dones ara mateix. No sé ben bé quan me’n vaig adonar, crec que va ser quan començava a assenyalar actituds que no m’agradaven dels nois que m’envoltaven o del sistema en general.

Què té pendent el moviment feminista?

Al feminisme li falta una mirada antiracista urgent, perquè com a dona negra tinc unes necessitats que s’han de posar també sobre la taula quan parlem de feminisme. Si el feminisme no és antiracista, no deixa de ser supremacia blanca. El feminisme ha de ser antiracista o no serà.


“Estar molt atentes que cap discurs feminista ens vulgui fer encaixar en un sistema on no ens sentim reconegudes.”
Marta Sibina, infermera i activista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

De molt petita no em feien gràcia certs acudits, com ara un que deia: “La mujer y la sartén en la cocina están bien” que sentia tot sovint, fins i tot a casa, seguit de “és per fer broma, no t’enfadis!” No em quadrava, i des de llavors lluito tant com puc i aprenc tant com puc. Perquè ja n’hi ha prou!

Què té pendent el moviment feminista?

Començar a aparcar els dualismes i considerar la feminitat com un procés integrador on cabem tots i totes. No destruir-ho, sinó revisar què ens ha servit en el passat i què podem crear de nou. Estar molt atentes que cap discurs feminista ens vulgui fer encaixar en un sistema on no ens sentim reconegudes. No comprar el discurs patriarcal i disfressar-lo de feminista.


“Cal anar eliminant els gèneres, de manera que cada persona pugui triar la seva manera de viure amb la sola limitació de no fer mal a ningú ni a si mateixa.”
Marina Subirats, sociòloga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè el maig del 1976 vaig tenir la sort de participar en la trobada de dones a la Universitat de Barcelona i em vaig adonar que el malestar que sentia pel tractament diferent, les dificultats, les limitacions, les ofenses i tantes altres coses que patíem les dones era degut al masclisme i que tot això havia de canviar. I la manera de fer-ho era treballant juntes perquè no ens poguessin silenciar mai més.

El moviment feminista ha avançat moltíssim, però queda molt per fer, perquè la dominació de les dones és mil·lenària i hi ha moltes resistències. Des del meu punt de vista cal anar eliminant els gèneres, de manera que cada persona pugui triar la seva manera de viure amb la sola limitació de no fer mal a ningú ni a si mateixa, i compartir així tant les feines de producció com de reproducció. I cal que el punt de vista de les dones empelti la vida pública, per rebaixar la violència i la destrucció i valorar molt més la cura de la vida, tant la humana com la de tot el planeta.


“Sóc feminista perquè visc en aquest món.”
Isabel Sucunza, llibretera

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè visc en aquest món. Crec que va ser al mateix moment en què vaig ser conscient també del meu privilegi de classe. A casa ens van educar amb la màxima que si treballàvem molt podríem fer allò que volguéssim i tot aniria bé. Primer vaig veure que no a tothom li era tan fàcil i després, que a les dones encara menys.

Què té pendent el moviment feminista?

El radical, ser inclusiu. I, en general, eliminar les etiquetes respectant la diversitat.


“Sóc feminista perquè visc en aquest món.”
Neus Torbisco, Advocada i catedràtica de drets humans

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Recordo molt vivament la primera vegada que vaig fer allò que s’anomena un “clic feminista” quan jo era molt petita (a nou o deu anyets). A casa era l’única nena de quatre germans i m’enfadava constantment perquè els meus pares (sobretot la mare) m’atribuïa tasques domèstiques que mai no imposava als meus germans. La pregunta: “I per què jo?” era constant i em vaig tornar força rebel. Curiosament, el meu pare em donava més suport en aquest esperit d’indignació que consideraven pre-adolescent i que s’agreujava quan jo, que jugava força bé a futbol, intentava jugar amb els meus germans i els seus amics en un camp proper a casa i no m’hi deixaven perquè “les nenes no juguen a futbol”. Més tard, a casa, també estava en lluita constant perquè sempre “votàvem democràticament” què vèiem a la televisió i com que el pare i els germans eren fanàtics del futbol, sempre que coincidia un partit amb un episodi d’Els àngels de Charlie me’l perdia. D’aquí que també vaig concloure que la democràcia no és garantia de justícia, perquè les minories sempre podem sortir perdent! També amb les joguines em passava una cosa similar: jo volia jugar a la guerra de les galàxies i recordo que les meves tietes em miraven estranyades i mostrant un sentiment de compassió sincera preguntant-me per què no m’agradaven les joguines “de nenes”. “What is wrong with this girl?” (“Què li passa a aquesta nena?”), tal com ho va expressar en anglès molts anys després, en un sopar a Barcelona el 2004, Iris Marion Young (la filòsofa i professora de la Universitat de Chicago que més m’ha influït personalment i professional en la perspectiva que avui tinc sobre el feminisme, el patriarcat i l’autodeterminació personal i col·lectiva).

Més tard, a l’Institut d’Igualada, vaig tenir una meravellosa mestra de literatura que sempre em va animar a pensar críticament i a no sentir-me culpable de “generar tensions”. Recordo que em va donar aquell adhesiu famós que deia: “Les nenes bones van al cel, les dolentes a tot arreu”, i me’l vaig posar a totes les carpetes fins que no vaig començar a estudiar dret. Aquella mestra em va donar el llibre de Virginia Wolf A room of one’s own, i aquell assaig, que vaig llegir a setze anys, em va donar una mica d’empenta i autoestima per a continuar queixant-me mentre m’anava formant i anava posant paraules i conceptes i ordenant allò que llavors eren sentiments de frustració i incomprensió per l’experiència de desigualtat quotidiana normalitzada a mitjan anys vuitanta.

Sóc feminista perquè en un món que continua essent profundament desigual no ser-ho no és una opció. Per a mi el feminisme no és quelcom d’estrictament polític –o identitari–, sinó una concepció i un moviment social basats en la igualtat de gènere (igualtat política i socioeconòmica; tant en l’àmbit públic com en el privat) com a fonament essencial per a avançar cap a un món més just. Feminista, doncs, és qualsevol que cregui en la igualtat com a pilar essencial de la justícia. En el meu cas, significa un compromís personal que consisteix a actuar en tots els àmbits contra els sistemes patriarcals, construïts per mantenir oprimides les dones, que procuro exercir en tots els àmbits de la vida, el familiar i el professional. Però el feminisme és també una lluita col·lectiva que interpel·la tothom que cregui en la igualtat de gènere. En aquesta dimensió d’activisme, la interseccionalitat és central; sobretot, cal reconèixer que la raça, l’orientació sexual i l’estatus socioeconòmic afecten molt en aquest procés.

Identificar-se com a feminista, per tant, és una conseqüència de l’adquisició de consciència de la persistència de desigualtats estructurals i profundes entre homes i dones en tots els àmbits que cal combatre. Si aquestes desigualtats desapareixen, el moviment feminista esdevindria innecessari –l’ideal s’hauria assolit. Tant de bo arribem a aquest estadi on les manifestacions del 8 de març i la consciència feminista siguin innecessàries. Voldria dir que les dones tenim veritablement igualtat d’oportunitats, que la bretxa salarial entre homes i dones ha desaparegut, que les violències específiques que rebem les dones com a grup en el terreny sexual i domèstic, per exemple, han deixat de ser estructurals i recurrents.

Què té pendent el moviment feminista?

Hi ha moltes idees errònies sobre el feminisme que caldria fer un esforç per desmuntar si volem que el feminisme es converteixi en una ideologia dominant i transversal. Sobretot, un tema recurrent és entendre el feminisme com una teoria de la justícia associat a un moviment “radical” de dones guiades per una animadversió cap als homes, o un desig de competir amb ells i de “superar-los”. Aquest enfocament distorsiona el feminisme, confonent-lo amb una actitud subjectiva de rebuig o confrontació –guerra de sexes. Òbviament aquest desig percebut s’associa a l’enuig justificat de moltes dones que hem adquirit consciència de la nostra posició i estatus social inferior en el marc d’un sistema opressiu que perpetua de manera sistèmica la desigualtat en diferents esferes de la vida. En aquest sentit, el terme feminista no és neutre, sinó que posa èmfasi en el valor igual de les dones i situa la identitat femenina com a causa d’opressió i violència. Estadísticament és innegable que ser dona (i encara més dona lesbiana o dona negra, etc.) augmenta significativament les probabilitats de ser pobre o de ser víctima de violència. D’altra banda, com tots els moviments socials, el feminisme es caracteritza per desacords interns sobre el significat de la igualtat, o com s’ha de transformar la societat masclista, i per això és coherent de parlar de “feminismes” per tal d’identificar diverses variants (més radicals i menys radicals).

És cert que quan emfasitzem les arrels patriarcals de la desigualtat i la necessitat de desmantellar aquest sistema social injust hi ha molts homes que se senten agredits o que expressen reticències, precisament perquè es beneficien d’aquest sistema, directament o indirecta. Tot i que els grups directament discriminats (dones, negres, etc.) tenen més incentius per a rebel·lar-se, el feminisme no és, ni ha de ser, “cosa de dones”. Hi ha moltes dones que, de fet, contribueixen a reproduir el patriarcat, assumint acríticament posicions de dominació i jerarquia masculines a casa i a la feina; en canvi, cada vegada hi ha més homes que també s’indignen i es declaren obertament feministes perquè creuen en la igualtat, i es mostren disposats a contribuir activament a desmantellar el sistema patriarcal que els beneficia, malgrat que no són directament víctimes de l’opressió i discriminació persistents que les dones experimentem rutinàriament (però potser sí que ho són les seves parelles o filles o amigues). Precisament perquè, com a grup, els homes es beneficien d’aquest sistema de desigualtats, necessitem que els homes adquireixin aquesta consciència feminista i es converteixin en agents de canvi. De fet, el feminisme allibera tant a homes com a dones de les pressions socials. Els estereotips de gènere i el condicionament social imposen també als homes pressions perquè assumeixin determinats rols socials o evitin determinades feines. Els estereotips masculins són també opressors. El feminisme, per tant, ens pot apropar a una societat més justa per a tots, en la qual tothom pugui autodeterminar-se lliurement.

Finalment, fins i tot des d’una anàlisi economicista, el feminisme hauria d’assumir-se per part d’aquells sectors menys oberts al canvi i als discursos radicals. Segons un informe del McKinsey Global Institute, el 2025 es podrien afegir dotze trilions de dòlars (una mica més de 10 bilions d’euros) al PIB mundial si s’avança en la igualtat de les dones. Si tothom, independentment de la identitat de gènere, pot contribuir a l’economia i ocupar qualsevol posició social, sense jerarquies de gènere, ja haurem avançat cap a un món millor.


“Tenim moltes vores embastades però no fixades perquè mentre embastem, ja hi ha qui s’ocupa de desfilar el fil.”
Carlota Torrents, agent literària

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

He tingut la sort de rebre una educació lliure i igualitària amb una mare autònoma, empresària i independent que no va plantejar mai cap altra manera de viure que no fos des de la igualtat, però també vaig entendre que per fer tot el que feia havia de lluitar. A les dones, quan volem fer com “ells”, d’entrada ens barren el pas. Els surt de natural. Potser vaig prendre consciència d’aquesta lluita que no s’acaba un estiu treballant en una institució pública. Va ser quan vaig estripar el taló del meu sou davant del meu superior perquè acabàvem de saber que les noies –fent la mateixa feina– cobràvem menys que els nois. Aquella vegada els nois ens van fer costat. I va ser el mateix estiu que vaig tenir el primer assetjament per part d’un superior. Tenia vint anys.

Què té pendent el moviment feminista?

Què té pendent? Ui, diria que encara tot, oi? Tenim moltes vores embastades però no fixades perquè mentre embastem, ja hi ha qui s’ocupa de desfilar el fil. S’han fet moltes passes endavant, si ens ho mirem amb perspectiva, però no hem arribat al final del camí, sobretot la diferència econòmico-social entre dones és demolidora. Però crec que tothom sap que la igualtat de sexes, la paritat, el dret de ser com vulguis ser i poder viure en les mateixes condicions que els homes, tard o d’hora acabarà essent. Hi ha obstacles evidents però el llit del riu és fet i porta aigua, només l’hem d’acabar de desbordar. Sóc optimista. Necessito ser optimista.


“El més important és que el moviment no caigui en un feminisme liberal, sinó que esdevingui un feminisme que aposti per la transformació i que situï la vida al centre.”
Aina Torres Rexach, poeta i escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista per necessitat, com a autodefensa. Arran de les violències que patim les dones, no ens queda més opció que ser-ho. Crec que he estat feminista des de fa anys perquè, en general, les injustícies em fan rebel·lar, però al principi no n’era conscient. Ha estat gràcies al moviment feminista que he posat nom a una resposta lògica davant d’una societat patriarcal tan arrelada.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista ha d’aprofundir en l’autoorganització i en la capacitat de dotar-se d’eines per a combatre les violències. Cal també una mirada interseccional, que no tracti la desigualtat de gènere com un fet aïllat sinó vinculada a la resta d’opressions. El més important és que el moviment no caigui en un feminisme liberal, sinó que esdevingui un feminisme que aposti per la transformació i que situï la vida al centre.


“El moviment feminista és un moviment dinàmic. A mesura que s’assoleixen millores en el tracte igualitari, apareixen noves dificultats i es van obrint nous fronts en què s’ha de lluitar.”
Olga Tubau, advocada

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista, com sóc d’esquerres, des que tinc consciència política, des de l’adolescència. Sóc feminista perquè ser-ho és una manifestació de la defensa del dret d’igualtat i de la lluita contra qualsevol discriminació. És una lluita que exigeix que el poder públic doti la societat de normes que garanteixin la igualtat de tracte entre dones i homes i que persegueixin qualsevol discriminació pel fet de ser dona. En els àmbits en què no es deixa marge a la discrecionalitat, en què es valoren els mèrits de manera objectiva, les dones han assolit aquesta igualtat. La desigualtat entre les dones i els homes i la discriminació es manifesten sense cap pudor en aquelles esferes dominades pels homes, on la decisió d’incorporar-hi dones depèn d’ells. Aquesta és la gran lluita del feminisme: canviar la mentalitat. I aquesta és la més difícil.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista és un moviment dinàmic. A mesura que s’assoleixen millores en el tracte igualitari, apareixen noves dificultats i es van obrint nous fronts en què s’ha de lluitar. Fa uns anys l’assetjament sexual rebut per les dones a l’àmbit laboral, professional, docent, era un tema de què pràcticament no es parlava. Darrere la seva denúncia pública es troba el moviment feminista. El repte és doble: aconseguir la igualtat absoluta i consolidar allò que s’ha aconseguit i que sempre perilla, com demostren els discursos dels partits ultradretans sobre el rol i els drets de les dones.


“Record que no entenia que el meu pare hagués de donar permís per escrit a la meua mare per a traure’s el carnet de conduir o per a obrir un compte al banc.”
Fanny Tur, historiadora i política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Crec que ho he estat de sempre. Vaig prendre’n consciència de petita, amb onze anys o dotze, escoltant com les dones parlaven d’altres dones i els consells que ens donaven a les nenes sobre com comportar-se per ser una dona exemplar. Ja no entenia per què tot era culpa de les dones i per què els homes podien fer coses que nosaltres no podíem o per què si les fèiem nosaltres estava malament però ells sí les podien fer. Per què les dones de la família i les vesines tenien assumit que estaven sota els homes.

Record que no entenia que el meu pare hagués de donar permís per escrit a la meua mare per a traure’s el carnet de conduir o per a obrir un compte al banc per a ingressar el seu sou el temps que va portar una botiga del seu germà. Tot això em va fer feminista.

Tampoc entenia per què les nenes del meu voltant deixaven l’escola abans que els al·lots. Per això vaig tenir clar sempre que volia anar a la universitat i volia estudiar.

Què té pendent el moviment feminista?

Que deixi de ser necessari perquè hem assolit tots els objectius i la plena igualtat.


“Vaig créixer al costat d’una mare valenta que va trencar motlles i va decidir que ningú decidiria per ella.”
Montserrat Tura, metgessa i política

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

El crit es torna veu i ja no hi ha pena per allò que encara no tens perquè acabes de decidir que viure lliurement és el que val la pena. Si la vida s’encongeix i s’expandeix segons el coratge de cadascuna, jo vaig créixer al costat d’una mare valenta que va trencar motlles i va decidir que ningú decidiria per ella.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista ha demostrat la seva capacitat de convocatòria reactiva a les decisions que evidencien el masclisme roent, però encara li cal consolidar la seva capacitat propositiva per a canviar totes les normes que perpetuen el tracte de les dones com a inferiors.


“Sóc feminista perquè ser dona encara implica viure en desigualtat i por pel fet d’ésser-ho.”
Carla Vall, advocada

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista perquè ser dona encara implica viure en desigualtat i por pel fet d’ésser-ho. El meu primer record d’impuls cap al feminisme va ser adonar-me que no em deixaven fer algunes coses perquè era una nena o bé que havíem de viure amb pudor tot allò que tenia relació amb la sexualitat, o tenir vergonya de tenir la regla. Tenia pors que no eren meves, però que m’havien de correspondre pel fet de ser una nena. Suposo que l’etiqueta de feminista no va arribar fins a l’adolescència.

Crec que continua essent una necessitat perquè fa uns quants anys, quan van assassinar una nena al meu poble, la meva fillola de cinc anys em va preguntar: li ha passat perquè és una nena?

Què té pendent el moviment feminista?

Tenim el repte de buscar la integralitat en la prevenció de les violències. En aquest sentit, ens falta apuntar als potencials responsables i intervenir-hi de manera directa.


“El feminisme no és una destinació sinó un camí, no és una resposta tancada sinó un mètode.”
Brigitte Vasallo, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

No em considero feminista com a identitat, i de fet em preocupa bastant aquesta deriva. Per a mi és una eina i un seguit de moviments socials amb moltes llums i moltes ombres, com qualsevol entorn humà. En tot cas, m’hi vaig aproximar quan un grup ja desaparegut anomenat Red Musulmanas, de feministes islàmiques, em van convidar a acostar-m’hi i em van ensenyar autores com Mohanty o Anzaldúa, que parlaven d’una utopia que m’interpel·lava i per la qual sí que volia arromangar-me i posar-hi el meu esforç.

Què té pendent el moviment feminista?

Sens dubte, eliminar les dinàmiques patriarcals del moviment. El feminisme no és una destinació sinó un camí, no és una resposta tancada sinó un mètode. Fins i tot una nova manera de fer les preguntes per a les quals busquem resposta. I mentre continuem utilitzant mètodes patriarcals (que inclou la confrontació entre iguals i una mena de meliquisme del gènere) les respostes seran les mateixes amb petites variacions de forma.


“Cal reivindicar la diversitat de les dones i la interrelació d’opressions que ens afecten.”
Tània Verge, politòloga

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Personalment, recordo dos moments que moltes dones deuen compartir. El primer quan, cap a onze anys més o menys, els nens de la classe van començar a tocar els culs de les nenes i unes quantes vam aplicar l’autodefensa sense saber encara el significat del concepte. I el segon, a tretze anys, quan les noies ens vam aliar per triar una delegada de la classe, perquè fins aquell moment no n’hi havia hagut cap. Vam seleccionar a l’atzar a quina de nosaltres donaríem el nostre vot en bloc, i l’estratègia de sororitat va funcionar. Acadèmicament, va ser en l’etapa doctoral, perquè en tota la llicenciatura no havíem tractat ni un sol tema relacionat amb el gènere. La meva tesi analitzava els partits polítics i, en examinar la representació de les dones, s’observava en tots els partits que, més enllà de si aplicaven quotes o no, el problema de fons era la institucionalització del sexisme en el funcionament quotidià de les organitzacions. Un dels revisors anònims del llibre em va suggerir que eliminés aquest capítol, fet que em va reafirmar en la decisió de convertir l’anàlisi de les relacions de poder de gènere en la participació política en la meva línia principal de recerca i a aprofitar l’altaveu que pot arribar a ser l’acadèmia per fer-ne denúncia i teixir aliances amb dones de partits, institucions i del moviment feminista per transformar el funcionament de la política. També em va impulsar a treballar per a la transformació de les mateixes institucions acadèmiques. Ser feminista és un projecte vital, no deixes de ser-ho mai ni ho ets només en un àmbit de la vida, perquè el patriarcat no té cap seu central, és arreu.

Què té pendent el moviment feminista?

El manifest unitari del moviment feminista de Catalunya ho recull molt bé: juntes i diverses. El patriarcat és classista, racista, capacitista i LGBTIfòbic. Per aquest motiu, cal reivindicar la diversitat de les dones i la interrelació d’opressions que ens afecten. El moviment feminista no ha estat aliè a exclusions i omissions crítiques en els objectius de la lluita política i en l’agenda de transformació social. “Juntes i diverses” reivindica, doncs, aquesta lluita compartida per un moviment feminista que sigui transinclusiu i antiracista.


“Vaig començar a notar aquestes desigualtats quan era jove, vivia amb els meus pares i les feines de la casa sempre les fèiem la meva mare i jo.”
Anna Vicens, enòloga i sommelier

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè el món necessita dones amb les mateixes oportunitats que els homes; les dones mereixen els drets, llibertats i les igualtats que avui dia no tenen a diferència dels homes. Perquè les societats es transformen, viuen canvis constants i és molt important que un d’aquests canvis en el futur sigui un tomb social i tots i totes vegem que la dona no és menys que l’home en cap sentit, que els gèneres són etiquetes.

Vaig començar a notar aquestes desigualtats quan era jove, vivia amb els meus pares i les feines de la casa sempre les fèiem la meva mare i jo. La meva generació va ser educada amb un rerefons masclista. Donàvem per fet un seguit de circumstàncies masclistes que no ens qüestionàvem: eren així perquè així ens les havien ensenyades. Més tard, quan vaig ser mare d’una nena, a part de reflexionar que ella no mereixia tenir menys drets o menys oportunitats pel simple fet de ser dona, vaig comprovar que ella també em qüestionava certes situacions diàries que jo donava per fet que eren així, però que al cap i a la fi eren masclistes.

Què té pendent el moviment feminista?

El poder de la reflexió i la participació social gràcies al debat, l’intercanvi de perspectives i la veu alçada és enorme. Penso que el moviment feminista ha de convèncer amb aquesta reflexió de què parlem, de qüestionar-nos i qüestionar els altres, situacions que el moviment feminista vol aparcar. Hem lluitat molt perquè sigui un objectiu per a moltes i molts, però li queda pendent convèncer moltes altres mentalitats. Perquè, com més ments puguin veure la necessitat que té el moviment feminista, més aconseguirem i més vencerem.


“Hi ha massa masclisme disfressat de feminisme.”
Antònia Vicens, escriptora

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Ja vaig adonar-me que era feminista de petita. Quan veia les dones del meu poble sotmeses sota un món catòlic-patriarcal i jo pensava que ser dona era una desgràcia.

Què té pendent el moviment feminista?

Ser capaç d’engrescar el conjunt de la societat cap a un món on prevalgui la dignitat, la llibertat, la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits. Ni homes ni dones: Persones amb les mateixes oportunitats. Hi ha massa masclisme disfressat de feminisme. Cal lluitar contra la disfressa que confon.


“Cal una inclusió real de totes les persones trans i d’identitats dissidents, perquè que tot i que en molts col·lectius hi és, massa sovint és inexistent.”
Sandra Vilaseca, activista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Sóc feminista per la necessitat de reivindicar i remarcar que les dones mereixem més reconeixement i ser tractades igual que els homes. El gener del 2018, mesos abans de començar el meu trànsit de gènere i arran de contactar amb amigues supervivents d’agressions, vaig reflexionar-hi amb la profunditat necessària i vaig fer palès que, en massa àmbits, les desigualtats de gènere ens feien ser sotmeses a un sistema patriarcal i caducat.

Què té pendent el moviment feminista?

Cal una inclusió real de totes les persones trans i d’identitats dissidents, perquè que tot i que en molts col·lectius hi és, massa sovint és inexistent..


“Preguntar per què ets feminista és com preguntar per què respires. Si respires, si ets viva, si ets d’aquest món, has de ser feminista.”
Montse Virgili, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Preguntar per què ets feminista és com preguntar per què respires. Si respires, si ets viva, si ets d’aquest món, has de ser feminista. Des de quan ho sé? Des de sempre, des que a l’escola et diuen que no pots jugar a futbol perquè això “és cosa de nens”, des que et diuen “tu, això no” comença la desobediència.

Què té pendent el moviment feminista?

El feminisme té pendent un gran replantejament, s’ha de fer moltes preguntes, ha de ser inclusiu. Ens hem de replantejar la qüestió del gènere. I per aquest motiu també ha d’incloure classes socials, orígens, creences, etc. No pot ser una qüestió de senyores blanques i universitàries que pengen proclames a Instagram.


“Dins del feminisme hi ha massa privilegiada que vol continuar tenint el privilegi d’una veu única.”
Sònia Vivas, política i activista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Som feminista perquè som conscient que moltes de les violències que he sofrit a la meva vida han sigut perquè som dona. El feminisme és una platja a la qual moltes arribam víctimes d’un naufragi personal a través del qual començam a reivindicar-nos com a feministes.

Què té pendent el moviment feminista?

El moviment feminista té pendent la unitat i abandonar les lluites des de paradigmes patriarcals violents i dolorosos que ens fan mal a totes. Dins del feminisme hi ha massa privilegiada que vol continuar tenint el privilegi d’una veu única.


“Perquè crec en la igualtat d’oportunitats i drets entre homes i dones, i que les dones no sigui tractades com a mercaderies o objectes.”
Nena Wapa Wapa, grafitera

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè crec en la igualtat d’oportunitats i drets entre homes i dones, i que les dones no sigui tractades com a mercaderies o objectes. Crec que això és just, sempre hi he cregut.

Què té pendent el moviment feminista?

Té pendent aconseguir això que he explicat, però no crec que s’arribi a aconseguir.


“Perquè “feminisme és la idea radical que les dones som persones”, en paraules d’Angela Davis. Per tant, cal ser- ho mentre calgui defensar-nos els drets (i sempre caldrà).”
Bel Zaballa, periodista

Per què sou feminista? Quan i com us vau adonar que ho éreu?

Perquè “feminisme és la idea radical que les dones som persones”, en paraules d’Angela Davis. Per tant, cal ser- ho mentre calgui defensar-nos els drets (i sempre caldrà).

Tinc la sensació de ser-ho de sempre, durant molts anys segurament sense acabar de trobar-hi les paraules i movent-me per intuïcions, també per incomoditats. Un dia a casa et queixes perquè tu i la teva germana netegeu els lavabos mentre el vostre germà no ha de fer res, un altre dia notes que t’has d’esforçar més que un company mascle perquè et valorin, i així vas creixent. I llegeixes autores que en parlen (potser la meva porta d’entrada va ser la poesia), vas compartint experiències i detectes tot allò que t’incomoda perquè no hauria de ser. Recordo un consell de ma mare: que sobretot em forgés el meu propi futur, sense fer-lo dependre de ningú, i que tingués independència econòmica. Arriba un moment que desco- breixes una sororitat que encara trigarà anys a entrar al diccionari, i en aquesta companyia comences a posar-hi noms i paraules i també a actuar amb consciència. Llavors un dia et pregunten per què ets feminista i penses, és que tots ho hauríem de ser.

Què té pendent el moviment feminista?

Minna Salami diu a L’altra banda de la muntanya que una cosa bona del feminisme és que és autocrític i que aprèn de les crítiques per millorar. També diu que sense les dones negres, el feminisme no existiria, perquè són les que han empès les diferents onades al llarg de la història. Potser cal tenir-ho més present i que sigui sempre un moviment inclusiu que no deixi de banda cap col·lectiu, tampoc les dones trans.

Més enllà d’això, continuar fent pressió per a canviar tants i tants aspectes de la societat: des de no discri- minar la canalla des que se’n determina la combinació cromosòmica del sexe fins a les institucions judicials que sentencien amb visió masclista, passant pel combat de la violència contra les dones (sí: a tot el món, continuen matant-nos), l’educació, els continguts audiovisuals, l’escletxa salarial, el mite de la conciliació i un etcètera massa llarg. Al capdavall, és feina de tots.


Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €