El nou premi Nobel de literatura, Kazuo Ishiguro.

Ahir l’acadèmia sueca va fer públic el nom del nou premi Nobel de literatura, l’escriptor britànic d’origen japonès Kazuo Ishiguro. El jurat va destacar que ‘en les seves novel·les, de gran força emocional, l’autor ha descobert l’abisme sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món”.

Nascut a Nagasaki el 1954, Ishiguro resideix a Londres d’ençà que tenia cinc anys. Avui és un dels escriptors més destacats de la narrativa britànica contemporània. Es va convertir en un best seller internacional amb la novel·la El que resta del dia, amb la qual va obtenir el premi Broker l’any 1989. I encara més quan James Ivory la va portar al cinema, en una versió protagonitzada per Anthony Hopkins i Emma Thompson. Aquesta obra fou publicada en català per Edicions 62, en traducció de Xavier Riu i Camps.

Però Kazuo Ishiguro té més novel·les traduïdes al català, la majoria a càrrec de Xavier Pàmies: Els inconsolables (Edicions 62, 1997), Quan érem orfes (Edicions 62, 2002, i Labutxaca, 2009) i No em deixis mai (Empúries, 2006).

Hem volgut copsar l’opinió de Xavier Pàmies, traductor de prestigi, sobre el nou Nobel de literatura.

A parer vostre, quines són les virtuts de la literatura de Kazuo Ishiguro?
—L’encertada confluència d’estil i tema és per a mi la més destacada. A les novel·les que conec d’ell, l’estil és sempre contingut i neutre; però això, conjugat amb la vaguetat dels assumptes que aborda i amb la presentació del destí com a fet ineluctable i la solitud dels personatges, crea un ambient opressiu pròxim al malson. En aquest sentit, Ishiguro és un mestre en la creació d’aquesta atmosfera.

Quines dificultats us heu trobat, a l’hora de traduir-lo?
—Com en qualsevol de les traduccions que faig, la meva intenció és transmetre les sensacions o els sentiments que percebo en l’obra original, i en el cas d’Ishiguro això consisteix a mantenir aquesta atmosfera angoixant i onírica. Un altre element important de l’obra d’Ishiguro és la ironia, molt present per exemple a The Unconsoled, que també convé preservar en la traducció.

L’heu conegut personalment? Us hi heu bescanviat correus per aclarir aspectes de les traduccions?
—Vaig coincidir amb ell, fa temps, en la presentació de la traducció de The Unconsoled al British Council de Barcelona, però no li he arribat a fer mai cap consulta com a traductor.

Quin és el llibre que preferiu dels que n’heu traduït?
The Unconsoled, que també és el que em va despertar més neguit.

En recomanaríeu de traduir cap altre que encara no tinguem en català?
—No caldrà que en recomani cap; arran del Nobel les editorials segurament es cuidaran de traduir-ne.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]