Que com tornem el mal? Ara mateix, votant en massa

«Per què? Perquè això envia un missatge poderós a tothom. Als independentistes, ens refermaria en el suflé de ferro. Als antiindependentistes, els faria entendre que el 155 no ha servit de res»

Vicent Partal
Vicent Partal
10.04.2019 - 22:33
Actualització: 11.04.2019 - 00:33
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’exercici d’escriure cada dia aquest editorial es complementa sempre amb el debat que tinc després, en directe, per correu, per WhatsApp o per Twitter, amb subscriptors i lectors. És un debat molt enriquidor per a mi i que em fa reflexionar sempre sobre l’anàlisi que he publicat i les conseqüències d’haver-la publicada. Fa molts anys que vaig aprendre que jo escric allò que escric, que és sempre allò que pense, però que la gent llegeix allò que vol, que no és sempre allò que jo voldria. També passa que hi ha dies que sóc més afortunat que uns altres, com tothom, i a voltes no m’explique prou bé. Ho note de seguida i sovint em fa patir. La sort, també, és que escriure cada dia et dóna moltes oportunitats d’explicar-te. Hi ha qui no ho entendrà mai, però el meu exercici periodístic –i aquest és el compromís que tinc– consisteix a analitzar la realitat i fer-ne una dissecció, mirant que el lector trobe útil la interpretació que faig. Això i prou. I com que la realitat és canviant, és fonamental d’adaptar-m’hi i reaccionar al canvi. Cosa que de vegades pot desorientar-me i desorientar el lector.

Ahir em va passar. Vaig fer un editorial, a partir de la decisió del jutjat número 13, avisant que la repressió de l’estat espanyol creix. I no tan sols no s’aturarà sinó que s’intensificarà. I que cal estar preparats per a plantar-hi cara. De seguida vaig notar que a alguna gent la cruesa amb què ho explicava la feia patir. Un comentari, especialment, em va cridar l’atenció. Dels primers que em van arribar per WhatsApp. Jo parlava del mal que ens poden fer amb la repressió, personal i col·lectiva. I el missatge deia: ‘I com el tornem, el mal?’

Vaig respondre de manera instintiva: ‘Ara hem d’anar a votar en massa i convertir les tres eleccions que vénen en una gran demostració de força de l’independentisme.’ Tan simple com això. I tan clar. Aquest és el pas vinent. L’immediat.

El pas vinent és provar d’aconseguir que, per primera vegada en la història, l’independentisme s’acoste a la xifra de vint-i-quatre escons a Madrid, és a dir, la meitat dels escons en joc al Principat; o que la supere i tot. El pas següent és que la majoria de les batllies vagen a mans de l’independentisme. I el pas tercer és que a les eleccions europees l’independentisme s’acoste al 50% del vot popular o, si és possible, el supere.

Per què? Perquè això envia un missatge poderós a tothom. Als independentistes, ens refermaria en el suflé de ferro. Als antiindependentistes, els faria entendre que el 155 no ha servit de res, que el problema creix i creixerà i que reclama una solució política allunyada de l’obtusa idea judicial. I a Europa li explicaria clarament on som nosaltres i on és l’estat espanyol.

Després ja farem una interpretació més fina de les coses i, segurament, a partir d’aquesta interpretació, en un moment o un altre, inevitablement les forces polítiques i socials sobiranistes trobaran un projecte estratègic equiparable, i igualment eficaç, al del referèndum del Primer d’Octubre. Per avançar en el reconeixement de la república.

És clar, enaquest sentit, que serà molt important qui guanye i quina distribució d’escons hi haja dins el bloc sobiranista. Concretament, en les eleccions espanyoles ara ERC té nou escons i CDC, aquesta és la marca actual, vuit. Si al final queden, posem per cas, deu a set, allò que passe a les europees i a les municipals serà determinant per a interpretar bé el resultat, però es podrà parlar, malgrat tot, d’un cert equilibri. Encara més si hi entra el Front Republicà. En canvi, si queden aquests disset a quatre que dibuixava el CIS, sense cap diputat del Front Republicà, aleshores la legitimitat d’ERC per a marcar la línia política a seguir serà indiscutible.

Indiscutible, que no vol dir il·limitada, i això és important que s’entenga. Perquè al davant continuarà havent-hi un estat demofòbic que no farà res per a resoldre el conflicte polític i que intensificarà la repressió. De manera que no se cedirà en cap espai real a una hipotètica dissolució del projecte independentista –si és que algú s’ho pensa, que no ho crec.

Per tant, per a frenar el mal ara, en la immediatesa, feu tant com pugueu perquè vote el màxim nombre d’independentistes i perquè voten independentista. I, en tot cas, sigueu ben conscients de què voteu quan dipositeu la papereta. Després de les europees i les municipals, i sobretot arran la sentència del judici, ja arribarà el moment en què la direcció política del moviment independentista haurà de prendre resolucions cabdals. I la feina de tothom aleshores serà una altra, potser més important i transcendental, però, no us enganyeu, tan imprescindible com aconseguir que l’independentisme guanye el 28 d’abril i el 26 de maig. Clarament.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.04.2019  ·  22:11

Cal enviar un missatge de fermesa al món. Cal augmentar els vots independentistes. Tant com es puga. Ells s’ho agafaran com un referèndum. Ja ho han fet amb el 9N i l’1O. No eren referèndums, per a ells, però s’agafaven a les dades i comptaven tothom que no fos clarament independentista com a no independentista. Cal ser-ne molts per tal que vegen i temen (entendre no ho entendran mai) que el seu problema creix de manera impossible d’aturar. De moment, cal deixar clar que en som més que mai.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
10.04.2019  ·  22:31

Possiblement tinguis raó, però ara mateix, anímicament sembla difícil no pensar que el meu vot serà simplement una victòria per un partit que només pensa en el seu poder, en el seu benefici i no en la gent que el vota.

Núria Coma
Núria Coma
10.04.2019  ·  22:42

Totalment d’acord. Portem 2 anys, visquent la política amb una intensitat tan gran que molta gent, que no hi estàvem avesats, ens ha superat a voltes. Passem de la il•lusió a la decepció, de l’alegria al llant, de la seguretat a la por, del convenciment a la incredulitat…i un llarg etcètera d’estats d’ànims que hans portat a dir. Jo no voto! M’enganyen, no em representen…
Però nosaltres no podem mentir, ni rendir-nos , ni quedar-nos a casa ni donar-los la raó a qui ens representa amb poc encert.
Som molts més dels que creiem, tenim més poder del que som conscients i mai ens hem de deixar vèncer. Nosaltres no.
Hem de votar totes, per fartes que n’estiguem, si cal, votar al que menys ens desagradi, però el vot independentista ha de ser un clam, més que mai.
Si ho fem, hauran d’escoltar i canvuar algun discurs.
De nosaltres depèn!!

Francisca Sol
Francisca Sol
10.04.2019  ·  22:50

Aqui a França, la visió que els francesos tenen de la situació catalana canvia una miqueta, gràcies al manifest dels senadors, del text de la regió Occitanie, d’alguns articles individuals a mitjans periodistics, de les positions favorables d’alguns polítics com ara Benoît Hamon… A les properes eleccions els partits independentistes han de guanyar per enviar un missatge ferm i clar de la nostra determinació. Això ajudaria molt a fer comprendre el que està passant.

FRANCESC XAVIER TORRES
FRANCESC XAVIER TORRES
10.04.2019  ·  22:53

Com se menja això de voler fer Republica votan en l’estat monàrquic espanyol?
I mes amb el retrocés dels ERC que tan bé sembla que es troben en aquest estat
Crec que el que haguem de fer, o hem de fer els catalans des de Catalunya
Salut i Republica

jaume vall
jaume vall
10.04.2019  ·  23:08

Encara a voltes amb la cruesa del comentari d’ahir.
Un polític, per definició ha de ser : un bon gestor de persones, un clarivident mestre del binomi present/futur. Quan els nostres líders polítics, després de veure com dies abans els Jordis van ser empresonats, no van intuir que l’estat espanyol no permetria aplicar la justícia amb els sobiranistes, sinó la venjança, i van acceptar presentar-se davant els tribunals inquisidors, no van ser massa clarividents sobre la mentalitat de l’adversari.
I si ho imaginaven, aleshores van ser poc llestos per entendre el mal que farien a la causa independentista, perquè l’estat, enlloc de dos activistes, tenia mig govern rehén. Ells són els primers a patir-ho, és cert. Imaginem-nos tot el govern a l’exili, i només dos activistes socials, quina reduïda capacitat coercitiva espanyola, quin gran altaveu europeu per part catalana.
Ara ja està fet.
Com bé diu l’editorial d’avui, ara toca gestionar el present. Tornar a votar (jo mateix vaig flirtejar amb la possibilitat de votar en blanc, per incompetència dels nostres partits, però no ho faré, ja els castigarem més endavant) Toca votar, i mentre duri la repressió, toca resiliència.
Gràcies Vicent per tots els editorials, i en concret, pels darrers, per la capacitat d’anàlisi, i per mantenir-nos alerta, encara que sigui amb propostes que no siguin del gust de tothom.

Carme Vidal
Carme Vidal
10.04.2019  ·  23:18

Com que som mallorquina, filla de català, i visc a Mallorca només podré votar a les eleccions europees, per tant esper aquestes eleccions amb deler i votaré el president Puigdemont.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
10.04.2019  ·  23:27

Jo abans estava per l’abstenció. Ara crec que s’ha d’anar a votar i a més sense dubtar-ho. Tenim 3 opcions, per tant fins i tot podem “castigar-ne” a dos. S’ha de votar encara que nomès sigui per emprenyar a uns quants i per portar la contraria a tots aquests espanyolistes que diuen que per ser coherents no hauriem de votar, per així treuren’s del mig. Per veure un cop més les animalades i el ridícul que faran els jutges aquests retorçant la llei per evitar la foto dels presos polítics agafant l’acta de diputat. I perquè després del que estan patint tinguin al menys la possibilitat de sortir un dia de la presó, davant de tots els policies, jutges i poca vergonyes que els volen humiliar i emplenar “su congreso de los diputados” de presos polítics catalans.
Només per això val la pena votar. A banda de les raons polítiques que tant bé explica el Partal.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
11.04.2019  ·  00:08

De debó oenses que la CUP no treurá cap escó? Jo crec que la gent n’está farta dels tripijocs de CDC i alguns, del ‘reformisme’ mal entés de Junqueras
Així doncs, qué queda?

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
11.04.2019  ·  00:43

L´enquesta publicada no comptava l’aparició del Front Republicà, i hi havia més d’un 40% de vot indecís. En 15 dies poden canviar molt les coses, espero que a favor nostre (tot i que fins i tot “la nostra” no fa cap referència, en informatius i tertúlies, a FR, que segurament farà disminir, a casa nostra, el vot indecís i canviarà una part del vot “decidit perquè no hi ha cap opció que sigui la meva i vés què hem de fer”.

Completament d’acord que la consigna general és votar, votar, votar. Que ens comptin, again and again. Jo parlo de 4 eleccions, perquè el vot al senat ha de ser molt pensat: què puc votar per aconseguir que tots els senadors siguin nostres.

Si aconseguim superar el 50% dels vots indys a les 4 eleccions, preparem-nos, sí, per la repressió generalitzada. Però també a que aquest soroll, que no és de vent, doni resultats entre els electes i la ciutadania europea, encara més contundents dels que ja s’han produit entre els senadors francesos, el Piemont i cada cop més estats.

Per cert, si finalmen els britànics participen en les eleccions europees,tindrem un altre aliat (Gibraltar compta, i molt) i el PPE tindrà un problema (el grup laborista britànic al parlament europeu pot posar en perill la majoria que s’augura del PPE, sobre tot si no poden comptar amb els parlamentaris de Victor Orban).

Jesus Martinez
Jesus Martinez
11.04.2019  ·  03:00

Bon dia
Quant a la cita sobre el vici de la repressió de l’article d’ahir. Potser és aquesta?
https://www.nytimes.com/interactive/2015/03/26/world/asia/29leekuanyew-quotes.html

Antoni Oller
Antoni Oller
11.04.2019  ·  03:05

Després de llegir l’editorial d’avui i els primers 11 comentaris, me n’alegro que la consigna sigui votar, votar i votar. Per cert, ahir també vaig fer un comentari a l’editorial (gràcies Maria Àngels Fita pel compliment) dient que jo votaria al Front Nacional … evidentment era un error, volia dir Front Republicà … com n’ha d’estar de revolucionat l’escenari polític perquè jo ara voti això quan de jove era un votant convergent persistent i recalcitrant!
Vull agrair a la Soledat Balaguer que ens recordi que també hem de votar al Senat, i voldria per tant, demanar a Vilaweb una guia extensa i comprensiva per fer-nos entendre les opcions que tenim, per maximitzar la presencia indepe allà també; no oblidem que és allà on es va “justificar” el 155. Gràcies per endavant.

Teresa Pou
Teresa Pou
11.04.2019  ·  03:46

Aquestes eleccions espanyoles les veig molt estranyes , ja sabem que les enquestes no són fiables , ara bé , veig molta diferència de vot si parlo amb gent de ciutats i pobles o bé de les capitals , i en aquest últim cas després les enquestes semblant més encertades , el vot útil per aturar el feixisme és el més escollit . Si un partit espanyol queda la primera força a Catalunya com va pasar el 21D els donarà molta força . Per tant ara més que mai hem de votar ” les urnes ” tan volgudes i buscades les hem fer servir sempre i molt , omplir-les fins que capgirem la primera força del país.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
11.04.2019  ·  06:30

Com Antoni Oller, jo també he estat un votant persistent i recalcitrant, en el meu casa de ERC i ara votaré Fron Republicà. També crec que en Partal té raó i cal votar massivament. Salut.

Robert Garrigós
Robert Garrigós
11.04.2019  ·  06:34

Doncs no. L’Estat espanyol no és el meu Estat. El missatge més poderós hauria estat que tots els partits independentistes s’haguessin presentat junts amb l’objectiu que ara es presenta el Front Republicà (que presentant-se sol no aconseguirà res). Però no. Es presenten amb el missatge que cadascun d’ells és la millor solució EN CONTRA de l’altre. Partidisme per sobre de l’interès nacional. No amb el meu vot. La independència comença amb cada un de nosaltres. El meu Estat no és l’Espanyol. El meu missatge és que així no. Que després el llegeixin com vulguin, com sempre fan, però aquestes eleccions generals no són meves i no hi participaré.

Josep Segura
Josep Segura
11.04.2019  ·  06:48

Vist des de l’estranger (jo al menys ho constato aquí a França), fins que no es demostri que la majoria vol la independència, el possible recolzament internacional no arribarà. Només tenim una sola eina reconeguda per tothom: les eleccions, superant el 50% dels vots. Tota la resta, poca cosa.

Albert Miret
Albert Miret
11.04.2019  ·  08:26

Ja fa temps que diàriament ens assabentem que una personalitat o nombrosos grups de diputats de països europeus, o un grup cada vegada més nombrós d’advocats i jutges ha deixat enrere la discreció i s’ha mostrat al nostre costat oposant-se clarament a la cúpula vergonyant de la Unió Europea. Això ens ha de fer votar i animar a votar independentista a tothom que coneguem per mostrar a dins i fora d’aquesta trista península que la bèstia no ens ha pogut guanyar ni amb brutalitat policial, ni amb la iniquitat manifesta d’un judici-farsa que ja és la riota del món civilitzat, ni utilitzant frenèticament la desinformació de tots els seus mitjans sotmesos, ni amb un Borrell que corre despentinat i amb els ulls fora de les òrbites per on encara accepten rebre’l, negant la realitat. Cal no témer ni per un moment la reacció de l’estat perquè no dependrà de cap resultat, sinó de la utilització que els interessi fer-ne i, sobretot de la seva ànsia de venjança irreprimible. L’1O serà sempre una referència històrica, però aquestes eleccions han de suposar un triomf inapel·lable de la nostra lluita per la llibertat.

eva salas
eva salas
11.04.2019  ·  08:54

Jo els qui diuen que no votaràn per blabla blà els considero part d’aquesta Catalunya que milita per les cadenes, i a molta honra. Ni seny ni rauxa, només ressentiment contra els propis i, és clar, immaduresa. No puc respectar qui no té una determinació independent sinó sotmesa al que diuen, o no diuen, els papes, ai! vull dir els polítics. Dur la contra és una manera d’obtenir protagonisme, encara que sigui irresponsable, i de donar sortida a les mancances individuals. Aquesta gent que sempre fuig de la responsabilitat excusant-se en l’enuig i en com de malament ho fan els altres. Així ells tenen l’excusa per fer-ho encara pitjor i no s’adonen que perden llavors la legitimitat per criticar ningú.

Perdoneu però algú ho havia de dir.
A mi que no em diguin que volen la llibertat.

Per cert, qui parla de “CDC” està de campanya electoral, o què?
Després de tot el que sofreix Puigdemont, per part de tots aquells moderats, crec que no es mereix que es “confonguin” les sigles d’aquesta manera.

Josefina Llauradó
Josefina Llauradó
11.04.2019  ·  08:56

Bon dia!

Hem d’anar a votar perquè el vot és la nostra força. I també és la nostra força decidir on comprar i que comprar; on tenir els estalvis; fer aportacions a la caixa de solidaritat; agafar els tuppers i les bosses de roba que tinguem i dir-li al botiguer que ens hi posi el que comprem dins. Tot compta, cada petita acció què fem suma. Volem una república independent, doncs fem com si ja la tinguèssim. Tenir representants al <> i al <> perjudica Catalunya? Si no en tinguèssim què passaria? Penseu-hi! Ja sé que molts estem emprenyats amb algunes accions i decisions dels nostres polítics, però no es tracta d’ells, es tracta de la nostra terra. Poseu Catalunya al davant i penseu si anant a votar o no anant-hi l’ajudeu o la perjudiqueu. Després decidiu.

JOSEP GARCIA
JOSEP GARCIA
11.04.2019  ·  09:03

Tota la raó Partal, sea de votar masivament a favor del Independentisme, pro ara bé la pregunta que desde far temps en faix, ¿ tant
dificil es fer politica de Pais ? i diexa la politica de Partit per cuan arribin temps mes favorables, ara es el moment de demostrar a Europa la nostre mayoria igual que a Espanya, estic convençut que em una sola llista, el Independentisma pasariam de aquet 50% que tant ens far falta, ya tindrem temps de fer politica de Partit, els partits saben millor que ningú els escons que es perden, em llistas separadas em la llei electoral que tenim i no estem per deixa escapar una vegada mes, Uportunitats.

Ramon Simon
Ramon Simon
11.04.2019  ·  09:22

Tenim qur votar partits independentistes, i umplir els colegits electorals de gen independent, que la suma de tots superi el 50 per 100,

MONTSERRAT VILA
MONTSERRAT VILA
11.04.2019  ·  09:22

Totalment d’acord… s’ha de combatre als que demanen l’abstenció dels independentistes dient que no s’ha d’anar a fer res a Madrid i que els nostres vots no serviran per res. Possiblement per governar no ja que no ens toca a nosaltres governar a Madrid,.. PERÒ SI PER DEMOSTRAR QUE HI SOM I QUE SEGUIM SENT MOLTS I MAJORIA…

Josep Castelltort
Josep Castelltort
11.04.2019  ·  09:40

La política es fa amb fets i no amb símbols. I sempre acceptant la condició humana de diversitat de criteris i d’interessos, el que no ens ha d’impedir apropar-nos a la veritat i denunciar mentiders i tramposos.
Però crec que en Vicent obvia un aspecte important, no per als fets, de moment, sinó per als sentiments. És l’absoluta fallida de la justícia per als catalans. Malgrat tot, la gent vol justícia i ens resignarem a postposar-la, però no hi hem de renunciar.
Hi ha:
– Botiflers, al bàndol enemic per interessos.
– Catalans que són al bàndol dels enemics per ofici : jutges, polítics, periodistes, … Difícil de diferenciar dels botiflers, però no són ben bé el mateix.
– L’enemic. L’ estat imperialusta ranci que sap que està defensant allargar un temps més el seu orgull i el seu benefici.
I com que es fa sota una imatge de democràcia, hi ha gent que espera un dia i un altre que aparegui alguna engruna de justícia. A la guerra no hi ha justícia si no hi entra un àrbitre.

Josep Salart
Josep Salart
11.04.2019  ·  09:53

Votar tot lo relacionat amb Puigdemont deu ser vot independentista. I el votaré perquè n’estic fart de ser independentista. Vull ser lliure.
El Front Repblicà, no sé qui són, sí que sé qui eren i no sé que seran. Benvinguts i n’estic segur que a l’hora de remar, remaríen en bona direcció.
La resta de partits, no estan per aconseguir un estat lliure.
Vaja m’oblidava d’ERC. Be, al posso a la resta de partits..

Senyor Partal, podríem fer una enquesta amb els 14.000 subscriptors de VW, sap que són una gran família i sempre és bo reunir-nos a la taula.

Joan Begue
Joan Begue
11.04.2019  ·  09:57

I tant que hem d’anar-hi a votar.
Aquest és el nostre referèndum. Pactat amb l’Estat Espanyol. Qui podrà dir a les hores que la majoria silenciosa guanya.
No volem un Referèndum doncs aquest n’és un.
Població amb dret a votar. X. Nombre de vots favorables a partits independentistes. Vots a favor de partits constitucionalistes ..
Després que treguin les conclusions.
Naturalment parlo de vots dins el Principat.
A casa meva sabem que el relleu de banderes del Palau de la Generalitat no trigarà

Ana Maria Lera
Ana Maria Lera
11.04.2019  ·  10:37

També soc de l’opinió que s’ha de votar partirá republicans i independentistes per deixar ben clar quina és la posición de la gran majoria del poble català i demostrar què és el que vol

Pep Agulló
Pep Agulló
11.04.2019  ·  10:46

DEMOSTREM PERSISTÈNCIA JUGANT A CAMP CONTRARI

Encara ens queden les seves eleccions al Congrés espanyol com terreny de confrontació, de moment. És el preu que han de pagar per semblar una democràcia formal.

Hem de votar (el comentari de l’Eva Salas 8:54 em fa el pes). És més, votem independentistes que busquin la unitat. La unitat a dins l’independentisme recollint els aliats que vulgueu. No fent de les aliances amb esquerres unionistes l’excusa per no cercar la unitat dins l’independentisme. Se’n diu afeblir les nostres forces.

Sobre la pregunta que alguns ens fem sobre el Senat, us voldria oferir, per l’interés, una carta signada per Fèlix Saltor que es va publicar al PUNT: “Al senat, junts”

“A les eleccions generals convocades pel 28 d’abril es voten diputats i senadors.
Pels diputats poden adduir-se raons per presentar-se separadamemnt, però no per al Senat, on l’elecció no és proporcional, sinó majoritària: cada elector vota per un màxim de tres candidats, i surten elegits els 4 més votats (per circumscripció).

Cal doncs, concentrar el vot dels sobiranistes. Recordem que el Senat és qui valida un 155.

Tres possibilitats:
1/ Acorden explícitament candidatures conjuntes ERC+PdeCAT+CUP.

2/ (Acord implícit) Cada partit proposa un sol candidat, i l’elector els vota tots tres.

3/ El votant marca només el primer de cadascuna de les tres candidatures.”

Nota (meva). El punt 1. L’”esquerra celestial” de la CUP-Endavant no es presentarà. Front Republicà tampoc? El partidisme dels altres dos faria la resta. El punt 2 pràcticament impossible un acord per les mateixes raons. Només ens queda el punt 3. Si només es presenten dos, seran 2+1 marcats. Si finalment 3 seria 1+1+1.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

humbert roma
humbert roma
11.04.2019  ·  10:51

Gràcies a Poble Lliure i als seus aliats per la seva valentia. Primer, per desempallegar-se –i desempallegar-nos– de les servituds que imposa la majoria (ai, les majories!) d’assemblees (ai, les assemblees) i d’altres (ai, els d’altres), de les Candidatures d’Unitat Popular que només porten que al suïcidi polític dels qui diuen que volen salvar-nos. I segon, per articular la candidatura del Front Republicà, que ja no ens deixa orfes als independentistes d’esquerra (radicals? ai, radicals!; alternativa? ai, alternativa!) de cara a les properes eleccions a les Corts espanyoles. Espero i desitjo que, enfront del silenci mediàtic (també de la nostra, ai, la nostra!), la bona gent d’esquerres i independentista els (ens) doni suport. En la via d’enfortir l’ajuda mútua de les nacions oprimides que lluitem per la nostra llibertat.

David Escobedo
David Escobedo
11.04.2019  ·  11:19

Si ets indepe no pots participar a les eleccions d´un país que no és el teu ni pots votar a un altre partit que no sigui la CUP. I si no, no ets indepe. Ets autonomista o processista o estratega màgic, o com vulgueu dir-li, però indepe no et considerarà ningú més enllà de tu mateix.

Els conceptes abstractes sense les accions concretes no son res. Son les accions concretes les que omplen els conceptes abstractes de significat. Ser indepe és una abstracció fins que es produeix una actuació que fixa el seu significat concret. Son les actuacions d´aquell que es diu indepe les que determinen el veritable significat del concepte indepe.

España ni s´ha despentinat amb tot aquest procés, mentre que a Catalunya tenim el Parlament bloquejat, sense acció de Govern, sense pressupostos, amb el Govern sent jutjat o a fora del país, tenim l´independència económica destruida per dècades pel deute…amb España!, tenim la credibilitat per terra, fractura total entre institucions i ciutadans i la societat dividida. Digueu-me a veure quin és el mal que ha patit España!

Participació zero a les eleccions espanyoles i convocatòria d´eleccions a Cat seria un missatge diferenciador. Aquest si és un missatge potent. El problema és que els polítics saben que no poden demanar allò que la gent no farà. Ells pensen que tenim autonomía pels segles dels segles. Per això us demanen que feu el que ja saben que fareu: anar a votar, i que sembli que ho feu perquè ells ho demanen.

Quan es parla d´enviar un missatge al món…De quin món parlem?
No hi ha cap món allà fora esperant a veure qué fem els catalans. No hi ha ningú escoltant, ningú vigilant.

Ningú farà pels catalans allò que els catalans han de fer. Tothom pensa que si els catalans no fan res és perquè no ho volen fer. Si els polítics catalans es presenten a eleccions espanyoles amb total llibertat, si es seuen al Congrés espanyol i escridassen tot allò que vulguin en contra d´España mentre pacten investir el President d´España, si cobren el sou que paga España, si els catalans legitimen massivament el seu status d´autonomia participant lliurement a aquestes eleccions…

Sincerament: com penseu que es veu això al “mon”?

Josep M Armengou
Josep M Armengou
11.04.2019  ·  11:28

Gràcies per la feina estimable, estimada , del dia a dia, director.
No té preu. Bé, sí que el té, i és l’esforç degaudir del treball professional i d’intervenir en el creixement col.lectiu. Gaudi i esforç per a vós i per a cada lector. Ho veig així.
En el cas de les municipals, l’independentisme ha d’anar acompanyat clarament i sense manies d’aquelles candidatures clarament sobiranistes que tenen programes socials i de benestar, culturals, integradors, ambientals, clarament republicans, que massa sovint altres candidatures menystenen clarament.
És el cas de Barcelona, on jo mateix, independentista, veig una enorme distància entre el dir i fer dels Comuns i la resta de partits. Per tant, tinc ben clar a qui votaré. Justament perquè ens apropen -aquests quatre anys passats en són paradigma- molt abans que altres a la societat lliure i solidària a què aspiro. Més independent, doncs.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
11.04.2019  ·  11:50

Completament d’acord amb l’editorial, és d’una evidència aclaparadora, que la majoria compartim. Una objecció, però, no a l’article sino a la realitat del posicionament dels partits suposadament independentistas. Sense unitat, quin missatge donarem? Més ben dit, quants missatges donarem? És cert que a les espanyoles ens contaran, és evident que necessitem tots els ajuntaments possibles i considero imprescindible obtenir una majoria aclaparadora a Europa. Però sense unitat, tothom ho llegirà com més interessi a la seva causa, no pas a la nostra. No és que no tinguem una llista única (l’ideal), és que ni una acció conjunta ni un discurs igual (patétic, vergonyós, un insult als votants, al poble que han de representar). Per això cal aprofitar les urnes, a més de per comptar-nos, per deixar de costat qui no vol l’unitat (no fer cas d’enquestes guiades, pensar que el vot útil és el que ens sigui de veritat útil), pensar el vot i endavant. Com molt be conclou l’editorial, ja vindran temps de pendre altres decissions. Ara plantem a les urnes una bona base per allò que vindrà.
Comparteixo l’idea de fer una enquesta amb els subscriptors de vw i de parlar de les opcions al senat (gràcies Pep Agulló).

Ramon Plana
Ramon Plana
11.04.2019  ·  12:07

Votar, sí i sobretot decidir. Decidir entre continuar a Espanya o sortir-ne tan aviat com puguem. Mentre Catalunya pertanyi a Espanya ja sabem què li toca: repressió implacable pel referèndum fet sense el seu permís. Repressió que vol dir presos, persecucions, espoli fiscal i selectiu mitjançant multes, prohibició d’organitzacions polítiques i socials, dràstica reducció de l’autonomia en policia, ensenyament, comunicació, economia … Decidim, o Madrid o Waterloo.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
11.04.2019  ·  12:54

Abans de res, a Espanya hi ha presos polítics i polítics exiliats.
Completament d’acord Vicent amb l’editorial. Hem de votar i votar, i tornar a votar, perquè cada votació estalvia un camp de batalla dels d’abans. Però encara que anessin a votar dos-cents milions de catalans, el Reino no es faria per assabentat.
A més de votar cal un altre estratègia.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.04.2019  ·  12:59

D’acord totalment amb Josep Salart.

I aporto:
1- votem tots i votem només independentisme
2- interventors a tot arreu per evitar tupinades
3 – si ERC s’enfonsa (tant de bò!), això també provocará un sacsejament dins ERC que els obligará a anar amb la Crida a les europees.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.04.2019  ·  13:08

Votem només aquells que volen la unitat entre partits.
Votem els que no accepten el règim borbònic del 78.
Votem als que vulguin la unilateralitat.
Votem als honestos com Poble lliure.
Votem al President legítim de Catalunya.
Votem als astuts que saben que Espanya és com Sèrbia o pitjor.
Fem votar exhortant als indecisos poc independentistes.
Votem NOMÉS gent honesta.. que n’hi ha.

jordi Rovira
jordi Rovira
11.04.2019  ·  15:49

El mal, el tornem com sempre hem fet: mantenint la nostra identitat afermada amb el nostre punt de vista. Ara és votant. I ho és ara, gràcies a l’èxit de 1-O. Un èxit indisimulable.
Que l’estat està a la defensiva? I tant que sí! Hem posat a tot un estat davant les seves pròpies contradiccions. I que ara reaccionarà com una fera ferida? Sí, la prova l’estrecanada de la jutgessa del 13. Que voldrà l’estat fer tantes demostracions de força com pugui? És evident; sinó com provar la seva força i sobretot, la seva utilitat. Que el moment és molt greu? Sembla inqüestionable. Molt més del que havia sigut mai, ni en els moments més delicats de la transició. Crec que no ens en fem idea del grau de volatilitat en el que estem instal·lats.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
11.04.2019  ·  17:55

Crec que hem de votar independentisme, tant com sigui possible i cada u segons el seu criteri.

Oriol Roig
Oriol Roig
11.04.2019  ·  18:20

Des de l’estranger, esperant amb candeletes que arribi la documentació per votar a temps de fer-ho. Els dits creuats perquè no hi hagi cap entrebanc metereològic que endarrereixi el correu.
Dels candidats, puc entendre (encara que no ho comparteixi) que es barallin a les municipals i al congreso. Hi ha prou varietat per votar indepe i no haver-ho de fer amb la pinça al nas. No puc entendre que no vagin junts al senado i a les europees. Tant de bo els companys d’ERC s’ho repensin en els dies que encara queden per a presentar les llistes al parlament. Una llista comuna a les europees també permetria mesurar el sentiment independentista arreu dels Països Catalans, i potser mostrar que l’independentisme no només no baixa a Catalunya, sinó que podria començar a ser un problema a d’altres parts d’Espanya (i potser França) si no s’arregla políticament a Catalunya.

Jordi Antich
Jordi Antich
11.04.2019  ·  18:32

Un editorial clar i concís. No cal dir res més. A nosaltres només ens cal anar a votar perquè el que no podrà suportar mai l’estat espanyol és una majoria independentista. Només reaccionarà amb la repressió i aquí és on perdrà.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.04.2019  ·  18:46

Si, cal votar, no es pot perdre ni un vot independentista, i votar massivament a totes les conteses electorals que vinguin, votar a partits independentistes que haguessin volgut la unitat.

Per cert, l’objectiu no ha de ser arribar al 50%, perquè no ens podem marcar un objectiu del 70%?

Vull cridar l’atenció a certes manifestacions espanyolistes disfressades de purisme independentista, com les paraules del Sr. Escobedo o del Sr. Xavier Torres, que ens volen vendre que no votar a les espanyoles és un afirmació catalana. NO HO ÉS. Mentre siguem a espanya ens hem de fer notar sempre i al màxim.

El que és es cedir els escons a PSOE, PP i C’s i extrema dreta en no ocupar-los nosaltres.
Realment son proclames del CNI.

Pel que fa a qui millor ens representa, deixo fora la ERC de Junqueras que sempre posa partit pel davant de País.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.04.2019  ·  19:26

Abstenció? Doncs, no. Tota política que no fem nosaltres, deia Fuster, ens la faran els altres. Ni tan sols els escons al congrés i al senat els els podem cedir mentre hi siguem part interessada. Cadascuna de les eleccions que venen, i els valencians en tenim quatre en un mes, és un referèndum i, a més a més, legal i públic per qui ho sap llegir. Només sent haver de triar quan podia haver una llista unitària i clara, com l’europea. Que la demofòbia Ñ no s’encomane a dins la confraria.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €