El vídeo que desmunta Pradas: va ser advertida del perill del barranc de Torrent al migdia

Nous vídeos incorporats a la causa judicial de la gota freda confirmen que l’aleshores consellera d’Interior i Justícia, Salomé Pradas, va ser advertida del perill que representava el desbordament del barranc de Torrent, o rambla del Poio, abans de les dues del migdia del 29 d’octubre del 2024, quan el temporal encara no havia assolit la seva màxima virulència.

Segons el material audiovisual entregat ara a la jutgessa instructora, abans de les dues del migdia Pradas mantenia una conversa amb tècnics del servei d’Emergències 112 al Centre de Coordinació de l’Eliana. En el vídeo, enregistrat per la productora externa contractada per la Generalitat, se sent un tècnic dir: “No és la pluja en si, sinó el que du el barranc, és el que ens preocupa. Més, per exemple, Quart de Poblet o Aldaia. Tot el que ve de Bunyol…” Aleshores, Pradas assenteix i respon: “És el barranc del Poio.”

Aquesta seqüència demostra que els responsables d’Emergències ja sabien que el risc principal provenia del corrent d’aigua que baixava cap a l’Horta Sud, i que ho van traslladar a la consellera abans de les 14.00. Els tècnics accedien des del seu ordinador a dades hidrològiques i cartogràfiques en temps real que mostraven la magnitud del cabal. En unes quantes declaracions públiques i escrits de defensa, Pradas ha insistit, però, que no va tenir constància d’una situació de risc greu fins després de les 15.00, i que fins aleshores no hi havia indicis que permetessin preveure la magnitud de la catàstrofe. Pradas ha afirmat en unes quantes ocasions que “ningú no li va advertir que hi hagués risc imminent de desbordament”.

Les imatges formen part d’un conjunt de vídeos sense talls ni edició enviats per la Conselleria d’Emergències a la jutgessa després d’haver reclamat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que exerceix l’acusació popular i particular, “tot el material audiovisual amb so corresponent al 29 d’octubre” que restés als arxius de la Generalitat, la presidència i la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE).

La petició arriba després de les reiterades demandes del jutjat de vídeos, que durant onze mesos no havien estat lliurats per part de la Generalitat. Finalment, el 3 d’octubre es van lliurar trenta-nou enregistraments curts, enregistrats com a material institucional, i el 6 d’octubre se’n van afegir tres més amb imatges de la visita de Pradas i del secretari autonòmic Emilio Argüeso al centre d’Emergències. En altres fragments ara aportats, el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, informa la consellera que s’havien enviat “bombers forestals a fer un seguiment visual” del riu Magre i del barranc de Torrent, on ja s’havien activat alertes hidrològiques. També s’hi sent la cap de servei, Inmaculada Piles, confirmant que els equips feien vigilància sobre el terreny.

Aquest nou material audiovisual reforça la tesi de les víctimes i de les entitats acusadores, segons la qual el govern valencià coneixia l’abast del risc amb hores d’antelació i no va activar els avisos d’emergència fins molt més tard.

Després de la difusió d’aquests vídeos, la Generalitat ha assegurat que “tornen a demostrar” que Pradas “va estar en tot moment atenta a la situació i preocupada per la protecció de la població”. En un comunicat, l’executiu sosté que el barranc de Torrent “solament era preocupant” quan la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va informar que superava el llindar d’alerta a les 12.20, amb un cabal de 150 m³ per segon, però que poc després “els bombers forestals van comprovar que no hi havia ni un pam d’aigua”. Segons la versió oficial, la CHX hauria confirmat que a les 16.13 el barranc “estava sec” i que no va ser fins a les 18.43 que va comunicar —per correu electrònic i sense avisar el CECOPI— que el cabal havia pujat bruscament fins a 1.686 m³ per segon. No obstant això, l’alerta als mòbils no seria enviada fins a les 20.11.

La Generalitat, responsable de vigilar el barranc de Torrent

A les proves ja aportades s’hi afegeix un vídeo publicat al febrer que mostra el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, afirmant davant un periodista d’À Punt, a les 15.10 del 29 d’octubre, que la Generalitat “està fent seguiment de tots els barrancs, com el riu Magre i el barranc del Poio”. En el mateix enregistrament adverteix que “és una situació greu” i recomana d’“evitar qualsevol trànsit o zona pròxima a un barranc”.

Malgrat això, aquell mateix dia el Consorci Provincial de Bombers va ordenar de retirar a les 15.00 un equip de bombers forestals de Bunyol que mesurava el cabal al barranc de Torrent, després d’haver-ne detectat un creixement de vuitanta centímetres. Els efectius no van ser mobilitzats de nou quan la situació es va agreujar i, segons testimonis posteriors, “si Emergències no ens hagués retirat, podríem haver avisat sobre la crescuda”.